ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ELS OKUPES I ALTERNATIUS VIOLENTS, NO SÓN CAP ALTERNATIVA.

31/5/2014

0 Comments

 
Imagen
Imagen


31 DE MAIG I DESCOMPTANT.

Catalunya no és la India. Aquí no és viola i desprès és penja a dues noies de 14 i 15 anys com a Katra (diari digital de l’Ara del dia 30 de Maig), al nord de la India i la policia se n’han riu d’un dels pares per la denuncia.

Aquí de moment és cremant contenidors, vehicles, és trenquen vidres i vitralls, és tiren còctels molotv als Mossos i se’ls pedrega. Està per veure si aquesta colla de delinqüents, si delinqüents, i fins que els ocupes i alternatius de Can Vies no els denuncien i els entreguin a la justícia, tant “delinqüents” com els executors d’una barbàrie que repercuteix directament contra aquells bons veïns que viuen i paguen els seus impostos queixant-se democràticament de les retallades i de les misèries d’un sistema injust.

No sabem qui, encara, però si  la posició dels “delinqüents” que ja han dit que no hi ha res ha negociar amb el Ajuntament de Barcelona i que exigeixen la dimissió del Regidor del Districte i de l’Alcalde, comencem però, a intuir  quin és el seu objectiu, desestabilitzar Catalunya.

No entenem com la federació de les Associacions de veïns poden representar aquesta colla d’impresentables, que fan mal, i molt, a tots aquells que treballen solidàriament amb tota mena de moviments alternatius i als seus impulsors.

Només uns delinqüents poden torbar la pau ciutadana i només els serveis de seguretat la poden restablir. Els delinqüents han de ser jutjats i si cal empresonats. La societat civil s’ha de desmarcar sense matisos de qualsevol acte vandàlic induït i perpetrat per convençuts o per sicaris.

No escoltar als partits anomenats d’esquerres, fer costat al Mossos i condemnant sense pal·liatius ni matisos el terrorisme urbà comés per delinqüents comuns, ens fa que pensar. Si el que pretenen és treure’n redit electoral, aquest cop s’equivoquen. El poble català tenia entès, que la majoria de forces politiques havien apostat per les vies democràtiques i pacifiques per resoldre les desavinences ideològiques i programàtiques. No posar-se al costat de les institucions que vetllen per la seguretat dels ciutadans és contrarevolucionari, sobre tot quan ara tot és dirimeix votant.

Senyor Alcalde de Barcelona Xavier Tries, vostè o els que l’assessoren han comés un error gravíssim. Vostè no pot corregir una sentencia judicial, encara que no els agradi, vostè no poden tractar de diferent forma a ciutadans i col·lectius de la resta. Vostè no pot ni ha de negociar res amb els delinqüents i de moment tots aquells de Can Vies que s’anomenen “ocupes i alternatius” ho són. Vostè ha d’executar l’ordre judicial i els plans municipals, és per això que vostè te la legitimitat democràtica, i aquests delinqüents no.

Masses coincidències i fets marquen trajectòria. El govern espanyol i el seu Estat, més el PSOE, volen torpedinar el procés, que fins a dia d’avui és immaculat. Ja sabem del que són capaços els espanyols. Terrorisme d’Estat, GAL,  informes apòcrifs, infiltració en moviments anarquistes (Scala) i en terroristes (ETA). Masses pressions per demostrar la “incapacitat professional” dels Mossos. Masses accions permanents per recentralitzar la seguretat ciutadana.

Existeix un moviment, encapçalat fins fa poc per l’Ada Colau contra els desnonaments i per la dació de la vivenda. Els desnonaments arreu de l’Estat han afectat a més de 100.000 famílies. Famílies que pagaven els seus impostos, les seves quotes als banc o caixes, la llum,  l’aigua, el gas. Aquestes famílies per ordre judicial s’han quedat sense res. La resposta del moviment en tot moment ha esta democràtica i pacifica i han aconseguit objectius impensables. La seva lluita ha arrelat al si de la societat i han deixat escrit amb lletres d’or que si que és poden canviar les coses i fins i tot el sistema, però sempre democràticament i pacíficament.

Cap d’aquets antisistema de Can Vies, s’ha guanyat la legitimitat per exigir res a les institucions democràtiques. Fer-los costat és legitimar la violència i una certa forma de viure que sembla ens volen imposar. La delinqüència, disfressada de progressisme sempre serà això delinqüència. Qui vulgui canviar el sistema ja sap quines són les vies, fins i tot els de la CUP fa temps que les usen als Ajuntaments, i no si val dir que el sistema és injust i que tot si val. Ara només cal que tothom els hi llenci un missatge prou potent i clar perquè ho entenguin: Així no companys.



0 Comments

DESTERREM LA FATALITAT I TREBALLEM PLEGATS PEL TRIOMF, i (III)

30/5/2014

0 Comments

 
Imagen

30 DE MAIG I DESCOMPTANT.

Existeix la possibilitat altra cop, que la fatalitat que ens ha marcat als catalans els darrers tres segles, torni ha fer-nos la guitza.

Que ningú s’enganyi, ni CiU ni ERC han treballat durant la restauració del 1978 per dur-nos la independència de Catalunya i encara menys els socialistes i els d’Iniciativa. Ens agradi o no, hem d’admetre que han estat les castes i elits espanyoles dominants els que ens ho han posat a ou. Per aquestes especies, ni autonomisme, ni federalisme, ni con federalisme, i fins i tot el que suposa ser demòcrata, forma part del seu ADN. Sempre han conduit i defensat els seus interessos amb “violència”, amb centralisme, amb unitarisme i sobre tot a pesar dels pobles i ciutadans.

La darrera aposta d’encaix i el tracta que va rebre el poble català amb l’Estatut del 2004, ho va deixar tot clar. Espanya vol ser Espanya i la resta no només no importa, sinó que s’ha d’anorrear.

Seria una fatalitat que aquells que van entendre el missatge de la societat civil, CDC el President Mas, ERC amb el seu president Junqueras i les CUP, ara tires cada un pel seu compta. UDC, haurà de triar i fer-ho al costat de CDC reforçarà sens dubta la federació i el procés. ICV també haurà de fer-ho. De moment no veiem als d’iniciativa fen una campanya múltiple pel SI i SI, pel SI i NO o pel NO directament. El més assenyat per ells seria continuar, i fer campanya pel dret a votar i deixar que els seus votin d’acord amb la seva consciencia.

Tenen raó els de ERC quan diuen que el procés és dels catalans i va tenir raó el President Artur Mas quan va avançar les eleccions amb el ferm propòsit de que han de ser els catalans els que decideixin el futur de Catalunya.

Tenim procés perquè el poble de Catalunya va dir prou i tenim procés perquè el President de Catalunya el lidera. Tenim procés perquè CiU, ERC, ICV i les CUP han assumit que la societat civil s’ha posat en marxa per canviar les relacions amb l’Estat espanyol i l’estatu quo. Som la societat civil els que empenyem. Som els que fem costat. Som els que fem vies. Són els catalans els que han dit als nostres politics que ja en teníem prou d’Espanya i que ara ho volem tot. Seria d’una fatalitat extraordinària que CDC, ERC i les CUP, amb els de la ACN, Òmnium i l’AMI, no féssim la campanya pel SI i SI de forma conjunta. És el que esta demanant el poble reiteradament. Transversalitat per guanyar.

Dèiem que tothom vol construir una societat segons els seus principis ideològics, legítim, però ara, ens hem d’agafar als pilars que ens uneixen per guanyar la consulta i si no pot ser, eleccions.

Independència de Catalunya, democràcia i regeneració de la vida política i social, poden ser els tres pilars que permetin anar junts fins la proclamació de la independència de Catalunya. Deixem per desprès com construirem la Catalunya lliure.

Fem campanya pel SI i SI, fem-ho transversalment. No excloguem a ningú. Mai com ara havíem tingut tant a prop la llibertat i independència de Catalunya, desaprofitar-ho ara ja no seria una fatalitat, seria una irresponsabilitat i una estupidesa, que segur pagarien els nostres en el futur.



0 Comments

UN TRAJECTE PER COMENÇAR A DEFINIR QUINA INDEPENDÈNCIA. (II)

29/5/2014

0 Comments

 
Imagen

29 DE MAIG I DESCOMPTANT.

No és el mateix ser de dretes que ser d’esquerres. No és el mateix ser conservador i liberal al mateix temps, que progressista i liberal. No és el mateix ser conceptualment un defensor del sistema capitalista que ser-ho d’una societat on la justícia social imperi i aminori les desigualtats socials amb l’objectiu d’equilibrar-les.

CDC, UDC, ERC, ICV i les CUP, tot i defensar aferrissadament el dret del poble català a decidir el seu futur (s’han diu autodeterminació d’un poble), tenen i és legítim concepcions oposades o matisades de com ha de ser la societat catalana d’ara i del futur.

De moment i com no podia ser d’altra forma, aquestes forces politiques han entès que primer és la democràcia i desprès la construcció del seu model de societat.

Queden sis mesos per “la consulta” i les cinc forces continuen defensant aferrissadament que la consulta s’ha de fer. És un dret universal al que els catalans i tenen tot el dret. El dret que també tenim els catalans és saber que defensa cada partit. Ara i fins i tot abans de tenir la nova llei de consultes no referendaria, ha de començar la campanya. Els catalans volem saber fins on s’està disposat ha arribar. Si és defensa el federalisme qui ho fa i quin tipus. Tenim dret a saber que farem si finalment la consulta no pot ser legal. Volem saber, si fins que acabi el procés que serà primer, el país o unes qüestions socials que ara és decideixen a Madrid. Volem Saber qui  vol la independència respecte d’Espanya i qui no. Volem saber si serem autosuficients i viables econòmicament. Volem saber, si fins i tot Europa ens fes fora, si mantindríem l’objectiu de la independència.

També volem saber i no pas interpretar que volen dir les paraules del president Artur Mas: “quan acabi el procés jo no em tornaré a presentar”. Vol dir que feta la consulta, convocarà les eleccions i ell ja no serà cap del cartell de CDC. Vol dir que el darrer servei institucional serà signar el Decret per la consulta? Tenim dret a saber-ho, com tenim dret a saber com resoldrà el president la pretensió dels de ERC de fer la consulta encara que no sigui amb la legalitat de l’Estat espanyol, qüestió que xoca frontalment amb els desitjos del President Mas. Consulta legal o il·legal,  eleccions? El president ens ho ha de dir, per això governa i per això és l’únic que pot convocar la consulta o unes eleccions.

Ens queden sis mesos i tothom haurà de fer la seva catarsis si cal i si més no parlar clar. El poble català s’ho mereix i Catalunya  s’ho val.



0 Comments

LA PROPERA PARADA, DECIDIR ON VOLEM SITUAR CATALUNYA. (I)

28/5/2014

0 Comments

 
Imagen

28 DE MAIG I DESCOMPTANT.

Dos dies de reflexió l ja tenim tot un seguit d’interpretacions i anàlisis d’allò més estrambòtic. Fins i tot en tenim que havent perdut diuen que han guanyat. És el cas dels del PP. Els del PSOE per primer cop reconeixen que han perdut bous i esquelles. Una diferencia substancial entre aquestes dues forces, només un dirigent plega i assumeix els costos derivats de la derrota. Mentrestant i per vergonya de la Camacho la Victoria Álvarez ha començat ha garlar.


Catalunya és farina d’altra sac. Els valedors del dret a decidir no només surten reforçats, sinó que trenquen algunes previsions com és el cas de ERC. CiU amb un increment de més de 100.000 vots aguanten prou be el desgast de governar les misèries imposades des de Madrid.

Els resultats són inapel·lables, Catalunya consolida les seves ganes de votar i decidir el seu futur. Europa i en boca de la portantveu Pia Ahrenkilde, ha manifestat que la Unió Europea està escoltant i molt.

Els partits, els seus emissaris i l’espectre mediàtic, com dèiem han començat ha parlar. La Camats, cofoia pel resultat d’Iniciativa, li recorda a ERC el seu discurs de campanya anti troica i insinua que un front d’esquerres és possible i que entrar al govern de “dretes” de CiU tindria uns costos molt elevats per ells. Voldria dir que han fet “trampa” quan s’han dirigit als treballadors.

Balmon, Batlle de Cornella i home de confiança total d’en Pere Navarro, i tot i la patacada del PSOE a Catalunya descarta la dimissió del primer secretari, Navarro.

Esquerra República de Catalunya guanya les eleccions a Catalunya i Oriol Junqueras no triga ni cinc minuts en afirmar que “el President Artur Mas està més for que mai”. La Marta Rovira, diu que ara ERC està disposada a entrar al govern per garantir “la consulta”. Potser estaria be afegir i per ajudar a governar les misèries que ens deixa el govern espanyol.

La presidenta de la ANC, Forcadell, demana al President Artur Mas “mantenir el full de ruta” perquè ha sortit reforçat. Sembla que la Forcadell no va escoltar o potser ho va fer  amb poca atenció, quan el President Mas la mateixa nit de les eleccions ja va dir que tot continuava igual.

Com era previsible, aquestes eleccions, han estat interpretades en clau sobiranista i secessionista. El pla sobiranista ha quedat victoriós i els que varen aprovar data i pregunta, és ha dir fer una consulta al poble català, han guanyat aquestes eleccions europees.

Ara entrarem en el següent estadi el secessionista. D’aquí al 9 de Novembre, tothom farà la seva campanya. Uns pel SI i SI, d’altres pel SI i NO i d’altres directament pel NO. Serà un temps on les dobles intencions, els subterfugis i la manca de claredat seran castigades en la propera comtessa electoral, que, si o si s’hauran de fer, amb consulta o sense consulta.

ERC vencedora d’aquestes eleccions europees, i en boca del seu president Oriol Junqueras, ja ha dit que el 2016 a de ser l’any de la proclamació de la República Catalana. El relat de ERC, està ple de bondats. Volen la independència de Catalunya, obertament, amb claredat i sense cap tipus de matis. Al mateix temps defensen la construcció del Països Catalans. ERC no enganya i estem convençuts que això és premiat pel votant i pel conjunt de la ciutadania.

CiU, tot i guanyar més de 100.000 vots, no ha resolt de moment les seves contradiccions internes, cosa que no li permet un discurs nítid. A partir d’ara Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya han de decidir quin és el missatge que llençaran a la ciutadania de Catalunya. O SI i SI o SI i No. La federació només té dues opcions orgàniques, o defensen una mateixa posició política, o trenquen la federació. Ningú entendrà que la Federació defensi postures antagòniques, fer-ho suposaria pagar un preu incalculable a la Federació i al mateix procés. Mantenir la transversalitat del procés serà el seu èxit, fer-la amb ambigüitats el seu fracàs.

Iniciativa també haurà de resoldre que vol ser i fer de gran. Fins ara el predomini del seu discurs era la lluita en el terreny social. Aprofundir en termes democràtics la conscienciació col·lectiva, no és que hagi  estat una de les seves prioritats, però s’ha d’agrair el seu posicionament sense embuts ni fissures a favor del dret a decidir que tenim els catalans i qualsevol altre poble. No els hi serà fàcil, però serà convenient que resolguin políticament, no cal ideològicament, el seu paper i posicionament. Han d’oferir i també sense matisos quina és l’opció d’Iniciativa. El dret a decidir és clar. Ara cal afegir que és el que volen  decidir i només caben dues possibilitats o més del mateix amb Espanya (PP i PSOE proposen més Espanya) o la Independència de Catalunya.



0 Comments

AMB VIOLÈNCIA NO.

28/5/2014

0 Comments

 
Imagen


Agradi o no agradi, Catalunya és situa al mapa mundial per la forca de Barcelona ciutat. Barcelona és la capital de Catalunya, hi ho serà del nou Estat i de la nova República catalana.


Barcelona és l’aparador mundial i sobre tot d’Europa del procés que hem endegat els catalans. Un procés exemplar, democràtic i pacífic i tot plegat és gràcies a l’entramat social i cohesionat de la societat catalana. Partits politics, institucions publiques, institucions privades i la societat civil, han donat l’exemple més extraordinari que Europa hores d’ara comença ha reconèixer.

El procés de Catalunya, ni està ben vist per l’Estat espanyol, ni per les elits i castes que veuen perillar el seu estatu quo. Els hi és igual que la democràcia sigui trepitjada, bandejada o simplement ignorada. Són aquells que ens han amenaçat i culpat de tots els mals haguts i per venir.

“Antes se rompera Catalunya que esta consiga la independéncia”. Sentencia de l’expresident espanyol Aznar. Altres, més “besties” ens diuen i sense manies que “os vamos ha montar un Ulster que os vais ha cagar” (Ciutadans). Dues amenaces que en qualsevol altre Estat democràtic, el fiscal general ja hagués mogut fitxa judicial.

Que Barcelona és una plaça on els moviments socials, alternatius i solidaris tenen un arrelament i una historia, és un fet. Aquets moviments han tingut moments bons i no tant bons. La situació socioeconòmica també afecta als moviments alternatius i en la mesura que la joventut és exclosa del mercat laboral, la tendència és trobar alternatives.

Qui pretengui criminalitzar aquets moviments, ho fa per interessos ideològics o per treure’n redits, que poden ser politics i electorals, o simplement econòmics.

És possible que els aldarulls ocasionat al barri de Sants i estesos a d’altres barris, sigui la resposta del  desallotjament de can Via, però una cosa és fer oposició al desallotjament pacíficament i l’altra respondre amb una guerra de guerrilles on el barri passa de ser l’acollidor dels moviments alternatius a ser l’ase dels cops.

El barri, els veïns del barri i de fora, no en són culpables de l’execució d’una sentencia judicial. Només el lumpen, els delinqüents comuns, l’analfabetisme, la garrulandia, el incivisme i la insolidaritat fan possible respostes com las que s’han donat al barri de Sants.

Seria convenient, per separar el que significa el moviment alternatiu, amb el vandalisme, que tothom és posiciones amb total claredat en contra d’aquesta violència urbana i de qualsevol altra. Moviments alternatius, societat civil, partits politics i totes les institucions, han de denunciar i sense matisos,  els fets i qualsevol violència per defensar el que sigui.

Ens convé fer-ho i fer-ho amb contundència. Els enemics dels procés no només atiaran el que més els hi convingui perquè fracassi, sinó que magnificaran qualsevol succés per intentar criminalitzar no als alternatius, sinó als que volem la independència de Catalunya.

Aquest cop, els moviments alternatius no poden estar al marge del procés i per tant, si coneixem els vàndals que amb la seva actitud no afavoreixen a ningú, cal actuar amb responsabilitat i denunciar-los on calgui. Ens hi juguem el procés i els moviments alternatius també és juguen la seva credibilitat social, i cap element desestabilitzador pot fer el que li vingui en gana
.


0 Comments

ELS "SALVADORS" DE LA PÀTRIA.

27/5/2014

0 Comments

 
Imagen

27 DE MAIG I DESCOMPTANT.

És bo, molt bo, i clarificador que els lobbys catalans, encapçalats per Faine i Gay de Montellà, parlin. La seva aposta i no entrarem quins són els motius, són Espanya i formar-hi part. Diuen que ser-hi ens anirà be. El que no diuen ni expliquen que és el que ens anirà be als catalans.

“Potser tindrem la immersió lingüística garantida per sempre més. El català serà llengua oficial a Europa. Gestionarem els aeroports i ports catalans. Podrem decidir on, quan i com farem les nostres infraestructures. Segur que deuen pensar que la Generalitat autonòmica podrà recaptar tots els impostos generats a Catalunya i com no, dissenyar totes les politiques per crear ocupació. Fins i tot, pot ser, deuen pensar que tindrem les nostres seleccions esportives per competir arreu”.

Aquests personatges trets d’una capsa de cartró, amb la seva prepotència,  que mai s’han jugat ni un dels seus euros, només ens diuen que bo és,  formar part d’aquesta Espanya, això si, sense concretar. En Faine segur que ho diu per la quota de mercat que te la Caixa a Espanya i en Gay per l’exportació de productes que deuen fer els seus associats a l’Estat espanyol. Però del que no parlen, és de com està ara Catalunya, quines són les seves mancances i de com podria estar si fóssim lliures per decidir-ho tot.

Senyors Faine i Gai de Montellà, tot i que de senyor, com deia l’avia s’ha na de venir de mena, vostès són dos ciutadans més, i fins i tot poden triar, catalans o espanyols, però vostès mai més tornaran a decidir el futur de Catalunya. Aquest cop ho decidirem els catalans, i si no l’encertem serà culpa nostra, però malgrat tot haurem exercit la màxima democràtica del dret a votar.

Per cert a la Catalunya del futur, i estem convençuts de que no ens equivoquem, els ciutadans sempre podran triar Catalunya o Espanya, vostès també. Ara només ens deixen  triar la seva Espanya que ni ens agrada ni volem.



0 Comments

EUROPA JA NO POT TENIR CAP DUBTA.

26/5/2014

0 Comments

 
Imagen


26 DE MAIG I DESCOMPTANT.

Espanya des de els seus inicis ha estat una entitat abstracta. Les elits dominants són els artífex de la seva incessant construcció. Llevat períodes petits on la societat civil dirigida pels que també volien construir Espanya, més dictadures varies i les monarquies castellanes, han estat els seus impulsors.

Per aconseguir-ho calia tenir els mitjans i uns  exercits plens de mercenaris antigament i d’espanyols en temps moderns pagats amb els diners dels espoliats. Fer de la historia dels pobles de la península, un relat unitarista i castellà va determinar el camí empres per les elits castellanes i els nous assimilats.

Construir un nou model nacional, l’espanyol, amb nous sentiments i arrels, només era i és possible anorreant altres identitats. De fet, la voluntat de mantenir i construir la realitat espanyola, sempre s’ha fet amb foc i destrucció. Mai l’assimilació de cap poble peninsular ha estat volguda i desitjada. La imposició d’una llengua i noves costums, no ha servit per res més que per crear odis i estadis irreconciliables.

Espanyol/a. Natural d’Espanya. Relatiu o pertanyent a Espanya o als seus habitants. O diu el diccionari de la llengua catalana del Institut d’Estudis Catalans.

Queda clar, a Espanya s’ha substituït la realitat nacional dels catalans, castellans, bascos i gallecs per una de nova, l’espanyola. La “fusió” de quatre pobles i la desaparició sistemàtica de les seves realitats te l’objectiu, abans dissimulat, ara incontestable; “Acabar la feina i construir la realitat desitjada per les elits d’arrel castellana, una sola nació, Espanya i uns sols habitants els espanyols”.

Definir que és un espanyol, és quelcom impossible. Un tros de català, més un de castellà, o potser un de gallec i un de castellà. No, segur que és una mica de basc, abonat amb costums catalanes i salat per la determinació castellana. Per ser-ho, abans cal renunciar dels orígens. Ens demanen, ens obliguen i ens imposen que hem de ser espanyols i sempre ho fan  des de Madrid, el centre neuràlgic on és decideix tot.

Hispania, va ser la denominació que els romans van utilitzar per nomenar el seu nou domini. Iberia, inicialment estava composada per un entramat de comunitats diferenciades (elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans,....) fins l’arribada natural dels fenicis, grecs, etruscos i cartaginesos. Els romans van imposar el seu poder militar i cultural de l’època, però mai van anomenar als habitants de la península com romans. La decadència de l’imperi roma i la arribada dels “bàrbars” del nord, fins la invasió dels àrabs, modificaria l’estructura social amb nous costums.

L’arribada i dominació dels àrabs,  Al-Àndalus, que va durar més de 8 segles, va transportar als habitants de  la península a nivells culturals i de progrés extraordinaris. Al-Àndalus va destacar per la seva riquesa cultural, construint les millor universitats de l’Europa del moment i per tota una revolució en el camp agrícola i ramader.

Com sempre el reaccionarisme de l’Església catòlica, va estroncar un futur i en va construir un altre. El que el mon àrab ni havia ni va voler fer, se li va girar en contra. Els cristians que no van ser perseguits, i en ares ha tornar ha ser dominants, varen iniciar la seva reconquesta, que sempre va ser per major gloria,  dels interessos de la Església i els seus aliats.

L’expulsió dels àrabs va comportar l’assentament definitiu dels nous regnes resultants d’una reconquesta cristiana. El de Castella, el de Lleó, el de Navarra, el de Murcia, el de Aragó i Catalunya i més.  Aquests nous regnes imposarien llur voluntat en termes absolutistes llevat alguna excepció en el futur.

El que no varen fer els romans ni els àrabs de Al-Àndalus, romanitza o arabitza, el regne de Castellà ho fa, i la seva expansió comporta, fer d’Iberia, d’Hispania, la pàtria d’un nou subjecte, l’espanyol, amb una llengua, el castellà, que s’anirà imposant sistemàticament sense importar el com, amb l’objectiu substitutori de les altres llengües.

Aquest objectiu castellà amb una manca de visió i avidesa de poder de tot tipus, comportarà liquidar el seu imperi i consolidar les lluites internes fins temps moderns. Aquells que per interessos espuris defensen la espanyolitat ho fan com eina depredadora, mai com constructora d’un futur millor.

Els quatre pobles, que viuen a la Península Iberica, teníem al 1978 la darrera oportunitat de construir quelcom nou. Podia ser un Estat confederal, una Assemblea dels pobles, o el que és vulgues, mai una Espanya única i predominant. Per fi el fracàs de les elits i castes “modernes” pot suposar el renaixement de millors temps. L’absolutisme i el que representa, és el passat.

Ara és el temps dels pobles i de que tothom decideixi el seu futur i que vol ser. Els castellans, els bascos, els gallecs i els catalans hem de ser els constructors d’una entesa on els interessos siguin els generals. Espanya avui i per extensió a la seva historia mai podrà ser una alternativa on tots els ciutadans que composen els pobles que viuen a la península és sentin còmodes i realitzats.

El que han aconseguit els espanyols apàtrides, de moment, és que la seva Espanya ja no sigui cap model pels catalans. És impossible que amb aquells que ens volen destruir, amb els que ens volen fer desaparèixer construïm res. El seu temps s’ha exhaurit i gairebé és pot constatar que de forma irreversible.

Ara, catalans, castellans, gallecs i bascos tenim l’oportunitat per construir un lloc on definitivament ens puguem sentir tal com som i aquest lloc s’anomena Europa i aquest 25 de Maig hem posat una pedra tant comparable com la Sagrada Família d’en Gaudi. El poble català ha dit la seva i segur que ara Europa ja no te dubtes, de que no només volem ser lliures, sinó que som part d’Europa ara i en el futur.



0 Comments

TOTHOM SENSE EXCEPCCIÓ HA DE VOTAR.

23/5/2014

0 Comments

 
Imagen







25 de Maig eleccions al Parlament Europeu.



Patriotes, independentistes, sobiranistes, catalanistes, progressistes, els que estimeu Catalunya pel motiu que sigui, els nou vinguts i que ja heu decidit fer d’aquesta terra la vostra, i tota la bona gent que creu en la democràcia;

Aquest diumenge 25 de Maig hem de tornar a demostrar que volem fer i construir un país on els seus ciutadans amb les seves institucions ho decideixin tot.

Votar massivament serà un acte de responsabilitat i deixarà constància inequívoca que Catalunya aposta per una Europa democràtica i de tots els pobles. Fer-ho  expressarà la ferma voluntat que tenim els catalans per formar-ne part i fer-ho com un país lliure.

Ningú s’ha de quedar a casa. Tornem a demostrar que podem. Fem d’aquest diumenge l’avantsala del 9 de Novembre.

Votar aquest diumenge és fer un pas més per la independència de Catalunya.


VOTAR AQUEST DIUMENGE ÉS FER UN PAS MÉS PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA. 



0 Comments

UNIÓ HA DE DECIDIR, O DURAN, O LA LLIBERTAT DE CATALUNYA.

22/5/2014

0 Comments

 
Imagen

22 DE MAIG I DESCOMPTANT.

Comença ha ser imperatiu que els d’Unió Democràtica de Catalunya facin com els de Convergència Democràtica de Catalunya. Han de triar. Ara ja no ni ha prou amb l’alineació democràtica del dret a decidir.

CiU, és una federació de partits amb estructures organitzatives diferents, però malgrat tot amb “acords programàtics sòlids” defensats al Congrés espanyol i al Parlament de Catalunya. No és pot dir el mateix de la tasca feta pels  euro diputats de la darrera etapa.

CDC ha resolt de forma democràtica i organitzativa situar-se sense subterfugis al costat d’un primer SI a la consulta i d’un segon SI per la independència de Catalunya. Convergència ha fet la seva catarsis i hores d’ara ningú dubta que qui la encapçalat ha estat el president Artur Mas.

És obvi que dins d’Unió existeixen diferents sensibilitats, ni han d’unionistes descarats, d’autonomistes, de terceres vies i de independentistes. És constata que el seu “màxim líder”, Duran i Lleida, manté posicions que  no coincideixen amb els nous postulats politics de CDC. Ningú ha pretès posar en dubta el sentit democràtic d’Unió. Ara el que és posa en dubta és quina de les sensibilitats és la majoritària dins d’Unió.  De moment la que més sona, la que més és visualitza i fa més mal al procés i en concret al President Mas és la posició den Duran i Lleida.

Mentrestant el president Mas diu que els temps de les terceres vies fa un segle que és van exhaurir, en Duran diu a ple pulmó que la tercera via està més viva que mai.

Els que som conscients i sabem que som dins d’un procés extraordinari i ple de dificultats, també sabem que per arribar a la fi del trajecte, ens calen totes les sensibilitats ideològiques i politiques al voltant de l’objectiu, d’això se’n diu transversalitat.

Aconseguir que Catalunya sigui un Estat lliure, independent i que formi part del concert mundial, no és poca cosa. Unió Democràtica de Catalunya, no pot mantenir-se gaire temps més dins del terreny de ningú, sobre tot quan el seu President sense un mandat èxplicit del partit, és dedica a vendre posicions personals, lluny del que predica el president Artur Mas i la pròpia federació.

Unió no pot deixar per més endavant prendre la decisió. Una decisió que haurà de prendre el conjunt de la seva militància. Fer-ho és imprescindible i urgent. CDC ha resolt el seu futur polític i UDC  també ho ha de fer. No fer-ho implica un desgavell permanent dins la federació i un  desgast innecessari del President Artur Mas.

De res servirà que el President faci crides al vot perquè és voti a aquells que se la juguen, si al costat i permanentment se’l qüestiona amb propostes i reflexions que res tenen a veure amb la independència.

Duran i Lleida no només no suma suports pel President Artur Mas, sinó que més aviat sembla un “submarí alemany” que persegueix un destructor aliat de forma incansable fins la seva destrucció i esfondrament.

El President Mas, en tant que líder del procés, i com representant de la màxima institució de Catalunya, no pot tenir d’aliat estratègic i tàctic el president d’una força que qüestiona part del procés sistemàticament, sobre tot perquè encara no som dins l’escenari del referendum.

Duran i Lleida pot ser l’abandera’t de totes les terceres vies que vulgui i pot compartir la seva visió amb qui li vingui en gana. Fins i tot és pot posar de genolls i suplicar a Espanya que ens donin una mica més d’autogovern autonòmic. Pot continuar representant a Espanya arreu del planeta i reunir-se amb dictadors i demòcrates per defensar els interessos d’Espanya i te tot el dret, però tenim “l’estranya sensació” que tots aquells, que en cap cas eren la “majoria silenciosa” i que varen fer una extraordinària i meravellosa cadena humana (Via Catalana per la Independència), en cap cas és va fer per tenir més autonomia, o per una tercera via, el crit va unànime dels gairebé dos milions de catalans va ser INDEPENDÈNCIA.

Certament el problema és estrictament d’Unió, però Unió a més de ser part d’una federació política amb CDC, governa i governa amb el president Mas. Unió ha de resoldre una situació que s’utilitza permanentment per desgastar al President. Cada cop que CDC surt en defensa, per sentit d’una lleialtat desmesurada, al Duran, baixa la seva cotització electoral. CDC no pot resoldre els problemes d’Unió, cert, però no pot deixar que la bola arribi a dimensions estratosfèriques, és podria donar la casuística que molts no volen, que el president Artur Mas, ara o més endavant fos rellevat del seu càrrec i alguns tenen la intenció de fer-ho per avortar el procés

Molta gen creu i n’està convençuda de que tenim líder i lideratge i que mentrestant sigui així, el procés no te aturador. Fins i tot la societat civil té els seus líders. Tot procés necessita la confluència del líder polític i  d’un  poble que segueixi i empenyi. Qui pretengui esbotzar qualsevol de les dues potes, el que vol és el fracàs.

Duran i Lleida serveix als interessos espanyols i sembla que d’això hi ha poques dubtes. ERC amb la seva critica permanent  a la coalició, amb pretensions sorpasistes, no deixen de fer i aconseguir el mateix efecte que en Duran. Generar desconfiança  amb l’excusa de que el procés és del poble i si un cau en tindrem un altre, fer un pacte de legislatura i aprofitar la governabilitat per ser deslleial, no deixa de ser el mateix que fa en Duran i Lleida.

Ara, com diu en Joan Carretero, votar en Ramon Tremosa és reforçar el procés, al president Artur Mas i afeblir a tots els Duran de torn i esquerranosos que a dia d’avui no saben que el procés serà transversal o no serà. Voteu independència, però si voteu en Ramon Tremosa, gran candidat, au de saber que esteu consolidant el procés. Pensem-hi.



0 Comments

QUE MÉS HA DE FER EL PRESIDENT SENYORS D'ERC.

19/5/2014

1 Comment

 
Imagen

19 DE MAIG I DESCOMPTANT.

L’estratègia de ERC és d’una realitat ferotge, contrastable i legitima. Un candidat amable i amb un discurs calculat va fer possible el “primer miracle”, 21 diputats al Parlament de Catalunya el segon i tercer varen ser 3 diputats al Congrés espanyol i 2 regidors a l’Ajuntament de Barcelona.

ERC, te estratègia i te el referent personal per intentar assolir objectius històrics. Estratègicament ERC va aconseguir situar en la centralitat política, durant les darreres eleccions al Parlament, dos conceptes que retrò alimentaven un creixement exponencial en vots i uns dubtes “raonables” sobre la figura del President Mas.

Ara però, tothom ha pogut comprovat, que escampar arreu dubtes sobre si el President Mas aguantaria els embats del mon espanyol i unionista, no té cap sentit. El President està demostrant dia a dia la seva fortalesa i defensa del procés. Continuar amb l’estratègia de la desconfiança amaga altres objectius i des de aquí, estem convençuts que no serveix pel procés.

El President Artur Mas: “El 9 de Novembre, Catalunya votarà si o si”. “Qualsevol proposta que ens arribi de Madrid, serà posada a consideració de la ciutadania”. “El dret a decidir dels catalans és innegociable”. “Si l’Estat espanyol ens nega i prohibeix la consulta, existeixen altres formes perquè els catalans decidim”. “Acabat el procés jo em retiro”.

Acusar en campanya electoral, europees, que la “dreta” no ha de guanyar i afirmar altra cop que ERC ha de ser la garantia perquè la “dreta” compleixi, és rar i perillós, sobre tot quant és te pactat un acord de legislatura i és comparteix l’objectiu del dret a decidir.

Fer d’aquestes eleccions guanyar-les com el “leiv motiv” polític per escampar que la garantia del procés la dona exclusivament ERC, pot ser un greu error, sobre tot perquè el procés serà transversal o no serà.

ERC ha d’entendre que només una majoria parlamentaria pot conduir i finalitzar el procés i que aquesta majoria només és podrà donar si és transversal.

Si ERC guanya en nombro de vots i fins i tot d’Eurodiputats, com diu alguna enquesta, per sobre de CiU, el daltabaix pot ser d’unes dimensions politiques, que podria fer que alguns molt independentistes, s’ha n’han empenedisin per la seva manca d’anàlisis i visió política.

Artur Mas va perdre 12 diputats, quan ell demanava fortalesa per anar al dret a decidir. Va rebre com mai. Tot l’entramat espanyol i una part dels propis, no van deixar passar l’oportunitat. Si és produeix, el que no hauria de passar, que ERC superi CiU, qui perd serà el President i el procés. ERC tot i guanyar, perdria i donaria ales a tots els enemics del President que és vulgui o no és qui lidera el procés.

ERC ha de saber que per si sola mai tindrem la independència, i és més provable que la transversalitat, qüestió indispensable, la construeixi CDC, que no pas ERC i sense transversalitat no tindrem independència. Aconseguir-la ni és de dretes ni d’esquerres, és de país
.


1 Comment
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.