ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

EL PROJECTE, DE PARTIT O DE PAÍS

30/9/2022

0 Comments

 
Picture

Junts, va ser l’embrió. L’aposta del MHP Carles Puigdemont per construir l’eina d’una part de la societat catalana, orfe, desprès de la liquidació de CDC, UDC, Reagrupament, la Crida, i d’altres moviments es convertia en una necessitat urgent.

La resposta, va ser explosiva i, com la fundació de ERC que va ser tres mesos abans de les eleccions municipals del 1931, Junts i contra tot pronòstic, guanya les eleccions autonòmiques del 2017.
L’error de Junts, és pretendre des de la diversitat ideològica, construir-lo com un partit clàssic. La transversalitat ideològica, si és el fet troncal, impedeix de facto, el concurs de vells militants de partits avui inexistents, exportar formes i maneres d’actuar i decidir.

Junts només pot ser l’eina. Eina per aconseguir la independència de Catalunya, amb la seva dissolució garantida o reconvertida quan siguem un nou Estat. De fet, quan, qui sigui, fa un lleig a Junts, l’està fen a la transversalitat militant i de retruc al objectiu programàtic per la independència.

És per tant obvi que la resposta a totes les mal hi fetes que venen de la direcció de ER, no pot ser al partit. Consultà a les bases de Junts, compromís congressual, és el millor encert que la executiva de Junts ha pogut prendre desprès del discurs d’Aragonès i la destitució fulminant de Puigneró com vicepresident del Govern.

I no senyor Batet, vostè no pot dir que “encara tenim marge per reconduir la situació”. Ara la resposta ja està a la teulada dels associats, militants o com se’ls vulgui dir.

No ens podem imaginar que torneu a pactar certes continuïtats de govern i que desprès las bases diguin amb claredat que no te sentit formar part d’un Govern que incompleix sistemàticament els acords per fer possible la investidura d’un militant de ER.

Que sigui ER i el seu President que ens facin fora abans dels dies 5 i 6. Les negociacions amb els deslleials i botxins de (Puigdemont, Torra, Borràs i Puigneró) i el marge per fer-ho s’han extingit.

Sabem que alguns de Junts, per motius X, voldran acotar el cap i tornar a pactar amb ER. Fer-ho ara desprès de la destitució del Puigneró, seria com anar al escorxador.
​
Tenim 32 diputats, preparats i disposats. Tenim una organització jove però on els engranatges rutllen de forma extraordinària. No malbaratem el llegat original de Junts per Catalunya i pensem que de vegades cal fer un pas enrere per fer-ne uns quants de victoriosos. Visca la República catalana i visca l’1 d’octubre.


0 Comments

POR, MAMA POR, QUE VE EL FEIXISME

27/9/2022

0 Comments

 
Picture

La Unió Europea, de 27 Estats i amb 24 idiomes oficials, són el gran espai comercial, amb apunts politics i on de moment la sobirania continua en mans dels Estats i només quan els interessos són compartits, resideix al Parlament i Comissaris europeus.

Els requisits per ser membre de la UE, són públics i podríem admetre que de complir-se, avui, alguns Estats, com l’espanyol no en formaria part.

Quan al Parlament de la UE, partits provinents del feixisme, franquisme, falangisme, com el PP, que mantenen el seu ideari, que són condemnats com organització, que han fet del Estat una eina repressiva, lluny dels estàndards democràtics a nivell internacional, se’l permet ser-hi, fer grup amb d’altres organitzacions, el que s’està permeten és l’entrada del feixisme 2.0. Hongria, Itàlia, Polònia, França i Espanya, són l’avantsala del desastre. Al Estat espanyol, el franquisme feixista organitzat és legal.

I si, és la part del sistema capitalista que és més injusta i insolidària, la que permetrà, amb els seus dirigents, que el desastre mundial, cuinat a foc lent, arribi més aviat que tard.

Si no tenim feina, treball. Si no tenim menjar. Si no tenim futur pels nostres fills. Aquest escenari cuinat, manipulat i dirigit , és l’iniciï de la decadència social i la tornada del feixisme, ara 2.0.

No hauria de ser possible que a la Unió Europea és visqui amb opulència en tots els sentits, i al costat visquin en plena misèria i forçats a emigrar per buscar el seu edèn.

No hauria de passar que famílies senceres, ahir anomenats del tercer mon, és juguin la vida per fugir don viuen per múltiples problemes, (Socials, politics i de misèria).

El que tampoc hauria de passar, és que els mateixos, capaços de fugir o anar-se’n don han nascut, sense cap lluita als seus llocs d’origen i que desprès vulguin viure on arriben com si visquessin al seu lloc d’origen, en lloc d’agrair-ho i integrar-se.

La UE te un problema, també dels seus Estats, que és la immigració. Regular-la, amb les condicions que mereix tota persona, és sinequanon per deixar clar que qui ve, només serà benvingut si reuneix les condicions de treball, de residencia i de subsistència. Tot nou vingut te dret a ser tractat com qualsevol resident històric. Al que no te dret és a delinquir per la seva subsistència. Tampoc a viure de la subvenció permanent.

El feixisme és l’avantsala d’uns drets compartits que a la practica és mentida i que permet canvis socials creant ciutadans adscrits als nou guetos de referència històrica.


0 Comments

ELECTES I ELS DE CONFIANÇA

24/9/2022

0 Comments

 
Picture

L’Estat espanyol i la resta d’administracions que sen deriven donen “feina” administrativa i política. Els electes depèn de quina institució tenen la seva soldada reglada, als municipis no i tot depèn de les majories per aprovar, al preceptiu Ple, sous i compensacions per assistències.

Els municipis que és permeten la contractació d’assessors i càrrecs de confiança acostumen a ser els que tenen més de vint mil habitants. Del Govern i parlament sens dubte.

Els càrrecs de confiança i assessors, amb funcions prou obertes, l’únic que podem afirmar, sense que ens equivoquem, és que són els mandatats per controlar que les politiques programàtiques i aprovades, és compleixin i, per donar informacions als electes. No direm que són comissaris politics però la semblança és indiscutible.

Els assessors són potser la figura menys discutible. No existeix cap polític, per moltes titulacions, la capacitat i memòria per saber-ne de tot. Per tant, també és la figura menys discutible.

Sobre els de confiança, la cosa ja no està tant clara. Pot ser el premi als seguidors que mai qüestionen al “capo”. També pot ser que sigui la quota de partit per controlar-lo, el partit. De vegades, poques, també és el premi a la seva lleialtat i seguidisme.

El resultat, obvi, és que els partits no viuen de les quotes de la militància. Viuen del diner públic més o menys justificat. Fet que els esclavitza i complica qualsevol resposta que superi al partit.

Minimitzar la burocràcia, esmerçar-nos per reduir els costos de les administracions, som dels convençuts, que comença per una limitació raonable de tot allò que no suposi una representació democràtica sorgit de les eleccions. Qui no pensi que funcionaris i treballadors de l’administració no poden complir amb les directrius administratives i politiques, només vol dir que volen justificar un control que només serveix per minorar confiances amb els que tenen l’obligació de complir-les.
​
La reducció de costos, hauria de començar pels politics, perquè una cosa és que estiguin ben remunerats com electes i altra és que utilitzin la seva condició per endollar.


0 Comments

LA TEORÍA DE L'EVOLUCIÓ

19/9/2022

0 Comments

 
Picture

Segons Darwin i Alfred Russell, l’evolució natural, animal, vegetal, dels homínids i, totes les especies vives, han evolucionat d’acord paràmetres climatològics, d’alimentació i de pervivència.

Evolucionar o morir és la màxima de totes les especies. Evolucionats, només els més forts tenen recorregut temporal. Però l’evolució no és només de resistència, també ho és de capacitats cognitives, sentit comú i d’intel·ligència.

Definir ideologies contraposades i el perquè sorgeixen, creiem que també podríem incloure-ho amb termes evolutius. No és el mateix un esclau negre a les amèriques que un negre ara mateix també a les amèriques. I si, ja sabem que els contexts de poder condicionen. Voler drets també.

A Catalunya, de botiflers, traïdors, venuts, col·laboracionistes amb el Borbó, i dictadures castellanes i espanyoles l’hem patit a dojo. També i son fets, també hem tingut d’aquesta tropa gent i personatges que han evolucionat a posicions més democràtiques i de justícia. Un bon exemple va ser el MHP Francesc Macià, que de Coronel del exercit espanyol a liderar Estat Català per la independència de Catalunya.

Els de ER ara han dirigit tota la seva artilleria contra JxCat. Ens tracten de neo convergents, de corruptes, de retalladors, de nacionalistes i algunes coses més que no reproduirem.

Sembla que haver estat militant de CDC, votant i seguidor del MHP Jordi Pujol sigui la màxima traïció a Catalunya. Doncs no a JxCat en tenim de tot, els que han evolucionat des de Convergència per la independència. Als que qui s’oposaren i avui estan al PDeCAT. Anar de CDC a JxCat, sumar i de forma transversal, creiem, és de les millors evolucions.

De franquistes, falangistes i fins i tot feixistes declarats espanyols que ahir ho eren i avui estan a les files del PSOE en coneixement uns quants. Els del PP, no cal, militants i votants son franquistes i punt. A tots aquest sembla que l’evolució no vagi amb ells.

Evolucionar és un terme adequat pel que suposa i te a veure per millorar la justícia social. En termes ideològics també. Avui els comunistes espanyols res tenen a veure amb la Dolors Ibarruri. ER res te a veure amb el Barrera. Fins i tot el Pedro Sánchez res te a veure amb el González i els GAL.

Criminalitza les procedències i donar-les com eternes és un error. Fins i tot els més agnòstics tenen dret a dir i rebutjar el seu passat. Només cal que és faci per un be suprem. Avui per la independència de Catalunya.


0 Comments

CORRUPCCIÓ

17/9/2022

0 Comments

 
Picture

El Junqueras, de verb facil, ha llençat la pecaminosa diatriba de com de corruptes són alguns del PSOE i JxCat. Ho fa per cridar als de Junts que, segons ell, la seva estratègia és equivocada i aprofitant allò del Pisuerga dir-los que  corruptes que són.

Junqueras és el personatge perfecte per dirigir i controlar qualsevol secta. La seva barreja intel·lectual, històrica i cristiana fan de la seva figura un portent de la comunicació.

El que no sap i ho hauria de saber és que les lideratges tenen un recorregut molt prim, Jesucrist. Són els alumnes els que fan possible que sobrevisqui el seu llegat. Un llegat de més de dos mil anys carregats de misèria i morts. Els seus successors van descobrir que el de menys és ser just, el més important és el poder que se’n deriva.

Macià i Companys són historia. El seu llegat, un, independentista sobrevingut i, l’altra federalista internacionalista, va ser construir ERC, una organització amb pretensions de justícia social i d’un autogovern màxim. A cap d’ells ningú els va acusar de corruptes, ni els més adversaris politics ho van fer.

Acusar de corrupte, sense sentencia judicial, cosa que no fà ni la justicia espanyola, és d’una rancúnia i odi  extrem. Els de Junts que saben per experiència que suposa no tocar poder, però malgrat tot i per dignitat, no poden callar davant la deriva miserable del Junqueras.
​
No som coneixedors de quina serà la resposta, però com va aprovar el darrer Congrés de Junts, toca que la militància digui la seva. Avui és un imperatiu, no legal, democràtic.


0 Comments

ENS ENGANYEN?

12/9/2022

0 Comments

 
Picture

Ens "enganyen", però els de ER més. En qualsevol lloc on la democràcia sura i és efectiva, 74 diputats majoria absoluta, més un 52% de vots a favor de la independència, els electes complirien el mandat democràtic i legítim implementant la República catalana proclamada al 2017.

Els fets com sempre ens mostren que una cosa és el poble i altra les direccions dels partits i aquells que els segueixen amb autocrítica zero.

I com sempre, ahir a la gran manifestació, ningú preguntava al dels seu costat on militava ho ha qui votava. Els crits més dominants eren; INDEPÈNDENCIA, BOTIFLERS i si no podeu plegueu.

Ahir alguns voldran veure un torcebraç entre la ANC i ERC i Govern. Creiem que és un error. Ahir el que és va demostrar és que tenim una part important del poble català, que de forma incansable i de forma transversal vol la independència. Guanyar als processos electorals confirma que tenim un bon gruix de patriotes que saben el que volen.

El que no s’entén és que desprès de les eleccions, els electes triats per liderar, facin el contrari, o fins hi tot ens venguin que la negociació amb el “Gobierno de España” ens resoldrà el conflicte que tenim amb Espanya i el seu Estat.

Cal admetre que quan JxCat accepta ser Govern amb l’Aragonès de President el que feia era admetre que l’estratègia de ER era o podia ser valida, fet que ho condiciona tot a l’hora de governar.

JxCat com la resta de partits sap que les eleccions municipals donen a posterioritat qui controlarà i gestionarà el pastis de les Diputacions, AMB, TMB i en menor incidència els Consells Comarcals. L’eliminació de les Diputacions ni hi és ni se l’espera.
​
També i cal admetreu, és la millor enquesta i baròmetre per saber com aniran les autonòmiques. Treballar incansablement per les municipals, cosa que estan fen totes les organitzacions, ens allunya d’un escenari electoral nacional, si ER no rectifica, i ens allunya de la independència.

Que bonic que seria complir i obligues el que Lluis Llach va dir i, sobre tot dirigit els revolucionaris de moqueta i carrer; Sense alliberament nacional mai tindrem alliberament social.

I això només ho podem fer amb la UNITAT política i estratègica de totes les forces independentistes. La resta només és, qui dia passa any empeny i amb enganys.


0 Comments

S'HA ACABAT EL BRÓQUIL

8/9/2022

0 Comments

 
Picture

Que ER mai ha volgut la independència de Catalunya i només ha utilitzat la força independentista per consolidar espais partidistes de poder espanyol autonòmic, avui és un fet.

I si, el 6 i 7 de setembre del 2017, els catalans varem posar contra les cordes España i al seu Estat. L’1 d’octubre varem reblar el clau. I la Unió Europea no ens va fer costat. Igual perquè no varem fer com Kosovo, aguantar.

Cinc anys desprès del setembre i octubre del 2017 l’espectacle que ens ofereixen politics i alguns partits és vergonyós. ER va decidir que amb les esquerres espanyoles podien fer la seva “revolució” autonòmica. Governar, ser pal de paller i acostar-se a la III República espanyola federal. I dades que ho confirmen per molt que vulguin negar-ho, les tenim.

Els anit sistema, podemites i comunistes tots ells d’esquerres i progressistes, ja ho han entès, Espanya i el seu destí universal ve que val canviar principis. El resultat és que avui governen amb un partit corrupte i terrorista, el PSOE.

A ER partit que només va governar durant la segona República espanyola, molt obreristes, d’esquerres i massons no han fet res més que complir amb el mandat de classe anti capitalista però a l’hora procurant que no ho sembli.

I si, s’ha acabat el bròquil. Les crides, els cants amb voluntats inequívoques per anar junts des de les direccions partidistes no serà possible. I si, per fi ja sabem que qui més s’oposa a la unitat, única eina per guanyar és la direcció de ER. Aconseguir-la és possible? I tant, només cal que la resta (JxCat, CUP, PD, ANC, Òmnium, AMI) és reuneixin i proposin la alternativa de país i pel poble. Malgrat que aquesta proposta incideixi obertament i directament a les estructures de partit. Només ens creurem que les organitzacions politiques són eines per la independència si s’està disposat a la seva desaparició. Els de ER ja ens han dit que no.


0 Comments

LA ANC I L'11 DE SETEMBRE

5/9/2022

0 Comments

 
Picture
​
Catalans i espanyols saben que l’11 de setembre és la diada on els catalans celebrem la resistència d’una Barcelona encerclada pels exercits castellans i borbons al 1714. Els castellans espanyols són més de celebrar sense fer-ho que de moment Catalunya és seva i la derrota soferta pels catalans de l’època.

La contradicció és flagrant. No celebrem cap victòria. Celebrem la resistència dels catalans i la defensa d’una forma de viure. Constatar  que de la derrota en fem un dia de festa i celebració des de fa molt temps, és gairebé un miracle. Potser per això els catalans som diferents. Els castellans, ara espanyols, només celebren victòries.

Sobre la ANC, artefacte per suplir i aparentar termes i accions unitàries, tothom hauria de saber que tant CDC en els seu moment, com ER, CUP i ara JxCat, sempre des de el territori han medrat per controlar-la. I és el secretariat i el seu equilibri qui mana i decideix el seu full de ruta. Equilibri que fins a dia d’avui els manava i obligava demanar el vot pro independència a tots els partits que expressament ho duguessin al seu Programa.

Curiosament artefactes que han extingit la seva vida, en funció que els partits controladors decideixen que ja l’artefacte ja no cal. L’assembla de Catalunya, que va tenir un temps curtíssim va ser liquidada, aconseguida la legalització dels partit, una amnistia fake i un estatut que no era ni el de Nuria.

Curiosament tant ER, com JxCat com les CUP, de moment ho mantenen i en fan referència, dia si i el següent també, de que la independència és l’objectiu. El que uns diuen, ER que pacten amb España per l’any al 2050. Els de JxCat que quan abans millor però no diuen ni quan ni com. Per últim tenim als il·luminats de les CUP que ara proposen un nou Referèndum, però no diuen si pactat o amb una DUI.  El problema és l’estratègia i els tempos per assoli-la, la independència, i de moment ni unitat, ni gestos de complicitat.

Els fets. Sempre els fets, són importants per constatar i comprovar que partits, electes i el que se’n deriva, per saber el grau de compliment. Avui sembla que la ANC ja en te un gra massa dels incompliments dels partits i les institucions catalanes.

La ANC, potser és l’eina més unitària i transversal dels darrers 40 anys. També és l’eina mes cobejada per tots els partits. I se de que parlo.

L’Aragonès, portantveu de ER ho ha deixat clar, és una manifestació contra el Govern i els partits independentistes. A banda que menteix, la proposta només té un objectiu. Si la manifestació fracassa ER traurà pit dient-nos que la seva estratègia és la valida. D’aquí el grau intens de desmobilització que la secta ens està oferint a tots els mitjans de comunicació.

Els importa poc el que ara diu el Pedro Sánchez sobre el 155. Que el “florero” digui que la taula no tindrà èxits per estar en processos electorals. Com si aquests darrers dos anys n’hagués tingut algun. Que l’Estat no inverteixi. Que el corredor del mediterrani ni el tenim ni l’esperem. Que som investigats qual terroristes. Que infiltrin policies a les nostres entitats soci culturals i politiques.

ER necessita que aquest 11 de setembre sigui un fracàs. Saben que és la darrera bala per obtenir a les properes eleccions municipals resultats dignes.

ER fa temps que ha decidit que en front d’obtenir un Estat lliure en forma de República, amb una autonomia suportada graciosament en tenen prou. Per ells el nacionalisme, la identitat catalana és quelcom que s’ha d’extingir i quan abans millor.
​
De la fusió d’entitats i organitzacions que van fer possible al 1931 la formació de ERC, avui ni els queda l’Estat Català de Francesc Macià. Avui ER és un frau polític pels catalans que estimem Catalunya i la lluita cruenta perquè fracassi la manifestació del 11 de setembre ho demostra.
 
 




0 Comments

LAURA BORRÀS CAÇA MAJOR

1/9/2022

0 Comments

 
Picture

La MHP Laura Borràs, i no és d’ara, sempre ha fet por. I no perquè sigui una “assassina” compulsiva. Fa por perquè te capacitats demostrades per fer política i dirigir gestions tant  autonomistes com de País. I sobre tot, perquè està disposda a tot per la independència de Catalunya.

Avui, ni Junqueras per ER, ni el Turull per JxCat, poden ser alternativa institucional. Estan condemnats i inhabilitats per la justícia espanyola per presentar-se a cap procés electoral.

ER sap que l’Aragonès ni te ni tindrà talla per liderar i ser alternativa a les properes eleccions. El seu problema és que Junqueras no ho pot ser i de la resta ni en parlem. Per això la insistència de ER amb el tema de la Amnistia. De fet l’entrega entusiasta de ER al Congres només te aquest objectiu.

A JxCat el seu problema no és de noms. Borràs, Madaula, Trias, Puigdemont, Cuevillas, i molts més tenen capacitats demostrades per ser infinitament millors que l’actual President o qui vulguin presentar per ER. ER sap que només amb l’ajut dels espanyols i ara immigrants àrabs, te alguna possibilitat.

A ER ja no li cal que les clavegueres del Estat espanyol per liquidar adversaris. De fet ja ni demanen explicacions del espionatge, de les inversions, de la pèrdua de competències, d’accions contra jutges demòcrates. Avui l’únic que demanen és Amnistia i estan disposats a pagar el preu que calgui.

I de moment no és només que ER recolzi al “Gobierno de España” a canvi de res, be l’amnistia, és pitjor, ER és l’eina que justifica la part repressiva que no fa l’Estat. No investir President, deixar sol a un President i ara amb les destitució de la MHP Laura Borràs, certifica el que diem.

Els nous botxins ja no venen de fora. Ara ja els tenim a casa. I si JxCat no diu fins aquí, les sorpreses no les tindran els que ja han abdicat, les tindrà JxCat.

0 Comments
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.