
Que ER mai ha volgut la independència de Catalunya i només ha utilitzat la força independentista per consolidar espais partidistes de poder espanyol autonòmic, avui és un fet.
I si, el 6 i 7 de setembre del 2017, els catalans varem posar contra les cordes España i al seu Estat. L’1 d’octubre varem reblar el clau. I la Unió Europea no ens va fer costat. Igual perquè no varem fer com Kosovo, aguantar.
Cinc anys desprès del setembre i octubre del 2017 l’espectacle que ens ofereixen politics i alguns partits és vergonyós. ER va decidir que amb les esquerres espanyoles podien fer la seva “revolució” autonòmica. Governar, ser pal de paller i acostar-se a la III República espanyola federal. I dades que ho confirmen per molt que vulguin negar-ho, les tenim.
Els anit sistema, podemites i comunistes tots ells d’esquerres i progressistes, ja ho han entès, Espanya i el seu destí universal ve que val canviar principis. El resultat és que avui governen amb un partit corrupte i terrorista, el PSOE.
A ER partit que només va governar durant la segona República espanyola, molt obreristes, d’esquerres i massons no han fet res més que complir amb el mandat de classe anti capitalista però a l’hora procurant que no ho sembli.
I si, s’ha acabat el bròquil. Les crides, els cants amb voluntats inequívoques per anar junts des de les direccions partidistes no serà possible. I si, per fi ja sabem que qui més s’oposa a la unitat, única eina per guanyar és la direcció de ER. Aconseguir-la és possible? I tant, només cal que la resta (JxCat, CUP, PD, ANC, Òmnium, AMI) és reuneixin i proposin la alternativa de país i pel poble. Malgrat que aquesta proposta incideixi obertament i directament a les estructures de partit. Només ens creurem que les organitzacions politiques són eines per la independència si s’està disposat a la seva desaparició. Els de ER ja ens han dit que no.