Durant el primer tripartit (psc-PSOE + ERC + ICV), el 3 % és va instaurar com eina de desgast política contra CDC, mai contra UDC. Pasqual Maragall President de la Generalitat i “socialista universal”, del primer tripartit, 2002, en va tenir l’honor de ser l’iniciador. Va ser-ne l’acusador i al mateix temps el retirador. S’iniciava l’atac definitiu per impedir que CiU tornes a governar.
El segon tripartit (psc-PSOE + ERC + ICV), malgrat la destitució dels Consellers de ERC al primer, és va consumar per vergonya dels de ERC un nou govern “d’esquerres” i autonomista. La puresa ideològica i el ferum d’una presumpta corrupció va fer possible un nou pacte espanyol amb l’objectiu d’impedir que CiU, que havent guanyat les eleccions governessin. ERC ho pagaria, i ben car a les properes eleccions passant de 21 diputats a 10.
Mentrestant els de CiU és mantenien dins de l’ordre constitucional, les acusacions de corrupteles, mai van ser utilitzades. Els acords de governabilitat de l’Estat espanyol, ho perdonaven, i fins i tot les lleis mai van exigir transparència.
Tot comença amb una sentencia del TC espanyol que sentencia que els catalans no som un poble i sobre tot que no tenim dret a decidir res que no vulguin els de Madrid.
Les eleccions autonòmiques del 2012, Espanya ens va mostrar i sense cap mena d’escrúpols, del que són capaços. Un dossier escampat des de la UDEF, Ministeri de l’interior espanyol, durant la campanya electoral, dient que el President Mas tenia diners a l’estranger, confirmava que la proposta del President reclamant el Dret a Decidir, dret a l’Autodeterminació, era la fi de l’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol, i d’aquí l’estratègia del PP, PSOE, Ciutadans i Podemos per evitar-ho.
L’experiència de dos tripartits amb companys d’esquerres, però autonomistes i espanyols, permet que ERC i amb una renovació interna i externa, aclareixi que volen ser de grans. Serà a les eleccions del 2012 que per qüestions de suma i pressió popular que ERC, pactarà amb CiU. El paper de ERC, però no deixarà de ser aquell que tant despista a propis i estranys. Pacto amb la “dreta” però festejo amb l’esquerra.
No és cap secret, que ERC ha abonat el que a calgut per consolidar la creença de que la corrupció és consubstancial a la vida política de CDC. Només, i pels fet irrefutables de que sense Convergència Catalunya no tindrà la independència, fa que per fi s’accepti la unitat transversal per guanyar. A contracor i aprofitant tot el que és pugui per desgastar Mas i CDC.
El conglomerat de l’Estat espanyol i les forces unionistes ho tenen clar. Per acabar amb el procés, cal acabar amb el “traïdor” a l’Espanya constitucional, cal acabar amb el President Mas. Com fer-ho no importa. Difamar, mentir, operacions mediateques, comissions d’investigació, utilitzar la fiscalia i la justícia, és part de la seva estultícia. Si no poden legalment ho fan il·legalment. Ja en tenen experiència i el GAL n’és una bona mostra.
El 2002, els del psc-PSOE, ICV, PP I ERC, van donar veracitat al 3%, però curiosament, des de aquest any, n’han passat 13, i cap membre de CDC ha estat imputat directament per aquest fet del 3%. Pitjor, cap acció judicial s’ha resolt. Tot és redueix al cúmul de despropòsits que depenen de insidioses informacions i les ganes d’imputar altres corrupcions a CDC. Una mostra n’és el cas Palau, on la Fundació de CDC, admet donacions, totalment legals i que són retornades per mitigar campanyes malintencionades. Del cas Palau, el fet de que la fundació del Aznar també rebés donacions va ser silenciat.
Tenim Procés perquè CDC, el President Mas i el seu Govern, han fet el més difícil; “escoltar a la ciutadania” i fer l’operació ideològica més extraordinària que s’ha fet amb els darrers 37 anys. CDC ha decidit que la seva acció decidida i lleial per encaixar Catalunya a l’Estat espanyol s’ha acabat. Ells eren els de tercera via. Ells volien un encaix amb reconeixements. Ells volien construir un Estat espanyol modern. El problema és, que els de l’Espanya una volien altra cosa.
CDC, segur que ha pres decisions governant imperfectes, però ningú pot negar que malgrat tot, la societat catalana i majoritàriament els a recolzat en totes les eleccions. Ara CDC ja no és la d’en Pujol. Els seus líders han fet net ideològicament i organitzadament. CDC des de el Govern ha impulsat el Consell de Transició Nacional. Ha fet una Declaració de Sobirania. Ha posat les urnes un 9N i a convocat eleccions perquè els catalans puguem decidir. És ben cert que ERC ha fet costat, però també és ben cert que amb els tripartits ERC no hagués imposat aitals accions.
La guerra bruta de l’Estat espanyol s’anirà aprofundint a mida que ens apropem al 27. Els registres a la seu de la Fundació Cat.dem, a la seu de Convergència i de quatre municipis el mateix dia de la presentació de la candidatura, no és cap casualitat, i ara, tot i que la pretensió és acabar amb el President, també ho és fer-ho amb Junts Pel Si.
Si hem fet la candidatura que la gran majoria de catalans volia, ara ens cal defensar-la. Des de fora ja ho fem els que anem a peu, i a fe de Deu que s’està fent amb convicció i il·lusió. Des de dins, només és pot fer des de la confiança i la lleialtat per guanyar la independència, per això cal que tothom defensi a tothom sense fissures i deixar el passat aparcat i congelat.
Des de aquest modest bloc, ens permetem la llicencia de felicitar al David Fernández, que tot i lluitant contra la corrupció, també ho fa contra un Estat maldestre i fa acte de presencia a la seu de CDC.
Si haver proposat i aprovat la primera Llei de transparència, si haver fet costat a la Comissió contra la corrupció, si haver separat a imputats no condemnats de la estructura del partit, si ningú dels que ara dirigeix CDC ni està imputat ni encausat, si patir la justícia per posar urnes, si fer declaracions publiques a favor d’un Estat català, si enfrontar-se a tot un Estat, no n’és suficient, vol dir que Junts Pel Si pot tenir problemes.
Els ciutadans que ahir dia 29 érem a la presentació de la candidatura de Junts Pel Si varem demostrar que tots i cada un dels components, són nostres. Ara cal que també se’ns demostri que l’acord per fer-la possible està per damunt d’un futur tacticisme, que ara, ni té sentit ni serveix per guanyar el 27.
Nosaltres, ara defensarem per igual a CDC, ERC, la ANC, Òmnium, l’AMI, Demòcrates de Catalunya, Sumate, Reagrupament, SI i d’altres dels atacs de Espanya i el seu Estat. El que demanem és que els candidats de Junts Pel Si facin exactament el mateix.
RSS Feed
