La posició feta publica pels actors politics espanyols, PP, PSOE, UPyD, PNB, CC i Ciutadans, i sense cap matis, és defensar la “unitat de l’Estat espanyol fins on calgui. Podemos, marca blanca de l’esquerra espanyola, ja ens han dit que l’única sobirania existent és la dels espanyols. Queda clar doncs, cap diferencia entre els que practiquen la unitat espanyola com concepte sagrat i inviolable.
El 27 de Setembre, els catalans decidim, els que no volen ser-ho també, i si Junts Pel Si, com és preveu guanyem, el que haurem decidit és començar definitivament el “procés constituent” per un nou Estat. Un nou Estat, lliure i independent, amb la voluntat inequívoca de participar en la construcció política de la Unió Europea. Un Estat que res tindrà a veure amb el d’Espanya. Noves maneres de fer política i una democràcia d’excel·lència en seran els trets, segur.
És evident que un “procés constituent” és efectiu si va acompanyat de la voluntat de desconnectar amb l’Estat matriu. Sabem que en política les desconnexions no són d’avui per demà, però les desconnexions parcials amb Espanya no seran possibles. De fet ja ho estem patint. El govern espanyol i totes les seves institucions han situat l’acció en el camp jurídic i la seva legalitat. A banda l’ofec econòmic i inversionista, l’Estat combatrà totes i cada una de les desconnexions que el “procés constituent” proposi. Per tant és obvi que la desconnexió ha de ser general i total.
Ser un “Comunidad Autónoma de régimen común” tenia l’afegitó ineludible de ser part de l’Estat espanyol, tot i que molts defensem que per imperatiu legal. Ser-ne part obliga i no cal dir que pels autonomistes encaixistes, sempre és de bon grat.
Guanyar per majoria absoluta, més de 68 Diputats, i si pot ser amb vots, donarà la legitimitat necessària per desconnectar, desendollar, trencar, rupturar amb l’Estat espanyol. Malgrat la crida i proposició a la negociació, tots els indicadors espanyols apunten en sentit contrari. De moment ni acords ni negociació. La negativa espanyola a fer política per resoldre democràticament la situació enquistada entre Catalunya i Espanya, només pot tenir una resposta, la de la desconnexió total. Fer-la, espiritualment sense cap incidència social, no serveix de res. L’hem de fer legalment i jurídicament, i el camí és declarar solemnement que som una Nació Lliure, i que amb el mandat majoritari dels catalans, proclamem l’Estat Català independent de qualsevol altre Estat.
A partir d’aquest moment, participar a les eleccions d’un altre Estat, ni té sentit, ni serveix a la construcció de l’Estat Català. És més, si som Estat declarat qui pretengui participar a les eleccions espanyoles, directament estarà entomant com bona la legalitat espanyola, i si el que volem és desconnectar, participar-hi és el pitjor dels camins. Si és decidis fer el contrari s'ens hauria d'explicar i molt bé.
RSS Feed
