Blog Archives

EXERCIT CATALÀ? ARA TOCA?

31/8/2017

El President Puigdemont fen mostres de la seva sinceritat, a títol personal i davant la pregunta concreta sobre si Catalunya ha de tenir exercit o no, va respondre, com no pot ser d’altra forma, el que creia, hi ho va argumentar.

Debat que segur s’haurà de fer. Som dels que creiem que el seu moment serà en el procés constituent i concretament durant l’elaboració de la Constitució de la República Catalana.

Situar ara el debat de si Catalunya ha de tenir exercit, quin tipus d’exèrcit i tot allò que suposa garantir la seguretat i defensa del nou Estat català, entenem que només fa que entretenir-nos i allunyar-nos del repte que suposa fer el Referèndum i guanyar-lo.

La Llei de Transitorietat jurídica, també situa dos conceptes que molts independentistes i podrien treure punta. La nacionalitat i la llengua. També creiem que és un debat que ara no toca i que potser no calia situar-ho en aquesta llei. És una llei transitòria i punt.

Malgrat tot i apropant-nos a l’11 de Setembre, ens atrevim a recordar que si els màrtirs que caigueren al setge varen suportar-lo durant gairebé un any, va ser per la Coronela, l’Exèrcit Regular Català, i un grapat de soldats provinents d’altres indrets.

Garantir la seguretat territorial, personal i material, és tasca de tots els ciutadans amb delegació o sense. És normal que la condueixin els professionals. Pensar que els exercits de països amb Estat com Suècia, Finlàndia, Suiza, Dinamarca, Luxemburg, i són per fer la guerra és no conèixer el nivell pacifista d’aquets països.

Seguretat i defensa són conceptes que haurien de ser complementaris, mai antagònics. Potser el que caldrà és innovar sobre la seguretat i defensa, mai sobre si hem de prescindir-ne. Un Estat sense una mínima capacitat defensiva i protocols d’actuació per garantir la seguretat, no és un Estat, és una “República bananera”.

0 Comments

GRAN BALDOVI.

30/8/2017

0 Comments

Joan Baldovi i Roda, diputat per Compromís del País Valencia, al nostre parer ha estat el diputat més incisiu i no contra el PP i Rajoy, sinó contra els presumptes demòcrates capaços d’obligar que Rajoy comparegui en un Ple extraordinari i incapaços de muntar una moció de censura per fer-lo fora.

La misèria de l’esquerra espanyola, que poc a poc i sense pausa, abandona les tesis ideològiques per defensar els “paries de la terra”, és tant profunda que potser ens explica la baixa qualitat democràtica de l’Estat espanyol.

Una esquerra espanyola incapaç d’anar a una. Una esquerra espanyola que defensa sense embuts els postulats franquistes i dels borbons. Una esquerra incapaç d’estar a l’alçada dels pobles que viuen a la Península. Una esquerra transformada en maquina electoral on funcionaris politics troben el seu present i futur. Una esquerra capaç d’aliar-se amb la dreta tot i que això suposi negar drets als ciutadans d’un poble.

Joan Baldovi no ha fet res més que destapar la misèria de l’esquerra unionista espanyola. Ara només cal que ell i els seus obrin els ulls i sàpiguen que amb els espanyols de la Espanya una i gran no hi ha res ha fer.

0 Comments

SEMBLA QUE ARA SI QUE S'HO CREUEN.

29/8/2017

0 Comments

La minsa catalanitat del PSC va desaparèixer, amb l’estocada que amb punxo, els funcionaris del PSOE varen infringir a la figura del President Maragall.

El PSOE, partit que fa cops “d’estat” interns. El PSOE, que permet que el partit més corrupte de l’Estat espanyol governi. El PSOE capaç de fer reformes laborals contra els treballadors i els seus sindicats. El PSOE, que vota contra el dret dels catalans a utilitzar la llengua catalana a Europa. El PSOE de les clavegueres, GAL. El PSOE de la corrupció, BOE, GC, Guerra, ERES, Filesa. El PSOE que enganya al poble català. El PSOE que amb el PP va il-legalitzar diaris i opcions politiques per governar a Euskadi.

El PSOE que ha renunciat al republicanisme democràtic i un dels màxims defensors dels borbons imposats per Franco, avui ens torna ha mostrar que primer Espanya i desprès la ciutadania.

Pedro Sánchez, és capaç d’empassar-se els gripaus que facin falta per defensar la unitat territorial que borbons i dictadors han imposat al llarg de la Historia. P. Sánchez no només no ha pressionat al Rajoy per saures a negociar, sinó que a practicat el silenci per donar suport a la via repressiva de l’Estat contra Catalunya. Repressió administrativa, econòmica i judicial.

Ara mateix, i ja sense subterfugis, el discurs del PP i PSOE per impedir que els catalans puguem comptar-nos i decidir a favor o en contra de la independència, és el mateix sense matisos. A Catalunya el PSOE – PSC, i és la seva normalitat, a construït amb el PP i C’s el front anti català. De vegades els de CSQEP, també hi són.

“Les urnes no hi seran l’1 d’Octubre”. Les Lleis de Referèndum i Transitorietat Jurídica mai seran lleis efectives i que són un nyap esperpèntic. Ho ha dit la portantveu al Congrés Margarita Robles. Javier Maroto del PP, a més de dir el mateix, afegeix que se sent cofoi de l’entesa amb els socialistes per impedir que els catalans votin.

Als socialistes espanyols i als instal·lats a Catalunya, els pot més el patriotisme territorial que la defensa dels interessos dels pobles constituïts i reconeguts a la Península. Portes giratòries. Consells d’Administració i la defensa dels privilegis autonòmics són des de el 1978 la seva ensenya.

Són els mateixos que al 31 és van oposar frontalment a la República catalana i la Confederació de Repúbliques ibèriques. Són els que ara defensen la llei per sobre de les voluntats populars. Són els que fa molts i molts anys van abandonar la defensa dels interessos del oprimits, per defensar l’Estat. Un Estat amb una corrupció estructural i sistèmica, amb una manca de separació dels poders i una gestió insolidària. Un Estat "modelic". El PSOE abans que socialista i obrer vol ser espanyol i a casa nostra amb els espanyols ja fa temps que ho tenim clar, res a fer.

0 Comments

MALGRAT GUANYI EL SI, ENCARA PODEM PERDRE.

28/8/2017

0 Comments

Tot els indicadors s’aboquen a dir que l’1 d’Octubre tindrem urnes. Si és així, al voltant de les 24 hores del mateix dia tindrem el resultat provisional, però que indicarà amb claredat si el SI ha guanyat o perdut.

La batalla judicial per guanyar la partida en termes jurídics, comença ha ser un tema secundari. El parlament aprovarà les dues Lleis, la del Referèndum i la de la Transitorietat Jurídica. Ho sabem, l’Estat espanyol les impugnarà a través del TC, també ho sabem. Fins i tot l'Estat podria cometre la gosadia de saltar-se els tempos judicials, però en cap cas podrà evitar l’exposició del cens, el repartiment de les targes censals i la comunicació dels col·legis electorals.

Com és proposa i com és vol fer el procés constituent de la República catalana, serà a partir d’ara el centre, clandestí o obert, del debat que segur ja ocupa als partits.

Tenim constància pel diari digital el Confidencial.es, que aquest dissabte, desprès de la manifestació, per ERC, Junqueras, Marta Rovira i Oriol Soler, per UP Pablo Iglesias i pels Comuns Xavier Domènech, que han sopat. Rar que al podemita català, Albano Dante Fachin se l’hagi exclòs. Era o havia de ser una trobada discreta, però curiosament a la porta dos fotògrafs van fer l’Agost. Deu ser cosa de Mediapro, o d'una indiscreció volguda dels podemites. De fet la comunicació és la seva feina i l’amfitrió del sopar era en Jaume Roures.

La Marta Pascal entrevistada Onda Zero, i amb la mosca sota el nas, creu que ERC està preparant una alternativa d’esquerres. Vaja un nou tripartit. El problema és que Marta Pascal l’esguerra criticant el que pugui fer ERC, sobre tot si la critica no va al fons de la qüestió. Pot ERC treballar per guanyar les properes eleccions constituents des de una perspectiva d’esquerres? I tant. Pot ERC treballar per guanyar les properes eleccions constituents amb aquells que no s’hagin implicat obertament a favor del Referèndum, dret d’Autodeterminació, i del SI?. Poden fer-ho, però això, per el que té de contradictori si que s’ha de denunciar. Seria bo que ERC llegís amb atenció l’entrevista que avui, 28/08/2017, el diari digital El Nacional.cat li fa al Ramón Cotarelo.

Tenim moltes dades de les “traïcions” que els espanyols, d’esquerres, republicans i en teoria demòcrates han fet als catalans i a les forces politiques de Catalunya.

Abolició de la Mancomunitat 1914, per Primo de Rivera al 1924. Macià renúncia a la República catalana, 1931, a canvi d’un Estatut el de Nuria, 1932, que tot i ser redactat i aprovat al Parlament de Catalunya, el Congrés espanyol el retallaria. Maragall proposa un nou Estatut, el de Miravet, 2005, aprovat per les institucions de Catalunya i amb un “apoyare Pasqual lo que apruebe el Parlamento catalàn, dixi Zapatero. El Congres espanyol a l’any 2006 el retallaria, cepillado segons Guerra, i tot i així el poble de Catalunya votaria a favor d’un Estatut retallat. És però al 2010 quan un Tribunal el Constitucional, a petició del PP i d’uns quants càrrecs institucional del PSOE, falla contra uns quants articles del Estatut retallat, deixant-lo amb una amputació que no tenen altres Autonomies. Una historia que certifica que amb els espanyols, que per cert sembla no poden ser altra cosa, no hi tenim res ha fer. Els catalans, abans que espanyols, catalans.

Sembla que el Procés Constituent, si guanya el SI, i pel que diuen els actors de ERC i del PDeCAT, Junts pel Si no tindrà reedició. Quedem estorats davant d’aquesta irresponsabilitats dels que avui són el centre neuràlgic de Junts pel Si. Si el que volen dir-nos és que desprès de la victòria, l’Estat espanyol, el seu govern, els partits unionistes de dretes i d’esquerres de repent veuran la llum i tindran una reconversió democràtica profunda, és tractar-nos als independentistes, sobiranistes, catalanistes i d’altres a favor del dret d’autodeterminació d’imbecils, o de catalanets retardats.

Espanya pot haver perdut la batalla democràtica de les urnes. Pot fins i tot haver perdut la batalla internacional. Ara be dubtar de que el dia 2 d’Octubre l’Estat espanyol serà un xai disposat a negociar-ho tot, a ser d’entrada bons veïns, o és que alguns van amb el lliri a la ma o encara no s’han assabentat de la naturalesa espanyola i del que vol dir.

Renunciar avui, al que segurament ens farà falta per acabar el procés constitucional, la unitat transversal, dels demòcrates de Catalunya, directament és dir-nos que el partidisme pretén ser l’eix constructor de la futura República. Si aquest és el camí que trien els nostres líders d’ara, permeteu-me dir-vos que així no anem be i som dels convençuts que fins que s’aprovi formalment la Constitució de la República catalana, Catalunya no pot renunciar a un Govern de concentració i d’un suport majoritari al Parlament sense fissures.

Amb la Constitució aprovada, amb un reconeixement internacional, i amb el paper clar dins de la Unió Europea, malgrat els acords o desacords amb l’Estat espanyol, és possiblement quan l’opció ideològica i partidista ha de guanyar democràticament el Govern de la República. Fins a les hores, les ànsies de poder al cul.

0 Comments

NACIÓ DE NACIONS I ÉS QUEDEN TANT AMPLES.

27/8/2017

0 Comments

Pablo Iglesias i els ideòlegs que l’envolten, volen resoldre l’encaix de Catalunya a la Nació Suprema i el seu Estat, dient-nos als catalans que som una Nació i als espanyols, una Nació amb els mateixos drets que els espanyols. La Constitució del 78 ja va situar una denominació, nacionalidades, terme marxista que volia resoldre la visió de nacions que ho eren i volien ser-ho. Terme que no ha evitat el cafè per tothom. El regim del 78 pretenia construir un nou Estat. Descentralitzat i amb unes competències pactades que mai més s’haurien de revisar.

Ni una cosa ni l’altra, i la dura realitat ens condemna com a poble. Espanya castellanitzada, i amb uns indicadors arcaics, mostren que no s’aturaran fins la victòria final, la Nació única.

Unidos Podemos són favorables a un Referèndum pactat entre Catalunya i Espanya i contraris a la independència de Catalunya. Volen acontentar als nacionalistes, sobiranistes, catalanistes i al mateix temps als espanyols unionistes d’esquerres republicans i votants aleatoris.

Els de Unidos Podemos saben que mai és pactarà cap Referèndum d’Autodeterminació. Fer-ho, implícitament abocaria la Constitució espanyola a les escombraries. El PP i PSOE no ho consentiran mai. Són els defensors del nou regim, o no tant nou del 78. El PSOE i no tothom del PSOE, com a molt, podrien admetre que Catalunya és una Nació, això si és determina folklòrica, treballadora i amatent dels seus i res més.

Els espanyols, de dretes i d’esquerres volen i estan construint la Nació una des de fa segles. Mai han tingut cap altra intenció i els fets demostren que tenim raó.
- ∞ -
“La construcció nacional d'Espanya, si és que Espanya és una nació, ha estat sempre al centre del debat polític i social. Des dels inicis. L'ideari doctrinari que proclamava Espanya com el resultat de la feliç reunió de tots els regnes cristians peninsulars no és més un vernís que oculta una tràgica realitat, que es manifesta obstinadament a través dels segles. Des dels inicis. Espanya és exclusivament de fàbrica castellana. Espanya és l'expansió centrífuga —militar, política i cultural— de la Castella mesetària i medieval. De les seves oligarquies polítiques i econòmiques. La victòria borbònica en la Guerra de Successió (1705-1715) va certificar el fracàs d'una Hispània plurinacional, amb totes les reserves que implica fer ús d'aquest concepte, que es governava com una confederació. I va obrir portes i finestres de bat a bat a la castellanització d'Espanya. Que vol dir a la interessada fusió de les realitats nacionals castellana i española”.
-      ∞   -
A tall d’exemple per demostrar-ho i per constatar que ahir i avui tot continua igual, unes quantes dades:
AN.-                       Audiencia NACIONAL.
CNP.-                     Cuerpo NACIONAL de policia.
DNI.-                      Documento NACIONAL de identidad.
BNE.-                     Banco NACIONAL de España.
ENMT.- Empresa NACIONAL de moneda y timbre.
INEM.- Instituto NACIONAL de empleo.
BNE.- Biblioteca NACIONAL de Espanya.
ENDESA.-             Empresa NACIONAL de electricidad.
ENP.- Empresa NACIONAL de petroleo.

El llistat d’institucions, empreses i artefactes de tot tipus emmarcats amb la denominació NACIONAL, a Espanya és interminable i on no posen lo NACIONAL, posen lo ESPANYOL/A.

La Nació de nacions, no només és un insult a la intel·ligència, també suposa tractar-nos als catalans de “retrassadets” amb un oferiment que en aquest cas no arriba ni a peix bullit.

0 Comments

13 TV

25/8/2017

0 Comments

Cadena digital de televisió sota control econòmic i ideològic de la Conferencia Episcopal de l’Església Catòlica Apostòlica i Romànica. Diu l’empresa editora que la seva programació és basa en la difusió dels valors i credo de l’Església catòlica.

Hem de suposar que cap dels “jerifaltes” de la Conferencia deuen mirar-se la programació i sens dubta el seus programes de debat i opinió que la cadena emet.

13 TV, cadena d’àmbit nacional, perquè d’això és tracta, emet per les nits “El Cascabel”. A l’estiu “Al Dia el debate”. Dos programes que és caracteritzen per una nul·la objectivitat i una manca de respecte a la varietat ideològica. Cal afegir que la majoria de tertulians i entrevistats corresponen sempre a membres del PP, de la orbita del PP, Ciutadans marca blanca del PP i algun afiliat del PSOE que ven be podria ser-ho del PP (Jose Luis Corcuera).

Els tertulians dirigits per Antonio Jiménez i Carlos Cuesta, que menteixen, que manipulen i que atien odi indiscriminat avalen la línea d’una cadena que és qualsevol cosa menys cristiana. Amb el vist i plau de la Direcció i la Conferencia i finançat amb diners que reben de l’Estat i aquest dels ciutadans quan fan la declaració de renda. Tot molt cristià.

Ara 13 TV, i desprès que l’atemptat del 17 A mostres al mon que Catalunya funciona com un Estat i que el espanyol no hi va ser ni se l’esperava, ha iniciat, conjuntament amb la premsa de Madrid, la campanya de desprestigi a la policia de Catalunya, els Mossos, i la seva direcció política i tècnica, més miserable de les que és fan i desfan.

Ja no insinuen, directament acusen als Mossos de ser culpables dels morts. De poca professionalitat al no haver aconseguit cap terrorista viu. De tenir informació i no compartir-la amb la PN i GC. De saber qui era l’Iman i no haver fet res. D’haver rebutjat l’ajut dels TEDAX espanyols. De fer les rodes de premsa amb català.

Ni un mot denunciant que durant més de 6 anys la Junta de Seguretat no s’hagi reunit. Competència exclusiva del Estat espanyol. Que el govern del PP hagi impedit la dotació adequada pels Mossos. Que la informació que reben els Mossos sigui sempre discrecional. Que l’Erzaintza sigui a l’Europol i els Mossos no. Ni un mot denunciant al ex ministre de l’Interior per l’Operació Catalunya. Ni un mot denunciant que l’Iman tenia ordre judicial d’expulsió i un altre la va denegar. Ni un mot sobre els quatre anys que l’Iman va passar a la presó espanyola de Castelló per tràfic de drogues i que mai ho sabessin els Mossos.

El PP, i segur amb el consentiment del sector més jacobí dels socialistes, estan mostrant la seva aliança amb l’Església al preu que sigui. L’unionisme espanyol i la Conferencia junts per la “España una y grande”.

Cristians, catòlics de Catalunya, heu de saber que amb nom vostre, se’ns insulta, se’ns menysprea les nostres institucions i com quan el franquisme se’ns vol inculcar que tot el que faci ferum de català s’ha d’extirpar.

Si la caritat cristiana de l’Església catòlica i la seva Conferencia Episcopal és la que representa 13 TV, podem afirmar que qualsevol demòcrata els confondrà com una colla de sectaris falangistes defensors del franquisme i d’una Nació que la volen sola i única. Davant d’aquesta proposat el que s’ha de fer és no fer la X a la declaració de renda, i canviar de canal.

0 Comments

L'ESTAT ESPANYOL JA NO HI ÉS.

23/8/2017

0 Comments

El subdirector operatiu del “Cuerpo Nacional de Policia” espanyola clar, públicament, (diari ABC del 22/08/2017) ha denunciat que l’Estat, espanyol clar, ja no hi és, ha Catalunya i demana una rectificació en profunditat de la legislació sobre les policies autonòmiques.

Agustín Linares, subdirector té tota la raó. L’Estat espanyol, però cal afegir que ja fa molt temps que no hi és. No hi és per resoldre la seguretat antiterrorista. No hi és per resoldre les anomalies cròniques de RENFE – ADIF. No hi és per acabar un munt de connexions i carreteres a Catalunya. No hi és per construir el corredor del Mediterrani. No hi és a l’hora d’evitar el caos al aeroport del Prat Barcelona. No hi és a l’hora de complir els seus acords amb la Generalitat. No hi és per complir les sentencies del Tribunal Constitucional a favor de Catalunya. No hi és a l’hora de defensar la immersió lingüística. No hi és a l’hora de respectar la voluntat democràtica del Parlament de Catalunya.
De fet, l’atemptat a Barcelona, l’únic que ha fet, és mostrar a tothom que Catalunya ja actua com un Estat, i que no pot esperar res del espanyol.

Malgrat tot hem d’admetre que on si funciona l’Estat espanyol és a l’hora de recaptar els impostos dels catalans, d’inspeccionar-los, i de multar-los amb una celeritat, si els contribuents l’erren o delinqueixen, amb una precisió que ja voldrien els suissos.

Hem actuat com un Estat, però no ho som. Ara només cal formalitzar-ho. A l’Estat espanyol ja ho tenen clar. Consolidem aquesta percepció l’1 d’Octubre guanyant el Referèndum. Si el perdem, el subdirector del CNP, obertament, ja ens ha dit per on aniran els trets. Recentralització i buidatge de competències autonomiques. Que tothom ho tingui clar.

0 Comments

NO HO RESOLDREM SI NO ANEM A LA REL DEL PROBLEMA.

23/8/2017

0 Comments

“Primer ens hem endut les seves riqueses naturals. Desprès els armem. Més tard els hi fem la guerra perquè uns il·luminats deien que tenien armes de destrucció massiva, que segur si les tenien, els hi varem vendre nosaltres”.

Viure al desert. Viure sota la ma implacable dels dictadors i famílies reials. Viure encallats al segle VI ideològicament i al XII socialment. Viure sota les bombes de fabricació Europea, americana, russa o xina. Viure saben que el seu futur és inexistent, són alguns dels arguments del perquè els paries àrabs musulmans, busquen un mon millor. Són expulsats de la seva terra i nosaltres l’únic que fem és practicar l’atenció cristiana que no evita els milers de morts fugin d’una barbàrie que sembla no tenir fi.

No hem fallat preparant l’entramat d’integració. Tampoc han fallat els mediadors socials. Tampoc han fallat partits i grups socials que s’han esmerçat treballant per acollir a tothom, perseguit o no. No han fallat les institucions aprovant ajudes socials de tot tipus.

Hem fallat no entenen que la problemàtica té l’arrel als països de procedència. Ningú vol marxar, fugir del seu país, del seu poble, del seu carrer, de casa seva. Els processos migratoris sempre tenen un perquè i normalment mai són de caire voluntari. A l’Estat espanyol, acabada la guerra civil, és va produir un èxode migratori intern i extern. El motiu va ser trobar feina i tenir futur. Uns venien a Catalunya i d’altres anaven a Alemanya bàsicament.

Els processos migratoris interns a Europa, sempre han gaudit, malgrat l’idioma, d’un equilibri social extraordinari i sovint la integració a un altre país no representava cap trauma social o ideològic.

No tenim cap problema, trets dels normals, amb els ciutadans d’origen xines, pakistanès, indu, de l’Africa central i sud, i dels sud americans en general. Sempre que no practiquin la religió i costums islamistes.

És el moviment migratori àrab musulmà i els que practiquen la religió musulmana, el que ens causa greus problemes. Problemes d’integració. Problemes de inter acció social. Problemes culturals que són antagònics amb la societat occidental. Problemes d’exclusió social i laboral donada la seva precària formació. El darrer problema és el més greu, arribats constitueixen veritables guetos, fen gairebé impossible cap tipus d’integració, per molts esforços que hi dediquem. Són una minoria els que arriben a integrar-se i sempre ho fan mantenint distancies basades en fonamentalment en la religió.

No és que no tinguin dret a una església, mesquita. No és que no tinguin dret a resar cada dia mirant a La Meca. No és que les seves dones no tinguin dret a anar vestides i tapades com vulguin. No és que no tinguin dret a voler viure com al seu país d’origen. Senzillament és que a casa nostra no compartim aquets drets que per ells són naturals. No pensem que siguin uns heretges. L’església fa segles si. Tampoc els volem fer fora, malgrat que alguns musulmans ara ens tracten a nosaltres d’heretges.

Tenim un problema i ningú sap com resoldre’l, sobre tot perquè els implicats mai han volgut integrar-se.

El xoc de civilitzacions està servit. Que ningú oblidi que més de 1.500 milions són seguidors d’Ala. La solució no és canviar-los la seva forma de ser. Tampoc pretendre incorporar-los a la nostra societat. Ni els francesos donant-los la seva nacionalitat ho han aconseguit (Algèria). Som com l’aigua i l’oli. Només ens entendrem i conviurem des de el respecte mutu treballant des de mons diferents. Potser el que hem d’intentar és que el seu mon sigui un mon on la pau i el futur s’equipari al que nosaltres tenim. La resta, el voluntarisme, el bonisme i una hipocresia cristiana, no només no resoldrà el problema sinó que fins i tot el pot agreujar.

Els musulmans, àrabs, com tothom, l’únic que volen és viure amb condicions dignes. Potser que comencem a dir les coses pel seu nom i fer-ho segur que no és practicar cap tipus de racisme o xenofòbia.

0 Comments

FARTS I FASTIGUEJATS.

22/8/2017

0 Comments

La misèria intel·lectual en el mon periodístic a surat i s’ha fet pales cruament a expenses del atemptat a Barcelona. D’uns quants tertulians triats convenientment també. Uns relacionant el procés amb el terrorisme integrista musulmà. D’altres intentant fer l’Agost amb exclusives i augments de shares i tiratges. Els espanyols directament manipulant noticies per intentant donar notorietat a l’Estat espanyol que durant més de 12 hores va brillar per la seva absència. Per últim i no menys important, en tenim que usen la catalanofòbia sense embuts com ahir i com tot indica continuarà fins que siguem independents.

Un munt d’exabruptes perquè hem dit que entre les víctimes havien catalans. Perquè el nostre President s’adreça amb català arreu. Perquè el Conseller d’Interior, amb el Director i Major dels Mossos fan les rodes de premsa amb català primer i després amb castellà i amb anglès i francès l'escrita.

“Que mal educats aquests catalans que només donen les informacions en català diuen” Mitjans catalans, espanyols i internacionals poden certificar el contrari. Som a Espanya i amb el castellà en tenim prou. Insisteixen periodistes que practiquen altres tipus de violència. O si més no primer en castellà i desprès la resta, pensen però no ho diuen.

Insisteixen amb el relat de que a Catalunya s’imposa el català i és menysprea el castellà. Relat que alguns periodistes han manipulat sense escrúpols des de els mitjans unionistes i espanyols. Tot plegat ens mostra que les clavegueres són més grans del que pensàvem i el poc respecte a la diversitat immens.

Són uns miserables. Periodistes comprats. Periodistes sense vergonya per mentir. Periodistes manipuladors. Periodistes lluny de la investigació i la objectivitat professional. Periodistes que per la “España una grande y castellana”, el que faci falta.

Periodistes que desprès d’escoltar que ho diran en català i castellà, encara volen imposar-nos a Catalunya la llengua única del imperi. Periodistes que han comprovat que els politics de Catalunya, acostumen a parlar fins i tot més de tres idiomes. Periodistes que mai és queixen si el Rajoy i els seus Ministres utilitzen el plasma o el silenci en les rodes de premsa. Periodistes miserables de to franquista que a dia d’avui no han entès que a Catalunya fins i tot existeixen dos llengües oficials, el català i el castellà.

Ni hi tenim res ha fer. No ens en sortirem. Els espanyols d’arrel castellana, continuen pensant que quan són a Catalunya són a Espanya i per tant que l’única llengua comunicativa ha de ser el castellà.

És vergonyós el grau de manipulació que periodistes i editorials espanyols ens estan oferint. Però encara és més vergonyós el alt grau d’indecència volen situar un debat manipulat per sobre de les noticies que és deriven del atemptat.

Practicar la catalanofòbia i denigrar les institucions catalanes sembla que forma part de l’Operació Catalunya i alguns carronyaires volen lligar procés, llengua, catalanitat i politics amb l’execrable terrorisme.

Són els mateixos carronyaires que mai escriuran ni un sol mot denunciant que l’Estat espanyol i el seu Govern no convocava la Junta de Seguretat feia més de 7 anys. Són els mateixos carronyaires que han callat miserablement quan el ministeri de l’interior ha impedit que la policia de Catalunya, Mossos, tingui la informació internacional per lluitar contra el terrorisme. Són els mateixos que han aplaudit quan el govern espanyol ens ha imposat retallades, impedint ampliar la plantilla dels Mossos, qüestió que afecta a la seguretat dels ciutadans.

Són els mateixos miserables carronyaires, que només els preocupa que a Catalunya la llengua única sigui el castellà. Aquets miserables carronyaires, no deuen saber que Espanya amb totes les seves castes, porten més de tres segles intentant anorrear-nos la llengua i la nostra identitat i ni els borbons, ni les dictadures ho han aconseguit. Ara menys.

0 Comments

TENIM UN PROBLEMA I LA SOCIETAT CAPITALISTA LA CREAT

20/8/2017

0 Comments

Tenir el model de societat que tenim, només és possible rapinyant i de vegades anorreant d’altres. El sistema capitalista perviu combatin socialitzacions i fen politiques extractives sense cap o poc beneficis dels legítims propietaris d’una riquesa natural existent.
Nosaltres, be els que han, i ostenten el poder, fins i tot democràticament, son els culpables únics d’un terrorisme, que els que el practiquen el volen revolucionari.

Ens hem endut la seva riquesa natural (Petroli, gas, diamants, or, fusta, minerals variats, etc.) a canvi de diners concentrats i armes que han servit per defensar l’extracció i l’enriquiment personal i institucional. El poble afectat, mai ha gaudit ni aconseguit un estat del benestar al que tenia dret. Les riqueses naturals mai haurien de ser propietat d’una família o empresa. Constatar com països riquíssims amb recursos naturals, tenen el nivell més inferior i infame de drets i benestar no costa gaire.

El sistema capitalista que gaudim a molts indrets del planeta, no només no és just, sinó que utilitza mètodes a nivell del terrorisme més cruent per mantenir un equilibri basat amb el control productiu, el consum i un rearmament constant que serveix per garantir la rapinya i el poder.

El sistema permet enriquir i armar a gent, de vegades famílies senceres, sense escrúpols i sense cap control democràtic. Són els mateixos que per mantenir el seu estatus, utilitzen quantitats ingents de recursos per dir-los als seus que viuen i estan com estam per culpa d’altres. Extraordinari. Les guerres pel control del petroli i gas a l’Afganistan, Iran, Irak i Líbia, malgrat els tempos, han esdevingut part del problema que ara tenim.

Practicar el bonisme, amb aquells que han estat obligats a fugir de la barbàrie, pels mateixos que el sistema ha comprat i armat (a Iran, el Sha de Persia, a I’Irak Sadam Husein, a Líbia Gadafi) i esperar la seva integració a la societat occidental, directament és de tarats.

El mon àrab, la seva cultura i la seva historia mai s’integrarà a l’occidental. Europa, tot i tenir una religió hegemònica, la cristiana, conviu amb desenes de pensaments religiosos diferents, al mon islàmic no. Ho estàs amb Ala, ho estàs, i gairebé sempre i per la majoria dels arabs perseguit. Hijabs, burkas, vels, oracions, abstinències en el seu ramada, ens fa diferents. Nosaltres triem com vestim, com ens relacionem, defensem els nostres drets, tenim un sistema de llibertats que en el mon islàmic és impensable. En alguns països encara lapiden. En d'altres directament publicitan que els que no som islamics, som pecadors i que no han de barrejar-se, rebutjan integracions i asumcions de noves formes de rel-lació social.

Fer-nos la pregunta i reflexió de com podem acabar amb un terrorisme al que nosaltres, el sistema, hem contribuït que existeixi és el que molts és fan i certament no troben resposta. Els del bonisme proposen portes obertes, i integració. A les portes obertes estan encantats a la integració gens.

Criminalitzar qualsevol ètnia es de per si miserable. Els pobles normalment el que volen és viure amb normalitat, pau i amb una cobertura de les necessitats de benestar que millorin dia a dia. Veure com milers de persones són obligades a fugir, per guerres, per fam, per manca de futur, és un fet execrable.

Són els que no tenen res. Els que no tenen futur. Els que no tenen res a perdre. Són els nous paries de la terra obligats a renunciar don són i d’alguna forma obligats a integrar-se en un mon on la cultura i forma de viure, xoca brutalment amb sentiments i butxaca. Un còctel explosiu, utilitzable ideològicament, sobre tot perquè poques vegades els nou vinguts reben comprensió i se'ls ofereix el mateix tracte, social, i laboral que als de casa.

Tenim un problema i no només és dels greus, sinó que a mesura que el sistema continuí incapaç de resoldre el problema global i d’arrel, el terrorisme fàcil de furgoneta o de ganivet, per cert força incontrolable, no s’aturarà.

La integració en un escenari com el de Catalunya, amb més de 400.000 aturats, mai serà possible als nivells que molts obstinadament volent. Atur, manca de vivenda, il·legalitats de residencia, practicar l’ocupisme i una precarietat laboral, són el còctel perquè Imans sense escrúpols, pervertits ideològicament i finançats adequadament, aconsegueixen adeptes cada vegada més joves.

Que ningú s’enganyi, el nostre sistema té coses bones i cal defensar-les, però també en te de dolentes hi ho les extirpem ho haurem d’aprendre i saber que gaudir de la societat del benestar que tenim a costa d’altres té un preu i és diu terrorisme.

0 Comments

<<Previous

Autor

Boi Fusté i Carbonell

Bomber jubilat.

JO TAMBÉ SOC DE LA CRIDA

contadores para blogger

RSS Feed

Arxius

May 2020
April 2020
March 2020
February 2020
January 2020
December 2019
November 2019
October 2019
September 2019
August 2019
July 2019
June 2019
May 2019
April 2019
March 2019
February 2019
January 2019
December 2018
November 2018
October 2018
September 2018
August 2018
July 2018
June 2018
May 2018
April 2018
March 2018
February 2018
January 2018
December 2017
November 2017
October 2017
September 2017
August 2017
July 2017
June 2017
May 2017
April 2017
March 2017
February 2017
January 2017
December 2016
November 2016
October 2016
September 2016
August 2016
July 2016
June 2016
May 2016
April 2016
March 2016
February 2016
January 2016
December 2015
November 2015
October 2015
September 2015
August 2015
July 2015
June 2015
May 2015
April 2015
March 2015
February 2015
January 2015
December 2014
November 2014
October 2014
September 2014
August 2014
July 2014
June 2014
May 2014
April 2014
March 2014
February 2014
January 2014
December 2013
November 2013
October 2013
September 2013
August 2013
July 2013
June 2013
May 2013
November 2012
September 2012
August 2012
February 2012
December 2011
October 2011

Ara, com fa tres segles

"Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

UN PENSAMENT, UNA FLOR

Les tombes flamejants

"Fou una pàtria. Va morir tan bella.
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.

Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvellant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremi una veu novella el cant dels cants:

-Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants."

Ventura Gassol

Cançó futura

Guerra la guerra, fem-nos soldats:
serà la terra pels catalans.
Gent de Castella, deixeu-nos pas!
Feu-vos enrera la host vilana.
La mar és nostra! La branca ufana
quan l’estol passa.

La malvestat
s’és feta eixorca si som triomfants:
serà la terra pels catalans.
Duem estrella i penó barrat,
guerra la guerra!

L’ardit es bat
per una engruna dolça de pau:
si perd l’engruna vol llibertat.
Serà la terra pels catalans.
Gent castellana, l’allau no us val!

Joan Salvat-Papasseit
Poema escrit el desembre de 1921
amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

Ampla és Castella

Ampla és Castella, i com un palmell
té la durícia d’aixecar l’espasa.
El braç és las i no el mena cervell;
la gola és seca i la set no li passa.

Terra dels Terços petjadors de lleis
que imposaven amb sang llur llei estranya
ampla és Castella, sepulcre de reis,
malavirança a la Marca d’Espanya.

Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
del mal que ha fet amb la seva tonada;
sorolls de focs i esperons, i l’escreix
amb que els cavalls soterraven l’estada.

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
té la sordesa de massa escoltar-se.
La veu dels íbers és ronca d’ofec
i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

Joan Salvat-Papasseit

Bonaventura Carles Aribau

LA PÀTRIA

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Diputats de Catalunya,

els de l'antic General,
porteu en les cerimònies
damunt del pit un senyal.

Amb orgull patri ho declaren
els vells documents i escrits
on relluu la frase sòbria:
"duien lo senyal en pits".

En la vostra digna toga
es destaca una gran creu;
quan el poble se n'adona
no se sent remor ni veu.

Senyal vermell de Sant Jordi,
el senyal del Principat;
en temps de pau o de guerra,
símbol de la llibertat.

En les hores de revolta
-el llevant contra el ponent-
aquest senyal guspireja
com un estel resplandent.

Si les quatre flames roges
parquen lènsenya reial,
la creu de Sant Jordi mostra
el poder del General.

Creu de llegenda i de glòria,
creu viva dels combatents,
és feta de la sang densa
que raja dels pits valents.

President de Catalunya,
el del novell General,
com a lloc del teu suplici
t'han triat un lloc ben alt.

No has volgut calçat que et privi
de tocar el sagrat terrer;
no has volgut als ulls cap bena
que et privi de veure'l bé.

Al castell de les tragèdies
et dreces a peus descalç;
petges la terrai la guaites
entre clarors matinals.

L'oreig una veu et porta
des de la plana de Vic,
ressò profund de la història,
la veu d'un màrtir antic:

-No et mataren per traïdor,
ni tampoc per ser cap lladre;
et maten perquè com jo,
has volgut lliure la Pàtria...

-Trèmul, l'oficial mana
fer foc. Oh, màxim dolor!
-Per Catalunya!- tu crides
amb veu sense tremolor.

La descàrrega, impía,
el teu cos ha foradat;
les parpelles, piadoses,
sobre els teus ulls s'han tancat.

Per les ferides obertes
la noble sang ha sortit.
Sobre el cor, el tret de gràcia
roba i carn ha envermellit.
President, quan tu mories,
dueies el senyal al pit!

Antoni Rovira i Virgili