“Primer ens hem endut les seves riqueses naturals. Desprès els armem. Més tard els hi fem la guerra perquè uns il·luminats deien que tenien armes de destrucció massiva, que segur si les tenien, els hi varem vendre nosaltres”.
Viure al desert. Viure sota la ma implacable dels dictadors i famílies reials. Viure encallats al segle VI ideològicament i al XII socialment. Viure sota les bombes de fabricació Europea, americana, russa o xina. Viure saben que el seu futur és inexistent, són alguns dels arguments del perquè els paries àrabs musulmans, busquen un mon millor. Són expulsats de la seva terra i nosaltres l’únic que fem és practicar l’atenció cristiana que no evita els milers de morts fugin d’una barbàrie que sembla no tenir fi.
No hem fallat preparant l’entramat d’integració. Tampoc han fallat els mediadors socials. Tampoc han fallat partits i grups socials que s’han esmerçat treballant per acollir a tothom, perseguit o no. No han fallat les institucions aprovant ajudes socials de tot tipus.
Hem fallat no entenen que la problemàtica té l’arrel als països de procedència. Ningú vol marxar, fugir del seu país, del seu poble, del seu carrer, de casa seva. Els processos migratoris sempre tenen un perquè i normalment mai són de caire voluntari. A l’Estat espanyol, acabada la guerra civil, és va produir un èxode migratori intern i extern. El motiu va ser trobar feina i tenir futur. Uns venien a Catalunya i d’altres anaven a Alemanya bàsicament.
Els processos migratoris interns a Europa, sempre han gaudit, malgrat l’idioma, d’un equilibri social extraordinari i sovint la integració a un altre país no representava cap trauma social o ideològic.
No tenim cap problema, trets dels normals, amb els ciutadans d’origen xines, pakistanès, indu, de l’Africa central i sud, i dels sud americans en general. Sempre que no practiquin la religió i costums islamistes.
És el moviment migratori àrab musulmà i els que practiquen la religió musulmana, el que ens causa greus problemes. Problemes d’integració. Problemes de inter acció social. Problemes culturals que són antagònics amb la societat occidental. Problemes d’exclusió social i laboral donada la seva precària formació. El darrer problema és el més greu, arribats constitueixen veritables guetos, fen gairebé impossible cap tipus d’integració, per molts esforços que hi dediquem. Són una minoria els que arriben a integrar-se i sempre ho fan mantenint distancies basades en fonamentalment en la religió.
No és que no tinguin dret a una església, mesquita. No és que no tinguin dret a resar cada dia mirant a La Meca. No és que les seves dones no tinguin dret a anar vestides i tapades com vulguin. No és que no tinguin dret a voler viure com al seu país d’origen. Senzillament és que a casa nostra no compartim aquets drets que per ells són naturals. No pensem que siguin uns heretges. L’església fa segles si. Tampoc els volem fer fora, malgrat que alguns musulmans ara ens tracten a nosaltres d’heretges.
Tenim un problema i ningú sap com resoldre’l, sobre tot perquè els implicats mai han volgut integrar-se.
El xoc de civilitzacions està servit. Que ningú oblidi que més de 1.500 milions són seguidors d’Ala. La solució no és canviar-los la seva forma de ser. Tampoc pretendre incorporar-los a la nostra societat. Ni els francesos donant-los la seva nacionalitat ho han aconseguit (Algèria). Som com l’aigua i l’oli. Només ens entendrem i conviurem des de el respecte mutu treballant des de mons diferents. Potser el que hem d’intentar és que el seu mon sigui un mon on la pau i el futur s’equipari al que nosaltres tenim. La resta, el voluntarisme, el bonisme i una hipocresia cristiana, no només no resoldrà el problema sinó que fins i tot el pot agreujar.
Els musulmans, àrabs, com tothom, l’únic que volen és viure amb condicions dignes. Potser que comencem a dir les coses pel seu nom i fer-ho segur que no és practicar cap tipus de racisme o xenofòbia.
RSS Feed
