ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

L'ESTRATÈGIA DE ER FA AIGUES

28/12/2021

0 Comments

 
Picture

L’Aragonès al seu discurs de festes ens ha dit que la alternativa, estratègia de ER, (aparcar la independència fins que no pactem un referèndum, eixamplar la base independentista, sumar espanyols a la causa, pactar amb els del 155 i amb els contraris a la independència i gestionar les motlles autonòmiques) fa aigües i, afegim que va a la deriva, qual vaixell sense patró.

Els de ER s’ensumen que de res haurà valgut el suport incondicional al “Gobierno de Espanya més progressista i d’esquerres del mon mundial”. El “Gobierno de España, d’esquerres”, els enganya amb la taula de diàleg, amb la immersió lingüística, amb la llei mordassa, amb la derogació de la llei laboral del PP, amb els fons contra el covid-19, amb la participació dels fons estructurals de la UE. Sembla que ER i, per fi, noti l’alè al clatell dels que mai compleixen i sempre imposen.

Ara i sense cap remordiment ens diu que caldran alternatives si la negociació amb l’Estat s’encalla. Deu ni do. No diu amb qui o des de on caldrà preparar les alternatives. Ara ens parla de “negociació” saben que la taula estava batejada com taula de “diàleg” i que desprès de més de dos anys, ni diàleg ni negociació.

ER, és moltes coses, però els fets constaten que el que no és, es un partit que busca i promou la unitat. Sempre han volgut ser pal de paller, pretendreu ser-ho dins d’un Estat independent, legítim i sa, fer-ho quan ens juguen ser lliures només ho fan els que mai han volgut ser-ho.

De la situació actual, 52 % de vots per la independència, semblava, 74 diputats, majoria absoluta al Parlament per aprovar totes les lleis que facin falta, hem descobert que la intenció d’implementar la República catalana proclamada el 27 d’octubre, no existeix, ni per ER, ni per JxCat ni per les CUP.

Avui i amb tristor constatem que les forces politiques i socials han desenvolupat el traga-la de ER: Fem autonomisme, donem suport a un pretès “Gobierno de España”, per barrar el pas a la dreta espanyola i amb el temps i una canya pactarem un referèndum amb Espanya i el seu Estat.

ER va dir no a la UNITAT a les eleccions autonòmiques del 155. Va dir no a la UNITAT per anar a les eleccions europees. Va dir no a la UNITAT per les eleccions municipals. I va dir no a les darreres eleccions autonòmiques.

ER no te autoritat moral per demana-la ni ara ni dema. I si ER vol amagar el seu desastre estratègic, ens calen fets i el primer seria construir el Grup Parlamentari al Congrés per la Independència amb ER, JxCat i CUP.

Per cert JxCat no podrà amagar que governa amb ER i per tant corresponsable de totes les decisions. Dir-nos que construïm el futur de Catalunya des de l’autonomisme, gestionant les motlles d’un pressupost limitat i controlat per la Hisenda espanyola, és una presa de pel.
​
És hora de que ER, JxCat, CUP, ANC, Òmnium amb el Consell “de” República, és reuneixin i ens diguin obertament si volen o no implementar la República. Catalunya primer, desprès el partit.


0 Comments

REFERÈNDUM

26/12/2021

0 Comments

 
Picture

Al 2017 teníem un Parlament i Govern legítims. El Govern presidit pel MHP Carles Puigdemont va presentar al Parlament la proposta de la Llei del Referèndum i la de Transició Jurídica. Les dues s’aprovaren per majoria absoluta al Parlament i, l’1 d’octubre es posaven les urnes per exercir el dret democràtic per decidir si els catalans volien ser un Estat independent o no.

Ara l’estratègia de ER, assumida pels cupaires és que algun dia i, a traves d’una taula de diàleg, de moment ni diàleg ni negociació, pactarem amb Espanya i el seu Estat un Referèndum pactat. Sembla que poc a poc des de JxCat, com el Conseller Giro que no és ni afiliat, van virant i ja parlen d’un Referèndum pactat. Demanar un altra Referèndum, és dir obertament que el del 1 d'octubre no val res.

Tothom va poder veure i fins i tot tastar que el Referèndum no era cap broma. Espanya, el seu Estat, el seu “Gobierno”, tota l’espanyolada de fora i dins de Catalunya van dedicar tots els seus esforços per dir; que era il·legal, que mai és faria, que no seria vinculant, que estava prohibit i sobre tot que utilitzarien totes les armes per evitar-lo.

I és va fer, malgrat tota l’artilleria policial, judicial i política del país veí. Espanya i tota la seva repressió no van poder impedir el Referèndum, legal, democràtic i amb un resultat que sentenciava que els catalans volem ser lliures. Afegiríem, i amics amb la resta de l’univers.

I va ser legal i legítim perquè sinó mai Espanya i el seu Estat haguessin esmerçats tants esforços per intentar impedir-lo. Ni haguessin iniciat la persecució judicial, ni haguessin fet judicis sumaríssims com els militars en temps del franquisme, ni haguéssim tingut el 155, ni avui perseguirien als nostres legítims politics exiliats.

Aquest escenari és la força de l’1 d’octubre. Qui en renuncia deixa clar que no estaven disposats ha concloure el procés implementant la República ja proclamada.

Demanar un nou Referèndum pactat amb Espanya, dinamita tota l’estratègia judicial a la Unió Europea per demostrar que l’1 d’octubre va ser legal, legítim, democràtic i reprimit a sang i fetge per les forces d’ocupació espanyoles.

Qui avui demani un nou Referèndum pactat amb Espanya, com si no ho haguéssim fet mai, només vol dir que la independència de Catalunya per ells ni és important ni necessària. Son els que han guardat al calaix el dret a decidir i que amb una concessió graciosa autonomista en tenen prou.

De moment i, que sapiguem el Consell “de” la República, és l’única força organitzada que te l’1 d’octubre com referent per guanyar les confrontacions amb Espanya i el seu Estats i, no en tingueu dubtes si el Consell tingues un volum d’associats a prop dels dos milions d’independentistes, ni ER, ni les CUP ni els infiltrats a JxCat tindrien res a fer i segur que a les hores si que la UE diria i sentenciaria. Mentrestant qui guanya és Espanya, ER, les CUP i els infiltrats a JxCat, i perdem els que volem la República catalana.


0 Comments

SER O NO SER. DEIA WILLIAM SHAKESPEARE

13/12/2021

0 Comments

 
Picture

El de menys és com JxCat va tenir un diputat menys que ER i com la suma de ER, JxCat i CUP amb 74 diputats, aparentment donava majoria absoluta independentista. Hem comprovat que aquesta majoria de vots i diputats és impostada i de moment no ha servit per res.

Algunes veus com la de Puigneró, Borràs, Artadi i fins i tot Canadell, tot i que aquest matisi un trencament governamental de que aquest Govern presidit pel Aragonès fa aigües, no deixa d’entreveure que tenim un greu problema.

Se o no ser. Aquesta és la qüestió. Canadell és potser el que parla amb més claredat i diu; “Si deixem el Govern, ER pot acabar el seu mandat sense escarafalls. Avui pacta amb el comuns i segur que demà ho farà amb els socialistes. Si ho fan a Madrid perquè no aquí”.

El que potser JxCat, no s’ha n’adona, o si, és que forma part d’un Govern que ta la seva estratègia i, aquesta, pels fets cada dia demostra que no te res a veure amb la independència de Catalunya. De fet és pitjor. Totes les renuncies i malifetes que faci ER al Govern, de retruc, també són responsabilitat de JxCat. S’han diu Govern de coalició i qualsevol decisió que prenguin els seus Consellers afecta tècnicament i políticament a tots els membres del Govern.

Masses veus estan interpretant que el suport que JxCat a ER ja no s’aguanta. De fet ER ho va deixar clar a l’iniciï de les negociacions per fer Govern començant amb els de les CUP que mai prenen responsabilitats de Govern i menystenint JxCat.

Masses indicis de que JxCat amb les seves actituds pugui semblar que tocar poder, i com sigui, ja els hi va be. Sempre és millor que estar a l’oposició.

Algú pot pensar que amb els del PDeCAT i amb la seva nova proposta JxCat pot sumar per les municipals. Algú pot pensar que amb l’estratègia de ER donant suport als espanyols socialistes del 155 podrem pactar l’autodeterminació. Doncs això. JxCat ni amb els de ER ni amb els de PDeCAT farem ni construirem cap estratègia per la independència. Uns,  perquè són i volen ser part d’Espanya i, els altres perquè avant posen la seva ideologia a Catalunya.

Els conflictes amb Espanya, el seu Estat i Govern, cada dia que passa, demostren que ho som lliures i decidim ho ens ensorrem amb ells, i ER amb la negociació dels pressupostos espanyols i la nostra llengua, sembla que vol això.

Ho sabem, sinó toques poder no toques els calerons. Pitjor, no col·loques als trepes, arribistes, i defensors de causes personals. Sempre en tenim que s’ho mereixen, tot i que sempre són poquets.

Avui ens be molt de gust recordar que quant el franquisme, la militància anti franquista no nomes no tenia compensacions econòmiques, sinó que ens costava diners.

Voler la independència de Catalunya i viure al mateix temps del que et permet el regim del 78 és una greu contradicció. Vindria ser el mateix que si el Mandela hagués acceptat les diverses ofertes que el regim del apartheid li va oferir a canvi d’anar negociant la fi del regim uns quants anys desprès. I Mandela va dir. “o matem el regim o moro a la presó” i, va sortir i, per primer cop un negre va ser President.

Segur que si JxC plega del Govern Aragonès, ER fruirà i gaudirà d’un nou moment polític. Tindrà el seu tercer tripartit i fins i tot controlant els medis i les prebendes autonòmiques i, que seria el moment per liquidar al MHP Carles Puigdemont i el que representa.

Insistim, aquesta n’és la qüestió; Continuar amb un Govern autonomista on tot ho decideix la justícia espanyola, o plegar i començar a preparar l’estratègia per guanyar les properes eleccions amb més de 68 diputats per acabar la feina.

Si l’opció és mantenir-se, JxCat no serà cap alternativa a res. Per això ja està l’original, ER d’Espanya.

Qui pensi que la independència de Catalunya serà i vindrà gratuïtament i sense els esforços personals, només vol dir que mai l’han volgut.
​
Per cert Canadell, sense disposà dels recursos que produïm i la capacitat política i estratègica per pactar, som una colònia i, si ho hem de ser, perquè millor estar Governant per redistribuir el que ens deixa Espanya i el seu Estat, culpant a d’altres, som dels convençuts que no fem altra cosa que el mateix que avui fa ER si ens mantenim al seu costat.


0 Comments

SOLIDARITAT

5/12/2021

0 Comments

 
Picture

“Solidari és aquell que treballa perquè les diferencies socials desapareguin i, davant les penúries vivencials aportar el que bonament és pugui”.

La solidaritat sempre és voluntària. La lluita contra les injustícies, no. Els nivells de solidaritat, que sempre parteixen individualment, també pot ser exercida per les institucions que tenen prou poder i recursos per fer-ho. El problema sorgeix quan és fa per càlculs partidistes.

Catalunya, potser, és dels indrets internacionals on la solidaritat és tot un exemple. Fem recaptes de diners per combatre malalties, per repartir aliments. Tenim ONG’s per tot, amb una infinitat de propostes solidaries. Fins i tot anem a ajudar quan les inundacions al País Valencia, o netejar “los hilillos de plastilina” a Galicia.

Estem convençuts que si fóssim un Estat independent, Catalunya continuaria exercint la seva solidaritat on calgués i és pugues.

Ara bé, el que no és de rebut és que Catalunya hagi d’exercir la seva solidaritat amb l’Estat espanyol de forma imposada.

Si totes les “Comunitats Autònomes” disposessin d’un concert econòmic, tothom tindria clar com van les comptes, amb els superàvits i dèficits. La centralitat econòmica, a excepció d’Euskalerria, no ho permet i qui fa el repartiment que mai sabem si és solidari o d’interès, ho fa sense cap proporcionalitat solidaria. Exemple: que és més necessari mantenir el que ens costa el borbó i l’exèrcit al Estat, quan som par de l’OTAN, ho acabar amb la lacra de l’atur i manca de vivenda.

La solidaritat no s’exerceix comprant avions de combat o armant al exercit amb material d’última generació. La solidaritat s’exerceix combaten la misèria energètica, ajudant als que no tenen res, tractant als nous vinguts amb les millors condicions humanitàries i sobre tot des de la creença que tothom ha de tenir les seves necessitats cobertes.

I avui Espanya i el seu Estat tracten la SOLIDARITAT amb les persones de forma cruel donant mes rellevància a les institucions, com la monarquia i un exercit que no serveix per res, per sobre dels conciutadans siguin don siguin.

La democràcia només existeix quan totes les criatures viuen amb dignitat i amb totes les necessitats cobertes. La resta sistemes injustos o dictadures encobertes.


0 Comments

POBRE UNITAT

1/12/2021

0 Comments

 
Picture

La MHP Laura Borràs l’altra dia va dir que calia reconstruir l’entesa al mon independentista. Mes o menys.

I te raó. Sense una majoria decidida, transversal i de poble, mai tindrem l’oportunitat de ser República o Estat.

Fa estona que ho tenim clar. L’estratègia del Consell i de JxCat, majoritàriament, és treballar per la unitat. El problema és que dos van junts si els dos volen i, sembla que ni ER ni les CUP estan per la feina.

La darrera missiva del Junqueras ho diu tot: “ER ha de guanyar les eleccions municipals”. No diu que el mon independentista s’ha de fer amb totes les alcaldies per la independència. La diferencia amb JxCat és que diuen que cal guanyar, però amb tothom que tingui l’objectiu de la independència.

Les diferencies entre ER, JxCat i CUP, no només són ideològiques també ho són de caràcter nacional. Les diferencies estratègiques i els objectius no només no sumen entre els partits, és pitjor, les diferencies estan produint el desencís polític i la creença que fer política no serveix sinó és per viure de la política.

Podríem fer tot un missal de fets que mostren amb cruesa el que estem dient, però el més sagnant és el tractament que fa ER amb els “socialistes espanyols del PSOE”, saben que són responsables del 155, de la persecució dels exiliats, dels represaliats a Catalunya, del robatori econòmic pel sol fet de complir amb mandats democràtics, dels incompliments de tots els acords amb Catalunya, d’una recentralització camuflada de competències. En fi.

ER ja no pot enganyar al respectable. El PSOE – UP en termes d’Estat fan el mateix que ha fet el PP i que faran amb Vox. Dir-nos que el suport al “Gobierno de España” és per evitar que la dreta arribi al poder, no s’ho creuen ni els de Bildu ni el PNB.

Dir que els PGE han estat a canvi dels indults, és mentir obertament. La UE ha pressionat per rebaixar les tensions internes i alliberar als presos politics ho era.

JxCat governa amb coalició amb ER, però ho fa a contracor. La reflexió està servida. Pot JxCat suportar tanta insidia i deslleialtat. Si ho fa voldrà dir que la gestió del autonomisme també els hi va be. De vegades cal perdre parcel·les de poder autonòmic si l’objectiu s’ho val.
​
Si l’advocat Boyer te raó i és compleix que el MHP Carles Puigdemont pot ser lliure també a Catalunya igual és el “momentum” que tanta falta ens fa. Pensem-hi.


0 Comments
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    April 2023
    March 2023
    February 2023
    January 2023
    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.