La MHP Laura Borràs l’altra dia va dir que calia reconstruir l’entesa al mon independentista. Mes o menys.
I te raó. Sense una majoria decidida, transversal i de poble, mai tindrem l’oportunitat de ser República o Estat.
Fa estona que ho tenim clar. L’estratègia del Consell i de JxCat, majoritàriament, és treballar per la unitat. El problema és que dos van junts si els dos volen i, sembla que ni ER ni les CUP estan per la feina.
La darrera missiva del Junqueras ho diu tot: “ER ha de guanyar les eleccions municipals”. No diu que el mon independentista s’ha de fer amb totes les alcaldies per la independència. La diferencia amb JxCat és que diuen que cal guanyar, però amb tothom que tingui l’objectiu de la independència.
Les diferencies entre ER, JxCat i CUP, no només són ideològiques també ho són de caràcter nacional. Les diferencies estratègiques i els objectius no només no sumen entre els partits, és pitjor, les diferencies estan produint el desencís polític i la creença que fer política no serveix sinó és per viure de la política.
Podríem fer tot un missal de fets que mostren amb cruesa el que estem dient, però el més sagnant és el tractament que fa ER amb els “socialistes espanyols del PSOE”, saben que són responsables del 155, de la persecució dels exiliats, dels represaliats a Catalunya, del robatori econòmic pel sol fet de complir amb mandats democràtics, dels incompliments de tots els acords amb Catalunya, d’una recentralització camuflada de competències. En fi.
ER ja no pot enganyar al respectable. El PSOE – UP en termes d’Estat fan el mateix que ha fet el PP i que faran amb Vox. Dir-nos que el suport al “Gobierno de España” és per evitar que la dreta arribi al poder, no s’ho creuen ni els de Bildu ni el PNB.
Dir que els PGE han estat a canvi dels indults, és mentir obertament. La UE ha pressionat per rebaixar les tensions internes i alliberar als presos politics ho era.
JxCat governa amb coalició amb ER, però ho fa a contracor. La reflexió està servida. Pot JxCat suportar tanta insidia i deslleialtat. Si ho fa voldrà dir que la gestió del autonomisme també els hi va be. De vegades cal perdre parcel·les de poder autonòmic si l’objectiu s’ho val.
Si l’advocat Boyer te raó i és compleix que el MHP Carles Puigdemont pot ser lliure també a Catalunya igual és el “momentum” que tanta falta ens fa. Pensem-hi.
RSS Feed
