La majoria dels Estats, disposen d’un missal anomenat Constitució, que preserva o vol fer-ho principis, drets i obligacions. Com sempre existeix qui creu que no cal i que les legislacions s’han d’anar construint d’acord els contextos. Els EEUU no tenen constitució, amb una declaració d’independència, valors de justícia i drets, feta el 4 de Juliol del 1776, aprofitant que és constituïen com un País independent de la Gran Bretanya, en van tenir prou. Anglaterra tampoc té constitució. La seva carta de valors és redueix a tot un conjunt de lleis, la doctrina que se’n desprèn d’aquestes i d’una sobirania representativa ubicada al seu Parlament.
La Constitució espanyola, amb X títols, 169 articles, quatre disposicions addicionals, 9 de transitòries, una de derogatòria i una de final, sancionada el 27 de Desembre del 1978, és de facto una de les constitucions més enrevessades que l’únic que deixa clar és; Que Espanya és una, única, indivisible amb una llengua predominant i obligatòria, el castellà, i que la dictadura i tots els implicats mai seran jutjats, ni és farà una reconciliació des de l’assumpció dels seus delictes. L’Estat espanyol mai ha demanat perdo pel cop d’Estat militar i feixista contra la República espanyola legitima en termes democràtics.
La Constitució espanyola no fa res més que evidenciar el que avui està quedant palès, Espanya te un Estat franquista. Avui no fan sumaris militars amb condemna d’afusellament. Avui potser les tortures no són físiques però si psíquiques. Avui el “Gobierno de España” tasta la medicina precolpista. Avui Catalunya buidada d’empreses, gracies al govern del PP amb un Decret encara vigent, també rep part d’allò que un general franquista va vaticinar “haremos de Cataluña un desierto”.
Si, són constitucionalistes de la Constitució espanyola perquè són franquistes. Els genocides, assassins, colpistes del 1936, avui romanen amb tots els honors espanyols sense cap justícia( segons l’escriptor Paul Preston acabada la guerra civil són assassinats 180.000 republicans), i els assassinats, torturats i represalìats, l’únic que han aconseguit és una Llei per reparar tanta ignomínia. Avui amb plena democràcia, diuen, encara no s’ha reparat ni restituït la figura de Lluis Companys, Federico Garcia Lorca, Manuel Carrasco i Formiguera, Josep Sunyol i Garriga i .......... Cap condemna als culpables. L’únic que han fet és fer-li un funeral d’Estat al Franco. Condemnar-lo mai.
I són constitucionalistes perquè la seva Constitució manlleva la democràcia i impedeix que els pobles de la Península exerceixin els seus drets universals com el d’autodeterminació, perquè segons aquesta Constitució només existeix una Nació Espanya i un subjecte polític, l’espanyol.
La Constitució espanyola es va sancionar amb Referèndum vigilat pel exercit franquista i el seu Estat. Avui i desprès de comprovar que la dreta espanyola, la ultra dreta i l’esquerra són els defensors de l’ensenya franquista i borbònica, i d’una Constitució que te de tot menys llibertats pels pobles, veiem com ahir com s’albiren núvols de tempesta, on les forces repressores i mantingudes, provinents del franquisme, fa estona i l’1 d’octubre en va ser una bona mostra, és preparen per escapçar el que calgui per mantenir els seus privilegis i la unitat pàtria.
Catalunya i malgrat la repressió que va exercir el franquisme i la seva dictadura, va votar majoritàriament a favor d’aquesta Constitució. Creien que era l’única forma d’acabar amb el franquisme. La va errar. Catalunya va defensar la República espanyola el millor que va saber i poder, i com sempre va obtenir gairebé el mateix que de les altres dictadures i dels borbons.
Avui si el Gobierno de España tingues un cop d’Estat, cosa plausible si ens atenem a les declaracions i fets que passen a Madrid, Catalunya, no només hauria d’implementar la República, caldria fer efectiu el control territorial militaritzant el cos de Mossos i establin un control fronterer efectiu amb Espanya.
Per Espanya la seva Constitució borbònica i per Catalunya la República catalana. I si desprès els espanyols demòcrates ens demanen ajut, que quedi clar, sense cap participació directe al seu conflicte. Que ells decideixen que volen, si una Monarquia parlamentaria, una República o una dictadura militar. El seu conflicte només pot valer pel nostre alliberament i que cadascú s’aguanti la seva espelma.
RSS Feed
