ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA I ELS CONTITUCIONALISTES

29/5/2020

0 Comments

 
Picture

La majoria dels Estats, disposen d’un missal anomenat Constitució, que preserva o vol fer-ho principis, drets i obligacions. Com sempre existeix qui creu que no cal i que les legislacions s’han d’anar construint d’acord els contextos. Els EEUU no tenen constitució, amb una declaració d’independència, valors de justícia i drets, feta el 4 de Juliol del 1776, aprofitant que és constituïen com un País independent de la Gran Bretanya, en van tenir prou. Anglaterra tampoc té constitució. La seva carta de valors és redueix a tot un conjunt de lleis, la doctrina que se’n desprèn d’aquestes i d’una sobirania representativa ubicada al seu Parlament.

La Constitució espanyola, amb X títols, 169 articles, quatre disposicions addicionals, 9 de transitòries, una de derogatòria i una de final, sancionada el 27 de Desembre del 1978, és de facto una de les constitucions més enrevessades que l’únic que deixa clar és;  Que Espanya és una, única, indivisible amb una llengua predominant i obligatòria, el castellà, i que la dictadura i tots els implicats mai seran jutjats, ni és farà una reconciliació des de l’assumpció dels seus delictes. L’Estat espanyol mai ha demanat perdo pel cop d’Estat militar i feixista contra la República espanyola legitima en termes democràtics. 

La Constitució espanyola no fa res més que evidenciar el que avui està quedant palès, Espanya te un Estat franquista. Avui no fan sumaris militars amb condemna d’afusellament. Avui potser les tortures no són físiques però si psíquiques. Avui el “Gobierno de España” tasta la medicina precolpista. Avui Catalunya buidada d’empreses, gracies al govern del PP amb un Decret encara vigent, també rep part d’allò que un general franquista va vaticinar “haremos de Cataluña un desierto”.

Si, són constitucionalistes de la Constitució espanyola perquè són franquistes. Els genocides, assassins, colpistes del 1936, avui romanen amb tots els honors espanyols sense cap justícia( segons l’escriptor Paul Preston acabada la guerra civil són assassinats 180.000 republicans), i els assassinats, torturats i represalìats, l’únic que han aconseguit és una Llei per reparar tanta ignomínia. Avui amb plena democràcia, diuen, encara no s’ha reparat ni restituït la figura de Lluis Companys, Federico Garcia Lorca, Manuel Carrasco i Formiguera, Josep Sunyol i Garriga i .......... Cap condemna als culpables. L’únic que han fet és fer-li un funeral d’Estat al Franco. Condemnar-lo mai.

I són constitucionalistes perquè la seva Constitució manlleva la democràcia i impedeix que els pobles de la Península exerceixin els seus drets universals com el d’autodeterminació, perquè segons aquesta Constitució només existeix una Nació Espanya i un subjecte polític, l’espanyol.

La Constitució espanyola es va sancionar amb Referèndum vigilat pel exercit franquista i el seu Estat. Avui i desprès de comprovar que la dreta espanyola, la ultra dreta i l’esquerra són els defensors de l’ensenya franquista i borbònica, i d’una Constitució que te de tot menys llibertats pels pobles, veiem com ahir com s’albiren núvols de tempesta, on les forces repressores i mantingudes, provinents del franquisme, fa estona i l’1 d’octubre en va ser una bona mostra, és preparen per escapçar el que calgui per mantenir els seus privilegis i la unitat pàtria.

Catalunya i malgrat la repressió que va exercir el franquisme i la seva dictadura, va votar majoritàriament a favor d’aquesta Constitució. Creien que era l’única forma d’acabar amb el franquisme. La va errar. Catalunya va defensar la República espanyola el millor que va saber i poder, i  com sempre va obtenir gairebé el mateix que de les altres dictadures i dels borbons.

Avui si el Gobierno de España tingues un cop d’Estat, cosa plausible si ens atenem a les declaracions i fets que passen a Madrid, Catalunya, no només hauria d’implementar la República, caldria  fer efectiu el control territorial militaritzant el cos de Mossos i establin un control fronterer efectiu amb Espanya.

Per Espanya la seva Constitució borbònica i per Catalunya la República catalana. I si desprès els espanyols demòcrates ens demanen ajut, que quedi clar, sense cap participació directe al seu conflicte. Que ells decideixen que volen, si una Monarquia parlamentaria, una República o una dictadura militar. El seu conflicte només pot valer pel nostre alliberament i que cadascú s’aguanti la seva espelma.


0 Comments

SOBRE ELS PRESOS POLITICS I EXILIATS

27/5/2020

0 Comments

 
Picture

Són presos i exiliats per dos motius basics, per deixar de ser espanyols i per voler una Catalunya lliure en forma de República. Avui ja no sabem si tots. Per aquests motius van ser empresonats, jutjats i condemnats. Tant s’ha val com ho han fet i quins han sigut els seus arguments i raons. Estaven condemnats. Avui alguns ja tenen la certesa que entre la Guardia Civil i el Tribunal Suprem de justícia espanyola van exercir la venjança i van aparcar la justícia. La reconciliació a España només és possible des de l’òptica dels vencedors. Avui també ha quedat certificat que els informes de la Guardia Civil no valen res. Els d’ahir tampoc.

El líder de ER, Oriol Junqueras a la presó de Lledoners. El líder de JxCat Carles Puigdemont, exiliat a Waterloo. Alguns encara a dia d’avui ens preguntem perquè els nostres màxims líders politics, els que creiem disposats a tot, van ser incapaços d’acordar que calia fer: entregar-se a la justícia espanyola o exili. I si, sembla que cadascú va acordar el que va creure convenient i en termes personals. Els que avui són a la presó, igual pensaven que tindrien justícia. La van errar i profundament perquè l’únic que van fer és legitimar una justícia d’arrel franquista. I ho van fer, a major inri en castellà.

JxSi la candidatura més transversal mai aconseguida quedava fora de combat i no només pel 155. Començava l’etapa dels desencontres entre independentistes i prenia més força el debat ideològic i allò de “si tu no hi vas, ells tornen”. Cada dia ens queda més clar, que “sempre hi han estat”.

Curiosament a Waterloo succeïa el contrari, Carles Puigdemont, ex convergent, de JxSi, del PDeCAT, de JxCat, de JxUE, de La Crida i del Consell per la República, amb Toni Comin candidat, diputat i Conseller per ER i la Clara Ponsatí com independent a JxCat, han donat una lliçó se coherència política. Quan comparteixes l’objectiu, la unitat ha de prevaldre sempre. I van fer via cap a la democracia.

Són a la presó i exili per uns informes de la GC, la mateixa que ara persegueix el “gobierno de España”. Informes que el Tribunal va acceptar com una veritat absoluta. I ni així, tots els presos i exiliats fan un comunicat conjunt per utilitzar-ho contra una sentencia de base falsa, que segur seria un bon pas per acabar amb els desencontres.

La justícia espanyola continua perseguint al Mas, Ortega, Homs, Rigau, Salvador, Jové, i més d’un miler de catalans per posar urnes. Ara ningú pot dir que la fiscalia, que ja sabem de qui depèn, i sota un govern “d’esquerres i progressista”, fa exactament  el mateix que quan governava el PP.

Tornant al paper que políticament van fer els presos politics, legitimant la justícia espanyola, i no seguin els passos del MHP Carles Puigdemont, ens mostra la cruesa d’unes deslleialtats mai explicades. Lluis Companys quan va prendre el camí de l’exili va anar acompanyat per tot el seu Govern. Impensable que algun conseller es quedes per donar la benvinguda a Franco. I no si val dir que els contextos eren diferents. La lleialtat no entén de contexts.

Ho sabem, i malauradament la historia i els fets són el passat. I també sabem que presos i exiliats en tenen per estona. La Europa dels Estats mai condemna un Estat, com a molt pot rebatre una sentencia sense cap repercussió administrativa ni política. L’Otegi els sis anys i mig de presó els va complir integres i l’únic que va obtenir és una condemna de la seva sentencia en termes morals. Ens temem que els nostres empresonats al final rebran aquesta compensació però des de la presó.

El que si que és una evidencia, que ningú pot discutir, és que els exiliats a Europa són lliures, euro diputats i que de moment tots i cada un dels embats que presenta la justícia espanyola el guanyen. Els d’aquí, de moment a la presó, reprimits i el més greu que des de la Conselleria de Justícia ni se’ls concedeix el tercer grau.
​
A la II República espanyola, Lluis Companys i el seu Govern condemnats a 30 anys de presó, per declarar l’Estat català, van ser alliberats pel triomf del Front Popular al 36. Els de ER igual pensaven que fer president a un del PSOE, col·ligats amb els pseudocomunistes posaria fi al empresonament. Il·lusos. Ells no manen al poder judicials, al Estat tampoc, igual qui anirà a la garjola per un nou cop d’estat militar és el “gobierno de España”, perquè és torna a evidenciar que la transició, regim del 78, va ser un engany i va deixar intacte el franquisme.


0 Comments

CARTA OBERTA AL MHP QUIM TORRA

26/5/2020

0 Comments

 
Picture

President, vos que mai havíeu pensat ser President del Govern de la Generalitat, que mai hauríeu pensat que el Parlament de Catalunya, amb majoria independentista,  os desposseïes de l’acta de Diputat: que des de fa estona esteu tastant deslleialtats innombrables dels socis de Govern i del seu partit, no podeu ser culpable de que s’instal·li a l’opinió de que incompliu la vostra paraula per convocar eleccions. I li hauria de ser igual a qui afavoreix fer-ho.

La deslleialtat de ER, al Parlament i al Govern. Amb una confrontació al Congres, més normal entre enemics que amb companys de viatge. Que vostè i el seu grup des de el 21D del 2017, i desprès de les eleccions municipals, i saben el que deu estar patint perquè no ha aconseguit cap dels seus propòsits – ni alliberament dels presos politics, ni retorn dels exiliats, ni la fi de la repressió, ni la consecució de la unitat per implementar la República, ni cap dels punts que reiteradament s’han demanat al “gobierno de España” –, i saben, des de fa estona que les forces unionistes i els altres que diuen que van per la independència, i menteixen, han endegat la maquinaria partidista equiparable a les clavegueres del Estat espanyol, per exigir eleccions, vostè ha de decidir.

Tenint clar, com ho te vostè, creiem, que ER fa estona ha renunciat a la República catalana, i que el seu operatiu de baixa estofa està instal·lat al rebost d’una estratègia antiindependentista i per la República espanyola, i abans que entre els independentistes ens fem més mal del que ja ens estem fent li demanem humilment, que acabi amb el despropòsit de la mentida sustentada amb una aparença de bon rotllo al si del Govern.

Vostè no deu res a ningú que no sigui a la seva família i Catalunya. Vostè no pot cometre l’error normalitzat al si dels partits. Utilitzar el tacticisme per guanyar espais de poder i col·locació. Ni que li demani el PDeCAT, ni que li demani La Crida, ni que li demani el Consell per la República. Fins i tot ni que li demani el MHP Carles Puigdemont.

ER ja no està per hòsties. No és només l’incompliment per investir Puigdemont. Tampoc la retirada pecuniària a Diputats. Tampoc l’obediència a la JEC abans que al Parlament. Ni la negociació, pretesament en nom del Govern d’una taula de diàleg. Ni investir un President espanyol que ha mantingut la repressió policial i judicial contra els catalans independentistes. La DiBa, San Cugat, mocions per treure alcaldies a JxCat, Laura Borràs, Damià Calvet, conformen la nova estratègia de ER. Laminar la veritable alternativa per la República catalana i fer-ho creant un estat d’opinió com van fer amb el Xavier Trias. Corrupció i mala gestió són les seves armes. I la veracitat els hi donen la Guardia Civil i la justícia espanyola. De traca i mocador

ER, Comuns i Socialistes volen eleccions. La deslleialtat, si més no de ER, torna a manifestar-se, quan el President diu que ara toca resoldre el millor que és pugui l’afectació sanitària i donar el màxim suport als que patiran els estralls econòmics. S’evidencia que aquest Govern no té els mateixos objectius, ni la mateixa estratègia i donat que la capacitat de governar-nos està capada, avui toca decidir si és bo visualitzar cada dia els desencontres al si del Govern i del suport parlamentari, ho posar-hi fi.

Euskadi i Galicia faran les seves eleccions. Ja sabem que per finalització del mandat, al Juliol i per un acord, a Euskadi, per els seus vots al Estat d’alarma. També sabem que les condicions que origina la pandèmia van millorant. I també sabem que la crisis econòmica i laboral que ja tenim i vindrà ens afectarà de ple saben que poca cosa i podrem fer perquè la Generalitat ni té ni tindrà els recursos necessaris ni la capacitat d’endeutament com qualsevol Estat.

Sempre hem exigit com dret universal, el de decidir. Avui i tenint clar que la unitat entre el moviment independentista és una quimera. Que ER i les CUP mai la voldran. Que Espanya i el seu Estat no afluixen amb la repressió. I sobre tot saben que vostè no te deutes politiques, millor traslladar la responsabilitat als catalans de qui ha de governar.

No convocar eleccions, és un error. Cal recordar-li que va ser vostè qui ho va dir desprès d’explicar les deslleialtats varies. No cal ni que siguin al Juliol. L’1 d’octubre d’aquest any podria ser una bona data. Evitar-les és possible? I tant. El que passa és que les condicions avui i amb les confrontacions, persecucions, acusacions, i desunió per acordar estratègies, ho fan complicat i donat que cada dia que passa la distancia s’engrandeix, millor posar punt i final.

Vostè decideix i quan més trigui més greu pot ser el trencament entre independentistes. Vostè ja ha complert i amb escreix. Que ningú pugui dir que no les convoca per interessos partidistes. Si finalment decideix donar la data, tothom haurà d’explicar quins són els seus objectius i potser també serà la forma de que tothom es defineixi i acabar amb la disbauxa i atacs entre independentistes.
​
Atentament; i d’un company que t’estima, desitjo, que quan decideixis que fer l’encertis. Una forta encaixada.


0 Comments

RAMON BARNILS: "ROMA NO PAGA ALS TRAIDORS"

24/5/2020

0 Comments

 
Picture

Avui volem tornar a recordar al gran mestre Barnils, i la seva ploma tant punyent com moderna. El seu article escrit al “El Mon” el 13 de Maig del 1983, descriu amb precisió als politics catalans que han volgut i volen fer les “amèriques” a Madrid.  Només caldria bescanviar els personatges. No cal que ho fem nosaltres, els lectors i la seva imaginació ho poden fer, i segur que l’encerten.

ROMA NO PAGA ALS TRAÏDORS

La imbecil·litat és oceànica, tan continua que ens duu inevitablement al tedi; al títol tant orsià, d’aquell llibre d’Eugeni d’Ors: Oceanografia del tedi. Parlem de l’Ors de quan és va posar al servei de Madrid, i de com Madrid li ho va pagar. És una de les pagines més significatives de la nostra historia, però la imbecil·litat dels altres – ara, la dels que pretenen ser genuïnament (?) els nostres – ens amaga Ors a la claveguera; amb ells ens hi amaguen una de les lliçons que ens podrien ser més profitoses: que Madrid no paga els traïdors.

Ors era una peça de gran embalum, i aquí va fer la feina. Era tant d’embalum que només una gran altra peça, Prat de la Riba, el feia llaurar dret. Mort Prat, adéu Ors. I Ors se’n va anar a Madrid, pensant-se que el que havia fet aquí ho havia fet sol, sense que el senyor Prat de la Riba li hagués mogut els fils amb una habilitat de polític de veritat.

Ors es va vendre a Madrid, i a Madrid és va trobar amb dues coses: l’una que la plaça de Gran Manitú ja estava ocupada, precisament per un tal Ortega i Gasset, patró intel·lectual del govern central avui al poder. Per cert, i per casualitat: segons Joan Fuster, Ortega és un dels pares fundadors del feixisme espanyol.

L’altra cosa amb que es va trobar Ors a Madrid, se la va trobar i no se’n va adonar: gent que també sabia moure-li els fils, i també sense que ell se n’adonés: personatges amb tan d’ofici com Prat de la Riba. Al cap de quinze anys, Ors, inspirador del culte, civilitzat, europeu i mediterrani noucentista per obra i gracia de Prat de la Riba, inspirava els uniformes feixistes, les oracions als àngels de la guarda i les vetlles d’armes per obra i gracia de la majoria absoluta de l’època – franquista.

Hauríem de desenterrar l’Ors. La moral de la seva estada a Madrid, de fer-hi estada i de la solidaritat amb els nostres amos. Evitaria potser, que joves legítimament ambiciosos cometessin l’error de càlcul d’Ors i afavoriria que elegissin altres camps d’acció més amplis, més rendibles tant políticament com personalment: el mon és molt gran; Madrid un atzucac.

És clar que hi ha joves que no tenen remei. Són els que en un moment determinat van intentar triomfar a Espanya i hi van fracassar, s’arrosseguen per aquí i, en comptes d’estar ressentits amb ells mateixos, per insuficients, o amb Madrid, per haver-los rebutjat, els surt aquella malaltia terrible, gairebé inhumana, de l’autoodi: com més els han fotut els altres, més ataquen els seus.

Ni tant sols són originals: com ells, hi ha els jueus ajudant als nazis de Mauthausen, hi ha els del Oncle Tom entre els negres dels Estats Units, hi ha els guies sioux del 7 de Cavalleria.
​                                   -----------------------------------------------------
Postdata: avui no és Roma qui no paga els traïdors, avui és Espanya i els seu Estat. Ni tant sols tenen la decència per complir els seus contractes. Espanya i el seu Estat no entenen de principis ni de lleialtats, els seu únic objectiu és mantenir la unitat d’Espanya. Esperem que les esquerres catalanes per fi ho tinguin clar. Sembla que la resta, i per fi, ja ho tenen clar.


0 Comments

SENSE EUROS CAP POLÌTICA DE LA BONA ÉS POSSIBLE

23/5/2020

0 Comments

 
Picture

I sense la capacitat per legislar, governar i decidir-ho tot  tampoc. El debat és va instal·lar de forma oberta quan les CUP van tenir l’oportunitat de ser Govern i van dir no al 2015 desprès de guanyar les eleccions amb 72 diputats i majoria absoluta. Ells purs i castos no podien governar amb els del “3% i dreta catalana” per molt independentistes que fossin. Deien.

Curiosament la candidatura de JxSi, que va ser  l’operació més transversal des de el 78, CDC, ERC, DC i ME, la conformaven, van neutralitzar el debat ideològic. Un full de ruta basat amb el conceptes de la llei a la llei, un Referèndum i la proclamació de la República n’eren els pilars. El moviment independentista gairebé fa el ple. Va ser però un miratge. Els de les CUP no van voler i desgraciadament el seu relat per instal·lar que el debat ideològic està pel davant de la independència ha quallat amb el suport interessat dels comuns i podemites, al si de ER. Els socialistes fan el mateix però més sibil·linament.

Escoltar a la Mireia Ingla, alcaldessa a San Cugat del Vallès per ER, que abans que independentista és d’esquerres i republicana, confirma el que fa estona diuen i fan el gruix dels responsables de ER, al seu partit, al Parlament, a Madrid i al Govern. Primer reformar Espanya amb les esquerres unionistes i desprès esperar la bona nova graciosa per incrementar la gestoria.

ERC va fer candidatura amb CDC. Avui CDC no existeix, però l’actual direcció s’entestà en dir que JxCat, PDeCAT, Torra i Puigdemont són la dreta, per rebutjar la unitat. Com els de les CUP. Ahir si, avui no. De res serveix que uns i altres hagin patit la repressió dels espanyols. Catalans “de dretes i d’esquerres”, són a la presó i l’exili i ni així és vol recomposar cap estratègia basada amb la unitat.

ER, i si posem ER perquè a les seves presentacions i faristols la C de Catalunya no hi és, té com sempre hem dit, el dret inqüestionable a fer el vulgui i li roti. Al que no té dret és a mentir ni enganyar, i si ahir podien fer unitat amb la “dreta catalana”, i governar, i avui governar amb JxCat, dir que volen la independència de Catalunya, però evitar dir, fins ara, que només amb els d’esquerres, és traïdoria i engany cap els catalans. Ho podien haver dit en totes i cada una de les eleccions. Segur que les sorpreses serien majúscules.

La diferencia és que el sector “de dretes” liderat pel MHP Carles Puigdemont, sempre ha posat sobre la taula la unitat estratègica per assolir la independència. Mai ha demanat cap posicionament ideològic. La independència només serà possible si la unitat transversal existeix, se la mima, se la treballa i és renuncia al partidisme clau de la desunió. Fins i tot ha reconegut que és va equivocar no fen efectiva la República. ER ni això.

Alguns han expressat que aquesta demanda és fa per la pròpia debilitat electoral que tenen. Però les eleccions importants, les del Parlament de Catalunya, ho desmenteixen.

Mentrestant el moviment per la independència no parem d’esbatussar-nos, qui recapta el 95% dels impostos generats a Catalunya és la hisenda espanyola. Qui decideix on gasta i com és el “Gobierno de España”. Qui decideix quines són les politiques socials i el seu acompanyament pressupostari també és el Gobierno de España.

Ser lliures, ser una Nació, tenir un Estat només és possible si controlem els nostres diners i decidim com gastar-los. De fet a Euskadi amb el seu Concert, mai els ha calgut demanar la independència. Ells ho recapten tot, ho controlen tot i decideixen com i quan gastar els diners que han generat com societat. Per ells el simbolisme i no tenir segons quines competències és el de menys. Tenen tota la llibertat per fer les politiques socials que vulguin.
​
És obvi que Espanya mai acceptarà el dret d’autodeterminació. Ni ahir, ni avui ni demà i punt. Per tant només tenim dues opcions acceptar-ho i lluitar per unes competències autonòmiques i saber que quan Espanya faci fallida Catalunya també, o perseverar i continuar lluitant per la independència saben que ni és ni serà fàcil. Espanya és juga el seu futur sense Catalunya, però nosaltres també si continuem formant-hi part.


0 Comments

UN CANSAMENT PROUCUPANT

20/5/2020

0 Comments

 
Picture

Doncs si, comencem a patir un cansament que esperem no sigui crònic. Parlem sovint de ER, del que fan i del que proposen i les discrepàncies estratègiques instal·lades al si del independentisme. Sobre tot perquè no els entenem.

Estava cantat. Les suposades diferencies ideològiques entre l’unionisme espanyol és tàctic amb tot allò que te a veure amb la “nació espanyola” i el seu Estat comandat pel borbó. De fet i per mantenir el llegat franquista l’actual govern espanyol del PSOE i UP no només no proposen cap reforma integral del seu Estat, sinó que completen el seu cicle per la Espanya una recentralitzant competències autonòmiques i negant cap blindatge de les competències.

Com molt be avui ha dit la Laura Borràs, “vostès s’han carregat l’Estat de les Autonomies i amb això estem d’acord” nosaltres a per l’Estat català, on puguem decidir com ajudem als nostres sense demanar permís contínuament.

Sembla pel discurs d’en Rufian i Vilalta que diu que ens han fet perdre el temps, que el refredament i desconfiança s’ha instal·lat al si de ER. La bona fe i predisposició de ER ha tingut l’única resposta possible, el menyspreu.

Senyors i senyores de ER, ser o auto anomenar-se d’esquerres mai és cap garantia per acordar amb d’altres també autoanomenats d’esquerres, projectes i objectius i menys si aquests són nacionals i d’un repartiment del poder polític i econòmic. Sobre tot quan els projectes defensats són antagònics. Els espanyols lluiten per la nació espanyola i els catalans per la nació catalana i quan abans millor en forma de República.

La ingenuïtat és paga i molt en política. ER va tenir a les seves mans investir al Sánchez. El relat de Unidas Podemos i possibles aliances de futur, van convèncer a ER. Millor aquest govern que un de la dreta. El problema greu és que ni el PSOE ni UP mai seran aliats per exercir ni el dret d’autodeterminació ni per millorar l’autogovern de Catalunya. Una taula de diàleg negociada des de la debilitat creient que ER s’apuntaria el “tantu” polític a Catalunya i que desprès rebria l’agraïment permanent del nou Govern espanyol, l’únic que va fer és petar-se i riure en la intimitat al PSOE i UP. També deien que  l’independentisme havia despertat el feixisme i ara sembla que qui l’ha despertat és el Govern del PSOE i UP.

ER ha tastat avui, com ho va tastar Francesc Macià al 31, com ho va tastar Lluis Companys al 35 i 40, com ho està tastant Oriol Junqueras des de el 2017, i també la Carme Forcadell, que Espanya i el seu Estat, els principis i lleialtat no valen res. Sembla que ho va dir Junqueras, Espanya sempre enganya.

ER s’ha esforçat i molt per intentar explicar i convèncer que el seu relat és el bo, el millor per Catalunya. Eixamplar la base de votants, que no vol dir de vots per la independència. Negociació i diàleg i donar per fet que tard o d’hora amb un Govern espanyol i d’esquerres farem el Referèndum.

Els fets però, torçudament, confirmen el que va dir Junqueras, Espanya sempre enganya. Ni tindrem Referèndum, ni tindrem més competències, ni tindrem més autogovern, ni tindrem amnistia pels presos politics, ni els exiliats podran retornar.

Té raó ER quan diu que hem d’eixamplar, però si de debò ER vol la independència de Catalunya, el millor que podria fer és eixamplar amb JxCat, la CUP, La Crida, el Consell per la República. La Crida i bastir l’estratègia per preparar-nos perquè tots el indicis del apocalipsis econòmic, que ja estem tastant, pot ser una de les darreres oportunitats per ser lliures i un Estat independent. A no ser que ER mai hagi volgut la independència i tot és reduïa a construir la República federal espanyola.

ER té l’excusa i l’oportunitat per refer la seva estratègia. Només cal que en lloc de dir que “els han fet perdre el temps”, vagin per feina i si la independència la podem aconseguir avui millor que demà.
​
Esperem que la seva reflexió l’encerti per decidir si continuen donant suport, com van fer amb el Decret sobre justícia, al govern espanyol, o ara, sense dilacions, si posen per aconseguir la unitat independentista, malgrat tots els desencontres que tindran amb les esquerres unionistes espanyoles. ER ha de decidir unitat d’acció amb les esquerres d’aquí i d’allà o amb el independentisme.

0 Comments

PARLEM DELS SÍMBOLS?

19/5/2020

0 Comments

 
Picture

És evident que els símbols no donen de menjar. Ni per suposat aporten cap element de modernitat  ni de futur, socialment clar. Però tothom podria estar d’acord que el que fan és transmetre voluntats, futurs engrescadors i emocions.

La II República espanyola, proclamada el 14 d’abril del 1931, el primer que va fer, sobre tot al carrer, va ser despenjar la roja i gualda i penjar la tricolor. El morat en record als Comuners de Castellà oposats als borbons. L’himne de Riego ho va acompanyar. La tricolor representava la mor d’un temps i d’una dinastia imperial, la borbònica. Encara més, volia ser la veu dels oprimits, que fins i tot van deixar una estona la vermella amb la falç i martell.

La bandera dels borbons definida amb un Reial Decret al 1785 com la roja i gualda, esdevé ensenya primer a la marina i finalment arreu per ordres de Carles III. No serà però fins l’any 1908 que el govern espanyol dicta que aquesta ensenya onegi a tots els edificis oficials.

Franco va fer el seu cop d’Estat (18 de Juliol del 1936), amb l’ajut de tot un entramat econòmic, internacional, militar i eclesiàstic. Són fets històrics i documentats. El que també va fer des de el primer moment, va ser bescanviar la tricolor per la roja i gualda. El missatge simbòlic era determinant. El cop d’Estat és feia en nom dels borbons i de l’Església catòlica apostòlica i romànica. Els continguts colpistes vindrien desprès. Contra el separatisme català i contra el comunisme.

Franco va guanyar la guerra i els interessos mundials, guerra freda, van consolidar i va ser el principi de tot plegat per blanquejar la dictadura, el nazisme i el feixisme. El símbol màxim del franquisme i del falangisme triomfant va ser la roja i gualda. Avui, i per vergonya de les organitzacions internacionals, ONU, OTAN, UE, AI, ..... bandegen a l’aire la roja i gualda franquista i del borbons tacada de sang. La política internacional ja les te aquestes coses, igual per això tenim el Planeta que tenim.

Durant el franquisme, els assassinats, afusellaments, tortures, persecució i repressió és va fer en nom d’un símbol la roja i gualda. Institucions  i tots els funcionaris destacats sempre ho feien acompanyats de la roja i gualda i crucifix.

Vicent Partal avui ha contestat amb arguments i contundència la critica sobre el som “guerracivilistes” (Vilaweb 19 de Maig, editorial) però per guanyar al franquisme. Suposo que venia al cas pels moviments colpistes que poc a poc a Madrid s’instal·len al carrer, proclamant-se demòcrates hi fent-ho amb la roja i gualda sense avergonyir-se.

Que dur ha de ser que venguis que ets la esquerra progressista exhibint com teva la roja i gualda i al mateix temps els franquistes i neofranquistes, feixistes et refreguin per la cara la seva ensenya, la roja i gualda, la mateixa. Un matis els més ultres i posen un pollastre.

Ahir el PSOE del Felipe González i Guerra, el PCE de Santiago Carrillo van fer-se seva la roja i gualda de Franco. També els borbons. Avui el PSOE de Pedro Sánchez i Unidas Podemos, hereus del PCE, ens diuen que són patriotes espanyols hi ho fan també amb la roja i gualda i defensant al borbó.

Els espanyols, que no poden ser altra cosa, i que van de bona fe, han de tenir clar que amb aquest Estat i el borbó, ni tercera República espanyola, ni una societat més justa. I com deia Lluis Llach a la seva cançó: “Venim del Nord, venim del Sud i no ens mena cap bandera que no és digui Llibertat”

Postdata. Si els independentistes ens hem fet nostra l’estelada, és perquè no hem trobat cap altra símbol que representi avui la lluita per la independència de Catalunya. I quan siguem lliures amb la senyera, amb la de sempre en tindrem prou.
​
Per cert els espanyols avui que ja teniu “Nació” i Estat, esteu de sort, els franquistes feixistes i les esquerres defenseu el mateix, Espanya una i sota la mateixa bandera, la roja i gualda. Hauríeu d’estar contents.


0 Comments

ER NECESSITA ACLARI-SE I URGENTMENT

18/5/2020

0 Comments

 
Picture

El no de ER a la quarta prorroga del Estat d’Alarma decretat pel Govern del PSOE i UP, ja ens va deixar factures de primer ordre. Significats militants de ER damnaven l’abstenció, com Joan Tarda, Huguet i Rufian, però la decisió la va prendre l’executiu de ER, no el grup parlamentari del Congrés i va ser NO. L’esquerda interna ja és pùblica.

El nou enrenou, té certes connotacions per saber com anirà la legislatura espanyola. Sánchez vol fer el darrer moviment de control aprovant un nou Decret d’Estat d’Alarma, però sembla que aquest cop per un mes.

Sánchez sap que el té aprovat amb ER o sense. Als del PNB no els hi fa cap fàstic votar amb l’esquerra espanyola i al hora amb la dreta espanyola. Creiem que a UP no, però ja se sap, si vols demostrar que també ets un partit de govern, has de demostrar lleialtat encara que això suposi trepitjar els teus principis. Ara qui pensi que el govern espanyol retornarà totes les competències, desprès del cant a la unitat espanyola per vèncer el virus, potser és que creu amb els miracles.

ER s’ha d’aclarir. No sabem si són els periodistes els culpables quan escriuen i informen. El President de ER, Oriol Junqueras, diu el que diu i la executiva del partit segons la Marta Vilalta diu coses que no lliguen gaire amb el que diu Junqueras. Altra cosa són les contradiccions d’un i de l’altra.

Junqueras ha defensat pactar amb  JxCat pactar “el calendari d’eleccions a Catalunya per evitar caure en presses, improvisacions i xantatges”. Flac favor a la institució del Govern que diu que l’únic qui te la prerrogativa per convocar les eleccions és el President. Curiosament quan ER va pactar la investidura del Sánchez a canvi d’una “taula de diàleg”, ni és va convidar a la negociació a JxCat ni al President.

I afegeix que “ara no demana eleccions”, sinó que “els governs de coalició parlen i pacten aquests escenaris”. Llàstima que no digui perquè i amb quin objectiu i perquè vol pactar la data de les eleccions. Si més no el MHP Quim Torra va dir que les convocaria perquè la lleialtat i confiança estava sota mínims o trencada.

La darrera informació va dirigida al Govern espanyol: “El Sr. Sánchez ha de decidir si vol estar en mans de la dreta o si vol mantenir aquelles relacions de la investidura”. Sembla que ER encara no s’ha n’ha adonat que ara que ja te la presidència, Sánchez pot pactar amb qui vulgui, se’n diu política i acords variables. Per acabar Junqueras diu “que el vot serà NO fins que no reverteixi la situació”. També admet que “la taula de diàleg pot esperar fins  que la situació d’emergència Sanitaria ho permeti”. (Aquest relat està publicat al diari digital El Nacional.cat)

La Marta Vilalta en nom de la executiva de ER, sorprèn hi ho fa sense tremolar. “ER s’obre a canviar el NO al estat d’alarma si el Govern de Sánchez retorna competències i reprèn la taula de diàleg”. (noticies del diari ARA)

Tot plegat sembla que ER ja sap que per molt que vulgui ja no pinta res a Madrid i ara a corre-cuita. Igual les seves enquestes preveuen el desastre i intenten millorar la imatge que van donar investint al Sánchez a canvi de res. ER va triar la seva estratègia, diàleg. Eixamplar la base i esperar millors temps. Sembla que n’és la preferida del govern espanyol i a sobre té la virtut de desmobilitzar i desmotivar als catalans.
​
Aquests proper dimecres, pot ser el punt i final d’una estratègia fracassada. Si el Govern del PSOE i UP presidit pel Sánchez aconsegueix aprovar el nou decret d’Estat d’alarma per un mes, amb el vot afirmatiu o abstenció de ER amb només promeses, ER haurà baixat i molt el seu llisto electoral. Si Sánchez aconsegueix l’aprovació amb la dreta i la seva abstenció, també quedarà clar que el somni d’una nit d’estiu amb els fraternals espanyols d’esquerres s’haurà acabat. Sobre tot perquè pot ser que els militants de base de ER diguin que fins aquí.


0 Comments

LA PANDÈMIA I NOVES ELECCIONS A CATALUNYA

17/5/2020

0 Comments

 
Picture

Les últimes dades a Catalunya, 63.114 infectats, 37.731 altes totals, 499 nous infectats i 115 altes a 15 de maig, ens han deixat 11.477 mort pel virus i ara tenim 3.978 malalts que han estat o estan greus. El dia 15 hem tingut 37 defuncions i 16 nous malats greus. Dades publicades al Punt Avui des de la Conselleria de Salut. Sembla que el confinament, malgrat no s’hagi fet com volíem ha fet que els resultats millorin. Menys propagació, una certa contenció i alleugeriment de les unitats de cuidats intensius és el resultat d’un bon confinament i l'ùs del preceptes preventius.

És obvi que si Catalunya s’hagués pogut confinar tota ella, com és va fer a la Vall d’Odena, el resultat no hagués estat el mateix. El Govern de Catalunya sempre va anar dues setmanes pel davant del Govern espanyol respecte les mesures per lluitar contra covid_19.

L’estat d’alarma, decretat sense criteris mèdics ni científics, només tenia un objectiu, impedir que Catalunya decretes el seu tancament territorial. Aquesta possibilitat, legalment només és podia impedir, establint un 155, un estat d’alarma o un estat d’excepció. Van triar d’alarma. Pot ser era el nom amb menys connotacions. Per cert, l’estat d’alarma també és podia haver decretat sense "robar" les competències de sanitat, interior, transport i comerç, exercides per Catalunya des de l’aprovació del primer Estatut. El que ha quedat clar és que els Estatuts són paper mullat i qualsevol govern espanyol se’l pot passar per l’engonal quan vulgui, hi fer-ho legalment.

De debò que algú pot creure que tenim una certa efectivitat governant-nos, quan tot el procés i normes, contra el virus ha vingut tancat, barrat i imposat des de Madrid?

Se’ns va impedir investir al MHP Carles Puigdemont desprès d’anar a la candidatura de JxCat, d’acord la legalitat espanyola tenint els suports parlamentaris per fer-ho. És va impedir investir al Jordi Turull impedint acabar el debat d’investidura. El paper dels revolucionaris de les CUP per una altra dia. S’ha desposseït de l’acta de diputat al MHP Quim Torra perquè una junta electoral central així ho volgut, amb el silenci de la justícia espanyola. De moment. Segur que quan si posin no només quedarà desposseït de l’acta definitivament sinó que també l’inhabilitaran. Aviat ni Comunitat Autònoma.

Aquest és l’escenari. Pèrdua de competències. Aplicació d’un 155 encobert permanent. Sense cap desescalada judicial. Una fiscalia que fins i tot pretén que l’escarni i escarment als nostres presos politics sigui intocable. Uns eurodiputats que són lliures a la UE i que exerceixen que no poden trepitjar terra catalana sota l’amenaça directa del ministre Marlasca per ser detinguts i jutjats. Una repressió judicial i policial que en cap cas té aturador i això que governen a Espanya les “esquerres progres” amb un President que és vanta amb dir-nos que la Fiscalia depèn del seu Govern.

No President Quim Torra, vostè avui no esta millor amb els socis de Govern, ER. Si això fos cert el dimecres dia 21 ER votaria el mateix que JxCat al nou Decret d’estat d’alarma, NO.

És d’agrair fer-nos creure que la lluita contra la pandèmia, fent el que és pot, donat que qui mana és fora de Catalunya, és visualitzi des de una certa “lleialtat institucional” i que vos en cap cas no doneu marge als desencontres que teniu al si del Govern. Que JxCat voti NO i que ER és plantegi per unes engrunes l’abstenció o el SI és la mostra de que aquest Govern el seu, desprès de tornar a la normalitat no pot continuar ni un dia més.
​
Si a vostè se li ha passat pel cap acabar la legislatura, desprès de tots els fets, governant amb ER, perdrà tot el que te al seu haver. Si, ja tenim clar que vostè no és presentarà a les properes eleccions. Però avui vostè forma part d’una candidatura que encapçalava Carles Puigdemont, JxCat, i per tant és imperatiu que la paraula torni a tenir aquell valor que alguns han deixat de practicar. I vostè va dir; aprovats els pressupostos convocaré les eleccions. Els motius van quedar prou clars. Avui MHP Quim Torra, l’únic canvi que és pot admetre és, amb el màxim respecte, és que vos digueu que normalitzada la situació pel virus convocarà eleccions al Parlament. La unitat mai és pot bastir des de la desconfiança i avui ER, al Congrés espanyol i al Parlament de Catalunya, de mostres de confiança, creiem que poques. Només cal llegir algunes declaracions que fan prohoms de ER.


0 Comments

I EL RÈGIM DEL 78 VA BLANQUEJAR EL FRANQUISME I FEIXISME

16/5/2020

0 Comments

 
Picture

Calia una reconciliació segur. Aquesta però mai és va fer des de l’assumpció de responsabilitats i la creença que el cop d’Estat militar a la II República va ser un acte cruent, antidemocràtic i oposat a qualsevol acte democràtic.
​
Tots, si tots els franquistes, amb major o menor responsabilitat dels seus crims, mai els han reconegut. I ara els vells i joves franquistes, continuen reivindicant el seu llegat. No és només al barri de Salamanca de Madrid, és l’avenç que fan els hereus del franquisme, i ara PP i Vox, acompanyats amb els equidistants de Ciutadans, governen  a Andalusia, Comunitat de Madrid, Ajuntament de Madrid, Galicia, Murcia, Castella i Lleó i Ceuta i Melilla. Poca broma, governen i sense avergonyir-se fan bandera del seu franquisme ideològic i pràctic.

Blanquejar el franquisme, acceptar part del seu llegat instal·lat al Estat, no hauria d’haver format part de la reconciliació. Amnistiar als franquistes no tacats de sang era reconciliació. Amnistiar al regim, als colpistes, als assassins, als torturadors i sobre tot als responsables directes del regim, directament va ser un traga-la.

Mantenir la legalitat franquista i traspassar-la mitjançant les elits funcionarials, amb la farsa de reacondicionament als nous moments democràtics, ens situa on som ara. Una quantitat ingent de ciutadans del Estat espanyol, continuen pensant i defensant que el regim dictatorial, feixista del Franco va ser un regim democràtic. El poder executiu, el legislatiu i el judicial, avui com ahir continua estan en mans del Estat. Estat que continua blanquejant el franquisme i ara també en negatiu la democràcia.

Ni el moviment independentista a Catalunya, ni la pandèmia del covid_19, justifiquen en cap cas el ressorgiment de la dreta franquista. La dreta franquista mai ha estat eliminada del imaginari estatal i la seva raó de ser utilitza els mateixos discursos que al 36. Contra el comunisme i el separatisme. Dir-nos que millor l’esquerra espanyola que la dreta espanyola és una fal·làcia, sobre tot perquè ells com bons espanyols i per defensar els interessos de la Espanya gran, s’uneixen. El 155 n’és una bona mostra.

La llei d’amnistia del 78, ha impedit fer justícia i els assassinats i represaliats pel franquisme, avui continuen sent uns “delinqüents”. La llei de la memòria històrica l’únic que ha fet és tapar alguna de les vergonyés amb compensacions econòmiques, però sense cap restitució moral ni legal.

El PSOE que ha governat uns quans anys a Espanya, ho no ha estat capaç, o no ha volgut fer cap revisió dels crims del franquisme. Avui els de UP, que governen diuen que han fet tard amb el “Billy el niño”, però governen amb el Marlasca, PSOE, que condecora a GC i policies espanyols per atonyinar a catalans pels sols fet de voler votar.

Actualment al poder judicial, al TC, i d’altres institucions estatals estan plenes de funcionaris provinents de l’època franquista. Com és pot esperar d’aquests que no blanquegin el franquisme? Algú creu que la justícia a Alemanya acabada la guerra és va refer amb jutges i fiscal nazis?

A tingut Alemanya una llei d’Amnistia que exoneres als nazis dels seus crims? No, fer-ho seria un blanqueig del regim del tercer Raich. Alemanya va condemnar el feixisme nazi i avui és il·legal fer-ne ostentació.

A Espanya ser franquista, tenir una Fundació per enaltir Franco, fer-ne ostentació publica, no només no és il·legal, sinó que te el recolzament del Estat espanyol. D’això se’n diu blanquejament del regim franquista. Però el pitjor de tot és que les esquerres espanyoles com les dretes han fet seu part del llegat franquista, Espanya és l’única nació indivisible que hi ha a la península Iberica. Igual per això mai podran condemnar els crims del franquisme ni restituir als demòcrates assassinats i represaliats. Ni tant sols ho han fet amb l’únic President triat democràticament i afusellat pels militars, Lluis Companys.

Pensar que ens podem entendre, que fins i tot negociarem un Referèndum d’autodeterminació, amb un Govern i el seu Estat que mai han tingut intenció de deixar de blanquejar la dictadura franquista, és una quimera.

A Catalunya sempre hem condemnat el regim franquista, com una dictadura assassina i repressiva i per això a Catalunya els seus seguidors sempre han estat minoria. Ara ve mai hem pogut desempallegar-nos de la infàmia d’un regim que sempre ens ha perseguit i que de moment sembla que continuarà. Malgrat que volen aparentarà que som en un estat de dret, que ningú oblidi que els presos politics i exiliats ho són per posar urnes. Ni per matar ni per robar.

Desempallegar-nos o continuar sent  víctimes del regim franquista i el del 78, o ser lliures. Aquest és el dilema. Si decidim continuar sent víctimes estem condemnats com a poble. Treure’ns de sobre qualsevol regim espanyol només és possible si som Estat i República i aconseguir-ho només té una via democràtica i pacifica, que les properes eleccions al Parlament siguin plebiscitàries i guanyem per majoria absoluta els que volem implementar la República catalana. Diuen que és la via unilateral. Clar quan una part no vol parlar del divorci, l’altra el fa i s’ha acabat el bròquil.
​
Els que decideixin insistir amb la via del diàleg i la comprensió espanyola, allà ells. La resta a per la independència, si és que volem ser lliures i decidir-ho tot.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.