
I sense la capacitat per legislar, governar i decidir-ho tot tampoc. El debat és va instal·lar de forma oberta quan les CUP van tenir l’oportunitat de ser Govern i van dir no al 2015 desprès de guanyar les eleccions amb 72 diputats i majoria absoluta. Ells purs i castos no podien governar amb els del “3% i dreta catalana” per molt independentistes que fossin. Deien.
Curiosament la candidatura de JxSi, que va ser l’operació més transversal des de el 78, CDC, ERC, DC i ME, la conformaven, van neutralitzar el debat ideològic. Un full de ruta basat amb el conceptes de la llei a la llei, un Referèndum i la proclamació de la República n’eren els pilars. El moviment independentista gairebé fa el ple. Va ser però un miratge. Els de les CUP no van voler i desgraciadament el seu relat per instal·lar que el debat ideològic està pel davant de la independència ha quallat amb el suport interessat dels comuns i podemites, al si de ER. Els socialistes fan el mateix però més sibil·linament.
Escoltar a la Mireia Ingla, alcaldessa a San Cugat del Vallès per ER, que abans que independentista és d’esquerres i republicana, confirma el que fa estona diuen i fan el gruix dels responsables de ER, al seu partit, al Parlament, a Madrid i al Govern. Primer reformar Espanya amb les esquerres unionistes i desprès esperar la bona nova graciosa per incrementar la gestoria.
ERC va fer candidatura amb CDC. Avui CDC no existeix, però l’actual direcció s’entestà en dir que JxCat, PDeCAT, Torra i Puigdemont són la dreta, per rebutjar la unitat. Com els de les CUP. Ahir si, avui no. De res serveix que uns i altres hagin patit la repressió dels espanyols. Catalans “de dretes i d’esquerres”, són a la presó i l’exili i ni així és vol recomposar cap estratègia basada amb la unitat.
ER, i si posem ER perquè a les seves presentacions i faristols la C de Catalunya no hi és, té com sempre hem dit, el dret inqüestionable a fer el vulgui i li roti. Al que no té dret és a mentir ni enganyar, i si ahir podien fer unitat amb la “dreta catalana”, i governar, i avui governar amb JxCat, dir que volen la independència de Catalunya, però evitar dir, fins ara, que només amb els d’esquerres, és traïdoria i engany cap els catalans. Ho podien haver dit en totes i cada una de les eleccions. Segur que les sorpreses serien majúscules.
La diferencia és que el sector “de dretes” liderat pel MHP Carles Puigdemont, sempre ha posat sobre la taula la unitat estratègica per assolir la independència. Mai ha demanat cap posicionament ideològic. La independència només serà possible si la unitat transversal existeix, se la mima, se la treballa i és renuncia al partidisme clau de la desunió. Fins i tot ha reconegut que és va equivocar no fen efectiva la República. ER ni això.
Alguns han expressat que aquesta demanda és fa per la pròpia debilitat electoral que tenen. Però les eleccions importants, les del Parlament de Catalunya, ho desmenteixen.
Mentrestant el moviment per la independència no parem d’esbatussar-nos, qui recapta el 95% dels impostos generats a Catalunya és la hisenda espanyola. Qui decideix on gasta i com és el “Gobierno de España”. Qui decideix quines són les politiques socials i el seu acompanyament pressupostari també és el Gobierno de España.
Ser lliures, ser una Nació, tenir un Estat només és possible si controlem els nostres diners i decidim com gastar-los. De fet a Euskadi amb el seu Concert, mai els ha calgut demanar la independència. Ells ho recapten tot, ho controlen tot i decideixen com i quan gastar els diners que han generat com societat. Per ells el simbolisme i no tenir segons quines competències és el de menys. Tenen tota la llibertat per fer les politiques socials que vulguin.
És obvi que Espanya mai acceptarà el dret d’autodeterminació. Ni ahir, ni avui ni demà i punt. Per tant només tenim dues opcions acceptar-ho i lluitar per unes competències autonòmiques i saber que quan Espanya faci fallida Catalunya també, o perseverar i continuar lluitant per la independència saben que ni és ni serà fàcil. Espanya és juga el seu futur sense Catalunya, però nosaltres també si continuem formant-hi part.