Diu el MHP Quim Torra que amb “repressió constant no pot haver-hi diàleg”. Fins i tot a les guerres quan acorden negociar la pau, la confrontació bèlica és pren un respir.
Veure i comprovar el grau de sotmeti-me’n dels nostres politics a una institució exclusivament administrativa, que no genera altra cosa que imposicions econòmiques que en cap cas depenen d’una defensa o culpabilitat demostrada d’acord els drets que tant diuen està expressat en la Constitució espanyola, és senzillament llastimós. Sobre tot perquè aquest Tribunal, que sembla de la inquisició, fa estona que ja ha decidit el que farà.
“Ets innocent fins que no és demostri el contrari”, diuen els jutges espanyols. Ho fan amb tot un procés judicial on les garanties processals, també diuen que es respecten escrupolosament.
El “Tribunal de Cuentas” espanyol, que no forma part del poder judicial, determina i executa la seva sentencia amb només una recepció, que sembla més per comunicar que per defensar-se.
Politics catalans que vareu fer possible el 9N i l’1 d’octubre, amb els vostres actes ens esteu dient que la rendició total és a la cantonada i, que l’únic que voleu és negociar la rendició perquè sembli el més honrosa possible. Legitimar el franquisme és l'últim que qualsevol patriota hauria de fer.
No sabem si la confrontació amb Espanya i el seu Estat, des de l’exterior tindrà un final feliç, malgrat victòries de darrera hora. El que si sabem és que sense més dos milions de catalans inscrits al Consell per la República, l’aposta serà més a prop de la fallida que de l’èxit.
El President Aragonès, i amb castellà, a anat a Madrid a practicar el vassallatge, mentrestant la repressió que exerceix el President del mateix Estat que la reparteix a dojo, ens repeteix la cantarella de sempre ni referèndum ni dret a la autodeterminació. Només li cal afegir i Catalunya serà i rebrà el que decidim els espanyols de matriu castellana des de Madrid.
Mala peça al taler pels de JxCat que volien aplicar l’estratègia de la confrontació intel·ligent però que estan sotmesos a una lleialtat institucional perquè ho han volgut, cosa que significa que han acceptat l’estratègia de ER i CUP. Dos anys i a veure-les venir.
No sabem don a d’arribar el “momentum”, però poc a poc estem descobrint que des de Catalunya, les seves institucions i la organitzacions civils gairebé segur que no.
Tampoc sabem si les victòries, més judicials que politiques de moment, donaran pas a victòries internes. De moment el que si sabem és que els exiliats no venen a Catalunya perquè ho diu Espanya i el seu Estat. Gran contradicció al cor de la UE però que de moment guanya Espanya.
Mala peça al taler. A Espanya, Catalunya sotmesa i perseguida. Al exili amb unes victòries que Espanya liquida amb l’ajut dels traïdors botiflers. I el més greu que de moment ningú proposa cap acció estratègica que ens doni un bri d’esperança.
Aviem si al final tot l’enrenou del 9N, Estatut, 1 d’octubre només era per quedar-nos on som i tenir més marge per col·locar als amics, saludats i llepaculs. Estem convençuts que en breu ho veurem.
RSS Feed
