ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

MESELLS A CASA, GUANYADORS FORA, DE MOMENT

30/6/2021

0 Comments

 
Picture

Diu el MHP Quim Torra que amb “repressió constant no pot haver-hi diàleg”. Fins i tot a les guerres quan acorden negociar la pau, la confrontació bèlica és pren un respir.

Veure i comprovar el grau de sotmeti-me’n dels nostres politics a una institució exclusivament administrativa, que no genera altra cosa que imposicions econòmiques que en cap cas depenen d’una defensa o culpabilitat demostrada d’acord els drets que tant diuen està expressat en la Constitució espanyola, és senzillament llastimós. Sobre tot perquè aquest Tribunal, que sembla de la inquisició, fa estona que ja ha decidit el que farà.

“Ets innocent fins que no és demostri el contrari”, diuen els jutges espanyols. Ho fan amb tot un procés judicial on les garanties processals, també diuen que es respecten escrupolosament.

El “Tribunal de Cuentas” espanyol, que no forma part del poder judicial, determina i executa la seva sentencia amb només una recepció, que sembla més per comunicar que per defensar-se.

Politics catalans que vareu fer possible el 9N i l’1 d’octubre, amb els vostres actes ens esteu dient que la rendició total és a la cantonada i, que l’únic que voleu és negociar la rendició perquè sembli el més honrosa possible. Legitimar el franquisme és l'últim que qualsevol patriota hauria de fer.

No sabem si la confrontació amb Espanya i el seu Estat, des de l’exterior tindrà un final feliç, malgrat victòries de darrera hora. El que si sabem és que sense més dos  milions de catalans inscrits al Consell per la República, l’aposta serà més a prop de la fallida que de l’èxit.

El President Aragonès, i amb castellà, a anat a Madrid a practicar el vassallatge, mentrestant la repressió que exerceix el President del mateix Estat que la reparteix a dojo, ens repeteix la cantarella de sempre ni referèndum ni dret a la autodeterminació. Només li cal afegir i Catalunya serà i rebrà el que decidim els espanyols de matriu castellana des de Madrid. 

Mala peça al taler pels de JxCat que volien aplicar l’estratègia de la confrontació intel·ligent però que estan sotmesos a una lleialtat institucional perquè ho han volgut, cosa que significa que han acceptat l’estratègia de ER i CUP. Dos anys i a veure-les venir.

No sabem don a d’arribar el “momentum”, però poc a poc estem descobrint que des de Catalunya, les seves institucions i la organitzacions civils gairebé segur que no. 

Tampoc sabem si les victòries, més judicials que politiques de moment, donaran pas a victòries internes. De moment el que si sabem és que els exiliats no venen a Catalunya perquè ho diu Espanya i el seu Estat. Gran contradicció al cor de la UE però que de moment guanya Espanya.

Mala peça al taler. A Espanya, Catalunya sotmesa i perseguida. Al exili amb unes victòries que Espanya liquida amb l’ajut dels traïdors botiflers. I el més greu que de moment ningú proposa cap acció estratègica que ens doni un bri d’esperança.
​
Aviem si al final tot l’enrenou del 9N, Estatut, 1 d’octubre només era per quedar-nos on som i tenir més marge per col·locar als amics, saludats i llepaculs.  Estem convençuts que en breu ho veurem.


0 Comments

ENS VOLEN ESPANYOLS I PUNT

28/6/2021

0 Comments

 
Picture

Nou politics empresonats han estat indultats amb l’espasa de Damocles sobre el cap. Calia deixar clar que l’acció tenia l’objectiu per demostrar a la Unió europea, que el “Gobierno de España” pot exercir clemència i magnanimitat si cal, per obrir enteses i tancar desavinences.

Trobades institucionals a dojo entre els governants espanyols i catalans. Articles “lloant la nova actitud espanyola”. Indults per fer veure que un nou camí és possible. Aquests escenaris mai s’han donat amb el President investit arrel del 155 Quim torra.

Amb el President Torra l’únic que varem tastar és, més repressió, recentralització i declaracions d’Estats d’alarma per deixar clar qui mana i qui decideix.

Ara amb l’Aragonès, sembla que hem encetat l’etapa de que aquí no ha passat res, i de com els catalans estimem als espanyols. O diu el mossèn Junqueras.

Les primeres declaracions del Pedro Sánchez del PSOE i suposem amb el vist i plau dels podemites i comuns, ens acaba de dir que no pensa ordenar l’advocacia del Estat a desistir de la repressió que s’exerceix sobre els catalans de l’1 d’octubre, ni admetre que els Junqueras inhabilitat participi a la taula de diàleg.

Mentrestant però, aquí a Catalunya, se’ls rep com amos i deixant clar que si cal establir espais d’encontre i, que si cal practicar la submissió, cap problema, aquí i som els de ER i uns quants de JxCat i sembla que sense molestar per dos anys.

I si, dema mateix, Espanya continua amb la seva croada repressiva i 40 perseguits més son cridats al “Tribunal de Cuentas español”, on segur quedaran esquilats per posar en perill la unitat espanyola. Pots ser un delinqüent espanyol i, si no atentes contra la unitat territorial espanyola, tranquil ni la justícia i policia espanyola s’escarritxarà amb tu. Ara be, com medris, tot i que sigui pacíficament i democràticament has begut oli. Fins i tot els que no es declaren independentistes si els defensen acaben rebent, com el Boyer, advocat dels exiliats.

Ens volen espanyols com sigui, a la força, per submissió, perquè els catalans entenguin que no tenen cap altra opció, però sobre tot estem convençuts que España sense Catalunya, com Iugoslàvia que ja fa estona que no existeix. És per això que ens volen espanyols.

Si el Govern de la Generalitat, coalició entre ER i JxCat, haurien de ser-hi els il·luminats de les CUP que mai arrisquen res, no és planta davant la nova onada repressiva d’España i el seu Estat, som dels que creiem que per molts anys, qualsevol opció per ser lliures ha fracassat.
​
Els exiliats fan el seu paper d’oposició amb una estratègia intel·ligent, però sense cap incidència institucional ni representativa al territori. I si mentrestant les institucions catalanes, tot i capades, no fan res, ni aprofiten el 52% i 74 escons tot i esperant que algun dia pactarem, desprès del diàleg, haurem d’admetre que ens han guanyat la partida. I de moment punt, fins que altra alineació astral, si no han acabat amb la nostra identitat, permeti tenir líders disposats fins on calgui i el poble, si encara existeix com català, disposat a seguir.


0 Comments

"ELS ESPANYOLS QUE NO PODEN SER ALTRA COSA"

26/6/2021

0 Comments

 
Picture

Ja ho va dir Cànoves del Castillo, “és espanyol porque no puede ser otra cosa”; Ni castellà, ni gallec, ni basc, ni català. O va dir quan és redactava la Constitució del 1867.
Només a un espanyol se li pot ocorre dir i afirmar que a Irak, perquè ho deien americans i anglesos que tenien armes de destrucció massiva per muntar una guerra que va i esta desestabilitzan una bona regió del planeta. El més fort es que mai han sortit dites armes.

Només a un espanyol se li pot ocorre dir que l’atentat del 11 M a Madrid del 2004 va ser cosa d’ETA i desprès embeinar-se-la perquè van ser els islamistes bojos i plens d’odi.

Només a un espanyol se li pot ocorre tractar a una bona part dels que diuen son espanyols, els catalans, de separatistes, insolidaris, garrepes, homòfons, supremacistes i tot un estol de barbaritats, pels motius de que volem decidir donat que som un poble que res te a veure amb la resta que poblen a Europa i Península.

Només a un espanyol se li pot ocorre enviar a Catalunya forces armades d’ocupació per atonyinar als catalans, no per evitat delinqüències variades o malifetes dels catalans, sinó per evitar que posem urnes i votem.

Només a un espanyol se li pot ocorre tractar als catalans de delinqüents, fer una farsa de judici sense garanties processals, i dictaminar una sentencia que supera els 100 anys de presó.

Només a un espanyol se li pot ocorre aplicar un indult i no una amnistia dient que serà revocable i parcial. Sota l’amenaça de que et portis be i no facis política.

Només a un espanyol se li pot ocorre dir que ahir tocava, per útil, el càstig i avui toca el perdó.
Només als nazis se’ls ocorria, primer detenir-los, desprès transportar-los als camps de concentració de les SS i desprès torturar-los, assassinar-los i cremar-los. I si haguessin guanyat la guerra, estem convençuts que haguessin dit que el que ara toca és el perdó a tots aquells que encara fossin vius.
​
No sabem quina és la causa del perquè els espanyols no entenen que no volem formar part de la seva causa, dels seu projecte ni compartir les seves actituds i el seu estil democràtic.
Algun dia hauran d’assumir que mes d’hora que tard marxarem del seu Estat. Espanya mai serà la nostra Nació, la nostra és Catalunya que algun dia formarà part dels Països Catalans. Ni més ni menys.


0 Comments

ALGÚ ENS POT EXPLICAR COM FAREM LA INDEPENDÈNCIA

24/6/2021

1 Comment

 
Picture

El Consell d’Europa sobre drets i altres minúcies amb la seva resolució presentada i aprovada, ha deixat clar que Espanya i el seu Estat no són dins d’una democràcia plena. Vaja sembla que estan a l’alçada de la mateixa democràcia que practica Turquia.

L’indultada feta pel “Gobierno de España”, parcial, revisable i revocable és una presa de pel, que només s’ajusta al fet que avui els presos politics dormiran a casa i, res més. No podran exercir càrrec públic i la seva vida política és més a prop del silenci que d’una activitat lluitadora malgrat discursos abrandats a la seva sortida de la presó.

Sembla que alguns, sobre tot els que dominen les bambolines del gran espectable de la política, ens volen fer creure que tenim dos anys per fer autonomisme i per convèncer als espanyols d’esquerres que podem acordar i pactar.

Fins i tot en tenim que ho fien a una moció de confiança creguts que tot anirà be amb el “Gobierno” del PSOE i Unidas Podemos més els Comuns.

Tenim un Govern de coalició i poc a poc des de la Presidència i Conselleries, la nova estructura de confiances és va conformant. Els homes i dones lleials i suposadament competents dels dos partits ER i JxCat, tornen a donar vida a un Govern que governa, segons diu el Conseller d’economia sobre un 12 % del pressupost i que la resta ve directament com finalista.

Poquíssim poder per legislar, un poder limitat per decidir on gastem com i quan els nostres impostos, cap capacitat per incidir en els temes internacionals com per exemple la dotació prevista del fons comunitari de 140.000 milions d’euros. Un escenari, convindrem, poc afalagador.

Al respecte, serà curiós veure com el traga-la, que vindrà, quan el “Gobierno de España” reparteixi segons la seva conveniència i deutes i, a Catalunya no arribin ni les motlles.

Això si tindrem temps per pidolar. Tenim tot un Govern d’esquerres i independentista per fer-ho, tot i saben que les demandes aniran com sempre a la paperera.

El Vicepresident Puigneró ja demana el traspàs del aeroport de Barcelona i trens de rodalies. El Conseller d’economia Giro també demana que el dèficit es situï al 1,1 %. Sembla que estan demanant insistentment participar directament al repartiment dels fons que han de venir de la UE.

Demanar, demanar, sembla que és l’únic que sabem fer, malgrat les negatives i, saber que faran el contrari, per exemple el corredor del mediterrani. I tornarem a demanar totes les vegades que calgui perquè fa temps que varem assumir que som part d’Espanya i el que toca és ser un bon minyó i esperar que el amo sigui amable, comprensiu i ens faci l’honor de ser petits amos. Com diu el Junqueras; estimo Espanya tot i esperant la correspondència que tothom sap que des de fa més de tres segles mai s’ha donat.

Ja ni fan aquell discurs de: volem la independència per ser lliures. Per gestionar els nostres recursos i els nostres impostos. Perquè volen ser un actor polític en tot el que faci i sigui internacional. Perquè volen gestionar i decidir com han de ser les nostres infraestructures. Perquè som un poble i tenim tots els drets universals. Perquè volem la nostra justícia. Perquè volem exercir el dret a ser solidaris com i quan creiem que toca. Perquè volem afavorir a les classes desfavorides legislant adequadament. Perquè les nostres institucions han de ser lliures i mai tutelades.

Dos anys d’autonomisme, sense un discurs que ens digui que volem la independència i perquè, seran dos anys perduts.


1 Comment

PSOE I PP LA MATEIXA M........... SÓN

21/6/2021

0 Comments

 
Picture

Els presos politics catalans ja porten més de tres anys i mig empresonats. Un any governant els del PP i la resta governant el PSOE i Unidas Podemos. I això són fets, com també ho és que se’ls ha suprimit el tercer grau al que tenien tot el dret per decisió del poder judicial espanyol.

Sembla que aviat arribaran uns indults, que seran parcials i reversibles amb l’exigència de que els reus entenguin i acceptin que és una mesura de gracia, per iniciar nous camins i retrobaments. Gracies amo.

Cada any el “Gobierno de España” fa valer el seu dret per repartit indulgencies i perdons a delinqüents de baixa i alta estofa. Si, cada any. Ens referirem però com va anar els indults concedits a politics del PSOE i funcionaris que van practicar terrorisme d’Estat amb assassinats i utilització dels fons reservats, diner públic, per deixar clar que l’Estat és defensa des de on sigui i com sigui.

El GAL, amb tones de calç viva és va constituir governant el PSOE de Felipe González i l’Arfonso Guerra. Amb condemna ferma José Barrionuevo i Rafael Vera entren a presó el juliol del 1998. El set de Novembre del mateix any, governant l’Aznar s’inicia l’expedient per indultar-los. El 24 de Desembre del mateix any son indultats i lliures.

Culpables d’assassinat, delinqüents i prevaricadors del diner públic, amb sentencia ferma, només passen cinc mesos empresonats. El PSOE mai pagarà culpa de res i el PP amb reconeixement per la seva lluita contra el terrorisme d’ETA els indulta.

No cal ser un il·luminat per veure i comprovar com van i funcionen els poders del Estat espanyol. Si delinqueixes per defensar Espanya, la seva unitat i el seu estatus, no només pagaràs poquet, sinó que seràs premiat. Ho han fet els del PSOE i PP perquè són i volen el mateix; la Espanya dels borbons i dels dictadors espanyols.

Ara bé, si proposes democràticament i pacíficament, que altres projectes tenen tot el dret a regir i proposes fer-ho des de la més escrupolosa entesa i, si aquesta no és dona i s’utilitzen lleis, directives i drets universals, la resposta és NO i l’amenaça repressiva. Els països de base democràtica, Canada o Anglaterra actuen com el que son i donen una lliçó democràtica d’alta volada, negociant, pactant i reconeixent que els drets d’un poble estan pel damunt de qualsevol Estat.
​
La independència de Catalunya amb l’acord de la espanyolada centralista mai reeixirà. Les úniques possibilitats i efectives per ser lliures i perquè s’han donat són: la via unilateral o que institucions internacionals obliguin a Espanya i al seu Estat a pactar i, com aquesta només és dona amb conflictes armats pel mig i no és el cas, només ens queda la primera: LA UNILATERAL i que Espanya i els seu Estat faci el que vulgui.


0 Comments

PERÒ QUE COLLONS ENS HAN DE FER MÉS

20/6/2021

0 Comments

 
Picture

Alguns pensen que tot va començar amb un “cepillado socialista” i amb una sentencia del “Tribunal Constitucional espanyol” sobre el que “l’estatus quo” català pensava esdevindria el nou miracle català: Un nou Estatut.

I no, tot va començar al 1714. Varem perdre la guerra i ens van atonyinar de valent, físicament, mentalment i exercint el càstig mes inimaginable, si ens atenim al context de l’època. Van exercir la política de terra cremada i van publicar els Decrets de Nova Planta per anorrear-nos definitivament com a poble. Ens volien castellans o morts.

I de pares a fills s’ha transmès que els catalans som un poble sotmès i que només la resiliència permanent, ens ha permès sobreviure com a poble.

No cal que ens enganyem més. La potencia relativa que te ER com partit i sense ser pal de paller, els fincats han aconseguit imprimir a Catalunya els seu relat: No aconseguirem absolutament res si no és pactat amb el “Gobierno de España”, el seu Estat i amb totes i cada una de les institucions espanyoles.

I JxCat, malgrat la seva retòrica octubrista i la voluntat de marcar perfil propi des de el Parlament, exili i Consell per la República, de moment són la part alíquota per fer possible que l’estratègia de ER s’hagi imposat institucionalment.

Pedro Sánchez sap, que si Espanya no afluixa sobre la pèrdua de drets, la seva España ho pot pagar molt car. Fins i tot són masses els detalls indicadors que demostren que la separació de poders s’apropa perillosament a una quimera.

El Sánchez vol acontentar a tothom i alhora disminuir el potencial espanyolista contrari a tot el que faci ferum de català.  A casa en deien; “a missa i repicant campanes”. El Sánchez vol que a la Unió Europea dient-los que amb els indults, les declaracions i fotos placenteres, la confrontació Catalunya Estat, s’ha acabat.

A Catalunya i amb l’ajut dels presos, que desprès de gairebé quatre anys empresonats volen sortir, ha situat el debat dels indults com alternativa de retrobament i començar un nou període de pau i diàleg constructiu. De la resta dels represaliats, del robatori econòmic sembla que pel Sánchez no suposa cap contrarietat i amb els “líders” al carrer ni ha prou. Il·lús.

Tot aparentment molt bonic. De fet el Sánchez, amb l’ajut de ER i els comuns podemites, ens han preparat la trampa més des mobilitzadora mai feta. És la seva màxima per dir-nos als independentistes i elits politiques de Catalunya que fer això mereix una bona recepció.

Mentrestant la trampa saducea dels indults, més de 3000 companys i companyes catalans continuaran pagant un bon preu per exercir la democràcia. Ara el “Tribunal de cuentas espanyol” ho acabarà d’arrodonir.

Empassar-nos l’operació indults i agrair-los la seva magnanimitat seria d’estúpids. Fins i tot amb una amnistia. Ho acabem la feina o l’acabaran ells i, de moment el fet d’estar al segle XXI sembla que els afavoreix més.

Espanya, el seu Estat i tota la espanyolada mai i si, ho tornem a dir, mai pactaran de bon grat que fem un Referèndum per decidir. Els espanyols de dretes o esquerres sempre ho han tingut clar, Espanya sense Catalunya deixarà d’existir.
​
Si els catalans insistim i fem de la confrontació intel·ligent, de les accions democràtiques i pacifiques el nostre baluard, som dels convençuts que tard o d’hora guanyarem, només cal fer de la insistència la nostra lluita i dema és un bon dia per fer-la efectiva: Boicot a la presencia espanyola al Gran Teatre del Liceu.


0 Comments

LA LLEI I EL PERDÓ

16/6/2021

0 Comments

 
Picture

Desprès d’una confrontació, guerra, els guanyadors imposen la seva llei. Els aliats acabada la segona Guerra Mundial i jutjar a Nuremberg el feixisme, ho van fer. És van repartir el territori planetari i des de noves institucions internacionals van legislar. Aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans tenia l’objectiu d’afavorir reconciliacions i evitar altres confrontacions mundials. Els guanyadors ho imposaven tot.

Franco va fer exactament el mateix. Desprès de guanyar la guerra amb el seu cop d’estat, va derogar tota la legalitat republicana i va imposar la seva, la del fusell, assassinat i repressió. Franco mai va fer cap declaració ni legislar per afavorir la reconciliació. Franco va morir al llit matant. Els darrers van ser al 1975.

La diferencia dels aliats i Franco és abismal. Uns practicant la reconciliació immediata, els aliats i, Franco mai. Son els seus hereus, els de Franco, els que volen nous aires per Espanya i el seu Estat. Són els que van imposar una reconciliació de part. Reconciliació amb una llei d’amnistia general on els assassins i repressors del franquisme mai pagaran per delictes de lesa humanitat.

Avui a Catalunya tenim presos politics, exiliats i la previsió de que molts catalans pagaran, aquets si, per donar suport a l’1 d’octubre. El seu delicte complir el Programa polític i preguntar als catalans.

I tot plegat, no per agafar les armes, o per provocar assassinats, o per infringir drets individuals o col·lectius, per voler saber si els catalans volen ser independents del Estat espanyol i constituir-se amb República, o no.

Els van detenir, els van exposar i tractar com vulgars delinqüents i ara sembla que el “Gobierno de España” ens dirà que la seva magnanimitat i posar les bases per resoldre el conflicte, amb uns indults parcials i reversibles, s’ha fet “borrón i cuenta nueva”.

Ens han atonyinat, ens han insultat, ens han perseguit com vulgars delinqüents, ens han condemnat a la presó i exili, no paren de dir-nos que ni amnistia ni autodeterminació, ens amenacen dia si i el que ve també, ens apliquen la Constitució espanyola per dir-nos que nomes som espanyols, ens tracten com un poble subjugat on la mamella és seva, és passen la voluntat popular per l’engonal destituint càrrecs electes quan els convé, deixant clar que els vots dels catalans no valen una merda i, ara el nostre Govern li farà la gara gara a la institució més corrupta i antidemocràtica del Estat espanyol. Sembla que ja ens hem oblidat que els borbons avui els tenim gracies a la ma del dictador Franco.
​
Si aquest és l’ independentisme que ens ofereixen els de ER, JxCat, CUP, ANC i Òmnium, potser que entre els que no xuclem de la mamella autonòmica fem un pensament. Tot i que molts comencen a pensar que és tastar i tocar “poder autonòmic” i canviar els principis. Ja ho deia la mara: “la pela és la pela”.


0 Comments

JO NO SOC ANÒNIM

13/6/2021

0 Comments

 
Picture

Sembla que si la cosa no te lideratge, no cal fer-ne cas. ER ja no s’ha n’amaga. La seva estratègia d’abandó a qualsevol via que no sigui la pactada amb Espanya ja no te cabuda i la carta den Junqueras ho referma. De fet ER amb les seves manifestacions publiques i el que fan a Madrid, fa estona que ho han deixat clar; ER amb una República espanyola federal en tenen prou.

La sorpresa ens ve de la ma del Secretari General De JxCat, Jordi Sánchez. Ho diem per la carta signada per ell com SG. S’entén que és una missiva que representa al conjunt de l’executiva de Junts.

Sorpresa que ja varem tenir com va anar la negociació per acordar Govern amb ER, pensant que els que esteu pel damunt dels “patidors militants”, i tot que teníem temps, l’acord era “el millor” que podíem obtenir amb ER. Mai però hem entès que els mitjans de comunicació públics és mantinguin com abans. Al respecte cap critica oberta s’ha fet.

Però la major sorpresa i, aquesta si que és grossa és la resposta a la carta del Junqueras, que sense ser un politòleg ni un mestre de l’escriptura, molts la interpretem com una renuncia al 1 d’octubre i és converteix amb una defensa parcial de l’estratègia de ER que diu que cap via és possible si no és amb l’acord d’Espanya.

Quina estratègia prima al si del Govern, la de ER o la de JxCat. De moment sembla que la que triomfa és la de ER. Per cert, la de JxCat com partit, de moment no sabem és per gestionar l’autonomisme, per una confrontació intel·ligent, fins quan, o per acceptar que la taula de diàleg més els dos anys de coll és la millor. O potser tot a l’hora i qui dia passa any empeny.

Dir que el Referèndum de l’1 d’octubre en cap cas és plantejava com una via, la unilateral, per proclamar la independència, sinó per pressionar i establir les condicions per pactar amb Espanya i el seu Estat el que fos, és un cop molt miserable a tots els que ens varem deixar la pell i fins i tot als que avui tasten la repressió espanyola en forma de presó, exili i butxaca.

I si, jo no soc anònim, i avui faig públic i llenço als quatre vents que en Jordi Sánchez, ja no em representa i demano a l’organització s’obri un debat on tota la militància es pronuncií, donat que la carta del Sánchez proposa una nova estratègia i no ni a prou que vostè, MHP Puigdemont, la MHP Laura Borràs, la diputada Míriam, i qui sigui ens digui i recordi que la via unilateral i l’1 d’octubre són referents als que ni hem renunciat ni renunciarem.

Sembla que pel Secretari General l’1 d’octubre del 2017 les urnes i les paperetes nomes eren un assaig per negociar més tard amb els botxins, avui dirigits per les esquerres espanyoles. Només la seva insinuació hauria d’haver tingut la seva destitució fulminant.

Per cert, sortir de la presó indultat, com gracia del borbó, és pot acceptar si la posició política individual en cap cas és de renuncia ideològica ni de projecte. Semblar que l’has de justificar perquè sigui efectiu, això només te un tractament, traïció a tot un poble.

Boi Fusté i Carbonell
Regidors de Santa Coloma de Cervelló per la República (JxCat)
13 de juny del 2021

Picture


0 Comments

ELS CATALANS NO ENS MEREIXEM ELS NOSTRES PRESOS

11/6/2021

0 Comments

 
Picture

Dues cartes de dos presos, Junqueras i el Sánchez, ens han deixat a molts patriotes defensors de la democràcia i de les urnes símbol de totes les llibertats, estorats i esma perduts.

Els que caminem, de moment lliures, sembla que mai tindrem la capacitat analítica dels que pateixen presó, confinats i sempre visitats pels mateixos.

Arribar a la conclusió que el conjunt de lluites del poble català per ser lliures és un error continuat i reconèixer que les lluites també han de ser consensuades, despista als nous “revolucionaris” amarats d’històries provinents dels pares i avis.

Dir-nos cristianament que hem de perdonar als botxins que desprès d’acabada la guerra provocada per un colpista, Franco, i els seus adlàters, van assassinar més de 120.000 republicans,  sense demanar cap mena de comptes, serà molt cristià, però deixa la porta oberta de qui el que la fa mai paga. Els aliats van fer el contrari amb el seu Nuremberg. Que se’ns digui que desprès de patir la repressió estatal l’1 d’octubre que ens hem de reconciliar amb els botxins, sense que ells els repartidors d’estopa no demanin perdó, és de traca i mocador.

Demanar-ho només és pot fer des de la rendició i genuflexió pensant que seran perdonats i no; Roma mai paga als traïdors. Un català mai serà com un castellà, ni gallec ni basc, molt menys espanyol.

Junqueras, per acabar-ho d’arrodonir, avui mateix a “El Mon” ens explica com aquell mestre que te clar que la resta no han entès res, que no que no hem renunciat a re i que l’objectiu és demostrar que el PSOE menteix mes que garla i que no siguem ingenus i fa una crida a les noves generacions per que prenguin el relleu. Sembla que ens esta dient que la cosa va per llarg, o per convèncer-los de que l’única estratègia és donar suport a les esquerres espanyoles per quan manin és pactarà un referèndum fàcil.

Quines contradiccions. Els ajudem per assolir el tro del Estat, els mantenim al Govern aprovant els seus pressupostos i tots els decrets, i tot a canvi de res. Disculpeu, a canvi d’una taula de diàleg FUTURA.

I són els del PSOE i Unides Podemos Comuns, diuen d’esquerres i progressistes els que responen amb gran magnamitat. El resultat magananim; els presos politics a la presó, els exiliats al exili, la repressió sense aturador, ara toquen l’economia, més de 3.000 catalans a punt de tastar la “justícia espanyola”. I quina és la seva resposta; doncs un trist indult, potser,  desprès de passar quasi quatre anys empresonats. No a una amnistia. No a cap referèndum. No a reconèixer que la Nacionalitat catalana té tot el dret a la autodeterminació. No a gestionar-nos els nostres recursos. I si aquets són els d’esquerres, catalans, preparem-nos quan hi siguin la dreta espanyola.


0 Comments

LA NEGOCIACIÓ

9/6/2021

0 Comments

 
Picture

Temps ençà las negociacions no existien. Tot depenia de les forces armades que un tenia per guanyar i imposar. Aquesta era la màxima; “el més fort s’imposava al dèbil”. Els temps però anaven equilibrant les forces i davant d’un empat o previsions de sortir escaldat és negociaven les condicions de pau. Això si, sempre que les forces ho permetessin entenen que l’empat existia. Els mes forts sempre imposen, com és i, serà la rendició que de vegades és de venjança, humiliació i poques vegades de generositat.

Catalunya respecte Espanya i el seu Estat és la part dèbil i que des de el 1714 s’hagi perdut qualsevol confrontació ens deixa en una posició de debilitat a l’hora d’encetar qualsevol negociació sigui pel que sigui. Fins i tot per millorar competències i l’Estatut.

Semblava però que les condicions de sotmeti-me’n podien rebre i proporcionar-nos als catalans una posició impensable no fa gaire per establir per primer cop una negociació de tu a tu. Hem de dir que ara ja no som al segle XIX ni XX i que Espanya forma part de la UE i d’un munt de tractats internacionals on els drets individuals i col·lectius imperen.

Espanya i el seu Estat, de base franquista, gracies a la transició modèlica del 78, per la seva integració a l’OTAN i per aprovar una llei d’amnistia, semblava que feia feliços als poders fàctics del moment. Un nou Estat a la cassola capitalista.

Espanya i el seu Estat, com no podia ser d’altra forma, va continuar amb els seus despropòsits. Mal govern, corrupció generalitzada, afavorir als empresaris  franquistes de base comissionista, sindicats subvencionats institucionalment, conformació d’un nou repartiment autonòmic per endollar als fidels al regim del 78, terrorisme d’Estat, desplegament de serveis sense cap proposta industrial i social, un ensenyament divorciat entre la practica i la investigació. Finalment un Estat que lidera l’atur general i juvenil de la UE.

És veia venir Espanya i el seu Estat amb la seva aparença de ser un estat de dret, on les qüestions socials eren prioritàries, va necessitar d’un primer rescat. Mes de 64.000 milions d’euros que no van ser pels aturats, ni per crear feina, van ser pels bancs. Diners que s’havien de retornar i que dels quals només s’han retornat uns 5.000 milions. Espanya va deixar clar, altra cop, que no és un soci respectable i complidor.

Aquest fet és l’iniciï d’un declivi anunciat. Només ens calia als catalans aprofitar-ho com eina de negociació. I si, ho varem fer amb un Referèndum unilateral. La resposta espanyola va suposar un desprestigi i unes creixents simpaties internacionals. Els demòcrates no podien donar suport a les atrocitats espanyoles pel sol fet de posar urnes i votar.

La justícia espanyola no ha fet res més que aprofundir amb el descrèdit que ja té Espanya, el borbó i el seu Estat. Descrèdit compartit entre les esquerres i dretes espanyoles. Mentrestant Catalunya amb els presos politics, exiliats i guanyant elecció rere elecció anàvem enfortint la posició negociadora.

Que ningú en tingui dubtes, les victòries judicials i jurídiques a la UE, més un Referèndum executat ens donava una posició de força per negociar amb Espanya. Guanyar les eleccions també. Això era el que estreteges demòcrates pensaven que podia passar. Doncs no.

Oriol Junqueras amb la seva carta epistolar ens ha deixat de cop sense cap poder estratègic per negociar. Nosaltres avui afirmem que tot plegat és un pacte amb l’objectiu de liquidar l’estratègia del MHP Puigdemont que tant mal fa al “Gobierno de España” i al seu Estat.

Per acabar-ho d’adobar el poca pena del Jordi Sánchez surt dient-nos que l’1 d’octubre només era per pressionar i negociar en cap cas per implementar la República. No és pot ser més tanoca.
​
Amb el govern actual més les missives del Junqueras i Sánchez, acabem de perdre la posició de força que teníem. Ara tota la te el “Gobierno de Espanya” i la dreta espanyola. Fins i tot ara potser ni l’indult tindran. Una baixada de pantalons que deixa la repressió espanyola contra Catalunya i catalans intacte. De traca i mocador. Renunciar a l’acció exterior, al referèndum fet, a que tenim tot el dret a decidir, que un possible indult no arregla la repressió actual i venidora i dir-nos que els nostres botxins són d’esquerres i progressistes, directament és de tarats o venuts. Igual no saben que si els treballadors renuncien a la vaga ja no els hi queda res com pasició de força a l'hora de negociar. 


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.