Va ser com un alè d’aire fresc. Les lluites caïnites d’ERC semblaven que per fi s’acabaven. Joan Puigcercós i Carod Rovira amb un discurs netament sobiranista i fins i tot independentista, tornaven a engrescar. El seu error va ser convertir la seva croada política contra CiU, en personal. D’aquí dos tripartits que van governar Catalunya amb més pena que gloria.
Joan Puigcercós, potser sense ser el més brillant dels dirigents de ERC, ha donat una lliçó a tots aquells que pretenen treure profit del partit. Puigcercós ha fet el relleu com calia, amb silenci, amb neutralitat i permeten que siguin els militants els que triïn. El seu equip també està demostrant que està a l’alçada i els rampells mimètics amb en Carod, avui estan controlats.
En Carod Rovira és una figa d’un altre paner. Ell te discurs, te anàlisis i una capacitat innata per liderar qualsevol cosa. De fet, tothom sap que qui definia les tàctiques era ell. La trobada amb ETA a Perpinyà, ni va ser casual ni tenia la pretensió de convertir-se en un suïcidi polític. De fet el millor resultat electoral de ERC vindria després. Ell també és responsable a pesar de que amb CiU podien governar, de la construcció dels dos tripartits, un amb un Maragall en vies d’extinció i l’altre amb un Montilla espanyol i antiindependentista.
En política tot és possible i tot és criticable. Carod va fer el que va fer perquè tenia el suport del seu partit. En Carod va deixar la militància a ERC l’any 2011. Curiosament ho fa quan el procés endega i quan sembla que a la nova direcció de ERC modifiquen l’estratègia política. Sense Convergència Catalunya no tindrà la independència. És reconeix que només una transversalitat ho pot fer possible. El bloc d’esquerres somiat per en Carod Rovira s’esvaeix. La nova direcció de ERC ho deixa clar la independència de Catalunya no és de dretes ni d’esquerres.
Ara el personatge d’en Carod Rovira que no ha entès que el seu moment és historia, desaprofita els seus coneixements docents per preparar millor el futur de la construcció del nou Estat català i esdevé “un quintacolumnista” més. Ja sabem que hem de fer net. Per això també a de valer la independència. Però hem de fer net també d’aquells que ara diuen que sabien i no van fer res. Triar aquest moment per llençar carburant, que unionistes i espanyolistes no dubtaran en utilitzar, és, si més no un acte irresponsable i fer-ho des de la especulació sense donar dades concretes, d’una mala llet al servei dels que diuen NO a tot. Cal dir que els que defensem el procés no ens ho mereixem.
En Carod Rovira ho s’ha tornat boig ho ara te altres objectius i insinuar que CDC al complert són uns corruptes, certifica que el personatge a més d’estar amortitzat, ara mateix ens és inservible.
Com sempre seran els ciutadans els que finalment decidiran i d’acord els fets qui és corrupte i qui no. La traducció és veurà reflexada quan Catalunya sigui lliure. Mentrestant i si no és tenen dades irrefutables, tothom que treballi per la independència hi ha de ser, malgrat el que diguin els Carod’s de torn.