ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

CAROD ROVIRA, PERSONATGE AMORTITZAT I FINIQUITAT POLITICAMENT.

31/8/2014

0 Comments

 
Picture
31 D'AGOST I DESCOMPTANT.

Va ser com un alè d’aire fresc. Les lluites caïnites d’ERC semblaven que per fi s’acabaven. Joan Puigcercós i Carod Rovira amb un discurs netament sobiranista i fins i tot independentista, tornaven a engrescar. El seu error va ser convertir la seva croada política contra CiU, en personal. D’aquí dos tripartits que van governar Catalunya amb més pena que gloria.

Joan Puigcercós, potser sense ser el més brillant dels dirigents de ERC, ha donat una lliçó a tots aquells que pretenen treure profit del partit. Puigcercós ha fet el relleu com calia, amb silenci, amb neutralitat i permeten que siguin els militants els que triïn. El seu equip també està demostrant que està a l’alçada i els rampells mimètics amb en Carod, avui estan controlats.

En Carod Rovira és una figa d’un altre paner. Ell te discurs, te anàlisis i una capacitat innata per liderar qualsevol cosa. De fet, tothom sap que qui definia les tàctiques era ell. La trobada amb ETA a Perpinyà, ni va ser casual ni tenia la pretensió de convertir-se en un suïcidi polític. De fet el millor resultat electoral de ERC vindria després. Ell també és responsable a pesar de que amb CiU podien governar, de la construcció dels dos tripartits, un amb un Maragall en vies d’extinció i l’altre amb un Montilla espanyol i antiindependentista.

En política tot és possible i tot és criticable. Carod va fer el que va fer perquè tenia el suport del seu partit. En Carod va deixar la militància a ERC l’any 2011. Curiosament ho fa quan el procés endega i quan sembla que a la nova direcció de ERC modifiquen l’estratègia política. Sense Convergència Catalunya no tindrà la independència. És reconeix que només una transversalitat ho pot fer possible. El bloc d’esquerres somiat per en Carod Rovira s’esvaeix. La nova direcció de ERC ho deixa clar la independència de Catalunya no és de dretes ni d’esquerres.

Ara el personatge d’en Carod Rovira que no ha entès que el seu moment és historia, desaprofita els seus coneixements docents per preparar millor el futur de la construcció del nou Estat català i esdevé “un quintacolumnista” més. Ja sabem que hem de fer net. Per això també a de valer la independència. Però hem de fer net també d’aquells que ara diuen que sabien i no van fer res. Triar aquest moment per llençar carburant, que unionistes i espanyolistes no dubtaran en utilitzar, és, si més no un acte irresponsable i fer-ho des de la especulació sense donar dades concretes, d’una mala llet al servei dels que diuen NO a tot. Cal dir que els que defensem el procés no ens ho mereixem.

En Carod Rovira ho s’ha tornat boig ho ara te altres objectius i insinuar que CDC al complert són uns corruptes, certifica que  el personatge a més d’estar amortitzat, ara mateix ens és inservible.

Com sempre seran els ciutadans els que finalment decidiran i d’acord els fets qui és corrupte i qui no. La traducció és veurà reflexada quan Catalunya sigui lliure. Mentrestant i si no és tenen dades irrefutables, tothom que treballi per la independència hi ha de ser, malgrat el que diguin els Carod’s de torn.



0 Comments

SI FALLA EL PRESIDENT MAS, FALLA EL PROCÉS.

30/8/2014

0 Comments

 
Picture
30 D'AGOST I DESCOMPTANT.

Tots els arguments dels unionistes, transformats en artilleria pesada, que disparen dia si i d’altre també,  des de els seus mitjans de comunicació privats i públics, no han pogut esmicolar els sentiments ni les ganes dels catalans per votar.

L’afer Jordi Pujol, és el seu estendard per dir-nos “lo corruptes que som” i que sense la tutela de l’Estat espanyol, Catalunya seria un lloc més del tercer mon, o d’una “galàxia desconeguda”.

Ho van intentar amb el President Mas i en plena campanya electoral. El tret però, els hi va sortir per la culata. Mas, ara, cada dia que passa convenç més indecisos.  Ell lidera el procés, només cal reconèixer que sense un President de la Generalitat que ho faci, de ben segur que estaríem a les beceroles, i el que és més important, tot senyala que res farà que s’arronsi.

És innegable que el President Artur Mas, ara disposa d’una autoritat moral extraordinària. Aquest fet, i l’actitud dels espanyols unionistes, hauria de ser prou per fer costat al President. Fer-ho amb generositat, pensant amb el país, seria la més gran aportació pel procés. Si l’Estat espanyol aconsegueix el seu objectiu, descavalcar-lo, que ningú dubti d’un endarreriment del procés.

La pretensió, legitima, d’utilitzar accions i posicions ideològiques, tot i que pugi semblar que afavoreixen posicions partidistes, ens van a la contra. El President ha de representar la transversalitat del procés, com ho fa la ANC a la societat civil. El President ha de sentir-se arropat per totes aquelles forces politiques que volen la independència de Catalunya.

Hem de saber que a partir d’ara el que comptarà, és on és situa tothom. Ja no ni ha prou amb el dret a decidir. O volem la independència o no. Per això volem decidir. Ras i curt el temps del peix al cove, dels eufemismes, i d’altres martingales s’han exhaurit.



0 Comments

UN 11 CAMÍ CAP A LA LLIBERTAT D'UN POBLE.

29/8/2014

0 Comments

 
Picture
29 D'AGOST I DESCOMPTANT.

Fem que aquest 11 de Setembre sigui el darrer de lluita i reivindicatiu. Per fer-ho ens cal convertir la concentració amb l’acte més massiu i participatiu dels darrers anys.

No volem que aquest any la diada sigui de complaença. Aquest any l’èxit ha de traspassar fronteres i ments. El mon ha de saber que els catalans anem a totes. Votar és la nostra màxima. Aconseguir la independència la nostra fita, fer-ho democràticament, pacíficament i amb tota la legitimitat que dona un poble l’objectiu.

Sembla que per primera vegada, el nostre President Artur Mas i el seu govern faran ofrena al Fossar de les Moreres, lloc on si diu que mai s’enterrarà cap traïdor. No és un fet menor. Artur Mas vol visualitzar el seu compromís amb el procés. Avui els catalans tenim sort, el lideratge per arribar a bon port el tenim, només cal que ens ho creguem.




0 Comments

DEMOCRÀCIA, LEGALITAT I ESCRUPOLOSAMENT PACÍFICS.

28/8/2014

0 Comments

 
Picture
28 D'AGOST I DESCOMPTANT.

D’aquí al 9 de Novembre, les interpretacions especulatives deixaran pas als fets. El Parlament de Catalunya aprovarà i per majoria qualificada la segona llei de consultes no referendaries, que és el màxim que és pot fer d’acord les competències estatutàries. Després el President Mas i complint calendari, signarà el Decret de convocatòria de la consulta. Això seran fets i la determinació del Parlament i del President, avalen que així sigui. També és un fet que el govern espanyol, el PP i el PSOE s’oposen frontalment a que els catalans puguem votar el dia 9.

Mentrestant la societat civil amb l’ANC i Òmnium han convocat per l’11 de Setembre una concentració “V” de victòria que també és un fet.

El que no sabem, i és pura especulació és que farà el TC espanyol. Tampoc si la “V” serà un èxit espatarrant o ens quedarem a mitges.

Entrar en l’espai de les especulacions sembla que ja no és el que toca. Els catalans volem saber i clar tots els passos fins el dia 9. Volem saber si tenim un pla unitari al previsible NO espanyol a la consulta. Volem saber si la responsabilitat política de posar les urnes i defensar-les, és traspassa als catalans. Volem saber qui vol la confrontació i o insubmissió amb l’Estat espanyol i qui no. Volem saber on s’ha de fer el trencament amb l’Estat espanyol si al carrer o al Parlament.

Els catalans volem saber quines o quina serà la resposta i si el bloc parlamentari que defensa la consulta és mantindrà davant la més que previsible impugnació de la llei catalana i decret de convocatòria. Volem saber si els nostres representants estaran a l’alçada o cada escú anirà a la seva. Volem saber si per fi Catalunya és més important que qualsevol partit. Volem saber si els nostres politics no defugiran la “confrontació” política amb l’Estat espanyol traspassant-la als catalans.

Volem claredat, però sobre tot volem la independència de Catalunya i sabem que aquesta no és proclamarà al carrer. Nosaltres estem convençuts que cap confrontació de carrer ens beneficiarà. Democràcia, legalitat i sense violència han estat fins ara la nostra estratègia, renunciar-hi ara, i apostar per la confrontació, segur que ens farà perdedors davant la opinió internacional.

Per tot plegat, creiem fermament que hem de saber i les respostes només ens les poden donar els partits que defensen la consulta. El govern de Catalunya amb el president Artur Mas al capdavant, també ens haurà d’explicar que proposa pel dia després.



0 Comments

ANAR PER LA CONSULTA ÉS PRIORITARI.

27/8/2014

0 Comments

 
Picture
27 D'AGOST I DESCOMPTANT.

Hem tornat de vacances, i, a fe de Deu, que malgrat el que hem llegit aquest estiu, les accions dels serveis secrets espanyols, dels quintacolumnistes i d’aquells espanyols que no poden ser altra cosa (Cànoves del Castillo dixi), tenim les mateixes ganes i forces per continuar treballant per fer de Catalunya un Estat lliure i sobirà.

Ahir (roda de premsa del Conseller al 3/24), el Conseller de Presidència, ens va oferir el que serà el mini full de ruta fins el 9 de Novembre. Cap especulació. Els fets, des de la base dels acords unitaris i la legalitat catalana, empesos per la voluntat de la societat civil i del govern de Catalunya han de ser la constatació d’una voluntat inamovible de que els catalans han de votar.

A dia d’avui, ningú renuncia al dret que tenim els catalans a votar per decidir el nostre futur, però comencem ha tenir la mosca dins l’orella. Votar el 9 de Novembre i com fer-ho perquè el resultat sigui valorat adequadament, n’és la qüestió. La mosca la tenim per tot un seguit de declaracions que no paren de fer politics que tenen en comú el que un ou amb un conill. Les declaracions ens diuen i proposen dues variants que curiosament s’orienten i és posicionen per eliminar l’opció política que té més sentit comú i fins i tot una legalitat fora de dubtes.

Confrontació i o insubmissió és una de les propostes i el ventall dels qui ho proposen va des de politics espanyols a independentistes catalans. Voler atiar la confrontació amb l’Estat espanyol, membre de la Unió Europea i demés espais internacionals democràtics, no sembla que sigui la millor opció pel nostre procés.

L’altra posició és més sibil·lina, s’ha de votar el 9 de Novembre tant si com si i fer unes eleccions substitutòries “plebiscitàries”, seria un frau.  Aquest definitivament, defensen la confrontació i prou. L’entesa, l’acord amb el govern espanyol, no entra dins dels seus càlculs.

Tothom defensa que el dia 9 de Novembre els catalans hem de votar.  Està be fer-ho, fer tacticisme polític del fet no.

Deixem que els esdeveniments siguin la base per prendre les decisions adequades. Deixem que el nostre govern prengui les decisions que segur que en algun cas seran excepcionals. Ara tot a de girar al voltant de la consulta. Fem i aprovem la llei de consultes que també ha de servir per veure qui vol i qui no vol comptar amb la ciutadania. Esperem el decret de convocatòria de la consulta i les reaccions del govern espanyol. Després responguem democràticament, políticament i unitàriament.

Quan un pla és fa inviable, tothom sap que per arribar cal fer-ne d’altres.

Pablo Echenique de Podemos, David Fernández de les CUP, Marta Rovira d’ERC, Ada Colau de Guanyem, Procés Constituent volen les urnes per la consulta com sigui, amb confrontació insubmissió inclosa. “Contraris” a unes eleccions autonòmiques reconvertides.

PP, PSOE frontalment contra la consulta i contra unes noves eleccions. Les seves marques satèl·lits també, UPyD i Ciutadans.

UDC, vol la consulta i proposa com ratlla vermella la DUI. Contrari a unes noves eleccions. ICV, més del mateix, sense un posicionament clar.

La Vanguardia, ABC, El Pais, La Razón, contraris a la consulta i unes eleccions reconvertides en plebiscitàries.

CDC i Reagrupament a favor d’una consulta legal i sense confrontació. La responsabilitat la prenen els legítims representants dels ciutadans. Decisions que s’han de prendre al Parlament de Catalunya on al final és produirà una Declaració de Independència, que és “preveu” no pactada i que serà ineludiblement UNILATERAL. La mosca, en cap cas és casolana, n’és vironera i li agrada la merda on troba el seu habitat per emmerdar-ho tot.





0 Comments
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.