30 D'AGOST I DESCOMPTANT.
Tots els arguments dels unionistes, transformats en artilleria pesada, que disparen dia si i d’altre també, des de els seus mitjans de comunicació privats i públics, no han pogut esmicolar els sentiments ni les ganes dels catalans per votar.
L’afer Jordi Pujol, és el seu estendard per dir-nos “lo corruptes que som” i que sense la tutela de l’Estat espanyol, Catalunya seria un lloc més del tercer mon, o d’una “galàxia desconeguda”.
Ho van intentar amb el President Mas i en plena campanya electoral. El tret però, els hi va sortir per la culata. Mas, ara, cada dia que passa convenç més indecisos. Ell lidera el procés, només cal reconèixer que sense un President de la Generalitat que ho faci, de ben segur que estaríem a les beceroles, i el que és més important, tot senyala que res farà que s’arronsi.
És innegable que el President Artur Mas, ara disposa d’una autoritat moral extraordinària. Aquest fet, i l’actitud dels espanyols unionistes, hauria de ser prou per fer costat al President. Fer-ho amb generositat, pensant amb el país, seria la més gran aportació pel procés. Si l’Estat espanyol aconsegueix el seu objectiu, descavalcar-lo, que ningú dubti d’un endarreriment del procés.
La pretensió, legitima, d’utilitzar accions i posicions ideològiques, tot i que pugi semblar que afavoreixen posicions partidistes, ens van a la contra. El President ha de representar la transversalitat del procés, com ho fa la ANC a la societat civil. El President ha de sentir-se arropat per totes aquelles forces politiques que volen la independència de Catalunya.
Hem de saber que a partir d’ara el que comptarà, és on és situa tothom. Ja no ni ha prou amb el dret a decidir. O volem la independència o no. Per això volem decidir. Ras i curt el temps del peix al cove, dels eufemismes, i d’altres martingales s’han exhaurit.
Tots els arguments dels unionistes, transformats en artilleria pesada, que disparen dia si i d’altre també, des de els seus mitjans de comunicació privats i públics, no han pogut esmicolar els sentiments ni les ganes dels catalans per votar.
L’afer Jordi Pujol, és el seu estendard per dir-nos “lo corruptes que som” i que sense la tutela de l’Estat espanyol, Catalunya seria un lloc més del tercer mon, o d’una “galàxia desconeguda”.
Ho van intentar amb el President Mas i en plena campanya electoral. El tret però, els hi va sortir per la culata. Mas, ara, cada dia que passa convenç més indecisos. Ell lidera el procés, només cal reconèixer que sense un President de la Generalitat que ho faci, de ben segur que estaríem a les beceroles, i el que és més important, tot senyala que res farà que s’arronsi.
És innegable que el President Artur Mas, ara disposa d’una autoritat moral extraordinària. Aquest fet, i l’actitud dels espanyols unionistes, hauria de ser prou per fer costat al President. Fer-ho amb generositat, pensant amb el país, seria la més gran aportació pel procés. Si l’Estat espanyol aconsegueix el seu objectiu, descavalcar-lo, que ningú dubti d’un endarreriment del procés.
La pretensió, legitima, d’utilitzar accions i posicions ideològiques, tot i que pugi semblar que afavoreixen posicions partidistes, ens van a la contra. El President ha de representar la transversalitat del procés, com ho fa la ANC a la societat civil. El President ha de sentir-se arropat per totes aquelles forces politiques que volen la independència de Catalunya.
Hem de saber que a partir d’ara el que comptarà, és on és situa tothom. Ja no ni ha prou amb el dret a decidir. O volem la independència o no. Per això volem decidir. Ras i curt el temps del peix al cove, dels eufemismes, i d’altres martingales s’han exhaurit.
RSS Feed
