ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ER HA POSAT TOTS ELS OUS A LA CISTELLA

31/8/2022

0 Comments

 
Picture

La taula de diàleg de moment només està servint per dir als Estats de la UE que el conflicte entre Catalunya i Espanya, i el seu Estat, ja és inexistent.

El pacte avui reconegut per alguns dels actors politics de ER, va ser; “indults controlats” a canvi d’una taula de diàleg per blanquejar i liquidar la confrontació. Els ous podrits, i la gallina ha dit que ja no pon més ous.

L’ONU, a traves del Comitè de Drets Humans acaba de resoldre que Espanya i el seu Estat van vulnerar els seus drets, com politics i ciutadans. Potser no servirà per restituir res, però el prestigi democràtic d’Espanya i el seu Estat, avui trontolla.

Aquesta resolució ha tingut la finesa de deixar al Aragonès com un venut a la causa espanyola. Ahir a Paris deia que no calia cap mediació de la Unió Europea, i que amb la nova actitud del “Gobierno de España”, segur que resoldríem el conflicte.

L’ONU condemna, i ER resolt que ni calen mediadors i que segur amb Espanya, el seu Estat i “Gobierno” ens entendrem.

Oblidar que el PP i PSOE van aplicar-nos el 155. Oblidar que per activa i per passiva el Pedro Sánchez, PSOE, i de forma reiterada ens ha dit que ni dret d’autodeterminació, ni referèndum. Oblidar que ens van atonyinar per posar urnes. Oblidar que tot ho varem fer legalment i legítimament i els resultat va ser presó i repressió, VOL DIR QUE LA INDEPENDÈNCIA, MAI VA SER ALTRA COSA QUE UN ELEMENT PER NEGOCIAR COMPETENCIES AUTONOMISTES.

ER, avui és i representa la nova convergència. Ni nacionalista. Això si, d’esquerres i espanyolista. I de moment la cistella sense ous i amb la gallina que ja ha dit que no.


0 Comments

LES URNES, "ARMES DE DESTRUCCIÓ MASIVA"

28/8/2022

0 Comments

 
Picture

L'urna, artefacte per encabir uns papers que determinaran representativitat delegada. S’anomenen vots. Dret inalienable dels ciutadans que estiguin registrats i cap circumstancia expressa els hi sigui negat. Fins i tot els condemnats i empresonats que la sentencia no sentencies el contrari, tenen el dret a votar.

“President posi les urnes”. Va cridar la militant de ER i presidenta de la ANC, Carme Forcadell. I el MHP Artur Mas sense necessitat les va posar. Va ser el primer pas per bastir un projecte amb unitat estratègica i política. Junts pel Si en va ser el resultat. Els cupaires com sempre tocant el violi. Són més de tocar el violi i d’unes revolucions imperfectes.

Les urnes, si són democràtiques, com hem dit, determinen quin partit, no les llistes, tindran la legitimitat per decidir políticament el que més convé a la ciutadania. Aquest és l’escenari actual com “Comunidad Autónoma”. Cal tenir clar que de moment les decisions politiques i gestió estan supeditades al poder legislatiu del Cpongres espanyol i als Decrets Lleis que aprova el “Gobierno de España”
Al Estat espanyol els procediments electorals i duració són per quatre anys. Pels municipis sense possibilitat de fer-ne noves. Al Congres i Parlaments autonòmics, si. Sempre depenen de les majories i minories i dels pactes per governar o per fer mocions.

Als ajuntaments és pot donar i, és dona la casuística de tenir un equip de govern amb majoria absoluta, rebutjat desprès per una majoria ciutadana i ningú amb capacitat legal ni democràtica per fer-los plegar.

Oblidar que els vot donen legitimat democràtica però mai el seu segrest per desprès fer el contrari del Programa contracte amb els votants, avui entra amb una normalitat tant insana com antidemocràtica. S’és regidor o diputat per voluntat dels ciutadans. Mai al inrevés.

La “camama” dels governs autonòmics, dels seus parlaments, a Espanya va quedar clar amb la LOAPA, llei filla del cop d’estat del 23 F. Si l’Estat espanyol accepta que a la Península i als seus territoris existeixen Parlament i Governs, el que no és pot fer en democràcia és dir-los de que poden parlar, que no poden fer i, utilitzar la seva justícia per posar i treure diputats i Presidents.

Aquest escenari determina de forma fefaent que a Espanya i el seu Estat el poder està ubicat a Madrid i la resta són gestors a temps parcial. Això si, ben remunerats.

ER amb la seva estratègia particular i, els fets ho avalen, ha decidit que legitimant el regim del 78 i amb la vicaria a Catalunya en tenen prou. D’aquí els esforços per convèncer i per obtenir el màxim de vots.

Sense voler tornem al inici. Urnes i vots que posen i treuen representants. Quan és votava a CiU tothom sabia que la seva estratègia era mantenir el “poder autonòmic” sense qüestionar res que aproves el Congres i, el peix al cove depenent dels equilibris sorgits de les urnes per demostrar que s’estimaven molt Catalunya.

Gestionar més de 38.000 milions d’euros és un pastis que no empatxa. Sobre tot pels que els seus principis és basen amb la dita que qui dia passa any empeny. Diners però que no resolen ni resoldran les rodalies de RENFE-ADIF, el corredor del mediterrani, el control de les nostres costes, de les conques hidrogràfiques, del control migratori, dels recursos energètics, del preus dels contenidors, de les duanes, dels aeroports i com no ara ni del servei meteorològic ni dels bombers.

El resum és que com Comunitat Autonómica sota la bota espanyola només podem oferir el que ara fem i garantir l’espoli econòmic. Cal saber que és la hisenda espanyola la que recapta més del 90% dels nostres impostos, i tothom sap la torna que tenen si ens atenem al compliment de les inversions espanyoles a Catalunya.
​
Urnes, sempre urnes i ven plenes de vots per decidir. La resta revolucions pendents i llavo per noves dictadures.


0 Comments

UNNA TAULA DE DIÀLEG QUE FA PATXOCA

22/8/2022

0 Comments

 
Picture

Els de ER, ens referim als responsables, han posat tots els ous a la cistella d’una taula. Taula de diàleg que des de l’iniciï no compleix ni el que han subscrit els del PSOE i ER. La pretensió és demostrar que amb el diàleg amb Espanya i el seu Estat ens en sortirem.

Tothom pot entendre que aquesta taula caduca si a les noves eleccions els guanyadors son altres. Els pactes per governar són i serveixen pels que han guanyat les eleccions. Altra cosa seria, que als que guanyessin els vots de ER tornessin a ser “útils” i la taula de diàleg fos l’imperatiu per investir.

La portantveu de ER primer, i desprès l’Aragonès, entenem que és la posició de ER, ens han explicat que mai renunciaran a la taula de diàleg. Queda entès que un canvi de “Gobierno español”, no suposaria un canvi d’estratègia de ER. Avui, per evitar que la dreta governi i dema ho serà per evitar que governi l’esquerra. Uf, complicat.

Explicar-nos que faran el mateix si governen els de la dreta PP+Vox, és com dir-nos que la seva estratègia només tenia l’objectiu de que al Estat espanyol les esquerres fossin hegemòniques. D’aquí el suport inqüestionable a les esquerres espanyoles. Per cert els mateixos que varen donar suport al PP per aplicar-nos el 155.

Des de sectors de JxCat, el MHP Carles Puigdemont, ANC i Òmnium, els de les CUP van per lliure, a dia d’avui encara defensen que la unitat és imprescindible per acabar el procés. Si més no per intentar-ho.

La reflexió està servida. Dos son amics, si comparteixen i és posen d’acord, i si els termes que ho fan possible està circumscrit al objectiu suprem: La independència de Catalunya. Uns ho volen i els altres ho rebutgen. Sembla que d’amics no gaire.

Ni som Escòcia ni tenim un Estat, Anglaterra, on la democràcia i drets fonamentals és respecten. Fins i tot pacten un referèndum per la independència.

Espanya i el seu Estat ha maldat des de el 1714 que els territoris conquerits per les armes, si o si són seus. Les colònies d’ultramar, europees, o del Àfrica són altra cosa. Castella mai podrà ser la Gran Bretanya. Per proximitat i per una intel·ligència democràtica que als castellans, com a la mili, se’ls suposa.

ER ni al 1931, ni amb totes les inclemències patides pels catalans fins avui, han volgut que Catalunya camini i viatgi lliure del domini castellà i borbònic. L’acte patriòtic de Francesc Macià va ser una flor d’estiu. Amb unes cessions de gestió i política controlades, n’han tingut prou i en tenen prou si són el pal del paller.

ER no canviarà ni els seus propòsits ni la seva estratègia actual. Cap escissió del seu partit mai va permetre una modificació orgànica del partit. Els òrgans de poder s’han succeït any rere any i el marques de Tarradellas n’és un bon exponent. ER fa molts anys que no és un partit d’alliberament. En te prou en voler transformar qüestions secundaries pactades amb els ara espanyols.

Ara però, tenen mala peça al taler. Espanya i el seu Estat està tècnicament, i és un assistit per la UE, en “bancarrota”. I seran, ja han començat, els del PSOE-UP que ara governen al Estat espanyol els que retallaran amb tota l’amplitud la minsa societat del benestar que ara gaudim.
I mentrestant, ER ja ens avisa que no els produeix cap recança mantenir una taula de diàleg amb la dreta espanyola (PP-Vox).

Els llestos de ER van creure que l’eina del diàleg era el seu èxit i que obligava al “Gobierno de España”. Il·lusos. El PSOE i desprès dels fracassos a Madrid, Castella i Lleó i Andalusia, te molt clar que no pot fer cap concessió als independentistes catalans. De fet mai n’han fet cap. Als de ER tampoc. Només poden oferir una taula sense continguts i amb aparença d’avenços que només serveixen per preparar-ne la següent reunió.
​
I el més greu és que ER esta atrapada amb una taula que mai tindrà cap altra èxit que proclamar als quatres vents que Catalunya amb algun reconeixement autonòmic en te prou. A canvi una renuncia expressa a la independència de Catalunya. La resta és no entendre perquè ER primer ha volgut liquidar al MHP Carles Puigdemont i ara a la MHP Laura Borràs.


0 Comments

1714 PER HONORAR, 2017 PER CELEBRAR

19/8/2022

0 Comments

 
Picture

Al 1714 Castella, amb l’ajut del francès borbó sotmetien als catalans. Sotmeti-me’n que fins avui, 19 d’agost del 2012 continua. Sotmesos a la legalitat espanyola i amb petites concessions de gestió, és la realitat actual i incontestable.

Una de les concessions del regim del 78 va ser poder-nos manifestar recordant la derrota del 1714 i l’heroïcitat dels catalans defensant Catalunya.

Podríem dir que manifestar-nos l’11 de setembre per commemorar una derrota és de poble mesell i que reconeixem als descendents de la victòria castellana i que tenen la legitimat per dret de conquesta, per ser els que tenen el poder per decidir-ho, avui, tot.

Ni l’abril del 1931 Catalunya va guanyar el que va perdre al 1714, ni la transició, regim del 78, ha garantit que Catalunya sigui lliure. Ni per decidir com és gestionen les qüestions bàsiques d’infraestructures, socials i de futur estratègic.

Les victòries dels catalans en termes bèl·lics des de el 1760, són poques i anecdòtiques. Com ho va ser la de Talamanca. Catalunya des de el segle XVIII només ha tingut una victòria, que a més ha estat democràtica i pacifica, l’1 d’octubre del 2017.

Ni Macià ho va poder fer. Una consulta als catalans per saber si la seva proposta proclamant la República catalana dins la federació de repúbliques ibèriques era acceptada.

Va ser un Govern disposat ha trencar amb Espanya i el seu Estat, Junts pel Si els que ens oferien llibertat. Un Govern compromès per construir un procés democràtic i participatiu per aconseguir la independència. Llei del Referèndum i la Llei de Transició demostraven el compromís amb Catalunya per guanyar el que varem perdre al 1714.

I l’1 d’octubre va ser un dia de festa democràtica i participació de d’alt a baix i de baix a d’alt. Tot un poble i les institucions compromessos per ser lliures.

I malgrat la repressió policial desfermada per Espanya i el seu Estat, (desprès seria judicial), varem tenir urnes i vots. I el SI a la independència va guanyar. Una victòria, inicialment total. Varem posar les urnes i varem omplir-les de vots. Pacíficament i sense cap conflicte. La violència física i verbal ens va venir de fora de Catalunya. Això són fets indiscutibles.

I ara, desprès de patir la continua repressió judicial, espionatge, atentats de falsa bandera, de recentralitzar competències, de dir-nos qui pot ser diputat o President electe, de tenir exiliats, potser ja no és el moment de celebrar derrotes. És el moment de celebrar victòries com la de l’1 d’octubre del 2017.

Canviem el nostre paradigma. Honorem als nostres patriotes defensors de Catalunya, 1714, al Fossar de les Moreres i manifestem-nos amb joia l’1 d’octubre per deixar clar que varem guanyar i que més d’hora que tard serem lliures i tindrem el que te qualsevol Nació, País, un estat i la República, catalana, lliure, laica i democràtica.


0 Comments

FA MOLTA POR

18/8/2022

0 Comments

 
Picture

A la MHP Laura Borràs la volen “morta i enterrada”. Són els que saben que Espanya i el seu Estat mai pagarà cap preu per incomplir la defensa dels drets basics individuals i universals.

Són els mateixos que han mesurat la proposta i incidència del Consell per la República dins de Catalunya a les properes eleccions. Poca o cap. Creuen que el MHP Puigdemont ja esta`amortitzat i la internacionalització del conflicte liquidat. L’entesa amb el “Gobierno de España” ho demostra.

ER, CUP, PSOE, UP i Comuns han pactat que defensar la integritat territorial pressuposa privilegis i parcel·les de poder autonòmic i que amb això en tenen prou per construir una societat “transparent i participativa”. No han descobert, o si i tant els fa, que Espanya i el seu Estat quan és senten amenaçats, utilitzen totes les eines. Cops d’Estat. Actes terroristes de falsa bandera. La repressió indiscriminada. I com no, totes les eines, d’aparença legal, com la multa pecuniària. Si poses en perill, ara el règim del 78.

Diguem-ho clar. Tots els partits necessiten lideratges forts, amb carisma, preparació i com no rodejats de militants lleials amb capacitats politiques demostrades.

ER, tenia al Junqueras. Ho sentim, l’Aragonès no li arriba ni a sola de la sabata. Un “líder” de cap a peus. Altra cosa és si compartim com és, que diu i la seva coherència discursiva. Dels fets ni en parlem. Avui també està amortitzat, sobre tot perquè està inhabilitat i les dades ens indiquen que d’amnistia res de res.

JxCat tenia Carles Puigdemont. De moment no serà cap alternativa electoral. És euro diputat i viu a Waterloo, compromès amb una confrontació judicial amb Espanya i el seu Estat, d’alt nivell.

NI Jordi Sánchez, inhabilitat, com en Turull, poden ser caps de cartell electoralment. Del tipus d’indult concedit pel “Gobierno de España” en parlarem altra dia.

A can JxCat l’armari de politics per competir electoralment és va estrenyin. Borràs, Madaula i Cuevilles són dels que mes despunten. Dels Consellers de JxCat, per molt que vulguin promocionar a un d’ells, sentint-ho molt, cap d’ells pot substituir al Puigdemont ni Borràs.

Puigdemont no hi serà. Ell va decidir que el Consell és prioritari. Laura Borràs per convenciment i preparació és la substitució natural. Ho saben al partit, JxCat, hi ho saben tots els adversaris i enemics.

Adversaris i enemics ho tenen clar, Laura Borràs pot liderar un nou procés per assolir la independència. Només cal que a JxCat s’ho creguin. I si, JxCat te una patata calenta. Si no defensen a la Laura fins on calgui donaran la raó a ER, PSOE, UP, CUP, Comuns, Guardia Civil, judicatura espanyola i als medis oficials i oficiosos. Ni Franco va gaudir de tants enemics. Són els mateixos que no els agrada que és pensi, s’escrigui i és parli en català.
Segur que s’entén la vulguin morta i enterrada. Políticament clar.


0 Comments

ESPERANT LA RESPOSTA

14/8/2022

0 Comments

 
Picture

Va ser el dia 28 de Juliol quan socialistes, republicans i podemites van decidir que la MHP Laura Borràs, “per corrupta”, no podia seguir al capdavant de la segona, o primera institució per no danyar-la, més temps.

Són els mateixos que donen credibilitat a la Guardia Civil i justícia espanyola i al mateix temps s’oposen a l’extradició d’un salafista tot i qui ho digui i proposi sigui la mateixa policia i justícia espanyola.

Ja som al 14 d’Agost i malgrat els setze dies de reflexió, JxCat només ha tingut la gosadia de dir-nos als militants, amics i saludats que estan al seu costat. Faltaria.

L’únic que trobem a faltar és quina serà la resposta institucional. De moment i, perquè ho han dit públicament, Cuevillas i Madaula, sembla, que no hi haurà substitució. Una bona resposta, però creiem insuficient.

D’acord som a l’agost i és temps de vacances. Els que viuen de la política, per cert ven remunerats, el tema vacacional mai hauria de ser un dret. Va amb la soldada i el que ahir era injust a l’agost també.

Tot plegat és com una aturada circumstancial i temporal convenientment amanit per un flux informatiu provinent d’aquells que mai fan vacances, per preparar el nou curs.

Alguns, militants de JxCat estem treballant i preparant amb ple agost la propera cita electoral. I qui digui que la cosa només va d’oferir i proposar una bona gestió, vol dir que la seva posició institucional en cap cas servirà per utilitzar-la per la independència.

Els de JxCat, la executiva, sou vosaltres els responsables per complir amb l’estratègia aprovada al darrer Congres. Els ritmes i sobre tot amb qui hem de fer unitat també. Però fer-ho sense donar resposta als atacs que rebem i reben els nostres militants, és un greu error.

Mereix una resposta contundent al que han fet a la MHP Laura Borràs? Som dels convençuts que si. Una resposta, això si meditada i consensuada al si del partit a l’alçada del que és i representa la Laura, és el que toca.
​
Els que treballem per millorar la vida social i sobre tot per alliberar-nos del Estat espanyol, només poden demanar estar joiosos dels nostres dirigents. Perquè compleixen, perquè no deixen a ningú i sobre tot perquè la coherència practicada, avui és una de les màximes del partit, i si la nostra estratègia és la confrontació intel·ligent amb Espanya i el seu Estat, que és noti, i si ER hi està en contra, que també és noti.


0 Comments

ER A CONTRACORRENT

12/8/2022

0 Comments

 
Picture

L’Aznar ja ho va dir; “Antes se rompera Catalunya”. Catalunya de moment no, però les forces independentistes deu nido.

La destitució de la MHP Laura Borràs no és ni serà un fet menor. La seva destitució ens ha permès comprovar amb plenitud com les estratègies partidistes estan per sobre de qualsevol objectiu. Fins i tot el de la independència.

Els catalans fa temps que ho tenim clar. Espanya, el seu Estat i totes les forces castellanes, avui espanyoles, fa segles que malden per anorrear-nos culturalment i econòmicament i la seva estratègia ha estat omplir-nos de nou vinguts amb el castellà com llengua predominant. Hem anat fent i hem trampejat com hem pogut acceptant als nous vinguts i buscant mils formes per integrar-los. La immersió lingüística n’és una bona prova.

I pocs eren els que tocaven el tema de la immigració i de com ens podia afectar als catalans a mig i llarg termini. L’Heribert Barrera en va ser un.

La polèmica més que debat està servit. ER vol guanyar un grapat de vots provinents del mon islàmic i tot comença quan la destitució de la MHP Borràs. Una diputada d’origen àrab amb els cabells tapats, segon manen els seguidors d’Ala, diu que li han dit “mora de merda”. Als catalans i, tot ben documentat, els espanyols ens han dit de més grosses i durant segles. Be, no serem nosaltres els que justifiquem cap insult.

Però volen o no, ER ha encetat el que molts catalans ja fa temps tastem. Delinqüència, manca d’integració general, ocupacions de les llars privades, i sobre tot una preocupant reivindicació per uns espais que mai se’ns concediran als seus països d’origen. I no estem dient que els nous vinguts no tinguin drets. Han de tenir els mateixos que els que tenen els autòctons.

La hipocresia dels dirigents de ER és sublim. S’auto proclamen defensors dels LGTB, feministes i al mateix temps ens diuen que no cal que s’integrin els àrabs (musulmans)  que ataquen als LGTB i tracten a les seves dones com objectes i sense drets.

No som els catalans els que els cridem. Venen tots solets i, no perquè discrepin dels seus governants, alguns pot ser si, sinó per tenir un millor futur econòmic. La majoria mai s’integraran i faran mans i mànigues per viure com al seu país d’origen.

Per ER, i tots els seus darrers fets ho indiquen, li és exactament igual si Catalunya és espanyola o és converteix amb una nova modalitat cultural. Controlant i endollant en tenen prou.

Als dirigents de ER, avui a prop de la indigència històrica i cultural han oblidat que entre el 1840 i 1897 el moviment feminista, les sufragistes, lluitaven pel seu alliberament i el dret al vot. Que al 1932 la II República aprovava la llei del divorci. I que a ‘any 1933 les dones catalanes votaven per primer cop. Tot un procés d’emancipació de les dones i canvi de mentalitat pels homes.

Sabeu directors i vividors de ER quins són els drets de les dones musulmanes, CAP. Lapidades, venudes, comprades, obligades i fins i tot compartint la “sharia” amb d’altres dones però amb un sol musulmà, amo i cap de la casa. Ho sabem sempre ni han de pitjors, els que practiquen l’ablació de les nenes infants per evitar que gaudeixin del sexe. I vosaltres els de ER feu campanyes feministes per gaudir del alliberament sexual. De traca,

O ER té poques dones o cap, militant al partit, o no entenem el seu silenci. Les dones com la Rosa Parc i tantes d’altres sabien que els drets és conquereixen lluitant, no practicant el traga-la.
​
Dones de Catalunya, si calleu feu possible el tracte que reben les musulmanes. Avui ho fan els de ER.


0 Comments

"ESQUERRA REPUBLICANA" SI QUE COMPLEIX

10/8/2022

0 Comments

 
Picture

Els partits politics com organitzacions estructurades són la part alíquota per dir-nos que som democràcia.
Ells aproven al seus Congressos com s’ha de funcionar orgànicament, quins els seus objectius i quina la seva estratègia per aconseguir-los.

Els vells sempre deien, que; “del dit al fet ni ha un bon tros”. Els més agosarats manifesten que votant cada quatre anys, ja ni ha prou per decidir qui te la majoria per governar. Són els mateixos que hipòcritament parlen de participació i transparència.

La teoria, diuen els estudiosos i científics, només serveix si te un resultat pràctic.

Avui i, pel seguit de fets incontestables desprès de l’1 d’octubre del 2017, ens veiem en cor d’afirmar que els únics que han superat amb escreix la seva estratègia i resultats, COMPLINT,  són els de ER. No diem de Catalunya (ERC), perquè ells mateixos hi ha renunciat als seus logos.

Van evitar que s’investís al MHP Carles Puigdemont. No varen defensar al MHP Quim Torra. Han votat per destituir a la MHP Laura Borràs. Han donat estabilitat al “Gobierno de España” a canvi de res. Accepten totes les disposicions que venen del Estat espanyol. Han blindat, segons diuen, el català per sempre més. Tenen una taula on només es reuneixen els de ER i els espanyols i desprès diuen que és la Generalitat. Estan eixamplant la base independentista fins i tot integrant als àrabs, tot dient que no és necessari. La defensa d’alliberament sexual, ara ja no una assignatura pendent, i ens mostren l’alliberament “orgastramotonic” de les dones i com la mainada s'han de posar els preservatius a les seves gimcanes.

ER compleix fen tàndem amb els del 155, PSOE i, amb els unionistes espanyols per tot, fins i tot pels pressupostos espanyols, que desprès s’incompleixen.

Avui certifiquem que els de ER amb poder autonomista, compleixen i amb escreix. Pel que no compleixen és per allò que ens van dir amb el seu programa polític. Lluita per la independència, per la República catalana i pel dret d’autodeterminació. Per pensar-hi i reflexionar.

Venen temps complexes. Guerres, energia, inflació, atur, encariment dels productes basics sense increments salarials. Ho sabem, Catalunya si fos Estat independent no estaria al marge d’aquest escenari, però el que si sabem és que si no patíssim l’espoli continuat i general, segur que avui tindríem unes millors respostes per tots els ciutadans de Catalunya. Pensem-hi.

Ara només ens cal que el de JxCat també pensin, decideixin i compleixin.


0 Comments

PER PENSAR-HI

7/8/2022

0 Comments

 
Picture
Doncs si, com va escriure Lluis Llach, pensem-hi. 
​

0 Comments

L'OBVIETAT MAI ENS FARÀ LLIURES

6/8/2022

0 Comments

 

Avui tocarem un tema, que el sabem pelut, i que segur que pot obrir ferides mentals. Esperem que mai físiques. El mestissatge, identitats i cultures.

Ningú, creiem, pot negar que les cultures, totes, tenen un contingut tradicional que amb el temps, i modulacions socials i conflictes interns i externs, esdevenen part d’una identitat.

Mesurar la identitat d’un poble amb criteris racionals només és pot fer mesurant com és comuniquen, amb quina llengua, quines són les seves costums i la seva historia familiar i col·lectiva.

És indubtable que viatjar en carro, a cavall ho ha peu no propiciava un coneixement i intercanvi de rols amb la rapidesa que si tenim des de el segle XX que ho podem fer amb vehicles motoritzats, avions i vaixells.

Avui hem de destacar la rapidesa comunicativa, també, pels mitjans comunicatius (TV, ràdios, Internet, xarxes). Al segle XVIII, abans del telègraf, una missiva podia trigar dies setmanes mesos i fins i tot anys en arribar al seu destí. Avui, amb segons ens comuniquem on sigui del planeta.

Històricament, el mestissatge gairebé sempre esdevenia el resultat d’uns que envaint un territori i per la força o voluntat és barrejaven. Ho feien els Hitites, els Perses, els Egipcis, els Fenicis, els Romans i els del Ándalus. A Europa ho van fer els Celtes, els Ibers, els Francs, els Uns i, com no situacions que obligaven migracions per epidèmies o guerres locals. Als pobles nòrdics més del mateix. Però tot tenia la seva cadència cosa que permetia uns mestissatges lents que esdevenia un nou model social. Per això serveix el mestissatge; per la millora del existent, o per un canvi radical del mateix. Ahir ho feien els nazis. Avui ho fan els xinesos i els turcs.

Un dels exemples indiscutibles d’una ètnia, l’àrab que no practica el mestissatge, malgrat comptades excepcions, ha i està passant a França, Marsella. Ara està passant el mateix a Perpinyà. Argelia va ser una colònia francesa i la seva independència que va ser cruenta, va suposar una derrota per França i un reconeixement pels argelins d’una doble nacionalitat, que avui els francesos paguen sense cap integració a les costums i formes de viure franceses.

Marsella avui és una ciutat arabitzada, no europeïtzada. Majoria àrab, provinent d’Argelia, del Marroc i d’altres països islàmics. Tenen dret a construir la seva vida a Marsella? I tant. Tenen dret a imposar el seu model social que res te a veure amb el francès. Segur que no. Tenim dret els autòctons a imposar una determinada forma de vida social? Segur que no. Al que si tenen dret és a establir normes socials de vida i conducta al que els nous vinguts s’han d’adaptar. Mai a l’inrevés i, sobre tot si arriben a països, territoris on la democràcia permet viure d’acord les regles mínimes de convivència.

A Catalunya, que avui, com autonomia dependent d’Espanya i el seu Estat, no tenim competències sobre els fluxos migratoris, el seu control, ni les capacitats per integrar als nous vinguts, amb els recursos adequats, és un fet.

Cal fer memòria i saber que des de el 1714 Castella i el seu regne, per la força de les armes primer i desprès amb reials decrets i normes castellanes, han intentat liquidar tot allò que ens defineix com a poble. Ho han pretès els borbons, els dictadors i fins i tot els que van de demòcrates al segle XXI i XXII.  Els més besties com el nazisme de Hitler, ni integració ni res que si assembli, directament al forat i crematori.

Documents de tota mena certifiquen que l’estratègia més usada per liquidar Catalunya i al seu poble, ha estat una utilització miserable d’una obligada migració rebuda d’altres territoris a Catalunya. Misèria com arma per fomentar la fugida a d’altres territoris. És el pitjor que li pot passar a un ciutadà, foragitar-lo don és.

Només la força dels catalans, en termes generals, va impedir l’anorreament de la nostra cultura, historia i costums i molts dels nouvinguts ho varen entendre. El Paco Candel amb el seu llibre, “Els altres catalans” ho va reflexa prou be.

El nostre problema, a banda que destacats dirigents espanyols amb poder, mai han regulat cap procés migratori, però si que han fet del mateix, una norma no escrita per envair Catalunya amb gen d’altres països, comença a deixar-nos amb inferioritat per defensar el nostre model social. Amb totes les imperfeccions que tingui.

Nosaltres sempre hem estat, respecta al Estat espanyol els més avançats socialment. Dret al vot per les dones. Defensa del divorci. Organitzacions pels treballadors i una defensa aferrissada dels valors i drets democràtics. Que som un poble treballador convençuts que a dia d’avui ningú, creiem, en te dubtes.

El problema de Catalunya és, ras i curt, que formem part per dret de conquesta, mai per decisió pròpia, part d’un Estat castellà sense capacitat per decidir sobre qüestions tant important com la regulació dels fluxos migratoris.

No podem fer com fan els suissos, anglesos, australians, neozelandesos, països nòrdics i tant d’altres que, ho vas amb feina, ho de turista o no hi tens cabuda.

Aquest fet, el control migratori, Espanya i el seu Estat ho estan utilitzant per liquidar i, no ve d’ara, la identitat catalana. No és només la substitució del català pel castellà, és més bestia, és voler que immigrants sense papers s’instal·lin, sovint mal vivint, a Catalunya.

Deu ser el remordiment de Castella vers les seves antigues colònies i tractats infumables el que permet que ciutadans dels països sud-americans ens inundin. No venen perquè tinguin països lletjos o desèrtics, venen perquè saben que aquí poden tenir un cert futur i seguretat.

Deu ser també, que Espanya i el seu Estat ha de pagar al Marroc el seu ajut al cop d’Estat de Franco i la guàrdia mora assassina que fins i tot avui  els seus successors cobren pels serveis prestats, el perquè tenim una població marroquina a Catalunya, que supera amb escreix la que pot tenir altra territori.

Catalunya no pot regular cap flux migratori. Pitjor no pot extradir a ningú. Ho decideix i fa l’Estat espanyol. Catalunya no pot ni fer processos d’integració i si ho fes seria tractada de racista, supremacista i xenòfoba per les esquerres espanyolistes.

I el més greu de tot és que saben que no disposem d’eines d’integració, en termes generals els que millor accepten i entenen que no viuen als seus països, són els sud-americans. Els àrabs, del Marroc o don siguin, els que menys.

Sembla, millor, ja és un fet, que ER vol normalitzar la cultura àrab a Catalunya. Aquest fet, si també ho vulgues fer amb d’altres cultures seria una aposta enriquidora i democràtica. El que no és pot fer és normalitzar una determinada cultura que suposi una substitució de la majoritària i menys fer-ho utilitzant aspectes demagògics com que els hem de respectar i fer el possible perquè es sentin com a casa.

Tothom sap que la cultura àrab, de socialment justa i democràtica no en te gairebé res. Avui saber com viuen les dones als països musulmans no és cap esport de risc. Afganistà, Irak, Aràbia Saudi, Kuwait, hi ha tants d’altres la dona és tractada com un mer objecte sense cap dret.

Qui pretengui substituir la integració pel manteniment de les seves costums i lluny del nostre estàndard europeu i democràtic, aquest el que si que és, és un populista demagoga en busca del vot perdut. Ho confirma la campanya de ER; “papers per tothom” i les seves accions per inscriure al padró municipal tinguis o no papers de legalitat. El títol seria: en busca del vot perdut.

A Catalunya, les dones són lliures per decidir com vesteixen. A qui voten. Amb quina religió volen militar o no. Amb qui volen establir, compartir el seu futur i tenir fills. Viatjar soles o acompanyades. Les dones àrabs, NO.

Segur que ni hauran que per motius obscurs diran que accepten amb la seva totalitat les seves costums. A les que no, les lapiden o cremen la cara.

No senyors de les esquerres, progres, subvencionades, i vividors d’una revolució permanent mai aconseguida. Els podrem respectar com són i com volen viure, però si defensem la justícia social i l’alliberament de la dona, com voleu, en cap cas legislarem per mantenir situacions alienes al nostre estendard de vida.
​
A ningú se la obligat a venir. Però no hem de ser els autòctons els que ens adaptem, han de ser els nouvinguts i si la discrepància per defensar valors i drets democràtics xoca amb la dels nous vinguts, lluita aferrissada per defensar-los.

0 Comments
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.