Al 1714 Castella, amb l’ajut del francès borbó sotmetien als catalans. Sotmeti-me’n que fins avui, 19 d’agost del 2012 continua. Sotmesos a la legalitat espanyola i amb petites concessions de gestió, és la realitat actual i incontestable.
Una de les concessions del regim del 78 va ser poder-nos manifestar recordant la derrota del 1714 i l’heroïcitat dels catalans defensant Catalunya.
Podríem dir que manifestar-nos l’11 de setembre per commemorar una derrota és de poble mesell i que reconeixem als descendents de la victòria castellana i que tenen la legitimat per dret de conquesta, per ser els que tenen el poder per decidir-ho, avui, tot.
Ni l’abril del 1931 Catalunya va guanyar el que va perdre al 1714, ni la transició, regim del 78, ha garantit que Catalunya sigui lliure. Ni per decidir com és gestionen les qüestions bàsiques d’infraestructures, socials i de futur estratègic.
Les victòries dels catalans en termes bèl·lics des de el 1760, són poques i anecdòtiques. Com ho va ser la de Talamanca. Catalunya des de el segle XVIII només ha tingut una victòria, que a més ha estat democràtica i pacifica, l’1 d’octubre del 2017.
Ni Macià ho va poder fer. Una consulta als catalans per saber si la seva proposta proclamant la República catalana dins la federació de repúbliques ibèriques era acceptada.
Va ser un Govern disposat ha trencar amb Espanya i el seu Estat, Junts pel Si els que ens oferien llibertat. Un Govern compromès per construir un procés democràtic i participatiu per aconseguir la independència. Llei del Referèndum i la Llei de Transició demostraven el compromís amb Catalunya per guanyar el que varem perdre al 1714.
I l’1 d’octubre va ser un dia de festa democràtica i participació de d’alt a baix i de baix a d’alt. Tot un poble i les institucions compromessos per ser lliures.
I malgrat la repressió policial desfermada per Espanya i el seu Estat, (desprès seria judicial), varem tenir urnes i vots. I el SI a la independència va guanyar. Una victòria, inicialment total. Varem posar les urnes i varem omplir-les de vots. Pacíficament i sense cap conflicte. La violència física i verbal ens va venir de fora de Catalunya. Això són fets indiscutibles.
I ara, desprès de patir la continua repressió judicial, espionatge, atentats de falsa bandera, de recentralitzar competències, de dir-nos qui pot ser diputat o President electe, de tenir exiliats, potser ja no és el moment de celebrar derrotes. És el moment de celebrar victòries com la de l’1 d’octubre del 2017.
Canviem el nostre paradigma. Honorem als nostres patriotes defensors de Catalunya, 1714, al Fossar de les Moreres i manifestem-nos amb joia l’1 d’octubre per deixar clar que varem guanyar i que més d’hora que tard serem lliures i tindrem el que te qualsevol Nació, País, un estat i la República, catalana, lliure, laica i democràtica.
RSS Feed
