ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

SI L'ERNEST MARAGALL TINGUIS PRINCIPIS I DIGNITAT PLEGARIA

26/11/2021

0 Comments

 
Picture

Ernest Maragall, ara regidor del Ajuntament de Barcelona, ex militant socialista i contrari a desfer Espanya, ara ho és de ER.

És un fet que l’Ada Colau, mentidera compulsiva, ho va fer amb el seu salari, ho va fer per tornar ha ser Alcaldessa pactant amb el feixisme racista, que de moment només està servint per destrossar Barcelona.

També és un fet que els Comuns podemites amb els socialistes governen l’Ajuntament de Barcelona i, també és un fet que ER ha donat suport als pressupostos Colau.

L’Ernest, alies el “tete” de quan feia de funcionari i per parentesc amb el “Pasqui”, fa uns dies va dir públicament, esta gravat, que aquest any no donarien suport als pressupostos Colau. Les justificacions varies i variades.

El paperot de ER, del Grup Municipal i del Ernest ha donat la volta a la galàxia. ER i l’Aragonès han bescanviat amb els Comuns podemites el seu suport als pressupostos de Catalunya a canvi del suport als pressupostos de la Colau.

Magnífic, ER te tot el dret a fer-ho, per això tenen la Presidència del Govern de la Generalitat. Altra cosa és la cara que se’ls ha quedat als de JxCat i CUP. Pitjor als de JxCat, que feien senyera del 52% i 74 diputats aparentment independentistes i, que finalment han hagut de votar a favor del PGC amb els nous “suporters” espanyols, els Comuns podemites.

El que és curiós és el traga-la que practiquen tots els regidors de ER callen davant la imposició de la direcció de ER sense cap contestació ni debat. Sense principis i sense dignitat. El Grup Municipal de ER al Ajuntament de Barcelona s’han venut i, han posat pel davant les ordres de la direcció que els interessos dels la ciutadania de Barcelona. Volem entendre que a la posició inicial és defensava d’acord els interessos veïnals pel damunt del partit.

Doncs no, ER ens torna oferir el pitjor de la política dient-nos que en política els principis, la dignitat i els valors democràtics valen una merda i que tot és bescanviable.
​
L’Ernest Maragall, potser no ho sap, però ja no és alternativa a res. Potser la direcció de ER d’una tacada ha salvat l’Aragonès i liquidat una alternativa sense futur.


0 Comments

PRINCIPIS I ESTRATEGIES

23/11/2021

0 Comments

 
Picture

Ahir el Conseller de JxCat Giro, va donar una màster Class d’economia política autonomista. “Tenim el que tenim perquè som una Comunitat Autònoma”, si fóssim un Estat independent altra musica faríem.

Però va anar més enllà, va reptar a tothom que digues on volien que és retalles per incrementar altres partides. Som on som i estem capats econòmicament i políticament i per tant sotmesos a la legalitat espanyola i les decisions del “Gobierno de España” que mai ha fet res pel català, pel corredor del Mediterrani ni per les rodalies malgrat l’espoli que patim.

Aragonès és President per un pacte amb les CUP i desprès amb JxCat. El de les CUP no ha durat ni sis mesos. Sembla que la lleialtat entre les esquerres és tant temporal com cíclic.
Per contra JxCat, tot i empassar-se uns quants gripaus, s’alça amb fermesa posant sobre la taula lleialtat i confiança per construir un mandat pro independència i amb una majoria que d’entrada és pren com estable i cohesionat per l’objectiu.

El resultat dels sis mesos de Govern és demencial deixant clar que el 52% és una quimera i que la majoria al Parlament és tant feble com inexistent.

ER és el partit que té la màxima responsabilitat al si del Govern. Te la Presidència. Aquest fet i tenint en compta que el Govern és col·legiat, ER no ha practicat la lleialtat i confiança cap els socis de Govern.

Avui és constata que construir una estratègia per com fer-ho i guanyar la partida a Espanya i al seu Estat és una quimera. Pitjor avui ER i CUP han deixat clar que la majoria pro independència no existeix. Uns intercanviant cromos i els altres com sempre utilitzant la paperera de la historia sense assumir responsabilitats.
​
Ni principis ni estratègia. Potser cal que algú és planti i digui fins aquí. No fer-ho seria el mateix que fan els denunciats per molts arguments i justificacions politiques que s'usin. “Oido barra” diuen els cambres. Doncs això.


0 Comments

MASSES GRIPAUS I TOT PER FER AUTONOMISME

21/11/2021

0 Comments

 
Picture

Comença ser un fet que els catalans tenim la memòria d’un peix bullit. ER va pagar amb escreix fer President al Montilla de 22 diputats a 10. Els cupaires de 10 a 4 per llençar a la paperera de la historia al MHP Mas que no només va posar les urnes quan se li va demanar, sinó que va complir amb la consulta unilateral que és va fer el 9N.

Poca memòria per recordar que ER sempre ha pactat per tenir un poder minse amb els espanyols, ahir ICV avui Podemites Comuns i els socialistes, ahir del PSC, avui PSOE.

Els cupaires, inicialment al 1987 com agrupació d’electors i al 1991 com partit, sempre han pactat quan els ha convingut i sempre amb funció d’una ideologia que no pas d’uns objectius de país. Avui, per exemple. Formen part del equip de Govern amb ER i Socialistes a San Cugat. L’acord entre les preteses forces d’esquerres independentistes – ER i CUP – pacten amb els del 155 amb l’únic objectiu de fer fora JxCat que ha guanyat  les a San Cugat les eleccions sobradament.

Aquests són els objectius politics que els cupaires mantenen insistentment, contra Mas, contra Puigdemont, contra Turull, contra Torra i per tot plegat sembla que són els palanganes, avui de ER i demà dels comuns.

La legislatura actual (per nosaltres mandat donat que tot el que el Parlament legisla el TC s’ho carrega) va començar amb mal peu. Tot i que per un diputat, ER  va preferir als cupaires (9 diputats) per pactar Govern abans que fer-ho amb JxCat (33 a 32), avui ER tasta amb agror que no va servir de res donar notorietat als cupaires i busquen desesperadament els suport dels espanyols comuns.

Un pacte que només contemplava una revisió de la gestió, amb confiança inclosa al dos anys de mandat. Amb JxCat el pacte va ser més profund i per tota una legislatura inclosos pressupostos.

Avui sabem que els cupaires, anomenats anticapitalistes han esmenat la totalitat dels pressupostos presentats pel Conseller Giro en nom del Govern. Mai sabrem que hagués passat si el Conseller fos de ER. Vaja sembla que el seu pacte amb ER en cap cas contemplava que podrien fer Govern amb JxCat. Potser esperaven que ER ho fes com San Cugat i afegir-se.

74 diputats, teòricament per la independència, més un 52 % de vots, també teòrics a favor de la independència, haurien de ser prous motius per implementar la República proclamada, o si més no saber que la força que ens va donar aquest resultat és motiu per tenir força determinant cara Espanya i el seu Estat i per mimar-lo i créixer per conquerir millors quotes de suport. L’excusa per no fer-ho és que no ho duien al Programa electoral.

JxCat manté el discurs de la unitat i sobre tot el llegat del 1 d’octubre i malgrat empassar-se gripaus, mante aquesta estratègia. Va demanar anar junts a les eleccions autonòmiques per convertir-les en plebiscitàries sota el 155, no. Ho va fer per les europees, no. A les municipals, no. I a les darreres municipals també, o com a mínim a les grans ciutats i la resposta de ER i cupaires va ser un NOOOOO insistent.

Avui, o  potser demà i, si aquest Govern no te pressupostos haurà fet fallida i potser un avançament electoral és la millor sortida per saber qui i qui no vol la independència ara mateix.

Qui digui que la vol pel 2050 només vol dir que no la vol. Qui digui que per aconseguir-la s’ha de fer construint una societat anticapitalista, també vol dir que no la vol.

Atents i, a les properes eleccions votem però triem be. Autonomisme o independència.


0 Comments

LLARENA, JUTGE ESPAÑOL, A S. CUGAT ÉS "DIGNE"

19/11/2021

0 Comments

 
Picture

Els vots dels regidors de ER, PSOE, Ciutadans i una regidora no adscrita han impedit declarar al jutge Llarena persona non grata al municipi de S. Cugat. A favor hi han votat els de JxCat i CUP. El resultat, 13 a 12.

És evident que les resolucions municipals en cap cas condicionen el que és fa entre partits, Parlament i Govern, però si que esdevenen esglaons d’una escala per guarir relats, tàctiques i estratègies amb caràcter nacional.

El pacte que JxCat va fer amb els del PSOE a la Diputació de Barcelona donat que els Comuns van impedir el pacte de ER, JxCat i Comuns per no voler-ho fer amb JxCat ha suposat un atac permanent per ER a JxCat. JxCat ha pactat amb els socialistes i s’ha de condemnar. Molt fort.

Sembla que ER pot donar suport a la Colau dels Comuns mes els socialistes. Sembla que ER pot investir, donar suport a tots els Decrets del “Gobierno de España”. Sembla que ER pot donar suport als PGE del “Gobierno de España” a canvi de res. Sembla que ER pot pactar i recolzar a tot l’entramat del 155 i fins i tot legitimar la justícia espanyola perquè han decidit que la independència i, si escau al 2050. I sembla que criticar-ho és pecat.
​
ER està cavant dues foses, la seva com organització i la de Catalunya com Nació. Amb l’enemic és negocia i s’acorden les desavinences, mai se’l tracta com amic i, oblidar el “a por ellos” i la repressió judicial i policial que estem petin, pel sol fet de posar urnes, això si que és de covards i de traïdors.


0 Comments

FA TEMPS QUE ELS TEMPS ESTAN CANVIANT, PERÒ A PITJOR

13/11/2021

0 Comments

 
Picture

Quan no teníem estris d’última generació tecnològica els àbacs, el guix i llapis eren els estris per les transaccions, però l’encaixada de mans els substituïa com a garantia final.

La paraula donada anava a missa. De fet l’encaixada de mans amb la paraula van esdevenir durant molts anys un compromís indestructible.

Avui que tenim de tot per verificar els acords, resulta que per una disposició, una llei reguladora, un tribunal inquisidor i per un polític que avui diu blanc i demà negre, els incompliments estan a l’ordre del dia.

Recordem-ne uns quants. Gabriel Rufian de ER, “en 18 meses dejaré mi escaño para regresar a la Republica catalana”. Oriol Junqueras, doneu-me 68 diputats i proclamaré la República, avui tenen la Presidència, 74 escon i el 52 % de vots. Zapatero, “apoyare el Estatuto que apruebe el Parlamento catalan”.

I si, també en tenim, que malgrat patir atacs politics i pecuniaris han complert. El MHP Mas amb el 9N. El MHP Puigdemont, o Referèndum o Referèndum. Llàstima del seu error reconegut.

Sembla que l’Alcalde de San Carles de la Ràpita, de ER, va proposar una consulta al veïns per canviar el nom i deixar-lo com La Ràpita. I el Ple ho va aprovar amb unes condicions de participació i vots favorables. Sembles que els vots favorables hi són, la participació que és demanava del 20% no. Avui ens assabentem que l’Alcalde tirarà pel dret i és passarà pel folre els acords pactats i San Carles de la Ràpita, és dirà La Ràpita. Conclusió, avui els pactes i els acords ni valen ni serveixen per res.

Un poble sense valors democràtics, farà llufa, vaja com Espanya i el seu Estat. Valors de tolerància, de transparència, de participació, de respecte al adversari polític, sense l’actitud d’honestedat i dignitat personal, aquest valors serveixen de poc, sobre tot perquè tot comença amb un mateix, la seva credibilitat i per damunt de tot amb l’assumpció de les seves responsabilitats i la seva paraula.

Són els populistes i, en tenim d’esquerres i de dretes, els que avui diuen blanc i demà negre. També en tenim que fan de la seva misèria personal tot un art confonen a la població amb mentides i enganys. Potser els que més destaquen a Catalunya són l’Iceta del PSOE respecte el català i la Albiach dels Comuns podemos, que pretén fer-nos culpables a nosaltres del eixamplament del Aeroport de Barcelona i del corredor del Mediterrani que són deutes i compromisos del Estat espanyol i Govern on ells governen.
​
La credibilitat personal amb política o en ambients socials, professionals i lúdics, només és guanya amb fets. La resta, enganys i destrucció dels valors democràtics.


0 Comments

L'ALBIOL AVUI DEFENESTRAT, "DEMÀ PRESENT"

10/11/2021

0 Comments

 
Picture

En Pedro Sánchez va ser el primer amb utilitzar la moció de censura, com eina política. Liquidar qualsevol president d’una institució és legítim i si les causes son fermes millor.

Recordar que van liquidar al MHP Quim Torra de President i diputat per una pancarta, és important, sobre tot perquè no és va fer des de posicions i causes democràtiques, sinó per un tribunal administratiu i avalat desprès per la justícia espanyola.

El que se’ns fa curiós és comprovar la “unitat política” per liquidar-lo, i segur que s’ho mereix. PSC, Guanyem Badalona, ERC, Badalona en Comú Podem i Junts han quadrat i l’Albiol ja no és Batlle.A Badalona han estat els electes, d’ideologies dispars, els que s’han posat d’acord per liquidar a l’Albiol.

Que la corrupció és un càncer que afecta a tots els partits espanyols és un fet. Que tant el PP com el PSOE han utilitzat els recursos públics per aconseguir objectius espuris i prevaricar també.

Oblidar la corrupció sistèmica del PP i PSOE i acordar unitats per fer fora un del PP o PSOE, utilitzant a l’hora al PSOE o PP, és extraordinari. De fet i tenint en compta que les propostes politiques de tots plegats son tant dispars, la conclusió només pot ser una; aconseguir el poder.
Oblidar que l’Albiol del PP té una legitimació democràtica, malgrat ser d’un partit corrupte, és un greu error.

Dir i fer el contrari també te els seus costos. No podem dir que Albiol és un corrupte, associant-lo al PP i amagar que el PSOE – PSC és el mateix (per exemple cas Mercuri). No podem dir que el PP és el 155 i oblidar que el PSOE també. Oblidar que tant el PSOE, ara amb UP, pacten substituir jutges prevaricadors amb el PP, és lleig. Oblidar els compromisos politics avui del PSOE-UP i ahir del PP incomplerts,  fa corresponsables a tothom.

Fer fora l’Albiol per uns diners fora del Estat espanyol i veure com el PSOE-UP mes el PP, Vox i Ciutadans neguen la investigació dels diners del emèrit és vergonyós.
​
La moció de censura, no sembla que es sustenti sobre la gestió municipal. La corrupció n’ha estat el desencadenant i ajustar les propostes politiques i de gestió, en funció d’una “unitat” política supèrflua que finirà el 2023, podria, si abans no s’ataca i és deixa clar que la corrupció és la base que impedeix qualsevol millora social, que l’Albiol, si és torna a presentar, tornes a guanyar i aquest cop amb majoria absoluta.


0 Comments

MOLTS HAN VINGUT PER RECORDAR-NOS QUE "SOM ESPANYOLS"

8/11/2021

0 Comments

 
Picture

No hem estat els catalans els que hem dit que cal envair Catalunya d’espanyols castellans i altres ètnies per anorrear tot el que tingui flaire de català, començant per la llengua i acabant per la historia i costums.

Ho sabem i estem disposats. Com no matisem adequadament sens tractarà de racistes, supremacistes i xenòfobs, però revertir la situació requereix saber-ne les causes i si ens en sortirem com una Comunitat Autònoma o indefectiblement només amb la independència.

Desprès de la derrota del 1714 i malgrat els Decrets de Nova Planta ideats pel Duc d’Olivars on la prohibició del català va ser total i perseguit, el borbó i els seus successors durant tres segles, no només no van aconseguir el seu objectiu, castellanitzar-nos i desprès espanyolitzar-nos, sinó que la llengua és mantenia vigorosa i estesa a tot el territori com si d’un Estat és tractes.

La immigració a Catalunya durant els segles XVII i XVIII era pràcticament inexistent i el mestissatge també.

És a la revolució industrial, que a Catalunya s’inicia al 1832, quan el paradigma social a Catalunya inicia el seu procés de canvi. Tot i que els nivells de comunicació son encara precaris, l’efecte crida te els seus efectes i Catalunya és converteix amb el nou Daurat a la Península.

Tot i ser un procés migratori minso, dos efectes paral·lels es produeixen de forma natural i sense imposicions i, el resultat és una integració natural al seu nou medi. Aquesta  integració suposa l’acceptació de la realitat catalana i d’una barreja entre catalans i nou vinguts.

Quaranta anys de dictadura franquista i la seva continuïtat, més unes noves tecnologies comunicatives i l’acceptació per una part dels dirigents politics que el castellà ja forma part inequívoca de la realitat catalana, més l’objectiu mai amagat dels castellans per construir la seva nació castellana, són avui el paradigma del desastre i d’un anorreament calculat on ens situa al vorell del desastre com a poble i Nació.

La immersió lingüística ideada pels mateixos que varen recolzar la transició i l’adveniment del regim del 78, és l’artefacte legal per situar-nos on som i descobrir avui que el català està iniciant el procés irreversible d’irrellevància i destrucció.

Quaranta tres anys de prestesa democràcia ha servit per una introducció letal del castellà a Catalunya i sumat a una globalització de supervivència, sobre tot als països de sud-americà, que hem rebut, sense eines per una bona integració és el còctel explosiu final.

Ni Espanya ni el seu Estat tenen cap interès amb les llengües que és parlen a la Península. Ells, amb el castellà en tenen prou.

No controlem cap procés migratori, ho fa l’Estat. No controlem els mitjans de comunicació audiovisuals, ho l’Estat. No controlem les institucions reglades depenen d’Espanya, ho fa l’Estat espanyol. No controlem les fronteres i duanes on tot és fa en castellà perquè depèn del Estat. No controlem les transaccions econòmiques ni la paperassa notarial en els temes patrimonials. No controlem cap del poders del Estat que viuen i és manifesten sempre en castellà.

Avui el mestissatge a Catalunya divideix, no és integrador i fins i tot, sense mestissatge, l’únic que tenim son guetos que corresponen a ètnies d’altres països.

Tenir un Estat a la contra, més el convenciment dels nous vinguts que viuen a Espanya i no a Catalunya és la fi del poble català i avui sense cap cuidat, els efectes són demolidors.
​
Només la independència ens pot salvar per continuar sen el que som. Per cert si al final de tot plegat hem de canviar del que som, abans apàtrides o membres de qualsevol país de la UE, menys d’Espanya.


0 Comments

DIVITS I, "A MOLTA HONRA"

7/11/2021

0 Comments

 
Picture

Proposar un nou referèndum i, que sempre ha d’estar pactat amb Espanya i el seu Estat, comporta de retruc dues afirmacions i reconeixements.

La primera és que el Referèndum va ser il·legal.
La segona és que el seu resultat en cap cas va validar res.

 Avui és el que propossen ER, CUP i en Cuixart.

Jordi Cuixart, amb un perfil de bohèmia insistent, al Punt Avui d’aquest diumenge 7 de novembre ens diu que; “el resultat del referèndum ha de ser vinculant”. Ens està dient que el del 1 d’octubre no ho va ser i que la proclamació de la República al Parlament va ser una acció de base il·legítima. Deu ni do.

Ell mateix ens diu, frescament, que la “taula de diàleg” només pot ser útil en el marc d’una estratègia compartida. I torna a quedar-se més fresc que una sardina al congelador.

Per acabar ens diu que necessitem nous lideratges, amb això estem d’acord i afegeix que el procés no té un lideratge messiànic. Nosaltres afegim, sense “líders messiànics o no” ni la revolució Russa, ni la independència de la India, ni la fi del apartheid de Sud Africa Llest.

Embolicar la troca sembla que és la nova afició dels partits i organitzacions fincats a Catalunya, que teòricament volen que Catalunya tingui un Estat propi en forma de República.

ER, ja no sabem si de Catalunya o Espanya, vol ampliar la seva aposta estratègica amb els de les CUP i en Junqueras arrodoneix la proposta dient al respectable que només la seva proposta, de ER, portarà la independència. Amb dos collons.

Hem de suposar que JxCat, i la resta d’organitzacions pro independència, alegrement i sense cap discussió és sumaran i restaran amatents a la direcció de ER i CUP fins arribar a bon port. Fins i tot, i si fos així, segur que no farien escarafalls per admetre’ls com companys de viatge, malgrat els tractin de “neoconvergents o gent de dretes”.
​

Dividits a les espanyoles, a les europees, a les municipals, a Madrid i a Waterloo i dividits amb els pressupostos espanyols. Que pot sortir malament. Dividits però poc. Potser amb el junts al Govern de la Generalitat ja en tenen prou, nosaltres els mortals de sota no.


0 Comments

SOM UNA COMUNITAT AUTÓNOMA I PUNT

5/11/2021

0 Comments

 
Picture

D’acord varem fer un Referèndum, varem proclamar la República catalana al voltant del Parlament, però avui continuem sen “una región española” i en termes espanyols i constitucionals “Comunidad autonómica”. I que digui el contrari, menteix.

Sembla que per uns la cosa va anar de no haver fet els deures. Per altres que no era el moment, car no estàvem preparats. I pels més hiperventilats que ens van enganyar, acovardir i trair.

El que és un fet és que ER ha triat el diàleg incomplert amb els del 155 i, els de JxCat la confrontació intel·ligent. Dels cupaires no podem dir res perquè hores d’ara no sabem on son i que proposen un nou Referèndum com si no l’haguéssim fet.

No ens fem trampes al solitari. A les darreres eleccions autonòmiques ER va guanyar per un diputat a JxCat i sembla, sobre tot pels que no paren de criticar que sent majoria no s’hagi implementat la República catalana per la via unilateral, és que ER en el seu programa no ho contemplava.

Sense cap estratègia compartida difícilment arribarem a bon port. De fet els despropòsits del Estat vers Catalunya i la repressió no solsamènt no minvaran, sinó que sense que és noti el com, però si els efectes, aniran amb augment.

Subjectes a la legalitat imposada, amb una in capacitat manifesta per decidir com és governa, sense els mecanismes adequats per poder oferir i afrontar un futur engrescador i, desprès del 1 d’octubre estem perdent un temps preciós.

Però hem d’admetre que ER, tot i que no ho compartim, ens han ofert el seu full de ruta a 30 anys, incloent-hi eixamplar la base, que no sabem si catalana o espanyola i, treballar perquè la dreta espanyola no arribi al poder a Espanya.

No podem dir el mateix de JxCat, ho si més no, no està prou explicitat. Confrontació intel·ligent, val. Afeblir a qualsevol govern espanyol, val. Treballar per la unitat, val. Aprofitar i Governar Catalunya saben les limitacions i que en qualsevol moment l’Estat espanyol pot deixar-nos sense calçats, val. Posar en valor l’1 d’octubre i la proclamació de la República, val.

Però la pregunta a fer-nos és, sabent que tot l’esmenta’t ho estem fent, seria com collons ens independitzem i quan. Sobre tot perquè els de JxCat des de els seus inicis reclamen la unitat i no la tenim. Una estratègia conjuntada a Madrid i no la tenim. No la tenim ni als ajuntaments de Catalunya ni a institucions com la DIBA.
​
És d’una obvietat malaltissa que els que sempre hem estat al carrer sense preguntar-nos de quin partit som i donant-nos les mans tenim el dret a saber i que se’ns proposa per ser lliures d’aquest Estat espanyol. Ho necessitem saber avui i, si no hi tenim res a fer també.


0 Comments

LA UNITAT TANT ULTRATJADA I DESITJADA A L'HORA

4/11/2021

0 Comments

 
Picture

No fa pas gaire, els d’esquerres, no tots clar, cridaven; “Sense convergència no tindrem la independència” i, tot un seguit de mobilitzacions ho va fer possible. Junts pel Si sorgeix inevitablement per la força popular i unes entitats, ANC i Òmnium que sumen. Fins i tot apareix Sumate d’arrel castellana per eixamplar i obtenir un gruix imbatible a favor de la independència i el Dret d’Autodeterminació.

Per primer cop d’ençà la transició CDC i ERC, amb el suport inestimable de les organitzacions civils, van junts. Els cupaires com sempre a la seva bola i sense entendre que la força de la UNITAT ens fa imbatibles.

Ahir dia 3 de novembre varem anar a escoltar al Jordi Turull a Viladecans. La conferencia tenia el títol “Els fets del 23 d’Octubre”.

Va ser esfereïdor escoltar el seu relat a mans de la justícia espanyola i presó, però el més important, creiem, va ser la seva proposta de lluita, el que ja hem guanyat i, el que podem guanyar si refem els ponts i tornem anar junts.

I ens va dir; “No penso participar ni tinc cap voluntat per contribuir al que l’Estat espanyol i forces politiques treballen incansablement per dividir-nos”. Ells saben que junts som imbatibles. Ho varem demostrar al Parlament aprovant lleis i proclamant la República catalana, ho varem demostrar l’1 d’octubre i ho varem demostrar en les eleccions autonòmiques sota el 155.

I va afegir; “no és baladí que alguns pensessin que escapçant al Govern i Parlament seria prou escarment i deixarien tocat de mort el moviment pro independència”: Doncs no, l’Estat que no ha tingut cap transició va determinar que calia continuar i incrementar la repressió fins on calgués. Avui els més de 3.000 represaliats i pendents de la justícia espanyola ho confirma.

I per acabar va fer una crida al optimisme amb una frase èpica: “Ens van guanyar però nosaltres no hem perdut”. De la primera volta hem après la lliçó i sabem que l’Estat espanyol està disposat a tot per salvaguardar la seva unitat. Però també hem après que si anem junts, som imbatibles i avui encara busquen les urnes.

“Hem guanyat”, va dir perquè els varem avergonyir davant el mon, perquè davant les urnes la seva única opció encapçalada pel borbó va ser el “a por ellos”.

Som on som i no només hem trencat sinergies que tant van costar d’obtenir, sinó que estem fent el joc a tots aquells que no volen que Catalunya s’independitzi. Toca refer ponts, confiances i sumar. Sense UNITAT hem perdut avui i, també demà.

Per acabar ens va dir; A mi no hem trobareu fen accions contra els que han de ser companys de viatge, siguin don siguin, abans me’n vaig a casa.

Potser seria bo que tothom, des de la legitimitat militant atengués el clam den Jordi. A la contra segur que prendrem molt de mal. Per cert, fer-ho en cap cas vol dir deixar la critica oportuna a cada moment.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    April 2023
    March 2023
    February 2023
    January 2023
    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.