No fa pas gaire, els d’esquerres, no tots clar, cridaven; “Sense convergència no tindrem la independència” i, tot un seguit de mobilitzacions ho va fer possible. Junts pel Si sorgeix inevitablement per la força popular i unes entitats, ANC i Òmnium que sumen. Fins i tot apareix Sumate d’arrel castellana per eixamplar i obtenir un gruix imbatible a favor de la independència i el Dret d’Autodeterminació.
Per primer cop d’ençà la transició CDC i ERC, amb el suport inestimable de les organitzacions civils, van junts. Els cupaires com sempre a la seva bola i sense entendre que la força de la UNITAT ens fa imbatibles.
Ahir dia 3 de novembre varem anar a escoltar al Jordi Turull a Viladecans. La conferencia tenia el títol “Els fets del 23 d’Octubre”.
Va ser esfereïdor escoltar el seu relat a mans de la justícia espanyola i presó, però el més important, creiem, va ser la seva proposta de lluita, el que ja hem guanyat i, el que podem guanyar si refem els ponts i tornem anar junts.
I ens va dir; “No penso participar ni tinc cap voluntat per contribuir al que l’Estat espanyol i forces politiques treballen incansablement per dividir-nos”. Ells saben que junts som imbatibles. Ho varem demostrar al Parlament aprovant lleis i proclamant la República catalana, ho varem demostrar l’1 d’octubre i ho varem demostrar en les eleccions autonòmiques sota el 155.
I va afegir; “no és baladí que alguns pensessin que escapçant al Govern i Parlament seria prou escarment i deixarien tocat de mort el moviment pro independència”: Doncs no, l’Estat que no ha tingut cap transició va determinar que calia continuar i incrementar la repressió fins on calgués. Avui els més de 3.000 represaliats i pendents de la justícia espanyola ho confirma.
I per acabar va fer una crida al optimisme amb una frase èpica: “Ens van guanyar però nosaltres no hem perdut”. De la primera volta hem après la lliçó i sabem que l’Estat espanyol està disposat a tot per salvaguardar la seva unitat. Però també hem après que si anem junts, som imbatibles i avui encara busquen les urnes.
“Hem guanyat”, va dir perquè els varem avergonyir davant el mon, perquè davant les urnes la seva única opció encapçalada pel borbó va ser el “a por ellos”.
Som on som i no només hem trencat sinergies que tant van costar d’obtenir, sinó que estem fent el joc a tots aquells que no volen que Catalunya s’independitzi. Toca refer ponts, confiances i sumar. Sense UNITAT hem perdut avui i, també demà.
Per acabar ens va dir; A mi no hem trobareu fen accions contra els que han de ser companys de viatge, siguin don siguin, abans me’n vaig a casa.
Potser seria bo que tothom, des de la legitimitat militant atengués el clam den Jordi. A la contra segur que prendrem molt de mal. Per cert, fer-ho en cap cas vol dir deixar la critica oportuna a cada moment.
RSS Feed
