El Vicepresident Aragonès, vol pressupostos, suposem que el Govern també, i la campanya de la seva bondat per obtenir els suports necessaris és la proposta estrella amb un increment de 2.500 milions d’euros a la despesa social.
El mateix vicepresident al hora demana, complint les ordres del Govern espanyol retallar el 6% de la despesa corrent a departaments. La resposta d’Aragonès és complimentar la retallada tot i que ens diu que només és farà a empreses publiques (FGC, CCMA, etc). Paral·lelament és porta a la justícia espanyola l’incompliment de certs impagaments per part de l’Estat. Hem de suposar que tenen clar que serà una despesa negativa. La justícia espanyola mai dona la raó a Catalunya, i si ho fa els hi es igual, o incompleixen.
Sembla que el Govern, ja ha oblidat qui ens proporciona la liquiditat financera (Catalunya no pot, i te prohibit accedir als mercats internacionals financers), per la poca insistència a l’hora de denunciar l’espoli i els incompliments.
De fet, el Govern i Parlament de Catalunya, quan aprova els seus pressupostos, sempre, i diem sempre, estan subordinats als espanyols i la seva legalitat. Aquest fet, sumat a que el 90% dels impostos de Catalunya de Catalunya els recapta la Hisenda espanyola, conclou que el govern de Catalunya està capat per fer politiques que no siguin finalistes.
Damià Calvet, és dels pocs Consellers, que reiteradament parla prou clar. Si RENFE – ADIF no funciona a Catalunya és per culpa del Estat espanyol. Si l’Aeroport de Barcelona el Prat, te és problemes que té, és per culpa d’AENA que controla el Govern espanyol. Si no podem millorar les infraestructures ni tenir el corredor del Mediterrani, és per que el Govern espanyol ni inverteix ni compleix el pactat.
No tindrem pressupostos. Que Junqueras digues que desprès de la sentencia les eleccions podrien ser una bona resposta, recolzat per la direcció actual de ER, ens confirma que els pressupostos no són res més que una eina electoral.
Sembla que els de Junts per Catalunya tenen un greu conflicte amb el Vicepresident de ER, o se’l recolza amb la seva estratègia, o poden ser sense voler els convocadors d’unes eleccions autonòmiques que sembla no volen. Potser prefereixen que sigui ER la que provoqui les eleccions i segur que vindran, perquè no tindrem pressupostos.
Quins pressupostos és mereix Catalunya, sense poder comptar amb els més de 16.000 milions que s’endu Espanya, doncs uns que confirmin l’espoli i les misèries autonòmiques.
Catalunya no pot decidir sobre el seu deute. No pot gestionar els Aeroports i Ports. No pot gestionar ni duanes ni immigració. No pot detenir el delinqüents i fer justícia. No podem modificar el codi penal espanyol. No podem ni fer res que pugui millorar les rodalies de Renfe – Adif. No podem ni rescatar ni atendre les incidències costeres. No podem obligar-los a complir els seus incompliments. No podem fer lleis progressistes i innovadores, el seu TC a petició del Govern espanyol les prohibeix.
En fi, és constata que el problema de Catalunya no és una Llei de pressupostos que al mateix temps retalla i ens diu que incrementa la part social. El problema de Catalunya és que no decideix absolutament res, que no siguin neteges i horaris, més una recaptació, complint les lleis espanyoles, que sempre va a parar al mateix lloc, a la Hisenda espanyola.
Tota llei que faci Catalunya, de moment sempre és fa a favor d’Espanya, tenint en compta que el fet inqüestionable és que sempre ha de complir la llei espanyola. La resta fer-nos combregar amb rodes de moli.
RSS Feed
