De moment tot són càbales. La sentencia del judici farsa pot ser a finals d’Agost, al Setembre i els més saberuts diuen que fins l’Octubre. Sembla que el TJUE hi tindria a veure.
El que serà segur és que tindrem sentencia, i que desprès dels dos anys de presó preventiva, i com que som a la darrera instancia judicial franquista i corrupta, passaran dos coses: La primera és que els presos politics tornin a les presons d’Espanya, i la segona, que girin noves euro ordres per detenir al MHP Carles Puigdemont, Consellers i patriotes exiliats.
La pregunta que molts ens fem és; I quina ha de ser la resposta que hauríem de donar el més de dos milions de catalans, les nostres institucions, els partits i organitzacions a favor de la independència i que varem votar gracies al compromís i compliment dels nostres líders ara empresonats i exiliats?
De moment sembla segons diuen els que mai s’han compromès a res, els de les CUP, que s’està treballant. Igual ens informen el mateix dia de la sentencia per organitzar-nos i per dir-nos com serà la resposta.
Els de La Crida, proposen una mobilització constant i permanent. Ens ho diu Antoni Morral diputat al Parlament per JxCat. Sembla que ho diu com secretari General de la Crida. De moment els de JxCat muts i la societat catalana de vacances. La traducció de moment de la proposta de moment ningú sap com s’ha de concretar.
Els del PDeCat, que participen de la coalició electoral de JxCat de moment sembla que la seva resposta te més a veure amb la reflexió de com collons fan la quadratura del cercle i pareixen la nova criatura política, neta i organitzada.
“Hui” els de ERC. Aquest tenen un “liu” de collons. Que si investir al Pedro Sánchez, que si carregar-se als nostres historiadors, que si retallar, però nomes a les empreses publiques, no fos cal que els comparessin amb els convergents, que ara és el nostre moment per ser hegemònics i per tant provoquem eleccions, o no. El que si queda clar és que de preparar algun tipus de resposta a la sentencia, de moment el més calent a l’aigüera, o no.
La part civil organitzada, la ANC i Òmnium, s’han posat d’acord per demanar a les forces independentistes una estratègia conjunta a la sentencia i per avançar a la independència, i de moment convocar el proper 11 de Setembre, que l’únic que segur no serà és “LA RESPOSTA”.
La part institucional, Parlament i Govern, de moment sense cap resposta organitzada que traduït vol dir sense cap estratègia.
Ens queda finalment el bloc de l’exili liderat pel MHP Carles Puigdemont i el Consell de la República torpedinat per ERC i els de les CUP, per dir-nos quina ha de ser la resposta i com s’ha de liderar i des de on. Però de moment també esperem.
No és que la sentencia hagi de tenir la seva resposta. La resposta ha de ser conceptualment global. Contra la repressió judicial i policial. Contra la persecució de la nostra llengua. Contra l’espoli permanent. Contra les retallades imposades. Contra un Estat franquista. Contra tot allò que ens limita el nostre futur. Contra qualsevol regim que no passi per les urnes. Pels drets democràtics universals, i avui, i no pas desprès de la sentencia, els catalans que volem un país lliure i amb futur, tenim tot el dret ha saber quina ha de ser la resposta, o si senzillament ens tornem ha manifestat i desprès tristos i cap cots cap a casa.