ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

INHABILITAT VIA EXPRÉS

29/9/2020

0 Comments

 
Picture

Dues hores ha trigat el TSJC per fer efectiva la inhabilitació del MHP Quim Torra. Ells si que ho tenien clar. Ni un minut perquè Torra actues amb totes les prerrogatives que tenia com President. ER respira i somia. Ara tindran els recursos politics i institucionals del Govern i del Parlament. Els mediàtics ja fa estona que els tenen.

Potser els de JxCat és mereixen el que ara tastaran fins les eleccions autonòmiques. Sobre tot perquè els de JxCat ja han tastat sobradament el valor dels acords amb ER.

I ara que. Concentracions, manifestacions, proclames, mocions, protestes col·lectives i individuals, per deixar clar que a Espanya i el seu Estat qui mana és el franquisme enquistat a totes les estructures. I que més. Més obediència, més traga-la, més enganyar-nos, més dir-nos que amb els espanyols d’esquerres si que ens entendrem.

Presó, exili, inhabilitació, embargaments i tota la repressió que calgui contra Catalunya i els catalans i l’únic que se’ns proposa obertament és eixamplar-nos, peix al cove, una taula de diàleg virtual i la proposta de la unitat que ER i les CUP rebutgen.

Així no companys, així no. Espanya no s’aturarà, volen, i des de fa més de tres segles, acabar amb Catalunya. Que més ens han de fer perquè diem prou. Avui Espanya i el seu Estat han tornat a guanyar i els catalans hem tornat a perdre. Potser si que ens mereixem ser mesells, tenir amo i sobre tot posar l’altra galta. La llei del Talió només pels convençuts i disposats.


0 Comments

DIGNITAT PRESIDENT DIGNITAT

28/9/2020

0 Comments

 
Picture

La justícia espanyola com sempre ha utilitzat la via mediàtica per donar a conèixer els seus veredictes. Vostè MHP Quim Torra serà inhabilitat per reclamar el dret d’expressió a un any i mig i 30.000 euros de multa. A l’espera del Tribunal de justícia de Catalunya, qui és el que ha d’exercir, a major escarni, qui la posa en marxa, vostè serà desallotjat com un vulgar delinqüent del Palau de la Generalitat.

Lluis Companys i Jover detingut a França per la SS alemanya i afusellat a Montjuic el 15 d’octubre del 1940 va mantenir com va poder la dignitat institucional i el seu preu va ser la mort per Catalunya i avui l’Estat espanyol continua sense fer cap acte de desgravi. President som el que ens deixen ser, mai el que volem.

Va ser vostè qui va dir que la deslleialtat dels socis de Govern posaven fi a la “legislatura” i que aprovats els pressupostos convocaria eleccions. Amb vostè ni Govern efectiu, ni alliberament dels presos politics, ni retorn dels exiliats. I no el volem culpar de res. ER ha fet la seva feina per ser on som i només preguem perquè a les properes eleccions ho paguin i molt car.

Vostè té encara la oportunitat de fer un parell de coses instrumentals, institucionals i legals que com a mínim, creiem, el deixarien com un President patriòtic i ple de dignitat.

Davant tots els voltors que l’han rodejat i saben que vostè no és juga res a títol personal que no sigui treballar pel millor per Catalunya i la seva gent, avui, i sense escoltar als diputats del seu grup, als dirigents de Junts, als del Consell per la República, als expresidents Mas i Puigdemont i sobre tot als seus assessors, faci honor al seu discurs de lluita. Destitueixi als Consellers de ER. Anomenin de nous i convoqui eleccions simultàniament. Aquest pot ser el seu darrer servei a Catalunya, servei que segur no servirà per la lluita jurídica a la Unió Europea, però no en tingui dubtes que servirà per que molts catalans pensem que a dia d’avui encara tenim politics als que val la pena fer-los costat. Se’n diu dignitat President, i el més important, és gratis. La resta és pensar que tot és fa per defensar cadires, soldades i d’un repartiment del minso poder autonomic.


0 Comments

CONFRONTEM-NOS, INTEL-LIGENTMENT, PERÒ FEM-HO

26/9/2020

0 Comments

 
Picture

El regim del 78 te tantes vies d’aigua, que el seu esfondrament està garantit. Les forces més repugnants espanyoles unionistes, unes perquè no volen deixar les prebendes franquistes i els altres perquè saben que la llibertat dels altres, és la seva ruïna, estan en descomposició.

Mentrestant a Catalunya sembla que la incapacitat per adonar-nos que un nou “momentum” pot arribar en qualsevol moment, alguns no fan res més que aprofundir i treballar perquè la divisió imperi.

No sabem que més ha de passar per saber que ER només farà unitat amb els de Bildu, amb els del BNG, i com a molt a Catalunya amb els Comuns i els de les CUP. I no sempre. I mai  amb tot allò que tingui a veure amb el MHP Carles Puigdemont i el seu entorn. Igual és que no són prou independentistes.

Tampoc sabem si l’estratègia partidista és no deixar clar qui és el primer que trenca la possibilitat de construir una certa unitat. Pareix però que el front anti unitari, que  no existeix a peu de carrer, està ven instal·lat a ER. L’estultícia dels que manen a ER, acompanyat d’una supèrbia extrema, els fa creure que malgrat és pagui preu, tindran cadires i bons emoluments de diner públic per fer possible que els més espavilats del partit visquin a peu de rei.

Sap greu, però és que els fets són tossuts, i quan un rep de valent i no fa res més que posar l’altra galta, podem dir que el tipus representa allò tant natural de que hi és perquè a la vida hi ha de tot. Concertar estrategies sobre valors cristians, creiem que al segle XXI ja no serveixen.

Junts per Catalunya i ER estan al 50% al Govern. El President pot canviar Consellers del Govern de Junts, però no de ER. Fer-ho podria representar un trencament, que sembla avui, insistim, no desitjat. Mentrestant ER al Govern i Parlament no deixen d’utilitzar la deslleialtat amb el convenciment de que no hi haurà trencadissa. Anar a eleccions amb la pretensió de tornar a “pactar” un nou Govern entre Junts i ER és una presa de pel. Mentrestant a ER no deixen d’utilitzar el seu poder instrumental institucional i mediàtic per desgastat a Junts, Puigdemont i de retruc Torra. Ho tenen clar volen guanyar solets.

Junts s’està equivocant i de ple. Creu que trencar amb els socis de Govern els penalitzarà electoralment. L’erren. Avui a Catalunya la majoria sap que els opositors a qualsevol unitat són els de ER i en menor mesura, proporcionalment a  la seva representativitat els de les CUP. Qui pensi que JxCat va guanyar les eleccions del 21D per carambola, malgrat l’ajut inqüestionable que va rebre ER per impedir-ho, creiem s’equivoca amb el perquè.

Els de ER, estan, sibil·linament introduint el discurs de qui decideix és el “fugat” i que el President Torra ha de convocar eleccions abans que l’inhabilitin. ER pretén dir que Torra no pot decidir, que és un titella i que és un irresponsable per deixar en mans de la justícia espanyola les institucions de Catalunya.

Pot semblar que els de ER tenen raó. Si més no El País, La Razón, La Vanguardia, El Periódico, El Mundo, l’ABC i l’ARA així ho reflecteixen. També pot semblar que els que diuen que Puigdemont decidirà quan seran en funció  la posta a punt del nou partit, Junts, també pot ser.

Ara bé, el que si que és una certesa és que la unitat no hi serà. També afegim que la posta a punt territorialment parlant de Junts, al cent per cent tampoc hi serà, i amb el que queda de legislatura, que acaba al 2021, creiem que Junts encara esdevindrà un projecte al 80%.

Uns diuen que retardar les eleccions enforteix a Junts i debilita a ER. Avui tothom sap que la taula de diàleg és una pantomima i per això ara proposen o parlen d’indult i d’una modificació del codi penal per anular la figura de sedició. Cal enfortir ER. Però ni retardar beneficia a Junts, ni convocar beneficia ER. Tot te pros i contres.

Justificar que no és van convocar eleccions per la pandèmia potser tenia sentit a la primera onada. Ara ja no. No és van suspendre a Galicia, ni a Euskadi ni segurament als EEUU.

Hem de trencar amb la hipocresia i la manca de transparència política d’una vegada. Junts vol la unitat, ER no. Els de les CUP, paper d’estrassa. El M’explico i la Lluita a l’exili del MHP Carles Puigdemont, relatant soledats, traïcions i deslleialtats ho deixen prou clar.

Junts no sumarà amb ER. Junts no sumarà amb les CUP. Junts no sumarà amb la ANC ni Òmnium. Junts anirà a les eleccions amb el projecte que encapçali Puigdemont i aquesta és l’aposta. Junts per guanyar la independència. Junts per tenir majoria al Parlament. Junts per Governar.

Aquest és l’escenari, agreujat per la descomposició general del Estat espanyol, amb una ER que prefereix apuntalar al “Gobierno de España” i la proposta del MHP Carles Puigdemont, “confrontació intel·ligent”.
​
És evident MHP Quim Torra que vos no podeu convocar eleccions abans de la sentencia del TOP, però com que ja sabem que el dia i el contingut de la sentencia és sabrà abans de la publicació oficial, aprofiti el moment per fer la convocatòria. Volen eleccions, doncs anem-hi. Els de Junts estem preparats. Això si, aquest cop sense quedar-nos res al pap.


0 Comments

QUIM TORRA. PRESIDENT

21/9/2020

0 Comments

 
Picture

Al MHP Quim Torra li va tocar jugar a la Grossa sabent que potser mai li tocaria. ER va fer i ser responsable del fracàs parlamentari per investir al MHP Carles Puigdemont. Obeir a la justícia espanyola per obrir nous espais d’entesa, deixava clar la nova estratègia de ER.

Puigdemont va participar a les eleccions legalment. Els del 155 que ho van permetre creien que ER guanyaria. No complint-se el desig, l’Estat espanyol i botiflers utilitzen la via judicial per anul·lar-lo. Els de les CUP van fer impossible també que Jordi Sánchez i Jordi Turull fossin investits.

Calia anomenar(investir) President. Unes noves eleccions deixaven clar la incertesa per saber quina part del control autonòmic els corresponia.  JxCat tenia a les seves mans denunciar que amb aquest escenari, ni Govern efectiu ni un Parlament majoritari per la República. I per no sabem quins setze ous, Quim Torra, independent en termes partidistes, va ser l'escollit. Només sabem que va ser associat de Reagrupament.

Quedava clar que JxCat, ER i les CUP no investint al MHP Carles Puigdemont, acceptaven la llei espanyola, tots. Acceptaven també que Catalunya ni governa ni legisla altra cosa que el que permet l’Estat espanyol. Quedava clar també que ER i les CUP pensaven que Torra seria un President mal·leable i fins i tot una mica titella.

Quim Torra és President de Catalunya, no de la Generalitat imposada per la segona República espanyola, pel fet de que s’ho ha guanyat, sinó perquè ens ha donat autoestima i per sobre de tot ha decidit que amb deslleials, amb suposats afins i amb una recula de bojos hiperventilats independentistes, el més important és deixar clar uns valors democràtics, i que la dignitat no té preu i que ell està disposat a ser-hi fins on calgui per defensar drets i Catalunya.

Gracies MHP, company i potser amic Quim Torra. Espanya i la seva injustícia potser te inhabilitaran, però tothom ha de saber que vos sou llavor per dignificar i situar Catalunya on mereix.

Quim t’has enfrontat a la justícia espanyola, al “Gobierno de España”, al seu Estat. Ara només cal que exerceixis la prerrogativa que tens com President; Fot fora del Govern als de ER i tots els camàndules vividors com assessors i desprès convoca eleccions al costat del MHP Carles Puigdemont. Aquest cop ha de quedar clar que la unitat la volem nosaltres i que ni ER ni les CUP l’han volgut mai. JUNTS per guanyar sense penyores i la resta que faci el que vulgui. Després del fet Puigdemont, de deixar sense soldada als diputats exiliats, de retirar-vos l’acta de diputat i de pactar una taula de diàleg falsa en nom del govern que presideix sense saber-ho és el mínim que ER és mereix.

Anem a les eleccions amb claredat. Saben que no podem fer un altra govern de coalició amb ER ni amb els de les CUP. Vostè que no és juga res deixeu clar: Catalans si voleu la independència tothom amb el MHP Carles Puigdemont i JUNTS. La resta submissió, misèria i la desfeta de Catalunya. Ara MHP Quim Torra vostè decideix.


0 Comments

UNILATERALITAT

19/9/2020

0 Comments

 
Picture

Una de dues, o els de ER ja han oblidat els nos reiterats del PP, PSOE, i C’S a fer una consulta no vinculant, un Referèndum vinculant, o qualsevol acció per decidir, o directament pertanyen a un partit on la paraula independència, només ha estat un parany per aconseguir vots, o per demostrar una certa solidesa de partit i institucional per negociar seitonets.

Els de ER potser, o si, no s’han adonat que ara al segle XXI, amb la globalització de la economia i dels virus, la lluita de classes tot i ser certa, ja és historia. Avui el que volen defensar, sobre tot els autoanomenats d’esquerres és un poder eixamplat i justificat sota les gran consignes d’ahir, llibertat, igualtat i fraternitat. Grans paraules avui buides de contingut. “Avui ets lliure si tens poder i diners. Avui la igualtat és impossible perquè cap sistema actual ho permet. Avui la fraternitat queda reflectida amb que uns ho tenen tot i molts no tenen res”.

La primera consulta no va venir de la ma de les esquerres catalanes. Va venir des de CDC de la ma del MHP Artur Mas. ERC i ICV van fer mans i mànigues per destarotar la consulta. Menys mal que alguns personatges de les CUP com el David Fernández i van creure. Per cert els que han pagat per fer una consulta no vinculant han estat tots de CDC. De moment la unilateralitat no formava part del relat, però l’incipient repressió del Estat espanyol des de les seves clavegueres (Operació Catalunya), deixava clar que el dret d’autodeterminació via Referèndum pactat em Espanya i el seu Estat era i és un impossible.

El pensament i actituds franquistes provinents del poder estatal sempre ho ha deixat clar. “En España solo hay españoles, una Nación, una lengua oficial y un poder politíco y económico instalado en Madrid y controlado y ejecutado desde Madrid”. Relat que des de Castella, amb els borbons i dictadors han defensat via fusells, assassinats i repressió indiscriminada.

ER ens proposa cada dia, i desprès de la sentencia del judici farsa, que la rendició és el camí. Acumulació de forces. Eixamplar-nos amb tots aquells que creguin que un referèndum pactat és el camí i mentrestant; acatar, acceptar, sotmetre’ns, callar, desmobilitzar, i sobre tot impedint la unitat del independentisme.

Creure que perquè de tant en tant la justícia espanyola incrimina algú dels seus vol dir que al Estat espanyol la justícia és justa, per ser suaus els hi diem que estan poc informats. Espanya i el seu Estat no deixaran d’utilitzar la via judicial governin les esquerres o les dretes. “La fiscalia de quien depende”. “Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado” Ja ho diea el C. Duc d’Olivares.

No ens auto enganyem. Pels espanyols les eleccions a Catalunya són autonòmiques amb dependència total a la legalitat espanyola. Poden convocar-les (155), poden triar Presidents, poden destituir Presidents, diputats i tancar tot un Parlament i deixar sense poder de gestió a tot un Govern. Aquesta és la realitat política i legal a Catalunya mentrestant siguem part d’Espanya i el seu Estat.

La via que ens queda per fer efectiva la capacitat per decidir i ser lliures com a poble la tenim a les nostres mans. És el nostre dret universal. Fer-ho és possible i no cal inventar nous camins ni drets internacionals. Tenim un Parlament que obté la legitimitat dels vots que emeten els ciutadans i davant l’oposició que manifesten reiteradament els de la via negacionista, judicial, repressiva i anorreadora per pactar, només ens queda la via legitimada pel vot per actuar unilateralment des de el Govern i des de el Parlament. La via unilateral és legitima. Ningú hauria de tenir el poder per limitar el dret a decidir unipersonal o col·lectiu.

El problema i és un greu problema és que de moment les tres forces representatives per aconseguir la independència estan dividides i el que és pitjor immersos amb lluites caïnites, autodestructives tant ferotges que poc a poc ens situen en camins sense retorn.

No podrem canviar les directives de partit perquè no controlem les seves estructures. No podrem evitar que les direccions actuals d’alguns partits continuïn treballant per garantir el fracàs i submissió dient-nos que amb les esquerres espanyoles algun dia ens entendrem.

El que si podem fer, és reflexionar si nosaltres, els que des de el carrer demanem la unitat, si podem exercir-la i la resposta és si. Donem per una vegada el nostre vot a una de les opcions per la independència. Que guanyi per majoria absoluta al Parlament, que no hagi de negociar investidures, govern, mesa del Parlament i que ens hagi dit amb campanya que la majoria és per implementar la República i defensar-la fins al final.
​
Avui i per quan toqui, des de aquest humil bloc avancem que treballarem perquè Junts (Junts per Catalunya) guanyi. Cap vot a ER ni cap vot per les CUP. Els que han treballat per desunir-nos no mereixen cap vot independentista. Els que anem a peu. Els que no som res en política, som amos del nostre vot. Demostrem-los que si que podem tenir unitat. La unitat del vot.


0 Comments

EL PDeCAT

16/9/2020

0 Comments

 
Picture

Creiem que hores d’ara, malgrat els adversaris i enemics eterns del catalanisme, podran negar que des de les cendres de CDC, alguns dels seus militants, ahir autonomistes han abraçat  l’opció independentista. Be, els negacionistes segur que si. Són fets i des de els fonaments de CDC ha sorgit, primer el PDeCAT (Partit Demòcrata), després el PNC (Partit Nacionalista Català), de forma col·lateral La Crida, una coalició JxCat i ara un partit, Junts (Junts per Catalunya).

L’objectiu d’aquesta evolució, més ideològica i netejadora que organitzativa de moment, s’ha fet per perdre el llast “d’una corrupció” no gaire transparent,  i per d’altres per competir electoralment donada l’evidencia de que amb l’Estat espanyol algun dia ens haurem d’independitzar i no és el mateix fer-ho amb control territorial que sense.

Que els adversaris i enemics politics, encara a dia d’avui recordin i treguin sempre que puguin el 3%, els ex convergents, els neo convergents, només te una explicació; 23 anys de Govern de CDC i el partidet de UDC. I això fa mal.

CDC va trencar amb UDC. Duran i Lleida, el de la tercera via, va fracassar anant per lliure i avui és un cadàver polític. CDC amb el MHP Artur Mas va aconseguir guanyar unes eleccions (25/12/2012) i tot i venir d’una majoria de 62 diputats en va obtenir 50. Forcadell havia demanat que és posessin les urnes i el President les va posar dos anys abans d’acabar la legislatura quan no calia.

CDC aguantava i força be els embats politics i judicials. Fins i tot CDC va ser capaç de pactar amb ERC i d’altres forces independentistes i republicanes per crear la coalició de Junts pel Si. Abans el President va fer possible el 9N amb un cost personal, però que quedaria compensat per situar les bases d’una nova organització, el PDeCAT. I tot això malgrat el desgast produït per les llancívoles insinuacions i mal hi fetes provinents de ER, Cup i Comuns.

El PDeCAT però és va fundar amb gent de tot tipus. La transversalitat començava a situar-se com element polític de futur. A  l’hora personatges, de la convergència de sempre, i que no volien deixar el seu minso poder territorial i organitzatiu i eren. Eren les restes de CDC. De res va servir liquidar CDC. Els enemics i adversaris han continuat fins avui insistint que el PDeCAT era com l’antiga CDC. És volia fer un rentat de cara. Hem d’admetre pels que van aguantar que una part de raó hi era.

Van ser els de les CUP els que per fi situaven el trencament entre CDC i el PDeCAT. Llençar a la paperera de la historia al MHP Artur Mas i investir al MHP Carles Puigdemont va fer possible una certa regeneració del PDeCAT. Puigdemont sabia que els seus postulats estratègics no eren compartits per una part de la direcció del PDeCAT i a l’hora d’una tacada deixava clar que el independentisme no volia la unitat, els partits, i deixava clar que prescindir del PDeCAT per anar a les eleccions sumava. D’aquí la coalició electoral de Junts per Catalunya, amb un èxit constatable.

Presó i exili han acabat per reblar el clau i la repressió institucional i estatal d’Espanya ha fet que els partits pro independència és tornin a definir políticament. ER amb una estratègia que vol eixamplar, que vol ser pal de paller i que ja ha perdonat als repressors ara són antagònics amb Junts. Els que quedaven somiant el paper i èxits d’una nova convergència i sabent-ne en minoria han fugit hi ha muntat un nou xiringuito( la Pascal). I els que queden no han entès la proposta del Puigdemont, o si, però quedar-se sense poder estructural fa mal. Un partit, Junts, per fer política i guanyar objectius, no per fer el mateix, col·locar i controlar espais territorials.

Ni el PDeCAT podia assumir el control orgànic, ni La Crida, ni la coalició actual de JxCat. El Consell per la República ha de ser altra cosa. El debat s’ha situat a l’orbita d’un Carles Puigdemont President i una direcció del PDeCAT que vol i pretén mantenir espais de poder i control. Guanya Puigdemont i perden els David i els Bel.

Que els del PDeCAT pretenguin jugar ara la carta del MHP Artur Mas, és un greu error i demostra que la unitat no la volen ni internament. Ens felicitem del paper i discurs jugat fins ara pel MHP Artur Mas. Mentrestant existeixi el PDeCAT jo hi serè, ara be que ningú compti amb mi per combatre al MHP Carles Puigdemont i per no fer-ho no formaré ni serè membre de cap llista. Diu el MHP Artur Mas. Tot obert, però a aquestes alçades creiem que el PDeCAT és un cadàver polític irrellevant.
​
Llàstima que la direcció del que queda del PDeCAT no hagin llegit que primer és Catalunya, que el partit és una eina, i que aconseguir la independència és l’objectiu. La resta no te cap rellevància ni el paper que pugui tenir el MHP Artur Mas en aquest afer que de moment confronta més que suma, sobre tot perquè ni ell s’aplica la màxima del dret a decidir. O amb Catalunya República Estat independent, o amb els que volen tirar de beta uns quants anys.


0 Comments

LA LLENGUA COM ELEMENT DE DIVISIÓ

15/9/2020

0 Comments

 
Picture

Els espanyols unionistes d’antuvi ho han tingut clar. Monarques i dictadors, castellans i espanyols sempre han mantingut que per unificar cal tenir els elements unificadors adequats. Llengua i historia han estat els seus pilars. Els poders institucionals politics, administratius i armats ho fan possible, tot i que desprès de tres segles, de moment, no han pogut.

Curiosament, sempre, i diem sempre, desprès de sotmetre Catalunya les primeres decisions dels ocupants ha estat prohibir la llengua catalana i qualsevol referència a la historia i cultura en general del catalans.

Actualment ens han fet creure, des de els centres de poder espanyols unionistes, que des de el 1978 Catalunya viu amb plenitud i amb un estat de dret que garanteix que el català i el castellà conviuen amb igualtat.

No és cert. Constatar avui, segle de les tecnologies que garanteixen la informació, que des de l’Estat i partits d’obediència espanyola, les llengües, menys la castellana, han estat minoritzades i el català “prohibit hi ho amenaçat”, no costa gaire. Prohibit al Congrés i Senat espanyols. Prohibit al Parlament Europeu per manca de suport del PSOE, PP, C’s i UP. Prohibit a les fronteres de Catalunya. Prohibit a la GC i policia espanyola quan fan controls als aeroports i ports.

El fet antic i modern per espanyolitzar-nos és vigent. La llengua castellana imposada per dret de conquesta durant i desprès de l’imperi castellà, avui continua sent omnipresent a les institucions i mitjans de comunicació, deixant clar que la resta de llengües sobren.

Que la divisió resta força, és un fet inqüestionable. I que la immersió lingüística a Catalunya és una fal·làcia també. Si més no a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Si ens cal fer alguna immersió potser millor fer-ho amb una llengua que a la Unió Europea sigui universal i sembla que no és el castellà, és l’anglès. El castellà a Europa sempre ha estat menyspreada com llengua d’us. Perquè serà?

No és gratuït que des de opcions politiques espanyoles instal·lades a Catalunya, és faci una defensa esperpèntica del castellà coma llengua perseguida a Catalunya. Fins a dia d’avui no tenim constància que catalans aventurers hagin anat a d’altres indrets peninsulars amb l’objectiu d’imposar la nostra llengua. Al inrevés si, malgrat que de vegades és feia per necessitats de supervivència i d’altres, recolçant l'objectiu estratègic per castellanitzar-nos.

El debat de si a Catalunya el castellà, una vegada independents, ha de tenir el mateix estatus que el català, és ara mateix un debat interessat i per dividir-nos. Catalunya existeix perquè té la seva llengua, el català. Una Catalunya que oficialitzes el castellà, el que fa és sentenciar la pròpia. Catalunya Estat lliure en forma de República, ha de deixar clar que ho és perquè és una Nació amb una llengua, una historia, unes costums, una manera de ser i fer, i que això en cap cas vol dir que les seves institucions no siguin respectuoses amb la resta de llengües i cultures planetaries.

El castellà llengua oficial a Espanya. El català llengua oficial a Catalunya. El basc a Euskadi. El gallec a Galicia. El dia que el català sigui cooficial a Espanya, aquell dia en comencem a parlar. Mentrestant, avui i dema a Catalunya viure en català ha de ser la màxima fins l’alliberament total. I qui cregui, que viure amb català  és un menyspreu per d’altres, ho lamentem. Ho fem perquè és el nostre dret i perquè mai hem obligat als que han vingut de fora que vinguin. El que no poden fer els nous vinguts és dir-nos que els seus drets d’origen valen més que els nostres.
​
Per nosaltres no hi ha debat. Per nosaltres és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya. Per nosaltres és català tot aquell que el parla i l’entén. Per nosaltres no és català aquell que viu i treballa a Catalunya amb la pretensió d’imposar altres trets nacionals i lingüístics. El debat s’ha acabat.


0 Comments

INDULT, AMNISTIA. INDEPENDÈNCIA

13/9/2020

0 Comments

 
Picture

És l’Estat i el seu Govern qui exerceix la gracia legal per indultar o fer una llei d’amnistia. Indultar és l’opció graciable que a proposta del “Gobierno de España”, sanciona el cap d’Estat. (La Constitució espanyola regula els indults d’acord una llei del 1870).

Indultar és sinònim d’acceptació. A España però, els indults van per barri. Si és un espanyol unionista el que ha delinquit, i és indultat, mai és publicitat que és un indultat que ha acceptat la seva delinqüència.

Estem segurs que si finalment la Bassas i Forcadell, de moment els dos únics presos politics pels que s’ha demanat indult, són indultades, el que és publicitarà és que han renunciat als seus objectius politics.

Amnistiar, que s’ha de fer amb una llei, és un pel més complicat. L’indult només requereix l’acord del “Gobierno de España” i el vist i plau del cap del Estat. La Amnistia requereix una llei que s’ha d’aprovar al Congrés.

Els indults possiblement els veurem, la llei d’amnistia mai. Com poden amnistiar a culpables de voler trencar la sacrosanta unitat de España. Fer-ho seria acceptar que els presos politics són innocents. La llei d’amnistia del 1977 és va fer per amnistiar als colpistes del 1936, deixar clar que no és demanarien comptes pels seus assassinats i mal hi fetes i sobre tot deixar clar que entre els nacionalistes espanyols les diferencies només és manifesten per saber qui te el poder.

Amnistiar als independentistes és un oximoron i si aquests renuncien al que pensen, amb l’indult ni ha prou. Sembla que la majoria dels presos politics no tenen cap intenció d’abdicar dels seus pensaments i objectius. Sembla, donada la sed de venjança dels espanyols unionistes, que els condemnats compliran tota la condemna i fins i tot sense gaudir dels beneficis de la llei i reglament penitenciari.

Sembla que els de ER ens volen fer creure que donant suport reiteradament, investint, aprovant lleis, reials decrets, decrets, mocions, a un govern pretesament d’esquerres però que viu amb la mateixa reforma laboral, llei mordassa, contenció del dèficit i pressupostos del PP, que tindrem una llei d’amnistia, i que això només és pot fer des de l’autonomisme i la creença que algun dia Espanya serà un Estat federal.

Del PP, ahir AP,sempre ho hem sabut. Són franquistes, són nacionalistes espanyols i per ells Espanya és la Nació. Avui C’s, Vox, formen part del mateix. Aquests són els de dretes, espanyols nacionalistes i amb l’objectiu clar per liquidar qualsevol aspecte contrari. Com, els hi és igual, compten amb tot un Estat i les seves clavegueres.

Del PSOE, avui convertir amb el Partido Español, només podem afegir que són tant nacionalistes espanyols com la dreta espanyola. Els fets són tossuts i quan el PSOE ha governat amb majoria absoluta o relativa, l’únic que mai va fer, és treballar per reconvertir l’Estat franquista amb un de federal. L’únic que van fer és mantenir un Comitè Federal del “partido” que només servia per pagar viatges i dietes i manllevar la realitat dels pobles peninsulars. Un C.F. on només és parlava i s’escrivia en castellà. Com ara.

Els de Unidas Podemos que per fi han tastat una part del poder, ja han deixat clar que són patriotes espanyols, ho diu el Pablo Iglesias, pretenen rebaixar el càstig als independentistes. Governar amb els del 155, aliats del PP i C’s, no els fa cap vergonya. El PSOE no promourà una llei d’amnistia. Ho tenen clar fer-ho seria posar a tot l’Estat contra seva. UP s’està empassant tots els gripaus del PP i callen. Són la nova estafa del 14 M. La seva rebaixa és tant falsaria com la taula de diàleg.

Un escenari que malgrat els de ER ens vulguin fer creure que va a favor nostre, el que és evident és que de moment els presos politics i exiliats ho seran fins que compleixin, uns la condemna i els exiliats no passin per la justícia espanyola.

Assumir que els presos politics i exiliats, és un preu petit per conservar el poder autonòmic, és deixar clar que els politics, si més no els de ER, si dediquen per una bona soldada. Alliberar-los i fer que els exiliats retornin és tant senzill com guanyar les properes eleccions, convertint-les en plebiscitàries, i implementar la República ja proclamada i la nova legalitat també aprovada, Llei de Transitorietat jurídica del 2017.

Els exiliats no només serien lliures a Europa, ho serien a Catalunya i els presos politics de Espanya si no fossin alliberats immediatament serien hostatges. Tot i que si arribat el moment són a les presons de Catalunya, només caldria obrir les portes i deixar nul·la la sentencia d’un tribunal de justícia espanyola franquista.

La resta és dir-nos que la política i els politics són una estafa i que no cal defensar-los perquè mai compleixen i no és això companys, perquè alguns si que compleixen i fins i tot ho fan donant la vida si cal.
​
Postdata. No Jordi Sánchez, si la cosa va d’esperar molts anys ja hem perdut. No Oriol Junqueras i Marta Rovira, si la cosa va de demostrar durant molts anys que ens mantenim fidels a un somni, ja hem perdut. Sobre tot perquè Espanya i el seu Estat només volen temps. De moment ja han disposat de més de tres segles.


0 Comments

MARTA ROVIRA

9/9/2020

0 Comments

 
Picture

La secretaria general de ER Marta Rovira, que viu exiliada a Suiza, s’ha destacat durant gairebé el tres anys d’exili per tenir la boca callada, a no fer costat al MHP Carles Puigdemont i resta d’exiliats i sobre tot a gaudir d’unes “vacances pagades”. A  dia d’avui encara no sabem de que viu ni que ha fet per la causa.

El més sorprenent és el retrobament amb el Junqueras des de un llibre que sembla la resposta a un que fa estona ja és va publicar. El títol prou rimbombant, “Tornarem a vèncer” (i com ho farem), és l’eina que faran servir per mantenir els adeptes.

Direcció Unitària, ens diu la Marta, “la que va existir” i ens va permetre arribar a un objectiu comú. La que va deixar d’existir desprès del 1 d’octubre i que porta tres anys sense existir. Una existència tant efímera com volgudament inconsistent.

La Marta Rovira, la silenciosa, la callada, la inexistent durant tres anys d’exili, si tinguis un mínim de vergonya i autoestima, el que hauria de fer és callar. Potser no és possible fer-ho si és depèn de la soldada del partit per mantenir l’exili.

Ni la Marta Rovira ni l’Anna Gabriel han fet res per mantenir la flama i la lluita per la independència de Catalunya. El seu exili és irrellevant, i el de la Marta no serveix ni com argument per deixar clar que ER estava a les verdes i les madures. Ni els serveix per magnificar l’Oriol Junqueras  empresonat, contra l’exili del Carles Puigdemont en llibertat.

Hem de ser més. Mai diuen quants. O ens en sortim amb la taula de diàleg o ens carreguem de legitimitat. Sembla que ara no en tenim. Hem de guanyar totes les eleccions. Tampoc diuen fins quan. La independència la proclamaran els que no són independentistes diu en Joan Tarda. Torrent l’anima institucional que traeix i incompleix els pactes i una ER que traeix al MHP Quim Torra pactant, amb el “Gobierno de España més progressista”, a les seves esquenes, investidura, taula de diàleg i estats d’alarma. Una ER que ara reclama una Direcció Unitària. Deu ni do.

Amb un mínim de decència, la Marta estaria al costat del Puigdemont, del Comin, del Lluis, de la Ponsatí i del Consell per la República. Junts al exili per mostrar-nos que la “direcció unitària” no és un bluf i sobre tot que tot el que té a veure amb la internacionalització és fa des de la més estricta lleialtat i unitat. Estar callada i veure com ER escampa ara la bona nova des de la critica deslleial perquè aviat tindrem eleccions, ho diu tot, sobre tot perquè a dia d’avui encara estem esperant saber que cony s'ha fet des de Suiza i per Catalunya.


0 Comments

LA VIA UNILATERAL CALAIX DE SASTRE

7/9/2020

0 Comments

 
Picture

L’Oriol Junqueras, l’afable i amorós cristià, ara ens diu per escrit que la mala llet només l’exerceix amb els independentistes allunyats del mon exclusivament d’esquerres. Sorprenentment, s’atreveix a fer un pas més dins la disbauxa i memòria de peix bullit. Ara i amb un morro increïble amenaça a España, al seu Estat i Gobierno amb la desobediència i la unilateralitat.

Ara ens diu que si no hi ha pacte amb España el seu Estat y Gobierno per que fem un Referèndum, abonaran la via de la desobediència i unilateralitat. S’ha de ser mala persona, fals i molt poc cristià, vaja un perfecte hipòcrita dient-nos que si guanyem unes quantes eleccions, Espanya, el seu Estat i el Gobierno de torn, a aleshores si que ens deixaran fer un Referèndum. Avui la “desescalada repressiva” és d’agrair i els que més la noten són els presos politics. Fet que ens diu que el referèndum pactat el tenim a la cantonada. S’ha de ser imbecil.

Igual Junqueras no pot exercir de euro diputat per culpa del MHP Carles Puigdemont. Igual la culpa de no fer la feina per ser lliures la te el MHP Artur Mas i la seva abraçada amb el David Fernández. Segur que amb el Sánchez i Iglesias ja ho tenim fet, només cal que els garantim que governin a Espanya durant uns quants anys més. S’ha de ser inútil o molt ambiciós en termes personals per fer una afirmació d’aquestes característiques amb la repressió que estem reben els catalans.

ER contra el 9N. ER alterant les seves primàries per l’Alcaldia de Barcelona. ER rebutjant la unitat. ER obeint la injustícia espanyola i trencant els pactes de Govern amb JxCat. ER investint al Sánchez responsable del 155 i la repressió actual a canvi d’una taula de diàleg sense continguts i dilatòria en el temps. ER convertida en una maquina de col·locació a imatge dels partits espanyols. ER que renuncia a la confrontació intel·ligent amb Espanya i el seu Estat. Insistim ER és un frau polític amb l’objectiu d’impedir que Catalunya sigui un Estat en forma de República.

Podríem dir que venen eleccions i cal fer el que calgui, inclòs mentir, per engruixir la borsa de vots. Fins i tot dir que a les escoles farem classes de religió islàmica. Que farem desobediència, que la via unilateral és te present, però ja no cal, avui i cada dia que passa va quedant clar que l’oferta de ER és  pura falsedat demagògica a l’alçada del que són l’Oriol Junqueras, el Rufian, el Tarda, el Sol, l’Aragonès i la resta de corifeus instal·lats al pessebre públic. Ho diem perquè o és un engany la renovació dels supòsits de desobediència i unilateralitat, o l’eixamplament amb els que no són independentistes era una cortina de fum.

Que ningú de ER oblidi que el 155 i la repressió sostinguda que patim ve de la ma del PSOE-psc ara avalada per UP. Que ningú oblidi que els màxims defensors del regim del 78 són el PSOE, PP, UP, VOX, C’s i Comuns. Aquest són els que vetllen perquè la màxima franquista del “todo atado y bien atado” sigui etern.
​
ER tot i que tingues 68 diputats i el resultat electoral amb vots fos del 50% + 1 ni desobeirien ni utilitzarien la via unilateral per implementar la República. ER és un frau polític. Millor dit són els que practiquen la unidireccionalitat, la fraternitat i solidaritat amb els espanyols a major gloria de la unitat d’Espanya. Sembla que els de ER hagin oblidat perquè volem ser lliures i tenir la capacitat de gestionar els nostres recursos.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.