ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ÉS, MHP DEL PARLAMENT DE CATALUNYA I DE JXCAT

31/7/2022

0 Comments

 
Picture

De moment no sabem com respondrà JxCat a l’afer Borràs. Sembla que necessiten temps per no actuar amb calent. Igual és refreden amb les vacances.

El que si sabem, és que cinc diputats miserables, legitimant la justícia espanyola i la guàrdia civil, han destituït a Laura Borràs com Presidenta del Parlament de Catalunya. Incomplint amb el dret a la innocència i amb el que diu el propi reglament de la Mesa del Parlament.

ER, CUP, Sociates i altres satèl·lits, fa estona que van condemnar a la MHP Laura Borràs. Van començar amb el Mas, i van continuar amb el Puigdemont, Torra i ara li ha tocat a la Laura.

És indubtable que la Laura no és ni ha estat plat de bon menjar. Acabar amb els privilegis dels funcionaris sempre te cost. Voler reformar el sagnant tema de les dietes també. I que donés exemple, no cobrant dietes, no utilitzant la tarja per despeses varies, és transforma amb un còctel d’un tots contra ella per impedir qualsevol canvi.

Però amb això la Laura no n’ha tingut prou. Tossudament i per convenciment ha volgut fer de la presidència un ferm clam de l’1 d’octubre i treballar per implementar la República catalana. El que representa i diu són els elements força que ha determinat una caçera vergonyosa feta per la fiscalia i judicatura espanyoles,  i obertament per ER, CUP i PSOE. La resta de Grups per descomptat.

El 28 de juliol del 2022 serà una nova data per recordar en negatiu. No va ser Espanya i el seu Estat, els que van liquidar la Presidenta,  van ser els presumptes companys de viatge els que han fet de BRUTUS.

Era però d’esperar. La incomoditat de la Borràs pel que defensa, per com és, pels seus fets i propostes, no lliga amb els que avui defensen autonomisme en lloc d’independència. Ho tornem a dir; quan renuncies als principis per un tros del petit poder que et deixen els espanyols, ets un venut. Aquí i a la Xina popular.

Laura Borràs, de moment, També és presidenta de JxCat. Ho és gracies a un pacte familiar, on les distribucions del poder orgànic ja van quedar clar a la tria del executiu i amb les resolucions de les ponències al Congrés.

Mala peça al taler per en Jordi Turull. Sempre recosint. Sempre treballant per apaivagar els embats de ER contra Junts hi ho membres del partit. I el que és més complexa, donat que Junts està conformat per una transversalitat ideològica que és el que li dona força com partit i al seu projecte. De fet i a la practica liquida la pretensió d’alguns per convertir Junts amb la nova convergència del segle XXI.

No sabem quina serà la resposta del executiu de Junts a la defenestració de la Borràs. Sembla que una part de l’organització reclama el que és va aprovar al Congrés, que la militància decideixi. Pelut, si no és fa res, ni tenim la resposta a l’alçada del que els cinc miserables han fet, Junts internament s’aboca perillosament a un conflicte intern.

Les dues opcions sembla que estan obertes. Continuar al Govern de coalició amb l’argument que si no anem junts no podrem complir amb el pacte de Govern, o trencar amb ER i PSOE.
La primera opció té costos politics i electorals, segur. No és el mateix gestionar i tenir garantida la soldada per alguns que la travessia del desert.

La segona és mes arriscada i pressuposa que principis i objectius són el que determinen perquè som un partit i eina per la independència. Argument i motius per trencar, al marge de tenir un trosset de la gestió autonòmica, en tenim a cabassos.

Les declaracions de personatges destacats de ER foten tralla permanent contra tot el que fa i  diu JxCat, és un fet indiscutible.

Continuar al Govern vol dir que s’entoma i se n’és corresponssable de totes les decisions que pren. La darrera reunió de “la taula de diàleg” no va ser entre ER i PSOE-UP, va ser entre Governs i ven clar que ho van deixar.

Aparentment, sembla que una part del partit, de Junts, van deixar sola a la MHP Laura Borràs. Junts no va fer cap crida a la organització per estar al Parlament fent-li costat. Pitjor, ni la majoria de diputats de Junts. No farem especulacions del que vol dir, però no pinta be i, si la direcció opta finalment per decidir que la continuïtat a Govern val la defenestració de la Laura Borràs, alguns consideraran que el projecte suprem de JxCat és una “camama”.

Va ser l’autonomisme, la seva gestió i la certesa que amb Espanya i el seu Estat mai podríem decidir, la llavo d’un escenari impensable on la independència sures com l’única proposta per ser lliures i amb capacitat per “decidir-ho” tot.

La gestió va ser la via de CDC per intentar millorar la vida dels catalans. Avui són els de ER els que ens diuen millor la gestió que la confrontació. NO són però, ni aprenents del Pujol. Ell com a mínim sempre portava algun peixet al cove.

L’executiu de Junts pot decidir que millor gestió i col·locació que oposició. Si finalment és pren aquesta decisió els que hauran liquidat a la MHP Laura Borràs no hauran esta només els cinc miserables, també ho hauran fet els del executiu de Junts.
​
Ho s’està amb la fiscalia, judicatura i policies espanyoles legitimant-los i donant-los credibilitat a totes les trames corruptes que ja sabem que existeixen o al costat de la Laura Borràs, fins i tot encara que administrativament se li imputi una mala gestió. Sobre tot perquè ningú té la capacitat absoluta de no equivocar-se mai.


0 Comments

LAURA BORRÀS. MHP DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

27/7/2022

0 Comments

 
Picture

Aquest dijous dia 28 de Juliol pot ser recordat com l’enterrament, en termes politics, de moltes coses. Si finalment ER, CUP, PSOE i Comuns a la mesa, aplicant l’apartat del reglament de la Mesa que no se li pot aplicar  a la MHP Borràs, és trencaran pretesos idil·lis pactats, i voldrà dir:

Que mai hem tingut 74 diputats per la independència. Ni per desobeir, ni per construir estratègies per l’objectiu suprem. Ser lliures i un Estat. De moment per l’únic que ha servit és per legitimar al PSOE del 155 i UP i practicar el traga-la sobre temes espinosos com el del espionatge.

Que el 52% de vots pro independència, majoria de vots ens deien per no dir-nos que fer, avui ja podem afirmar que va ser una estafa, que se’ns va vendre per fer un Govern de Coalició amb full de ruta inclòs. I fa estona que hem descobert que només està servint per fer autonomisme i aplicar la legalitat dels vencedors del 18 de juliol.

Ho han decidit. Laura Borràs no ha de formar part de cap equació. Demà, segurament companys de viatge, pretesament de la Laura, faran de botxins. Els hi serà igual, són manats que creuen que la actituds ignominioses no va amb ells, qui llepa és el partit. Quanta ignorància, avui tothom recorda qui va assassinar al Juli Cèsar, és deia Brutus. Però tant s’ha val tenen l’ordre i compliran. No fer-ho, seria la fi de la seva carrera política.

El més llastimós i miserable és l’argumentari que fan servir. Cap diferencia entre el que diuen els pretesos indepes i l’espanyolada d’esquerres i del 155.
​
JxCat aquest cop, desprès de tot el que ha entomat, com a malifetes de ER, sinó pren decisions valentes, defraudarà, potser no a tota la militància, però a una majoria i, dels seus votants, segur. La dita democràtica i els valors justos, requereixen que de vegades, per no dir sempre, siguem capaços de proclamar en veu alta, que si obtenir el poder requereix abdicar dels principis democràtics, que sal fotin on els càpiga.


0 Comments

LA TAULA DE DIÀLEG

26/7/2022

0 Comments

 
Picture

Sembla que aquesta setmana hi haure reunió al voltant d’una taula anomenada de diàleg. Sembla també que de moment ni ordre del dia  ni que els de JxCat s’asseguin.

ER té una molt mala peça al taler. Van ser ells i, ningú més, els que van posar com condició aquesta taula, amb uns pactes per complir, i uns indults parcials que fins i tot preocupen al Junqueras. El Cuixart de moment a Suiza.

L’acord original era que hi havia un reconeixement polític del conflicte entre Espanya i Catalunya i que era una taula per parlar de tot. Avui podem constatar que el conflicte cada dia és més èxplicit i que de moment no hem tingut cap proposta del poder espanyol per resoldre’l.

No sabem si els experts de ER escolten amb atenció o no. El que si sabem, perquè ho hem escoltat i llegit és que el Sánchez del PSOE no para de dir que ni independència ni dret a la autodeterminació. I mentrestant cada dia en sabem més coses de l’operació Catalunya i de com l’Estat espanyol ha funcionat per eliminar el moviment pro independència.

Desprès dels desastres electorals a Castella la Mancha i Andalusia per part del PSOE, és previsible que el canvi de cicle electoral al Estat espanyol sigui més que real.

ER per justificar la seva estratègia, ens ha dit que tot el suport al “Gobierno de España” era per impedir l’assalt de la dreta a la Moncloa. De moment molt encertats no van.

El problema és que les esquerres espanyoles, per ello del internacionalisme de classe, són el mateix que les dretes espanyoles franquistes si del que és tracta és de defensar la integritat territorial peninsular. Traduït vol dir que esquerres i dretes espanyoles aniran sempre a una contra la independència de Catalunya. El 155 va ser la regla del 9.

Avui JxCat sembla que per fi s’ha posat les piles sobre la taula de diàleg. Però no ni ha prou. Quant els teus aliats i companys de viatge tenen la seva estratègia oposada a la teva, només el divorci ho pot aclarir tot.

JxCat, suposem, que te molt clar que avui el Govern de la Generalitat és un instrument de la legalitat espanyola, i que el president és un Virrei testaferro a les ordres de la legalitat estatal. Si alguns, creiem que pocs, sembla que queden satisfets gestionant les motlles que ens permet l’Estat espanyol el que no són és independentistes. No farem memòria del que no podem fer, del que no ens deixen fer i de l’espoli històric que patim. Tothom ho sap.

ER no només no vol la independència sinó que tenim sobrats fets que ens permeten asseverar que el seu objectiu és una República espanyola de caire federal. Ni els més entregats poden creure que és possible, sobre tot saben que el franquisme va ser capaç de teixir un entramat de suports inqüestionables.
​
I si, a JxCat li toca decidir. Ho gestionar una autonomia controlada i impròpia o jugar-se-la per la independència de Catalunya.


0 Comments

COMPARTIR ANIMES PEL PODER I NO PER L'OBJECTIU SUPREM, SEMPRE ACABA MALAMENT

25/7/2022

0 Comments

 
Picture

Les esquerres espanyoles i catalanes amarades d’una solidaritat impostada, més una policia, guàrdia civil, fiscalia i judicatura molt espanyols, van a per ella, la MHP Laura Borràs. I de retruc si també pot caure el diputat i amic seu en Dalmases, oli amb un llum.

De les clavegueres del Estat espanyol no ens sorprèn que ho facin. Ho estan fen avui, tot i que alguns s’entesten amb una des judicialització que no només no hi és, sinó que els fets demostren que s’agreuja.

El que és sorprenent és que ho facin els que van de “progres i d’esquerres”. Donar credibilitat a les clavegueres del Estat amb les referències politiques i al mateix temps per altres qüestions, l’únic que és fa és legitimar a tot un regim, el del 78.

JxCat te una bona patata calenta. Si cau la MHP Laura Borràs, cauen masses coses. Sobre en termes politics d’objectius i d’unitat. No és banal que tots els esforços dels que haurien de ser aliats per compartir el camí a la independència, que avui i amb excuses i arguments espuris, estan més al costat de les institucions espanyoles que dels lluitadors per la independència de Catalunya.

Com regidor de Santa Coloma de Cervelló he vist com l’equip de govern (ER + Comuns) ha fet el que totes les administracions que gestionen diners públics. Encarregar estudis i projectes per valor de 14.999 euros sense IVA. Fins i tot fer-ho a amics dels tècnics i mai se’ns ha acudit iniciar una cacera judicial.

La MHP no ha comes cap delicte. Només ha fet, si ha donat ella l’ordre, res més que complir la legislació espanyola vigent. No és cap delinqüent i, l’objectiu i únic, és destruir-la perquè no sigui alternativa a res.

Si JxCat no li fa costat sense fissures i assumint que fer-ho tindrà costos, JxCat deixarà de ser l’alternativa transversal per aconseguir l’objectiu aclamat al Congrés: INDEPENDÈNCIA O INDEPENDÈNCIA.


0 Comments

CINC ANYS I CADA DIA MÉS DEPENDENTS

23/7/2022

0 Comments

 
Picture

L’octubre del 2017, Govern, Parlament de Catalunya i poble ho varem deixar prou clar. Referèndum o Referèndum i és va fer malgrat tot un Estat organitzat per impedir-ho.

No serveix de res reconèixer que els líders del moment no van estar a l’alçada de la resposta democràtica i pacifica dels catalans defensant les urnes.

Els mateixos van tastar el pa que si dona. Uns engarjolats i d’altres al exili. Unes noves eleccions autonòmiques sota el 155, que pretenien normalitzar van deixar clar que l’independentisme no havia perdut molla. I és va tornar a guanyar.

Junts per Catalunya amb 34 diputats, ER amb 32 i les CUP amb 4. Majoria absoluta aparentment per la independència. S’havia d’investir al MHP Carles Puigdemont. Aquest era l’acord; Presidència de Govern per JxCat, Presidència del Parlament per ER. Els de les CUP, com sempre pendents de la seva revolució social.

JxCat va complir. ER no, i Quim Torra va ser-ne el nou MHP. L’esperit estrany de Jordi Sánchez, més antics convergents ubicats al si de JxCat, tot i que reconvertits, van defensar, com ara, millor tastar poder que fer d’oposició.

I la decadència del objectiu per la independència va iniciar la seva desescalada. És el moment de ER, pensen ells, i estableixen la seva estratègia que te objectius clars. Indults dels presos politics a canvi d’atorgar investidura al nou President del “Gobierno de España” i estabilitat.

ER inicia així la seva desescalada per apaivagar sentiments i objectius independentistes. La desmobilització és visualitza i la ANC i Òmnium deixen de ser els referents mobilitzadors. Tot el poder al partit. La societat a votar quan toqui i prou.

I per fi ER ho aconsegueix. ER al 2021, supera per un diputat a JxCat. Però els hi surt la primera pedra a la sabata, la MHP Laura Borràs.

Cinc anys de recentralització. Cinc anys d’incompliments pressupostaris. Cinc anys d’una repressió i judicialització incontestable. Cinc anys de gestió autonòmica sota la bota espanyola. Cincs anys on la causa general contra Catalunya, inclosos l’espionatge de politics, periodistes i empresaris no ha tingut aturadors. Cinc anys on la unitat estratègica brilla per la seva absència i on ER és permet el luxe d’insultar i crear relats falsos contra JxCat. Cinc anys on el President Aragonès s’ha sotmès als designis governamentals espanyols i no ha defensat amb fermesa als companys de viatge. Cinc anys on ER ens ha venut “una taula de diàleg”, on s’havien de tractar els temes de la autodeterminació i independència i avui ens proposen una desjudicialització i amnistia. Cinc anys on per ER l’enemic és JxCat dient que al Congrés de JxCat, que ha cridat independència o independència és de dretes. Cinc anys per que ER ara ens digui que l’impost de successió no s’eliminarà. Cinc anys per demanar-nos, ara que veuen el fracàs de la taula de diàleg, que JxCat si afegeixi.

Ho sabem, i creiem que la nova executiva de JxCat, no només ho tindrà present sinó que prendrà decisions. Les notes a l’agenda dels improperis de ER i CUP contra JxCat n’està farcida.

Qui cregui que JxCat pot acabar la “legislatura” amb ER, l’erra. ER ja fa estona que ha posat la directa per trencar aquest Govern. L’alternativa ja la tenen fa estona. Un nou tripartit amb suports externs.

JxCat, i no sabem si ho veuen, està liquidant poc a poc el redit que li va donar el MHP Carles Puigdemont. Des de el Govern de coalició, de moment de confrontació intel·ligent, res de res.
Si JxCat pretén per allò de millor tocar cuixa que ser oposició, acabar el mandat, qui s’estavellarà del tot no seran els de ER.

Decidir els deure del nou partit i creiem que la ponència política ho va deixar prou clar, fins i tot la continuïtat d’acords forçats.


0 Comments

COORDINACIÓ I SINCRONIA. SI MÉS NO HO SEMBLA

18/7/2022

0 Comments

 
Picture

Ja n’és de curiós, la judicatura espanyola a Catalunya més ER, Comuns i socialistes, tots empenyen perquè la MHP Laura Borràs plegui.

De res ha servit que Mossos, per indicació judicial no trobes cap anomalia sobre la gestió de Borràs pel seu pas al ILC. La guàrdia civil si. Policia patriòtica, UDEF, fiscals, jutges, ministres i un TSJE que amb judici farsa engarjola a tot un seguit de patriotes, o no. Institucions que practiquen la mentida i l'espionatge. Cap demócrata s'els pot creure i menys fer-los costat.

Tot un Estat compenetrat per engarjolar al MHP Puigdemont i ara per destituir i inhabilitar a la MHP del Parlament Laura Borràs.

Que ho facin des de les clavegueres no és cap sorpresa. Ho van fer amb el Mas, Trias, Tamara, CDR’s i ho estan fen amb els més de 3.000 represialiats, que és la normalitat de  l'Estat espanyol.

El que ja no és tant normal és que forces que s’autoanomen independentistes i altres d’esquerres i progressistes, que fins i tot han tastat el pa que si dona, coordinadament exigeixin que Borràs plegui o faci un pas al costat per salvaguardar la institució.

Ni d’esquerres ni progressistes. Són els nous legitimadors de la justícia espanyola d’arrel franquista.

Poca broma. ER va complir les ordres de la justícia espanyola per no investir al MHP Carles Puigdemont. ER va deixar sol i admetre la destitució del MHP Quim Torra, manllevant el mandat democràtic de les urnes. I si ara ER, a la mesa del Parlament votessin amb els comuns i socialistes la destitució de Laura Borràs, la resposta només podria ser una: Trencament   immediat amb el  Govern de coalició sense esperar cap consulta de la militància i, que els de ER facin el que vulguin. No fer-ho, voldria dir que JxCat abandona a la seva sort a la MHP Borràs.

I que ningú de JxCat ens digui que és més important ser-hi que defensar el futur de JxCat. Avis per navegants.


0 Comments

I TOT ES VA ACLARINT

17/7/2022

0 Comments

 
Picture

Segur que les resolucions aprovades, la Política, la Organitzativa, la Municipal i la Sectorial, malgrat l'esforç dels delegats per recollir sentiments contrastats de la societat catalana, no acontentarà a alguns.

Ara bé, el que ningú, només als qui fem por, podrà dir és que aquest Congrés no ha posat les bases ideològiques, transversalitat total, i organitzatives per apropar-nos a la independència el més aviat possible, saben que d’altres tenen altres estratègies on parlen i mantenen que el 2050 és una bona data.

Ho sabem, si tens capacitats, les que siguin, sempre es pot incidir per executar prioritats. Això si, sempre saben i deixant clar que és fa des de un Govern subordinat a la legalitat espanyola que emana del Congrés espanyol i del “Gobierno de España”. També que formes part d’un Govern col·ligat, on de vegades la lleialtat institucional és inexistent.

Segur que rebrem dels que tenen presa, pel fet que no s’hagi aprovat fer “avui” la consulta a la militància sobre el futur del Govern de coalició. Però hem de saber i no és menor que la porta està oberta per fer-ho.

La MHP Laura Borràs segur que serà el detonant de moltes coses, però la més important serà conèixer com s’han posicionat finalment els de ER, CUP i Comuns  a la Mesa del Parlament sobre el seu afer. Qüestió gens menor que podria fins i tot accelera l’existència de pactes vigents.

JxCat, organització que sorgeix del recolzament transversal al MHP Carles Puigdemont a les eleccions autonòmiques del 2017, no només va deixar clar la seva evolució política, sinó que va fer possible una fornada de nous militants, seguidors que hauria estat impossible amb el PDeCAT.

Avui JxCat és el partit organitzat d’aquí i l’exili, amb autoritat moral integra per fer-nos hereus de l’1 d’octubre, de la confrontació intel·ligent i sobre tot per deixar clar que nosaltres ni volem ni podem reformar Espanya i al seu Estat.

Possiblement un dels encerts d’aquest Congres és la “liquidació” de la taula de diàleg que tants èxits ha reportat a ER. Avui en Junqueras com resposta, al Punt Avui, reivindica el “diàleg davant poders espanyols i Junts”. La nova estratègia de ER dia a dia és fon, escoltant les respostes que venen del Govern espanyol i del seu Estat. Pedro Sánchez; el dret d’autodeterminació mai és farà. Javier Zaragoza fiscal del Tribunal Suprem; Espanya no és pot desjudicialitzar. L’Estat ha d’estar armat per combatre als agressors de la unitat pàtria. Vaja que ni amnistia ni dret d’autodeterminació. La taula de ER i Pedro Sánchez pot ser la tomba de ER,  la de JxCat NO.
​
JxCat ha fer de la unitat independentista i per la independència un dels seus baluards. No ho estem aconseguint, però no per això cal deixar d’intentar-ho, saben i tenint clar que la mata de jonc és la millor opció estratègica per aconseguir la Independència. I com sempre seran els altres els que hauran d’explicar perquè no la volen.


0 Comments

ELS DELINQÜENTS ESPANYOLS NO PAGUEN PREU

13/7/2022

0 Comments

 
Picture

I uns diran; el Villarejo no és de fiar. D’altres donaran veracitat als informes de la GC, de la UDEF, de la policia espanyola, al Tribunal de comptes i com no al que digui la fiscalia espanyola i el que resolgui qualsevol Tribunal de justícia espanyol.

Per últim tenim els que no només no s’ho creuran, sinó que seran combatius per desemmascarar que Espanya i el seu Estat són qualsevol cosa menys una democràcia real i efectiva.

El darrer àudio del Villarejo, on el Ferreras de la Sexta queda retratat com un delinqüent confés i manipulador, on jutges, politics i periodistes arrodoneixen el retrat exacte del que és el regim del 78, comença a destapar-se que Espanya és una claveguera.

El més llastimós però és veure, avui mateix dia 13, al Rojo, com el Ferreras ha conduit el programa com anima pulcre i lliure de pecat amb tota la recula de tertulians, inclòs el Sergi Sol, com si sones musica celestial. Qualsevol tertúlia amb un mínim de decoro desprès del àudio escampat pel Villarejo i no desmentit, li hagués fet un vuit frontal al Ferreras.

Jutge condemnats a la UE, i no paguen preu. Un ministre treballant per liquidar la sanitat catalana, no paga preu. Un ministre organitzant una operació contra Catalunya, no paga preu. Un Estat que espia als contrincants politics sense valor judicial, no paga preu. Uns periodistes que menteixen, conspiren per liquidar alternatives politiques, i no paguen preu. Inacabable.

Espanya i el seu Estat estan podrits. Ho estava el franquisme, la transició, l’Estat espanyol, la GC, las estructures dependents del Estat, el TSJ, el TC. La seva ferum, avui ja és insuportable.

Però aquest podrit quadre és possible perquè com deien els entesos; els repressors, mentiders, conspiradors sempre necessiten als seus col·laboradors.
​
Avui, veure al Sergi Sol de ER, a la tertúlia del Farreras, com si aquest fos un gran periodista amb una ètica encomiable ho diu tot.


0 Comments

INFLACIÓ, DESACCELERACIÓ, MISERIA, RECESSIÓ

6/7/2022

0 Comments

 
Picture

Tots els indicadors marquen que les multinacionals, els rics i els bancs amb la pandèmia primer i ara amb la guerra Rússia Ucraïna, estan fen el seu agost. En termes planers, ja no saben on invertir els seus beneficis. Potser perquè la recessió del mon capitalista ja està en portes.

Rússia principal exportador energètic a la UE 40 % amb gas i 60 % amb petroli, des de fa uns quants anys, te a les seves mans l’arma destructiva i guanyadora, perquè amb una guerra termonuclear i perdem tots, la dels recursos energètics.

La substitució als recursos russos, no només són més cars i contaminants (petroli i gas americà i el carbó), sinó que condemna a la UE a ser esclaus d’altres potencies. De “guatemala a guatapeor”.

La decisió de fer-ho, que no només serà motiu d’acords al si de la UE, també dels governs i dels Estats pertinents, afecten, primer a tota la població, a tot els sistema energètic, a tota la producció industrial, al mon rural i al transport en general. Una recessió global és la misèria, per uns molt i, per la resta fins i tot la mort.

Hem de creure que els dirigents de la UE, OTAN, EUA i GB ho sabien. Abonar una guerra evitable entre països que porten anys comerciant i negociant no era en cap cas el millor escenari per Europa. Potser a 6.000 Km si.
​
Diuen que si la UE entra en recessió, cosa que creiem ja hi som des de la pandèmia, el desastre pot ser galàctic. Evitar-ho és possible? I tant, només cal enterrar el militarisme i posar al dia l’entesa, negociant i acordant, saben que tothom perd i tothom guanya. Només la pau i els valors democràtics contraris a qualsevol guerra pot construir un mon més just. La resta imperialisme de nova fornada.


0 Comments

UN NOU REFERÈNDUM? HIPÓCRITES

5/7/2022

0 Comments

 
Picture

Al Estat espanyol, s’han fet uns quants referèndums, però cap d’ells ha suposat cap perill pel regim franquista i ni per qüestionar la unitat territorial, ens al contrari i el de la “sacro santa“constiución española ho va deixar prou clar. Una transició per impedir cap opció a una Confederació de Repúbliques Ibèriques.

Franco en va fer dos. Un per legitimar el cop d’Estat i la seva dictadura, el 6 de Juny del 1946 i l’altre per deixar clar que qui el succeiria a la prefectura del Estat seria un borbó al 14 de desembre del 1966.

La transició és va fer acompanyada d’un referèndum, al 1976, amb la trampa de fer-nos creure amb una transició política. Els fets estan demostrant que la transició l’únic que va fer va ser legitimar les estructures del Estat franquista a un nou model d’aparença democràtica.

El proper referèndum va ser, al 1978 per aprovar la Constitució espanyola, que va servi per legitimar el regim franquista al nou model que deien democràtic.

L’altra referèndum a nivell estatal va servir per entrar a l’OTAN, malgrat que les esquerres teòricament progressistes deien que d’entrada no. Es va fer al 1986.

Els darrers referèndums, cinc és van fer per aprovar els Estatuts Autonòmics.

L’únic referèndum que trencava amb la inèrcia unionista es va fer l’1 d’octubre del 2017 amb la lapidificació de tot un Parlament i un Govern de Catalunya.

Sembla que per algunes forces politiques, l’1 d’octubre va ser un mirall desèrtic. Ni és varen aprovar les lleis per donar legitimitat al procés, ni és van posar urnes, i com no, no teníem paperetes. Fins i tot avui en tenim que dubten de la legalitat del cens universal.

Un nou referèndum demanen els cupaires, per mi els il·luminats, i dels primers que renuncien a la legitimitat de l’1 d’octubre. Sembla que ara d’altres si afegeixen.

Ja no sabem com dir-ho. Apalliçats, condemnats, desposseïts del minso poder autonòmic am el 155 i amb una repressió judicial desfermada, algú pot creure que farem un referèndum pactat amb Espanya i el seu Estat.

Si, nosaltres hem après que si ens hi posem és per anar-hi fins el final. Ara be, que ningú ho dubte l’Estat espanyol i les forces unionistes també han après com desmuntar qualsevol acció que ens pugui independitzar d’Espanya. La seva legalitat sustentada per les nostres institucions, legitima qualsevol resposta per part del Estat espanyol. I cal recordar que tenen, l’exèrcit, la guàrdia civil, la seva policia i una part gens menyspreable de mossos. Cal també tenir present que la justícia espanyola, sempre i és sempre, resoldrà contra el nostre procés per molt escrupolós que és faci en termes democràtics i pacífics.

Per tant, els fets deixen clar que amb Espanya mai pactarem cap referèndum o consulta que pugi determinar que la majoria de catalans vulgui marxar de la bota espanyola.

Només ens queda complir el mandat de l’1 d’octubre. Només calia que els 74 diputats més el 52% de vots a favor de la independència, haguessin implementat la República catalana ja proclamada i exercir com en nou Estat.
​
No tindrem un Referèndum pactat, ni al 2025 ni mai. Més de tres segles sota l’imperi castellà, ara espanyol, n’és la demostració. Espanya, el seu Estat, el borbó, i tots els espanyols unionistes ho saben, SENSE CATALUNYA LA SEVA ESPANYA ÉS UN ESTAT FALLIT.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.