Sembla que aquesta setmana hi haure reunió al voltant d’una taula anomenada de diàleg. Sembla també que de moment ni ordre del dia ni que els de JxCat s’asseguin.
ER té una molt mala peça al taler. Van ser ells i, ningú més, els que van posar com condició aquesta taula, amb uns pactes per complir, i uns indults parcials que fins i tot preocupen al Junqueras. El Cuixart de moment a Suiza.
L’acord original era que hi havia un reconeixement polític del conflicte entre Espanya i Catalunya i que era una taula per parlar de tot. Avui podem constatar que el conflicte cada dia és més èxplicit i que de moment no hem tingut cap proposta del poder espanyol per resoldre’l.
No sabem si els experts de ER escolten amb atenció o no. El que si sabem, perquè ho hem escoltat i llegit és que el Sánchez del PSOE no para de dir que ni independència ni dret a la autodeterminació. I mentrestant cada dia en sabem més coses de l’operació Catalunya i de com l’Estat espanyol ha funcionat per eliminar el moviment pro independència.
Desprès dels desastres electorals a Castella la Mancha i Andalusia per part del PSOE, és previsible que el canvi de cicle electoral al Estat espanyol sigui més que real.
ER per justificar la seva estratègia, ens ha dit que tot el suport al “Gobierno de España” era per impedir l’assalt de la dreta a la Moncloa. De moment molt encertats no van.
El problema és que les esquerres espanyoles, per ello del internacionalisme de classe, són el mateix que les dretes espanyoles franquistes si del que és tracta és de defensar la integritat territorial peninsular. Traduït vol dir que esquerres i dretes espanyoles aniran sempre a una contra la independència de Catalunya. El 155 va ser la regla del 9.
Avui JxCat sembla que per fi s’ha posat les piles sobre la taula de diàleg. Però no ni ha prou. Quant els teus aliats i companys de viatge tenen la seva estratègia oposada a la teva, només el divorci ho pot aclarir tot.
JxCat, suposem, que te molt clar que avui el Govern de la Generalitat és un instrument de la legalitat espanyola, i que el president és un Virrei testaferro a les ordres de la legalitat estatal. Si alguns, creiem que pocs, sembla que queden satisfets gestionant les motlles que ens permet l’Estat espanyol el que no són és independentistes. No farem memòria del que no podem fer, del que no ens deixen fer i de l’espoli històric que patim. Tothom ho sap.
ER no només no vol la independència sinó que tenim sobrats fets que ens permeten asseverar que el seu objectiu és una República espanyola de caire federal. Ni els més entregats poden creure que és possible, sobre tot saben que el franquisme va ser capaç de teixir un entramat de suports inqüestionables.
I si, a JxCat li toca decidir. Ho gestionar una autonomia controlada i impròpia o jugar-se-la per la independència de Catalunya.
RSS Feed
