ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

REFERÈNDUM O REFERÈNDUM

30/10/2022

0 Comments

 
Picture

Va dir el MHP Carles Puigdemont i Junts pel Si (CDC i ER) i CUP hi van estar d’acord. També la llei que ho feia possible i la de propina per si guanyava el si a la independència, la llei de transitorietat jurídica. Convocar un referèndum no era en cap cas un delicte. S’havia despenalitzat.

La sentencia del judici farsa no és per convocar un referèndum, ho és per sedició, malgrat tot el que és va fer va ser escrupolosament democràtic, legítim, pacífic i legal d’acord el que va aprovar el Parlament on resideix la sobirania catalana.

Ja és historia però tenim la certesa que la República catalana proclamada el 27 d’octubre del 2017, no és va fer efectiva per que una part de la direcció política de JxSi, va decidir abdicar i entregar-se a la justícia espanyola.

La repressió espanyola, per posar urnes i exercir el dret al vot, legitimava tota l’operació i sobre tot, davant l’opinió internacional, en termes democràtics, permetia un reconeixement de facto, malgrat la repressió policial i judicial del Estat espanyol.

Des de l’any 2017 hem fet eleccions europees, autonòmiques i municipals i els resultats, creiem inqüestionables, son dades de les juntes electorals espanyoles, confirmen que els darrers cinc anys l’independentisme les ha guanyat totes.

Les darreres amb un 52 % de vots, per primera vegada, i 74 diputats, majoria absoluta al Parlament. Legitimitat absoluta per haver implementat la República catalana que tenim proclamada i vigent, per molt que alguns no ho sàpiguen, ho si.

I no, el problema no és Espanya, el seu Estat, els franquistes nous i vells o els interessos politics, econòmics de les famílies d’ahir i d’avui. Ni el seu “Gobierno”.

El problema és nostre i el tenim entre nosaltres. Amb la incapacitat d’anar junts. De preparar l’estratègia de defensa i confrontació contra un Estat repressor. De donar-nos l’oportunitat de guanyar sense apriorismes partidistes. De no pensar que amb la independència Catalunya no només decidirà com s’ha de construir, sinó que la solidaritat l’exercirem nosaltres i segur que serà reconeguda. I que per fi, amb la independència, deixarem ven lluny el franquisme, el borbó, la seva justícia mai renovada i tot l’aparell repressiu en termes policials i militars.

El suplement “La República” del Punt Avui del 29 d’octubre, amb un títol tant suggestiu com preocupant, “Camins divergents”, ens exposa “les diferents vies dels partits i les entitats sobiranistes per arribar a la independència”.

El més lamentable és que ER, JxCat, CUP i ANC, discrepen en tot. En el termini, amb les condicions, amb les vies i sobre tot amb l’estratègia negociadora.

No ens enganyem. Espanya i el seu Estat no permetran exercir el dret d’autodeterminació ho fer un referèndum o consulta pactats. Però tampoc ens enganyem mai més farem unitat per guanyar la independència des de les direccions de les organitzacions.

Aquesta és l’evidencia, que uns no volen assumir i la treballen per demostrar no sabem que i que els altres l’han aparcat per quotes de poder autonòmic i de partit.

Unes eleccions amb els mateixos termes autonòmics i de partit que fins ara, és una presa de pel. Aquest no és el camí. El camí, l’únic, és bastir una única força política, transversal, on l’únic objectiu sigui, independència o independència.
​

Si tenim clar que la independència n’és l’objectiu, també hem de tenir clar que ara no és el moment dels partits, és el moment del poble. No diem que els partits desapareguin. El que diem és que ara el seu moment s’ha d’aparcar fins que no siguem lliures.


0 Comments

GUANYAR LA PARTIDA ÉS POSSIBLE

23/10/2022

0 Comments

 
Picture
c
Que el Pedro Sánchez, no s’esforça fen concessions al “independentisme” de pa sucat amb oli de ER, a dia d’avui és un fet que hauria d’avergonyir a qualsevol militant de ER, simpatitzant o votant.

Sánchez representa les essències pàtries espanyoles i ho fa sense complexes. Amb els del PP i Ciutadans per aplicar el 155. Amb els del PP per evitar anular la sedició.

ER i en concret Junqueras i el seu fillol Rufian, són culpables del trencament del Govern de coalició a Catalunya. Aragonès no ha fet res més que seguir el guio. ER creu que pot durar fins el final del cicle electoral amb 33 diputats. La primera de canvi va ser comprovar com la seva proposta estrella era rebutjada al Parlament. L’acord de claredat.

Qui hores d’ara tingui dubtes, amb la nova composició del Govern Aragonès, de que la independència ni hi és ni se l’espera, potser és que mai la volgut. Tres Consellers un del PSOE, un de CiU i una de ICV, ara Comuns ho confirma.

Junts per Catalunya ha fet el més inesperat, sortir del Govern. No s’ho pensaven els de ER. La imatge que volien vendre d’un JxCat aferrats a la cadira els ha deixat amb pocs o cap argument. JxCat els te tots i pot fer un relat triomfador si no l’erra amb el seu nou paper d’oposició.

JxCat ha de deixar clar, per si no ho està del tot, que la dependència que dona l’autonomia, no és que sigui insuficient, és la fi de la Catalunya que hem conegut.

Espoli, maltractament democràtic, persecució per pensar, castellanitzar-nos, espanyolitzant-nos de forma contumaç, repressió desfermada per defensar drets, destitucions vergonyoses dels nostres electes i, sotmesos a la legalitat d’un altra Estat, han de ser l’ensenya de JxCat per deixar clar que ni sotmesos, ni cansats ni rendits.

ER farà tot el possible per acabar la “legislatura” i liquidar si pogués JxCat. Junts només pot tenir l’objectiu, saben que amb 33 diputats no és pot governar, continuar exigint la moció de confiança o anar a eleccions. Junts en cap cas pot donar ni un bri d’aire a ER. Que siguin els del PSOE i Comuns.

El fet que ER s’hagi allunyat del 1 d’octubre, d’implementar la República, és l’espai que JxCat s’ha de fer seu. Seu com l’organització disposada, oferint un nou full de ruta, que ara  sabem no serà amb companyia de ER.

Això és el que esperen els independentistes i els més de mig milió que no van votar a les darreres eleccions autonòmiques.
​
Les pròximes eleccions hem de deixar clar qui vol la independència ara, o d’aquí cinquanta anys i, sotmesos. Aquest cop i saben que amb ER no farem res, ens toca anar a per totes i recollir tot el vot patriòtic, independentista i també al d’aquells que volen viure i acabar la seva vida a Catalunya explicant-los que amb una Catalunya independent tindran els mateix valor de vida i drets, per tothom, que ara ens nega Espanya i el seu Estat.

A treballar per deixar clar que ho volem tot, començant per la independència de Catalunya.




0 Comments

"LA CATALUNYA SENCERA"

11/10/2022

0 Comments

 
Picture

L’Aragonès militant de ER i avui President gracies als vots de JxCat i CUP, ens parla del nou Govern, que treballarà per una “Catalunya sencera”.

És molt vergonyós que un President es manifesti amb aquets termes. Sembla que vol dir que s’ha “legislat” des de el Parlament per uns quants i que les politiques fetes des de el Govern també.

Vaja, seria com dir-nos obertament i sense miratges que tot el que s’ha fet fins ara, era dedicat només als independentistes i que al 48% restant ni aigua.

Només un limitat podria dir-nos que ara  és governarà per la Catalunya sencera.

Que sapiguem, el desplegament liderat pel ex Conseller Puigneró de la fibra òptica, a més de fer-se a tot el territori, a tot Catalunya, a beneficiat a tothom, independentista o no.

Aragonès i ER haurien de ser honestos i dir obertament que la independència ni hi és ni s’ha l’espera. De fet els fets desenvolupats a Madrid, Catalunya i estranger, determinen sense embuts tres aspectes determinants; 1 Els de ER No volen la UNITAT. 2 No volen cap estratègia que suposi i contingui el terme confrontació i 3 Volen que el Consell, ara de la República, és fongui i esdevingui la mort política dels exiliats a Brussel·les i Escòcia.

Quan tens la governació d’una autonomia dependent des don està el poder econòmic, polític i administratiu, sempre és governa pel que diuen i decideixen ells. Fet que nega fer-ho pel conjunt de la societat, perquè els de Madrid, siguin d’esquerres o dretes, si que governen només per uns. Pels defensors del regim del 78.


0 Comments

CAL REBLAR LA FEINA

9/10/2022

0 Comments

 
Picture

​
Junts per Catalunya, ha deixat el llistó democràtic molt alt. Som una organització que practica la democràcia directe i fa valer el vot i drets de la militància.

Els arguments, avalats pels fets, han determinat que la majoria (participació 79,18 %, si 42,39 %, NO 55,73 %, en blanc 1,88 %) dels militants hagin decidit deixar sols als socis incomplidors.

Si, és cert que ER i Aragonès tenen una bona patata per governar amb nomes 33 diputats de 150 i amb 41 pro independència a l’oposició, també és cert que JxCat pot tenir-la en breu, si no se’ns explica quin és el paper a l’oposició i les relacions amb d’altres opcions politiques.

JxCat hauria de deixar clar que no vol ser pal de paller com partit i si vol ser-ho per la independència, haurà de fer-ho des de la mes absoluta generositat política i estratègica per sumar. Per sumar independentistes clar i, amb l’objectiu d’implementar la República.

Moció de confiança o eleccions. Dues posicions dirigides per acabar amb aquest govern fraudulent, incomplidor i des legitimat. Però Junts ha de triar. Si és defensa la moció de confiança, és el trencament total que enterra qualsevol punt de trobada amb ER. Pensant que algun dia la seva direcció pot finir.

Eleccions. Doncs si. Si Aragonès tingues clars els conceptes democràtics i institucionals, no caldria dir-li; “President posi les urnes”. Ell solet, que te aquesta facultat les convocaria.

Aquest hauria de ser la petició ferma i constant des de l’organització, Parlament, Congres i Ajuntaments. Per cert i per reblar la credibilitat, toca decidir que fem amb tots els pactes que tenim amb els del 155 i espanyols varis.
​
Hem decidit. Ara només cal reblar el clau i deixar clar que volem, com volem fer-ho i fins on estem disposat arribar.

0 Comments

PROJECTE O GESTIÓ AUTONOMICA

3/10/2022

0 Comments

 
Picture

La gestió autonomista, carregada de bones intencions, te dos topalls, el “Gobierno de España” i el seu Estat.

Hores d’ara, creiem que ningú dubta, que a Catalunya tenim un Govern que gestiona el que permet els Pressupostos Generals del Estat amb el control de la seva Hisenda i un Parlament que no pot legislar per sobre del que diu la justícia espanyola, el tribunal de comptes i el Constitucional.

A dia d’avui, també podem constatar i ningú ho pot desmentir, que tenim una recentralització de competències i una invasió competencial permanent.

Temps era temps, quan tots els partits catalans i aferrissadament només tenien un objectiu; controlar el màxim d’institucions per poder fer les seves politiques i com no col·locar assessors i tècnics per controlar-les.

Una crisis econòmica i la negativa permanent a revisar i complir amb noves competències pactades, mes la demanda d’un nou sistema de finançament per equilibrar el que donem i rebem, mai complert i, els incompliments dels seus acords (per exemple amb les inversions sobre les infraestructures), van situar a tots els partits catalans davant la disjuntiva: Independència.

El que d’inici no varem saber, és que alguns pretenien encetar un procés com arma de pressió i negociació, però amb la certesa amagada que la independència no era el seu objectiu.

Als seus càlculs tampoc entrava que el regim del 78, d’arrel franquista, ho interpretarien com una amenaça a la seva unitat pàtria en tota regla.

La sentencia del Suprem va demostrar que la separació de poders, si més no entre l’executiu i judicial, és real. De fet els que és van entregar a la justícia espanyola com babaus, creien que el que s’havia pactat entre ells i el “Gobierno” és compliria. Il·lusos. A la trena i només lliures quan el “Gobierno” podia decidir al marge de la justícia. Van arribar els indults parcials que els deixen amb llibertat però inhabilitats, desprès de tres anys de pena de presó.

Els de ER, culpables i algun dia l’historia és sabrà complerta, són responsables directes del fracàs i no tenir avui la República catalana en marxa i reconeguda. ER va decidir que la repressió és podia convertir amb la seva eina per atemorir i explicar-nos que la via unilateral no és bona i que el que és faci ha de ser amb l’acord imperatiu del “Gobierno de Espanya”, el Cap d’Estat i el conjunt del Estat espanyol. De traca i mocador.

Quan el partit és el més important, de res serveixen les eleccions, les opinions externes, fins i tot el que digui la militància. Viure del partit aboca inexorablement a defensar parcel·les i oblidar els drets democràtics.

Les “tragaderes” de Junts han estat incommensurables. La unitat per damunt de tot i per la independència. L’altra també podria ser un traga-la be val una cadira.

I ara, l’executiva de Junts, per democràcia i per complir el que s’aprova al Congres, traslladaran a la militància el si o el no a la coalició de Govern.
​
L’únic que trobem a falta és el posicionament de l’executiva i, no fer-ho és pot interpretar com una debilitat i divisió, i sense dir-ho, assumir el paper modern del Poncio  Pilatos. L’executiva ha de tenir posicionament i la militància adulta, conscienciada i responsable ja decidirà. La resta obscuritat.


0 Comments

JA VOLDRIEN ALGUNS POLÍTICS FER EL DISCURS DEL MHP PUIGDEMONT

2/10/2022

0 Comments

 
Picture

Carles Puigdemont, el nostre President legítim, destituït pel 155 espanyol i no investit per l’oposició de Roger Torrent i ER, avui és el millor polític i estadista que pot tenir un poble.

Ho va tenir clar. Quedar-se i entregar-se era la fi de moltes coses. Tothom va tenir la llibertat per decidir. Fins i tot alguns van tornar del entorn i partit del Puigdemont. El més llastimós, saben que anaven a la trena, va ser no defensar que eren hostes d’un altra país i no fer-ho amb català. Liderà i valentia no sempre van de la ma.

Unitat del mon independentista i per la independència, va ser el crit argumentat d’en Puigdemont i, no és d’ara. La prova del coto va ser que el Consell de la República va preparar l’acte amb la ANC, AMI, ER, Òmnium, la Inter sindical i la Camara de Comerç de Barcelona. Però i per primer cop, va dibuixar una nova alternativa si la unitat estratègica falla. El Consell de la República pot ser l’alternativa. No va caler dir a quina, però creiem que per molts va quedar clar.

El Govern de coalició entre ER i JxCat i, per molt que alguns li demanin continuïtat, està exhaurit, liquidat i finiquitat. Un govern que destitueix, que incompleix el pactat, que és mira de reüll, i que cada dia manifesta desencontres amb l’altra, no te cap recorregut.

No són les xiulades a la Forcadell o al president d’Òmnium, són  les estratègies de ER, de JxCat, CUP, Òmnium i ANC, que ara mateix estan a anys llum. Resoldre aquesta equació, creiem que ni Puigdemont pot. Sobre tot perquè gestionar l’autonomisme te moltes prebendes.

De fet i si dema Turull i Aragonès pactessin, amb el Puigneró destituït, Borràs també, Puigdemont sense ser investit, sense complir el pacte d’investidura, amb la deriva de ER adjudicant-se l’èxit de l’1 d’octubre, JxCat perdria molta de la credibilitat guanyada al Congres amb la Míriam i al Parlament amb la Borràs.
​
Encertar la decisió te les seves dificultats, ho sabem, però de vegades el líder també ha de dir la seva sense escoltar a ningú. Va per tu Jordi Turull.


0 Comments
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.