ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

TENIM UN EMBOLIC I NO HO SABEM PROU

30/9/2021

0 Comments

 
Picture

Els de les CUP reclamant un nou Referèndum. Els de ER dient que a l’aigua passada millor no buscar-la. Finalment tenim els de JxCat on una part reclama l’herència de l’1 d’octubre i uns poquets que callen i sembla que compren l’estratègia de ER.

Desprès tenim tot el que representa l’espai del exili encapçalat pel MHP Carles Puigdemont i com no el Grup de ER al Congrés que sustenta al “Gobierno de España” amb l’excusa que sinó venen els de la ultra dreta espanyola.

Per acabar-ho d’adobar, tenim els de la ANC i Òmnium, que no sabem si van per lliure ho estan coordinats.

I la reflexió, veien aquest panorama i, veien que el Consell per (de) la República no aglutina la massa independentista, és que collons hem de fer.

Les opcions són espectacularment clares. La proposta dels cupaires no reeixirà. L’estratègia de ER fracassarà, perquè España i el seu Estat i tots els espanyols mai pactaran una amnistia ni un referèndum. I la de JxCat que hores d’ara sembla més seguidora de ER i autonomista no la coneixem.

Tenim el control del Parlament i del Govern. Algú ha detectat al marge de propostes de gestió autonòmiques, que vol dir sempre supeditat al centre, que collons hem de fer per ser independents.

Una taula. Si ER ho redueix tot a una taula, de la que no sabem quan és tornarà a reunir, amb dos anys dos reunions, ni del que dialogarem. Els de les CUP a una moció de confiança als dos anys de “legislatura”. I els de JxCat a deixar clar que no son a un govern supeditat sinó de coalició.

Del Consell de la República, malgrat vulguin ser, creiem que ho són, els hereus de l’1 d’octubre, de moment l’únic i, no és poc, és esperar que els èxits judicials continuïn. Però tampoc estem escoltant ni llegint cap proposta per la Independència organitzada al marga d’una confrontació intel·ligent.

Ho sabem, si de repent els espanyols és tornessin demòcrates i pactéssim un referèndum i els independentistes el guanyéssim, per primer cop a la historia, al marge de la repressió espanyola, la independència i creació d’un nou Estat seria modèlic. S’aconseguiria pacíficament i democràticament.

Una utopia, Espanya, el seu Estat i la seva espanyolada castellana, només ha reconegut les independències dels seus territoris a sang i fetge.
​
Per tant és una obvietat que cap taula per negociar autodeterminacions serà possible i que com van dir molts i entre ells en Joan Carretero l’única via és la UNILATERAL.


0 Comments

HIPÒCRITES

29/9/2021

0 Comments

 
Picture

Fa un any que al MHP Quim Torra, el Parlament presidit per ER, primer va acceptar que fos desposseït de l’acta de diputat i desprès de la presidència de la Generalitat.

Cap proposta per fer front a la pitjor ensulsiada des de que Franco va tancar i perseguir les institucions catalanes. Tot va quedar reduït a una “proposta de resolució” que instava a no reconèixer com a legítim la sentencia del TS.

Hipòcrites i miserables. Els comuns, podemites van votar en contra, els socialistes no hi eren i la resta va marxar a la votació. I tot el que van fer els independentistes va ser una miserable “proposta de resolució”. I res més.

No serem nosaltres els que li diguem que ha de fer el MHP Quim Torra, però rebre homenatges dels que no van fer cap confrontació per defensar al President, que creiem és una mostra de normalització, millor quedar-se a casa.

No és va destituir a un català que va ser diputat i President per una decisió popular, és va destituir al MHP de Catalunya, hi ho va fer Espanya i el seu Estat deixant clar que les institucions catalanes avui no són altra cosa que una gestoria amb un virrei que defensa els interessos espanyols a Catalunya.

Però la hipocresia, si cap, encara va ser més vergonyosa. ER, JxCat, CUP, ANC i Òmnium van ser incapaços de fer un front comú, on calgués fer-ho tot, per defensar al President de Catalunya. Perquè ningú ho oblidi, l’atac d’Espanya la va rebre tot Catalunya no només Quim Torra.
​
Portem molts anys amb Presidents empresonats, exiliats, inhabilitats i fins i tot assassinats com per no saber que per acabar amb aquest escenari reiteratiu, l’únic camí és la independència i aconseguir-la, segur que només és possible de forma unilateral. La resta hipocresia al màxim nivell.


0 Comments

I LA CAÇARIA MAI ACABARÀ MENTRESTANT SIGUEM ON SOM

27/9/2021

0 Comments

 
Picture

Els de ER han oblidat que l’article 155 de la Constitució espanyola va deixar clar que Espanya i el seu Estat, només és un Estat descentralitzat volgudament, per gestionar les prebendes que Madrid deixa. I que quan convingui destituiran als gestors de torn ubicats a les “regiones de España”. Un 155 que van aplicar convençudament els del PP, PSOE i Ciutadans. Els de Vox encara no hi eren.

Carles Puigdemont, pels patriotes, Molt Honorable President, és la peça que els hi manca. Ni el Comin, ni la Ponsatí ni el Lluis, ni la resta d’exiliats els preocupa. Només Puigdemont. És el President escollit democràticament i legalment i, va ser destituït, com la resta dels seu Govern, amb males arts. La justícia europea fa estona que ho sap. Ara alguns Estats de la UE també.

Puigdemont va decidir que l’exili era l’opció que permetria continuar la lluita per la independència de Catalunya. Avui podem admetre que l’únic que ha presentat formalment una confrontació amb Espanya i el seu Estat és Puigdemont i els que l’acompanyen. ER no només no ha ofert ajudar als exiliats, sinó que ni tant sols han proposat des de el Partit cap operació ni proposta per internacionalitzar el conflicte. El paper de la Secretaria d’organització de ER, la Marta Rovira amb el seu exili daurat i improductiu ho diu tot. Amb menor mesura, però els de les CUP més del mateix. Podríem dir que pitjor, en lloc de treballar per la unitat van marxar ven lluny de Waterloo.

Deu ser perquè la presencia a la Unió Europea i Parlament com Home lliure fa molt de mal a Espanya i Estat. I la justícia reben plantofades, que directament només serveixen per engrandir la figura de Puigdemont i estendre el conflicte, els crea un enuig de tal magnitud que segur el fa perdre l’oremus.

Dreta i esquerra, espanyola i alguna catalana, volen la “peça”. Uns per dir-li inútil al Sánchez i Govern i els altres per liquidar el darrer bastió independentista. Però uns i altres, segur que ho utilitzaran a les properes eleccions.

Potser si que la justícia espanyola va per lliure i les altes instancies policials també i controlen com va anar tot plegat a Sardenya sense “cap coordinació”. Igual la cosa va del que diu i escriu l’advocacia del Estat, el Llarena i el TS que no lliga ni amb un cordill.

Espanya i el seu Estat, sobre tot el poder judicial espanyol, deuen pensar que són com quan la dictadura que Franco feia i desfeia com li sortia dels pebrots, perquè pensava que amb els EE.UU. i el Vaticà en tenia prou perquè la resta calles. Doncs no. Espanya i el seu Estat ara forma part d’un concert on la democràcia, els compromisos i els acords és compleixen i, les males arts reben càstig encara que és trigui.

El MHP Carles Puigdemont ens ha mostrat el camí i, és diu Consell “de” la República. Que ningú dubti, si ens apuntem, jo ja hi soc, més d’un milió de catalans, tenim la República al nostre abast i ni ER ni els Comuns Podemites, ni els del PSOE ho podran evitar.

Podem derrotar Espanya i al seu Estat, només ens cal decidir que la aposta del Consell és l’opció guanyadora. Prenent-me bona nota del que fa i és juga el President, fer-li costat ahir i ara és de ser un bon patriota. La resta venuts.


0 Comments

I DESPRÈS DELS DECRETS DE NOVA PLANTA ENCARA HI SOM

23/9/2021

0 Comments

 

Tant s’ha val si el català é una llengua europea parlada i entesa per més de 10 milions de persones. I tant s’ha val si és llengua cooficial a les respectives Comunitats Autònomes. Els espanyols la volen residual hi ho extingir.

Al Parlament europeu són 24 les llengües oficials, malgrat que les més d’us siguin l’anglès, l’alemany i el francès. Algunes de les llengües oficials a la UE, tenen menys habitants i no per això la seva llengua no forma part del concert identitari i cultural de la UE.

Esbrinar el perquè el català avui no és llengua d’us oficial al Parlament europeu, objectivament no és gents costos. Uns Decretes de Nova Planta al 1716 era l’iniciï d’una cacera interminable. Castella i el castellà i per dret de conquesta van començar a practicar el que avui han fet els xinesos amb els tibetans: “prohibir i promoure la barreja ètnica”. Al 1714 va començar la castellanització i desprès espanyolització de Catalunya.

Tres vagades PSOE i PP i la darrera amb Vox representats de la espanyolada castellana van oposar-se que la llengua catalana fos d’us oficial al Parlament Europeu. El seu argument era tan pueril com antidemocràtic. A la Unió Europea només hi ha estats i la llengua oficial d’Espanya és el castellà, ara espanyol.

De com, de vegades sibil·linament i d’altres obertament és persegueix la llengua catalana, ho directament com han pretès fer amb la nova llei d’audiovisual, ens mostra com la centralitat espanyola no ha canviat gaire amb més de tres segles.

Els molesta els sobra i ara volen anorrear la nostra llengua amb mitjans aparentment democràtics. Els espanyols amb responsabilitats institucionals i pedagògiques, mai han demanat als nouvinguts que séstimin que l’usin i que fins i tot és de bon espanyol preservar tota la riquesa cultural i històrica del conjunt del territori, ens al contrari han vingut a Catalunya a dir-nos que és de ser “buen español usar el español a Cataluña”.

Certament, ni Franco el darrer baluard contra el català, va aconseguir el mateix que volien els nazis amb els jueus. Avui els jueus i són i amb un Estat i els catalans de moment també, però sense Estat i això ho complica tot.

Però com deia el Dylan, els temps estan canviant, i avui hem d’admetre que no és a favor de Catalunya ni del català. Avui la progressió comunicativa en mans dels que tenen el poder polític, administratiu i econòmic ens sotmet com mai a un procés de liquidació sense aturador, si no és que abans ens hem deslliurat de l’opressor disfressat de demòcrata.

No veure que la nostra pervivència com a poble només és possible amb la independència i amb un Estat, ens dura, primer a una decadència social per una desestructuració social i desprès perquè haurem perdut tota oportunitat per decidir com a poble.

I mentrestant España i el seu Estat no només ens espanyolitzaran, sinó que els acompanyarem a la ruïna social i econòmica.
​
Pretendre des de les institucions espanyoles, castellanes, modificar les seves pretensions, saben el que sabem, només és pot fer des de un espanyolisme soterrat convençuts que una altra regim ho farà possible. Il·lusos.

0 Comments

SER D'ESQUERRES I ESPANYOL NO VOL DIR SER UN DEMÒCRATA

22/9/2021

0 Comments

 
Picture

Fins i tot, els que varen ajudar per proclamar la II República espanyola, que hauria d’haver estat federal, van sere trair amb l’Estatut de Nuria i, al final d’una guerra promoguda pels sectors més reaccionaris d’Espanya i la Església, les esquerres espanyoles exiliades mai van demostrar cap interès amb Catalunya i els seus.  El que deien al respecte, Azaña o Negrin i, la resta ubicats dins del socialisme o comunisme espanyol, qui vol saber-ho pot.

El regim del 78, del i pels espanyols, sempre ho ha deixat clar. Franco i el seu regim van fer aportacions “extraordinàries” per “España” i els espanyols. D’aquí que les condemnes a la dictadura amb el temps han anat perden força. Avui fins i tot el llegat feixista te representació, institucional i legal que ja voldrien els hitlerians i els del fàscio moderns.

El primer ministre angles va deixar clar de que va la democràcia. "Soc un patriota angles, però abans soc un demòcrata". I Escòcia i Anglaterra van pactar el seu Referèndum d’autodeterminació.

És “cansino”, però ho tornem a recordar. Pels espanyols de dretes i d’esquerres a España només hi viuen espanyols, on tot el poder polític, econòmic i militar resideix a Madrid i que la centralitat radial de base castellana, amb el castellà com llengua imperial també.

Veure com les esquerres espanyoles s’han convertit al franquisme en les qüestions de País és decebedor. España és la seva Nació, el castellà, ara español, és la seva llengua i al territori espanyol només hi viuen espanyols i alguns amb folklore propi.

No ho canviarem des de posicions col·laboracionistes i legitimadores d’un regim que conculca drets universals. Només la independència i la solidaritat dels castellans, gallecs i bascos i d’altres pobles on imperi la democràcia ens farà lliures. De la ma dels espanyols mai.


0 Comments

I LA "BONA NOVA" VA ARRIBAR

21/9/2021

0 Comments

 
Picture

I ens van dir que amb una Constitució on és digues que amb la “España de las nacionalidades” no la coneixeria ni la mara que la va parir aniríem satisfets. Vaja que volien enterrar la dita del Machado; españolito que vienes al mundo.....utilitzant als catalans.

El que no van dir obertament, és que només hi havia una sola nació, España i una sola llengua “oficialisima”, el castellà sota l’eufemisme de “española”, fet que no amaga les intencions dels borbons, franquistes, sotelos, werts, espanyolitzar-nos com sigui.

Però ho van deixar molt clar amb fets i per escrit. Espanya era dels espanyols. La sobirania és seva i, tot el poder polític, econòmic i administratiu se’l reparteixen entre el “Gobierno de España” i la resta de poders que conformen l’Estat espanyol.

Al territori “espanyol” votar només és un esport de risc si pretens decidir, però de debò. I si, no val el mateix un vot emes a Catalunya, Euskadi, Castella, o Galicia que si ho fas a Espanya.

El Congres espanyol i els seu Senat, cambra territorial que no serveix ni per valorar les distintes entitats amb us lingüístic diferent, és on resideix el poder institucional, polític i legislatiu. El Congres, rodejat de tots els mecanismes institucionals sap que te tot el poder i capacitat per legislar, jutjar i condemnar. Clar ja ho sabem, sempre ens diran que España és un Estat de Dret amb separació de poders. Pedro Sánchez: “de quien depende la fiscalia, pues eso”. No cal afegir res més.

Amb la bona nova 1978, les nacionalitats amb un pseudo Parlament, on pugues “legislar”, sempre amb un rang supeditat al Congres espanyol, els dirigents de l’època en varen tenir prou. Tenien cadires, feien patxoca institucional, bones soldades, i sobre tot feien estructura de partit amb els diners públics que la ciutadania any rere any han pagat a l’única hisenda, la espanyola, que fa i desfà. Deixem a banda la “solidaritat” del Concert econòmic basc.

La bona nova al 2012 de cop i per no tornar, ens va deixar. Espanya, el seu Estat i tota la parafernàlia funcionarial espanyola, van voler deixar clar qui manava, on residia el poder i que qualsevol vel·leïtat rebria la resposta adequada.

Per cert el Congres espanyol ubicat a Madrid te la missió celestial de fer el que calgui per defensar el seu propòsit conqueridor i que ningú en tingui dubtes, com sigui.

Anem però amb el que volíem dir i, que te molt a veure amb que la bona nova va finir fa anys i que no és altra cosa que aquella pregunta que ens fèiem fa anys; “Que collons fotem a Madrid, a banda de legitimar un regim amb els borbons i sobre tot sabent que l’Estat espanyol no és res més que la continuïtat del regim franquista assassí i colpista”.

Voler la independència i legitimar l’Estat del que volem marxar, fugir millor expressió, no ho entén ningú.

Se’ns ha venut que ser-hi era important per les relacions politiques i mediateques internacionals. Perquè podíem utilitzar un faristol per denunciar totes les atrocitats que fan els diferents “Gobiernos de España” i en altres temps per posar algun peix al cove depenent de la necessitat d’algun vot.

Aquest temps no tornaran. Tothom a Catalunya, a favor o contraris a la independència treballem per aconseguir-la o perquè fracassi. Avui l’única bona nova que Espanya i el seu Estat ens pot oferir és més Espanya i punt.

Davant d’això la pregunta a fer-nos és molt simple; Que collons fem al Congres i Senat de Madrid a més de legitimar una legalitat de la que volem marxar.

Si és pels diners que els Grups, Diputats i Senadors reben és d’un miserable que res te a veure amb posicions patriòtiques.

Si és per denunciar les malifetes que ens endossen a tots el nivells, és com de tontos ser-hi saben que els espanyols son mol seus i que els hi bufa la resta del mon.

Si és per dir-los que som republicans, que no tenim rei i que volem investigacions per la seva corrupció, mai les tindrem perquè als espanyols els hi es igual si tenim una monarquia corrupta o una dictadura assassina si la seva Espanya prevaleix.

Si per dir-los que la separació de poders i la justícia espanyola són una farsa i, que aquestes alçades no sabéssim que als espanyols els hi sua, no és de tonto, és directament de retardat mental.

I si és per reclamar, denunciar els incompliments generals d’Espanya i el seu Estat vers Catalunya, definitivament hem perdut el nord.

Volem la independència, Si. Legitimant la legalitat i tots els trams institucionals del País que volem marxar, l’únic que farem és que el mon mundial tingui una empanada mental. Quan un és vol divorcia, el primer pas és dir-ho i el segon marxar de casa.

La estratègia de ER d’eixamplar amb el temps, fer-nos amics de tothom, guanyar totes les eleccions, donar suport a les esquerres espanyoles per “evitar” les dretes espanyoles, negociar a canvi de res, deu ser perquè els espanyols vegin que som bones persones i, mentrestant acotar el cap davant una repressió que continua amb exiliats politics i que els indultats són hostatges, només te la següent explicació: Una pasta gansa pel grup que desprès el partit fa servir pel que faci falta i la soldada que reben per ser càrrecs electes. I sense avergonyir-se.

Uns i altres l’erren. Els que ens diuen i fan que la renuncia immediata tindrà els seus èxits demà, menteixen. Avui qui te el poder polític, econòmic i mediàtic guanya i, que sapiguem el te Espanya i el seu Estat.

Els altres, que també ens diuen que la confrontació intel·ligent amb la unilateralitat és el camí, fan allò tant incomprensible de legitimar, amb les seves negociacions autonòmiques, el País del costat.

A les eleccions del 2017 amb un 155 a sobre, el que tocava era un boicot en tota regla. Però a collons, sembla que tothom en nom de la democràcia volia participar. Vençuts i entregats. Entregats als mateixos que desprès venjativament empresonarien a tothom amb condemnes preestablertes. Això si les varem guanyar, i que.

Els de ER ens han volgut mostrar que la taula de diàleg, de moment no de negociació, és un avenç i dir-nos que amb els del 155 podem acordar coses. Fins i tot investir a canvi de res. I que tothom ha de saber que desprès de la investidura ER ha votat favorablement tots els Decrets Lleis del Sánchez, ha aprovat uns PGE i sembla que els propers també.

Si aquesta estratègia ens hagués possibilitat avançar, ni que fos un mm, en el camí per la independència, xapo. Però avui mateix hem escoltat que la fiscalia recorre l’absolució de la Tamara.

JxCat a les darreres eleccions ha fet el que tocava, econòmicament, no dependre del sistema ni de cap banc. Avui és l’única organització que no te deutes econòmiques. Ara que només caldria que s’alliberés políticament de l’estratègia pujolista del peix al cove, tot i que de vegades sembli el contrari.
​
El primer pas dels independentistes a Madrid, donat que la persecució del –Estat no ha nimbat i que el “Gobierno de España” continua amb una recentralització constant, seria un posicionament del no a tot. Fins i tot si ens beneficies, perquè l’experiència ens diu que ni així.
A Madrid, donat que no tenim cap bona nova en perspectiva, l’únic que podem fer i dir-los dia si i el que ve també, és que marxem. La resta entreteniment pagat per uns i tristesa per altres.


0 Comments

EL PODER JUDICIAL MAI POT SER ABSOLUT

18/9/2021

0 Comments

 
Picture


La justícia espanyola ni va tenir ni va participar de cap transició. Tots els de la dictadura van continuar exercint de jutjes. És més, avui any 2021, la justícia espanyola encara “imparteix justícia” sota un grapat de lleis borbòniques i franquistes.

Poder popular en diuen. Votem i decidim qui ens representa i aquest poder és l’únic que determina les regles de joc d’un país. Els altres poders haurien d'estar sotmesos, en teoria, al popular.

Doncs no. Poder executiu, poder legislatiu i poder judicial. Sempre obliden el poder funcionarial, el policial i el militar i, de moment tothom practica l’esport del traga-la. Be, ens diuen que són institucions sotmeses a la legalitat vigent. Institucions que quan convé determinen el futur des de un poder que no està sotmès a l’únic, al suprem, al popular.

Cap Govern ni cap Parlament pot legislar-ho tot. Per justa correspondència el poder judicial tampoc hauria d’impartir justícia sobre tot. El més democràtic seria que el poder judicial mai admetés a tràmit cap denuncia o propòsit per jutjar si no es tingues una legislació que ho permetés.

Deixar ens mans d’homes i dones, jutges, tota la capacitat per interpretar i decidir el que és just i el que no, mai els hauria de pertocar, sobre tot perquè el seu poder sempre i, diem sempre ha d’estar sotmès al legislatiu, mai al lliure intel·lecte personal. La objectivitat individual no existeix. Durant la dictadura, els jutges civils o militars, només ho eren si eren adeptes al regim.

Que siguin els partits els que anomenen la composició institucional dels màxims òrgans judicials, és una anomalia democràtica. Que quan una sentencia és revocada per altres institucions don és participa i el causant no rep cap correctiu, és una anomalia democràtica. Que s’utilitzin políticament els Tribunals de justícia i no passi res, és una anomalia democràtica. Que a Catalunya utilitzar una llengua oficial als tribunals de justícia penalitzi el seu procés, és una anomalia democràtica. Que la legalitat espanyola sigui la predominant per jutjar i la catalana sigui subsidiària, és una anomalia democràtica. Que un jutjat digui que per davant de la Constitució que determina el dret a la vivenda, sentencií que la propietat prevaleix sobre aquest dret, és una anomalia democràtica. Que a la façana del TSJ espanyol el presideixi un crucifix, quan la Constitució diu que Espanya és un Estat aconfessional, és una anomalia democràtica.

Conclusió, la justícia espanyola és una anomalia democràtica, on la seva plantilla a més de ser d’un corporatiu que esgarrifa, mereixeria la resposta general que Josep Costa a dirigit a la magistrada instructora que l’acusa de desobediència: “No reconec l’autoritat”.

Com pot qualsevol tribunal de justícia engegar un procés per investigar i jutjar a qualsevol membre d’un Parlament, si no ha comés cap delicte relacionat amb el codi civil i penal, per exercir la feina que te encomanada pel vot popular, l’únic poder legítim al que la resta estan sotmesos.

La resposta és obvia. Els “Gobiernos de España”, PP, PSOE i UP, han descobert que amb una justícia a mida, aconsegueixen la seva utilització política i repressiva i desprès dir que la separació de poders és una realitat.
​
Que ningú en tingui dubtes. Formar part, a la força o per voluntat de “España” i el seu Estat sempre ens condemnarà a ser segon plat. L’únic que pot resoldre tenir una justícia democràtica, catalana i europea és la independència de Catalunya. La resta més del mateix que tenim ara.


0 Comments

ESCOLTANT AL DELEGAT DEL "GOBIERNO DE ESPAÑA"

16/9/2021

0 Comments

 
Picture

Aquest mati L’Aragonès entrevistat a RAC1, no parava de dir-nos que la millor forma de que és parli de tot es que no és tingui ordre del dia. Que cal crear espais de confiança per millorar els estadis que ens condueixin a la resolució del conflicte. Que la delegació catalana representava al Govern de Catalunya per decisió del executiu. I sobre tot que ens cal temps, molt de temps.

En Pedro Sánchez ahir va aconseguir l’aprovació dels seus Pressupostos i el preu a pagar sembla que és redueix a una entrevista amb l’Aragonès d’hora i tres quarts, on ningú, tot i ser una reunió política oficial, sap de que va anar la cosa i, un café.

ER deu creure que amb un diputat mes és l’amo de la partida. No recordar que és President gracies al suport primer de les CUP per dos anys i els de JxCat per un Govern de coalició és imprudent.

Tota negociació és basa, per sortir guanyador, o poc perdedor en tenir la força adequada que s’utilitza per qualsevol transacció i pacte, cosa cabdal per un acord i signatura final.

Al mon productiu les negociacions entre els representants del treballadors i patronal sempre són molt clars; diners i drets socials són els eixos a defensar per la part laboral. Productivitat, beneficis i potser actituds són els de la patronal.

I les eines dels treballadors per defensar i garantir que la negociació finalitzi al seu favor, són bàsicament dos: La vaga i tocar la productivitat. La patronal en te també dues, la voluntat d’arribar a un acord, justificant que els moments no els permet més, o no fer res, esperar el desgast i alguna acció per despatxar algun treballador i que desprès la negociació és redueixi a una readmissió.
Al mon polític, és pot dir que és similar, però els matisos d’entrada determinen un context totalment diferent. Sobre tot perquè en cap cas es juguen diners personals.

Si dos Estats és troben per negociar quelcom que ja saben, la seva pròpia identitat fa que qui guanyi serà el més llest, el que tingui mes arguments i sobre tot el que desprès tingui més recolzament a nivell internacional.

Algú pot creure que el “Gobierno de España”, amb el seu Estat i tota la colla que sap que sense Catalunya l’invent dels borbons finiria automàticament dialogarà o negociarà de tu a tu amb una “Comunidad Autonómica”. Il·lusos.

Tenen tot el poder polític econòmic i el de la repressió. Només et tenen en compta per mantenir-se al cap davant del poder. Curiosament és el nostre poder, l’únic, ni el del carrer ens fa poderosos. Jordi Pujol ho tenia clar, els seus vots a Madrid valien transaccions i competències. Això si autonòmiques.

Avui sembla, ho diuen els dirigents d’ER, que les negociacions tenen una senyera, autodeterminació i amnistia, però a la practica tot és redueix a que la dreta espanyola no arribi el poder.

Als de ER els hi és igual si no s’investeix al Puigdemont, si és desposseeix al Torra de la seva acta de diputat i Presidència, si la repressió continua al màxim amb una justícia desfermada per castigar i avisar que “España” no és toca, que els aeroports i ports són de “España”, que els trens també, que la fiscalia també i, així fins l’infinit. Vaja, tot sembla indicar que per ER la República espanyola, diuen federal, n’és l’objectiu. I si no l’errem vol dir que mentrestant ER pugui tenim autonomisme i algun peixet al cove per temps.

No sabem com acabarà la trencadissa entre ER i JxCat. El que si sabem avui és que l’Aznar és deu estar petant de rissa i, el Sánchez i els seus també.
​
Trencats i sense cap estratègia unitària, el que podem garantir, que així, la independència ni d’aquí 300 anys més.


0 Comments

MARTA VILALTA ACUSA A JUNTS DE FALTA DE LLEIALTAT AL PRESIDENT

15/9/2021

0 Comments

 
Picture

La portaveu de ER i, en nom de ER, avui ha acusat a Junts per Catalunya de falta de lleialtat al President Aragonès membre de ER.

M’entres l’anterior MHP Quim Torra i el “Gobierno de España” a la primera reunió no van vetar a ningú, estes o no al Govern, l’Aragonès, no només ha vetat al Jordi Sánchez, en Turull i la Míriam, també ha vetat al seu Vicepresident del Govern de la Generalitat.

Sembla que el Jordi Sánchez i en nom de JxCat, ens vol fer creure que el vet ve de la Moncloa i que sapiguem perquè és un fet comprovable i demostrable, qui ha dit que la delegació de JxCat no hi serà a la taula és l’Aragonès, com President i membre de ER.

Que La Moncloa digui amen, que socialistes, comuns i podemites també ho diguin és irrellevant. La taula tenia previst dos interlocutors, la catalana i la espanyola.

Sempre havíem entès que la defensa dels dret a l’autodeterminació i l’amnistia formaven part de l’acord de Govern i que la taula només era la proposta on intentar resoldre el conflicte polític ja reconegut a la primera reunió del 2020.

Els de ER són culpables d’una deslleialtat vers l’acord per la legislatura. No entrarem, ni recordarem les que varen fer als MHP’s Puigdemont i Torra. Que ara vulguin donar-li la volta deixa i molt clar les febleses d’aquest Govern.

Per últim JxCat te una patata calenta que haurà de resoldre. Si mante la proposta de la delegació no hi seran i si la modifica, deixaran clar que han assumit l’estratègia de ER i que dins del Govern no pinten res.

JxCat ha de respondre i prendre les mesures que calguin. Deixar el Govern, ho sabem, te uns costos que afecten als col·locats i al partit. Però sense fer res no es poden quedar.

No fer res, llençarà un missatge tant negatiu com improductiu. No seria bo que és constates que i som per fer la independència però sense costos. Seria com admetre que la feina dels exiliats no serveix per res.
​
Finalment seria admetre que ER te raó i que JxCat ha actuat amb absoluta deslleialtat. Consentir-ho seria la fi de moltes coses, perquè a la vida no només s’han de fer grans declaracions, s’han de complir.


0 Comments

SAN TORNEM-HI

14/9/2021

0 Comments

 
Picture

ER necessitava si o si que Pedro Sánchez vingués a Catalunya. Si jugen massa amb la taula. Hem de suposar que ER haurà fet valer els seus vots de Madrid, perquè fins el dilluns 13 de setembre no estava gens clar.

Segons diuen, vindrà, és trobarà amb l’Aragonès i, la intenció és fer-se la foto amb els components de la taula. La mateixa que va quedar instaurada a canvi d’una investidura i de la que no hem sabut res més fins que ER va defenestrar al MHP Quim Torra, amb una asistencia a la mateixa tant variada com poc institucional.

De moment del que s’ha de parlar, dialogar i pactar ni els de ER ni els de JxCat en tenen idea. Normalment les delegacions negocien ordres del dia. Pitjor, no sabem si defensaran el mateix i amb quins termes. Sembla que el Pedro Sánchez ho te més clar i, d’entrada ja ni hi serà, i els seus tenen el mandat que és pot parlar de tot menys d’autodeterminació i amnistia.

Avui però ha saltat la sorpresa, l’Aragonès ha apartat a JxCat de la Taula amb l’excusa peregrina de que tots els que  hi han de ser-hi, han de ser del Govern. Rar, perquè a la mateixa taula, creiem que és la continuació de la que ja va ser, sent President en Torra, aquest criteri no va existir i en van formar part que no eren al Govern.

Hem entès immediatament el perquè. A Madrid socialistes, comuns i podemites (portaveu del Gobierno de España) no han trigat ni cinc minuts dient que no hi serien si a la taula hi són el Jordi, la Nogueres i Turull i que celebravaben la posició del President Aragonès (Aragonès exclou de la Taula JxCat). Queda clar. No només ens diuen qui i qui no i pot ser, sinó que avui mateix se’ns diu que jutjaran als CDR per terrorisme.

ER ens torna a dir i, ara sense fissures, que els seus aliats són les esquerres espanyoles i, que las formacions independentista són per utilitzar a conveniència.

Aquest Govern de ER i JxCat no pot reeixir ni un dia més i hem d’anar a eleccions o deixar que ER formi pel que fa temps treballen, un nou tripartit d’esquerres, que ja funciona a l’ombra a Barcelona.

Els catalans independentistes, els favorables a un referèndum i els demòcrates han de saber qui i qui no està per la independència. Millor hem de saber si l’estratègia de ER dient-nos que amb les esquerres espanyoles al Govern és millor que un de dretes. O la de la confrontació intel·ligent independentment de qui Governi a Espanya i Estat. Sobre tot perquè tant l’esquerra com la dreta espanyoles mai ens reconeixeran el dret d’autodeterminació.

Posats a fer una reflexió sobre que poden i que hem obtingut els darrers anys governant el PSOE o el PP, podem quedar garrativats perquè veuríem que el que hem rebut són recentralitzacions velades, incompliments i sobre tot menyspreus de caràcter econòmic, social i històric.

Anem-hi, fem eleccions, diem la veritat, expliquem que la unitat dels partits i algunes organitzacions socials és una proposta que no reeixirà mai. Utilitzem el Consell de la República com eina electoral.

De continuar com ara, saben que ER ja acceptat dialogar fins el 2030 quan tenim encara de moment un suport tangible a favor de la independència i, no prendre els riscos que calguin, potser és que mai hem tingut 74 diputats per la independència ni el 52% de vots.
​
Per cert, esperem que JxCat no rebaixi la seva proposta per la taula, sobre tot perquè el Jordi i Turull són lliures amb tots els drets com qualsevol ciutadà i si el seu partit considera que el representen adequadament ni que baixi Deu pot vetar-los. Només ho fan els petits dictadors.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.