Els de ER han oblidat que l’article 155 de la Constitució espanyola va deixar clar que Espanya i el seu Estat, només és un Estat descentralitzat volgudament, per gestionar les prebendes que Madrid deixa. I que quan convingui destituiran als gestors de torn ubicats a les “regiones de España”. Un 155 que van aplicar convençudament els del PP, PSOE i Ciutadans. Els de Vox encara no hi eren.
Carles Puigdemont, pels patriotes, Molt Honorable President, és la peça que els hi manca. Ni el Comin, ni la Ponsatí ni el Lluis, ni la resta d’exiliats els preocupa. Només Puigdemont. És el President escollit democràticament i legalment i, va ser destituït, com la resta dels seu Govern, amb males arts. La justícia europea fa estona que ho sap. Ara alguns Estats de la UE també.
Puigdemont va decidir que l’exili era l’opció que permetria continuar la lluita per la independència de Catalunya. Avui podem admetre que l’únic que ha presentat formalment una confrontació amb Espanya i el seu Estat és Puigdemont i els que l’acompanyen. ER no només no ha ofert ajudar als exiliats, sinó que ni tant sols han proposat des de el Partit cap operació ni proposta per internacionalitzar el conflicte. El paper de la Secretaria d’organització de ER, la Marta Rovira amb el seu exili daurat i improductiu ho diu tot. Amb menor mesura, però els de les CUP més del mateix. Podríem dir que pitjor, en lloc de treballar per la unitat van marxar ven lluny de Waterloo.
Deu ser perquè la presencia a la Unió Europea i Parlament com Home lliure fa molt de mal a Espanya i Estat. I la justícia reben plantofades, que directament només serveixen per engrandir la figura de Puigdemont i estendre el conflicte, els crea un enuig de tal magnitud que segur el fa perdre l’oremus.
Dreta i esquerra, espanyola i alguna catalana, volen la “peça”. Uns per dir-li inútil al Sánchez i Govern i els altres per liquidar el darrer bastió independentista. Però uns i altres, segur que ho utilitzaran a les properes eleccions.
Potser si que la justícia espanyola va per lliure i les altes instancies policials també i controlen com va anar tot plegat a Sardenya sense “cap coordinació”. Igual la cosa va del que diu i escriu l’advocacia del Estat, el Llarena i el TS que no lliga ni amb un cordill.
Espanya i el seu Estat, sobre tot el poder judicial espanyol, deuen pensar que són com quan la dictadura que Franco feia i desfeia com li sortia dels pebrots, perquè pensava que amb els EE.UU. i el Vaticà en tenia prou perquè la resta calles. Doncs no. Espanya i el seu Estat ara forma part d’un concert on la democràcia, els compromisos i els acords és compleixen i, les males arts reben càstig encara que és trigui.
El MHP Carles Puigdemont ens ha mostrat el camí i, és diu Consell “de” la República. Que ningú dubti, si ens apuntem, jo ja hi soc, més d’un milió de catalans, tenim la República al nostre abast i ni ER ni els Comuns Podemites, ni els del PSOE ho podran evitar.
Podem derrotar Espanya i al seu Estat, només ens cal decidir que la aposta del Consell és l’opció guanyadora. Prenent-me bona nota del que fa i és juga el President, fer-li costat ahir i ara és de ser un bon patriota. La resta venuts.
RSS Feed
