ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ESPAÑA SI QUE TÉ FULL DE RUTA.

30/4/2015

0 Comments

 
Picture


Els espanyols que només usen la llengua castellana, signe de domini i preponderància, si que tenen full de ruta, i el tenen des de el 1714. Els espanyols, i ens és igual si són els de la FAES o els de la fundació Pablo Iglesias, porten tres segles construint la seva Nació i Estat, España. Fer-ho només és possible imposant i anorreant histories i cultures alienes.

Alguns prohoms catalans d’antuvi, havien considerat i cregut que amb els espanyols d’arrel castellana, és podria fer quelcom que ens satisfés. Restauracions varies, Repúbliques varies, Mancomunitat i períodes més o menys relaxats han demostrat que res farà modificar els seus plans; “Construir definitivament la seva nació, España”. Tot el que envolta aquests segles te un denominador comú, construir la nació Española i fer que la  llengua castellana sigui la única.

Ahir dia 28 d’Abril va tenir un dels darrers actes més ignominiosos que Catalunya ha patit els darrers anys, els del BBVA van prendre possessió de la seva conquesta. El pla espanyol sempre ha estat clar, i s’ha executat a major gloria per una destrucció del nostre model econòmic i social, las Caixes d’estalvi i de proximitat.

El Banc Bilbao Vizcaya, espanyolitzat amb el vist i plau del PNB, ells tenen concert econòmic, s’ha quedat amb Catalunya Caixa i Banc pel mòdic preu de 1.165 M€. Això si després de que l’Estat espanyol saneges els seus comptes amb més de 12.000 M€ i que les hipoteques tòxiques s’hagin venut a un fons  americà dels anomenats voltors (Blackstone) per 4.123 M€.

Ara el BBVA, ens acaba d’explicar que aquest any no tindran guanys, però l’any vinent i successius si. El seu pla, tancar 285 oficines, això si totes a Catalunya i prescindir de 1.700 treballadors. Les elits espanyoles poden estar contentes, de moment ni sindicats ni partits espanyols baden boca.

Catalunya no perd una entitat que hauria de ser part de les estructures d’Estat, és pitjor, amb aquesta pèrdua se’ns integra una mica més al model espanyol. El Narcís Serra socialista i te molt a veure. Aquests són els mateixos que financen la gran lliga de futbol espanyola. El seu full de ruta, s’executa de forma implacable i des de fa 38 anys amb una legalitat i legitimitat que els hi donem nosaltres. Potser és el que ens mereixem. La nostra covardia moderna és el seu èxit.



0 Comments

DESPRÉS DEL 27, "GOVERN DE CONCENTRACIÓ".

29/4/2015

0 Comments

 
Picture


Els d’Esquerra i en Junqueras, ja si poden posar com vulguin, però desprès del 27 necessitem un Govern, que encara serà autonòmic, amb una majoria Parlamentaria que ningú pugui qüestionar, i lluny de lluites partidistes per unes parcel·les de poder administratiu. Per tant si fer govern és planteja per la suma de Diputats de partit i unes negociacions a ultratomba per determinar el lideratge de la resta del procés, la imatge que donarem serà tant lamentable com miserable. Estarem visualitzant que la independència val el que unes negociacions. El govern s’ha de constituir per la victòria inqüestionable d’una llista i sense pal·liatius. La que sigui.

ERC i sense cap tipus de marge per interpretar altres opcions politiques s’ha posicionat com partit d’esquerres. CDC, tot i que interessos partidistes els situen a la dreta, nosaltres els situarem en la forquilla de centre, liberal i social demòcrata amb visos cristians. La combinació de ERC i CDC, només va ser possible amb un patriota com l’Heribert Barrera. Ara és del tot impossible. ERC només vol la seva unitat i en funció d’uns punts que molt sovint són més de calendari que politics.

El rebuig a la Llista de País, que volia la majoria del poble català, referma la posició ideològica de ERC per damunt del País. Aquest fet en un país normal, és el que toca. Catalunya de moment és una regió espanyola amb unes concessions gracioses per administrar qüestions secundaries i col·locar als botiflers moderns, abans anomenats “alguacils”, com a garants de l’estatu quo. A nosaltres també ens agradaria que la independència de Catalunya anés acompanyada amb la consequció d'un país just, solidari, democratic i sense corrupció. Mai és així, primer la llibertat i després a construir.

El 27 els catalans decidim, cert. Uns ja han definit que volen les eleccions plebiscitàries i la resta autonòmiques com sempre. Malgrat tot, el que si que farem com sempre és votar i com sempre i d’acord la llei electoral, és repartiran els escons  del Diputat. Fins aquí tot legal, com anirà la precampanya i campanya, de moment és un misteri. La campanya de les municipals, segur que serà un bon indicador.

Tornant al 27, un resultat que faci la majoria absoluta a tres o quatre bandes, presenta tot un repte a l’hora de constituir Govern. Govern que ha de fer unes quantes coses i sense dilacions. Governar, administrar i proposar la cadència i compliment de les eines d’Estat, segur que seran les coses del Govern. Tot per proclamar la independència.

Desprès del 27 el Govern elegit, tindrà com a tasca prioritària, la independència de Catalunya, i tot allò que hi tingui a veure. El temps de la negociació per proposar, millorar, modificar o canviar una llei autonòmica s’hauria d’haver acabat.

Si per formar el nou Govern, s’ha d’iniciar tot un procés de negociació per la Presidència i Conselleries, estarem fen un pa com un cabàs. De fet un dels inconvenients de no anar amb una Llista de País, és aquest. La probabilitat de tornar a enterrar-nos en una lluita partidista i de poder, oblidant que si no fem via, ni generalitat, ni comunitat autònoma ni res que no sigui la regíon y cuatro provincias españolas con capital Madrid.

La nostra incapacitat per fer una Única Candidatura de País, serà la mateixa per fer un govern de concentració que tant reclama Oriol Junqueras i ERC.
 

 

 



0 Comments

ESTARIA BÉ QUE LA ANC RECUPERÉS LA "LLISTA DE PAÍS"

28/4/2015

0 Comments

 
Picture
Picture


Ens ho pensàvem, ara en tenim certesa. L’ex presidenta de la ANC, Carme Forcadell, i militant de ERC, va dirigir tots els seus esforços a la renuncia del que els associats de la ANC havien aprovat en el seu full de ruta; Una Llista de País, transversal i relegar els partits a un segon pla. Proposta que el President Artur Mas  va fer-se seva obertament el 25 de Novembre del 2014. L’Oriol Junqueras no.

Ara també sabem que existeix un moviment dins la ANC per recuperar la proposta de la ANC, la "Llista de País", que mai va ser rebutjada, però tampoc defensada. Proposta que també era, hi és, compartida per Òmnium i per l’AMI.

La Carme Forcadell va ser prou agosarada per reclamar unes eleccions abans de tres mesos desprès de la conferencia de President. No ho va ser gens per reclamar el que la pròpia ANC havia acordat i aprovat en sessió plenària d’associats, una “Llista Unitària de País i transversal”.

La ANC, properament tria president o presidenta, esperem i desitgem que el triatje sigui més acurat i lleial amb les decisions assembleàries. Si finalment la nova junta i presidència,  continua creien que la "Llista de País" és necessària per guanyar el 27, cal que ho demostrin treballant-hi fins l’extenuació i qui no la vulgui ja s’ho farà i segur que s’ho trobarà el mateix 27 a l’hora de comptar els vots.

Cap interès en coartar la independència dels partits per fer estrategies partidistes. Cap interès en dir-los el com ni el quan de tot plegat. El nostre interès, és dels que és manifesta per patriotisme i sense partidisme. És senzill, únic i alhora ambicios. Volem la independència de Catalunya i desempallegar-nos d’un Estat que ens va a la contra en tot i per tot, i si això s’ha de fer amb estrategies i organitzacions noves, que no càpiga cap dubta, si cal ho farem.



0 Comments

AMB ELS D'UNIÓ DE MOMENT NI SOM NI SEREM.

27/4/2015

0 Comments

 
Picture


El President Mas ho ha dit; “El 27 ens juguem el ser o no ser”. Té raó. Si perdem, Espanya no passarà el ribot passarà la tupí. Els que volem fer de Catalunya un País lliure ho sabem, Espanya no perdona.

Dit això, alguns convergents, de moment no sabem si una part o tota la direcció, saben o no que les mitges tintes ja no serveixen, o el que és el mateix,  “no ens alimenten motlles, volem el pa sencer” (Ovidi Montllor). Traduït, d’aquí al 27 o sabem on són els d’Unió i si serveix per fer junts el que queda del procés, ho la parada senzillament fa llufa .

Unió va decidir que fins passades les municipals no calia posicionar-se sobre el procés. Formar part del Govern i dir això, és d’una deslleialtat esfereïdora, però anem a pams.  Mentrestant CDC està fent el seu sorpasso intern, i tot sembla que amb un cert  èxit, els d’Unió ni han començat. Pitjor, potser ho reserven tot al resultat d’unes eleccions municipals. No sabem si és per tenir argument per trencar la federació, o senzillament per no perdre cadires. El que si que cada dia que passa queda més clar, és que la federació que en el seu moment va ser “exitosa”, ara és més un llast pel procés i per CDC.

Mas no pot sortir a ple pulmó dient que el 27 ens juguem el ser o no ser i permetre tenir de socis politics els que no volen ser o sembla que volen ser altra cosa que no s’ajusta al que vol ell mateix.

Per guanyar el 27 fa falta claredat i els d’Unió a dia d’avui ni l’expressen ni sembla que la volen. Potser i ben mirat el temps de CDC i CiU, com els temps dels Pujol s’ha acabat. El temps d’Unió per molts màrtirs que tinguin també. Potser haurien d’entomar els nous temps, amb una nova forma de fer política, tant organitzativa com representativa.

CDC ha de triar i temps per fer-ho no en tenen gaire. No trencar amb Unió és una opció, només cal saber si serveix al procés. Esbrinada la relació cal decidir i fer-ho en els mateixos termes que el President; “ens juguem el ser o no ser” i si amb els d’Unió no ho tenim clar, deixem-ho corre, el procés i Catalunya s’ho valen.


0 Comments

TENIM LIDER, O ENCARA L'HEM DE BUSCAR.

26/4/2015

0 Comments

 
Picture


No cal ser una gran analista polític, com per saber que si el President Mas perd al 27, quedarà deslegitimat per liderar el que resti del procés. Fins i tot si la suma de ERC, CDC o CiU, i la CUP sumen. Per molt que Jonqueras digui que el farien President tot i que CDC i CiU quedin segons.

Deslegitimat davant dels seus i de l’opinió internacional si fos el cas, Artur Mas segurament passarà a la historia. En lletres grans o petites no ho sabem. Per decisió pròpia o pels esdeveniments. Tampoc ho sabrem. Així són les coses. Tots els processos socials i politics arrelen i triomfant per dos factors que van imperiosament lligats, projecte i lideratge. El projecte el tenim. Volem fer un país quasi nou de trinca. El lideratge és el que falla, si més no tothom, o dos personatges sembla que se’l disputen. Artur Mas i l’Oriol Junqueras.

Tal i com estan proposades i plantejades les eleccions autonòmiques de 27, sembla més per saber qui ha de ser el nou President autonòmic, que no pas per fer un pas més per la independència.

La proposta d’anar a unes eleccions que les volem reconvertides en plebiscitàries, en termes partidistes, vol dir que tindrem guanyadors i perdedors. Tindrem una llista guanyadora, una segona, i una tercera. El problema no són les llistes de partit, el problema serà decidir qui ha de liderar el 28 i els dies següents.

Un lideratge bicèfal no s’ha donat mai en un procés d’emancipació i d’alliberament d’un poble. Són els projectes els que determinen, i són els líders els que els defensen i representen. Macià i Companys són el paradigma, un declara l’Estat català i l’altra que vol una Generalitat autonòmica.  Dos líders oposats amb els seus objectius. El resultat tothom que vol el coneix.

Ara el projecte ni és d’esquerres ni de dretes. El projecte de país encara el tenim a les beceroles. Sense llibertat i sense ser amos del nostre futur res podem construir.  Si aquest 27 la lluita ha de servir per saber qui guanya i per ser el primer, anem dats. Si aquest 27 no deixem clar qui ha de liderar el procés i guanyar amb la candidatura més votada, tindrem seriosos problemes.

Les eleccions del 27 han de servir per tenir una majoria per la independència de Catalunya i per decidir qui ha de liderar la resta de procés. Nosaltres amb totes les incerteses, i dubtes raonables, creiem que la candidatura que encapçali el President Mas ha de ser la guanyadora i  a de ser-ho per una clara majoria.


0 Comments

NO GUANYAR EL 27 SERIA UN DESASTRE.

25/4/2015

0 Comments

 
Picture
Picture


Tal com va tot plegat, i sense ser gaire agosarats, a dia d’avui i per molt que omplim el Sant Jordi, estem en disposició de dir que el 27 tenim més punts per perdre que per guanyar.

Si això passes, uns diran que ha estat per no anar amb una Llista de País, i potser tindran raó. D’altres diran que hem estat incapaços per donar la volta al allau d’intoxicacions i amenaces que les clavegueres de l’Estat espanyol ens ha ofert. També en tindrem que diran que endarrerir el temps electoral ha donat ales a les noves propostes politiques per carregar-se el procés - Podemos, Ciutadans, Guanyem – més una bateria de noves formacions “cíviques”. Els més “assenyats” també teoritzaran en que potser encara no és el nostre moment. Com no, unionistes, espanyolistes, federalistes, autonomistes i amants de les terceres vies, desfermaran la seva joia arribant a enteses impensables. En fi la barreja dels frustrats catalans i uns espanyols pletòrics ens pot espatllar definitivament la festa.

Res de tot  això o tot plegat ens podrà definir i el perquè de la derrota si abans no reconeixem que hem estat nosaltres els vertaders culpables de la derrota. La derrota vindrà, no per un sol fet. Un cúmul i la manca de patriotisme en serà el perquè i ens explicarà la que avui és previsible i demà pot ser una derrota segura.

Ara mateix i si res no canvia, les eleccions del 27, que són autonòmiques, estan plantejades en termes de partit, i aquest fet no evitarà la  confrontació partidista. Corrupció i gestió, segur que seran les paraules més utilitzades abans i en campanya. Amb una “Llista de País” no hagués estat possible.

El 27 de Setembre el tenim a cinc mesos, i fins la convocatòria el Govern del President Mas ha de governar i proposar mesures d’Estat i d’altres opcions legislatives i per que cap entrebanc reeixí cal que els socis Parlamentaris, ERC, estiguin a l’alçada. Com ho han de fer, és senzill, tot és pacta abans de visualitzar discrepàncies i votacions distintes. No fer-ho, com passa ara és senzillament esperpèntic. A no ser que el que és vulgui, estratègicament, és marcar perfil ideològic distint, cosa que no cal.

No demostrar en tots i cada dels actes de govern i politics que la sintonia entre CiU i ERC és l’adequada per guanyar el 27, no fa res més que traslladar a la societat la desconfiança amb la victòria.

Visualitzar que el que també és busca de les eleccions del 27, és una victòria de partit per decidir, tenir la clau, o per la presidència, és dir-nos que la independència de Catalunya està en segon pla.

Guanyar el 27 tenint com enemics la nació espanyola i el seu Estat, no serà una tasca que no comporti sacrificis i una lluita patriòtica històrica. La més gran potser serà renunciar als propis partits i construir l’alternativa patriòtica guanyadora. No fer-ho pot suposar la fi d’un poble i d’un futur que mai més seria nostre.

 

 


0 Comments

LLISTES DE CORRUPTES PER GUANYAR ELECCIONS.

24/4/2015

0 Comments

 
Picture


La hisenda espanyola diu que te detectat més de 30.000 “espanyols” amb diners fora d’Espanya, presumptes defraudadors, dels quals 715 estan investigats pels policies especialitzats de delictes monetaris d’Hisenda (SEPLAC). També ens ha informat el ministeri d’Hisenda (AEAT, el seu director Santiago Menéndez) que els diners a l’estranger ronden els 124.500 M€ i que on més ni han és a Suiza, 20.000 M€.

Fins aquí, aquesta informació, que deixa clar que la casta espanyola de patriotes tenen el mateix el que els escarabats de simis, està be que és faci pública. Sobre tot perquè és la casta espanyola qui té centenars de milions d’euros a l’estranger  i amb això la possibilitat de defraudar a la gran Hisenda espanyola. Nosaltres afegim que si els de nomina estan perfectament controlats per Hisenda els de la Sicav  i empresaris sense escrúpols, també ho haurien d’estar.

El debat ara, és si cal que Hisenda faci públic els noms dels “presumptes” defraudadors i “presumptes” delinqüents. La diferència, defraudador multa administrativa, delinqüent condemna de presó i econòmica. La tasca d’Hisenda i dels seus investigadors és concloure el que; o defraudador o delinqüent i fer-ho segons criteris legals.

Sembla que el negoci de tenir, diners a l’estranger ha estat un esport nacional independentment del moment històric i polític d’Espanya. Ara hem sabut que el pare d’en Rodrigo Rato, testaferro franquista, ja va ser condemnant, això si sense complir cap condemna. També va ser un empresari modèlic del franquisme.

PP i PSOE, ara ens volen encigalar amb un gran debat. Deu ser per tapar les seves misèries i per que estem en zona electoral. Publicar el nom dels “presumptes” defraudadors o no. Àuria de ser que no, ho diu la seva llei. Ben mirat però, tot indica que els és exactament igual. Quan convé, filtracions que només poden venir de qui te la informació, surten publicades en els seus mitjans addictes, cosa que certifica que Montesquiu és mort i ben mort a Espanya.

La corrupció, que nosaltres diem que és sistèmica i estructural d’arrels franquistes,  ara més que mai a Espanya s’utilitza per fer mal als adversaris. En cap cas per corregir-la. Ara també tenim la certesa de que s’utilitza contra  el procés, el problema és que Espanya en te tanta que la que tenim a Catalunya finalment serà equiparable a una flor d’estiu.



0 Comments

UN SAN JORDI COM SEMPRE EXULTANT.

24/4/2015

0 Comments

 
Picture


Potser aquest San Jordi sigui el darrer sota la legislació espanyola. Una jornada sense cap incident remarcable. Festa, llibres i roses han estat la seva màxima. Ha quedat pales que Catalunya, és l’oasi que Espanya no vol. Ni tenim fractura social, ni tenim enfrontaments familiars, ni tenim lluites de carrer, ni tenim cap tipus de violència que és pugui relacionar amb el procés. Tenim llibres i tenim roses. Aquestes són les nostres armes per vèncer al Drac espanyol.

Espanya no només intenta amb les seves accions barroeres, des legitimar el procés, sinó que ajuda a que l’efecte sigui el contrari. Podran enganyar als espanyols de la Espanya profunda, i que no poden ser altra cosa. Podran intoxicar amb noticies falses i o manipulades dels seus mitjans de comunicació. Podran ventar-nos amb les seves lleis i amb la seva democràcia de baixa qualitat. Podran ofegar-nos i espoliar-nos econòmicament. Podran amenaçar-nos  amb el forat negre galàctic. Podran dir-nos i fer-nos por de que els nostres jubilats no cobraran la pensió, però el que no podran demostrar a ulls del mon, és que Catalunya i els seus ciutadans, estan immersos en la confrontació social i en una davallada de valors socials.

Malgrat tot els esforços d’Espanya, la voluntat dels catalans i la seva expressió democràtica, pacifica i festiva, ens permet vaticina que Catalunya guanya i Espanya perd, sobre tot en termes de democràcia.



0 Comments

SENSE CONFIANÇA I GENEROSITAT NO TENIM FUTUR.

23/4/2015

0 Comments

 
Picture
Article publicat a VilaWeb del Bloc de Xavier Massot el 20 de Març 2015 que reproduim per la seva rabiosa actualitat.

Oi que no vols la independència, ERC?

Un nou despropòsit d’ERC. Les declaracions de Junqueras a la ràdio no van ser casuals, doncs el dia anterior la parlamentària-fava Rovira li preguntava retòricament a Artur Mas si el procés tirava endavant. Quan encara no feia ni una setmana de l’acord pel full de ruta entre ERC i CDC, els republicans fan una nova parada. En el fons, només demostren que no es refien del President. I sent així, perquè signaven l’acord? Si no hi ha confiança mútua, com volen arribar al 27-S en bones condicions?

L’actitud de la direcció republicana és de psiquiàtric. Sospito que els molesta que la gent s’engresqui i se la vegi contenta. Prefereixen veure la gent emprenyada. No suporten veure la gent feliç. De tant que els hi preocupa la gent…! Quan s’omplen la boca de fer un país nou, només mostren velles maneres de la Catalunya autònoma, en el fons és por a l’èxit. Per alguns militants republicans s’està millor protestant contra Espanya, culpant-la de tots els mals, que no assumir la responsabilitat de portar un país endavant, on els èxits i els fracassos només seran culpa nostra. Fredament penso que aquesta gent, en el fons, no vol la independència.

En l’Oriol Junqueras hi ha molt de complexe d’inferioritat i d’enrabiada infantil per no poder ser ell el President que proclami la independència. A molts dels qui va atreure el seu missatge fins al mes d’octubre, cada cop més, amb la seva actitud i paraules, va resultant particularment antipàtic. Si pensés per un moment el poc que ens interessa a la gent els seus dubtes hamletians…! I Hamlet va acabar tan malament…! S’ho hauria de fer mirar a fons. Em sembla greu que un catedràtic d’història oblidi les lliçons de la història.

Per gelosia, per ràbia, per mal càlcul partidista, per desconfiança o pel que sigui, el paper d’ERC comença a fer d’aliat objectiu de les tesis unionistes. No va dir Aznar que seríem els catalans els que ens barallaríem entre nosaltres? No es cansen de repetir que “el suflé ha baixat”, que el procés està mort? I qui l’està matant sinó és els continus entrebancs dels republicans?

En el fons, Junqueras està donant la raó a alguns vells independentistes que ens avisaren que si el procés el deixàvem en mans dels partits, fracassaria. La trista conclusió és que tenien tota la raó del món, i en conseqüència, puix que la gent sense carnet és la que va engegar el procés, haurà de tornar a ser la gent la que reprengui la lluita i passi pel damunt dels partits que, en la seva inutilitat, ens han portat fins aquí. Per força, tard o d’hora hi haurem de passar pel damunt.

Tristament els vells partits els haurem de liquidar, si volem ser lliures de veritat. Porten massa mals vicis apresos en la Catalunya autònoma, imitant els esquemes de funcionament polític espanyol, per a que puguin continuar sent eines vàlides en una Catalunya independent. Cap d’ells no ens pot servir, incloent-hi algun que darrerament s’ha disfressat amb sigles noves (com MES o Avancem), mentre mantenen tots els vicis de la vella política.

Si el 27-S el sobiranisme fracassa, tots aquests partidets ja es poden començar a preparar, sobretot ERC, perquè seva serà la major responsabilitat. El que li va passar als anys 80, quan van fer President a Pujol, passant de 14 a 5 diputats, es quedarà petit al que li passarà, de ben segur. Que no ho dubtin, volent competir per ser el primer partit, poden acabar desapareixent. Perquè aleshores no hi haurà compassió ni on poder agafar-se, ni defensa possible. La gent els crucificarem, i s’ho hauran ben guanyat. Curts de mires, encara no han entès que, inevitablement, tant si ho aconseguim com no, les sigles d’ERC estan condemnades a desaparèixer. Com les de CDC, UDC, PSC, ICV. Perquè si no ho aconseguim, la gent els castigarà, però sí finalment som independents el primer que desapareixerà, per manca de sentit, serà aquesta C de Catalunya.

Com molt bé ha dit Carme Forcadell, “l’estratègia d’alguns és sempre sembrar dubtes”. Però que ho tinguin clar, que els dubtes d’ERC cada cop li importen menys a més gent. Si tenen dubtes que vagin al psicòleg o que facin meditació, però a tota la gent que hem empés i els hi hem aplanat el camí perquè rematessin la feina, que ens deixin en pau i es dediquin a fer feina. Que per això els mantenim i paguem. Quan és hora de convèncer els indecisos i d’ampliar la base, amb aquests dubtes existencials allunyen els indecisos i desmotiven els convençuts. L’espanyolisme no ho podria fer millor.

La millor lliçó que poden rebre els sembradors de dubtes és que els electors els donin l’esquena a les municipals, votant a CDC o la CUP. Els hi hem de donar una lliçó que no oblidin. Com que sabem que ERC fa com Espanya, que no defrauda mai, i s’entossudiran en aquesta via, fins que no es fotin una patacada electoral, no obriran els ulls. Aquesta ha de ser la millor resposta dels ciutadans sobiranistes al seus absurds tacticismes i dubtes existencials. Ja que no es volen aclarir per les bones, doncs que ho facin per les dolentes. Dependrà dels electors sobiranistes ficar-los altre cop al seu lloc, com als anys 80. Que Junqueras no en tingui cap dubte, abans que es pensi, les urnes parlaran.





0 Comments

QUAN ELS INTERESSOS PODEN MÉS QUE LA VIDA.

22/4/2015

0 Comments

 
Picture


Als acaballs de la segona guerra mundial, americans capitalistes i russos bolxevics, iniciaven una cursa que en cap cas va ser d’alliberament i acabament de la guerra. Volien fer presoners, però no qualssevol. Volien als millors alemanys, nazis o no, en termes científics i tecnològics. Volien  enginyers, físics, matemàtics, químics, i qualsevol que tingues a veure amb la gran maquina de guerra que va esdevenir Alemanya.

La Unió de Repúbliques Soviètiques i els Estats Units d’Amèrica, van  triar entre els milers de presoners als millors. Aquests presoners nazis o no, tacats de sang i responsables del genocidi més gran de la historia o no, van ser acollits als respectius països, sense càrrecs ni judicis. L’historial personal de cada un d’ells, tot i que de forma diferent en funció del país, era el de menys i varen tenir el seu reciclatge.

Encara va ser pitjor. Als Estats Units, per exemple, a Von Braun, responsable de les bombes volants sobre Londres és anomenat director del programa espacial nord-americà. Sobre els que van desenvolupar la bomba atòmica en tenim menys dades però la participació dels alemanys nazis és fora de qualsevol dubta. Al canto rus i per obvietats que no cal descriure, els científics nazis fan la feina però les condicions en seran altres.

Aquest apunt històric permet situar un fet, que res a veure té amb el perdó o reconciliació. Els interessos del sistema social, i sense pagar cap preu, ni moral ni penal, són els que interessen.

El resultat immoral d’aquests fets, avui són notoris i d’una misèria que repercuteix directament amb el tractament que aquets estats donen als seus afers respecte tercers. Mercadeig d’armament que desprès és revenut als mercats negres internacionals. Depredació dels recursos energètics arreu amb l’objectiu de bastir les seves societats amb luxe desenfrenat, mentrestant els ciutadans amos dels recursos viuen en la misèria. La moral dels que van utilitzar genocides nazis, és la que avui permet guerres locals i uns moviments migratoris que fugen de l’horror criminal d’unes confrontacions que ni ells entenen. I tot per la modernitat i l’avenç social. Ni els hipòcrites fariseus de l’època ho haguessin fet millor.

Els que van guanyar la segona guerra mundial, saben com acabar amb el drama que avui és desferma sobre la mediterrània. Els seus interessos però, no passen per resoldre-ho, ans al contrari, tot indica que certs interessos, armamentístics, i sociestratègics determinen que tot a de continuar com ara.

A Espanya ens passa quelcom similar. Els franquistes, han venut que el franquisme, la dictadura, on la democràcia ni hi era ni se l’esperava, va ser una època dura però menys mal. Franco un gran home i patriota espanyol. Han construït un relat miserable sobre els ossos de milers de dones i homes, que de l’únic que eren culpables era d’exercir la democràcia votant. Un relat que pretén dir-nos que tots els adeptes al regim eren uns grans patriotes espanyols, i si afusellaven, torturaven i robaven, o feien per la causa, d’arrel falangista i feixista, i per una Espanya gran i lliure.

El nostre projecte de País no només ha de consagrar la independència, sinó que ha de treballar per lluitar contra aquesta barbàrie d’interessos, que en diuen d’estat, però que desprès és demostra que és personal. Lluitar per fer de Catalunya un país lliure i plenament democràtic està bé, però cal associar-ho a nous termes de justícia universal. La que tenim fins ara pel que és veu no funciona gens bé.
 

 



0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.