El President Mas ho ha dit; “El 27 ens juguem el ser o no ser”. Té raó. Si perdem, Espanya no passarà el ribot passarà la tupí. Els que volem fer de Catalunya un País lliure ho sabem, Espanya no perdona.
Dit això, alguns convergents, de moment no sabem si una part o tota la direcció, saben o no que les mitges tintes ja no serveixen, o el que és el mateix, “no ens alimenten motlles, volem el pa sencer” (Ovidi Montllor). Traduït, d’aquí al 27 o sabem on són els d’Unió i si serveix per fer junts el que queda del procés, ho la parada senzillament fa llufa .
Unió va decidir que fins passades les municipals no calia posicionar-se sobre el procés. Formar part del Govern i dir això, és d’una deslleialtat esfereïdora, però anem a pams. Mentrestant CDC està fent el seu sorpasso intern, i tot sembla que amb un cert èxit, els d’Unió ni han començat. Pitjor, potser ho reserven tot al resultat d’unes eleccions municipals. No sabem si és per tenir argument per trencar la federació, o senzillament per no perdre cadires. El que si que cada dia que passa queda més clar, és que la federació que en el seu moment va ser “exitosa”, ara és més un llast pel procés i per CDC.
Mas no pot sortir a ple pulmó dient que el 27 ens juguem el ser o no ser i permetre tenir de socis politics els que no volen ser o sembla que volen ser altra cosa que no s’ajusta al que vol ell mateix.
Per guanyar el 27 fa falta claredat i els d’Unió a dia d’avui ni l’expressen ni sembla que la volen. Potser i ben mirat el temps de CDC i CiU, com els temps dels Pujol s’ha acabat. El temps d’Unió per molts màrtirs que tinguin també. Potser haurien d’entomar els nous temps, amb una nova forma de fer política, tant organitzativa com representativa.
CDC ha de triar i temps per fer-ho no en tenen gaire. No trencar amb Unió és una opció, només cal saber si serveix al procés. Esbrinada la relació cal decidir i fer-ho en els mateixos termes que el President; “ens juguem el ser o no ser” i si amb els d’Unió no ho tenim clar, deixem-ho corre, el procés i Catalunya s’ho valen.