
La historia antiga pot ser fins i tot interpretada malgrat pedres i documents, la recent no. El “poble espanyol”, el que va foragitar els borbons al 1931, avui s’ha d’empassar el llegat franquista.
Monarquia o República, ja no forma part dels discurs o programa polític de cap dels partits anomenats espanyols.
El pacte de la transició només era possible acceptant la monarquia, imposada per Franco. Ara en són els descobridors, avaladors i seguidors. La monarquia és com per en Franco la seva garantia d’unitat i continuitat per fer i desfer des de Madrid.
Franco ho va tenir clar, ell i el seu exercit i policia repressora, eren la garantia de la unitat i denominació espanyola, però no deixava de ser un fet temporal. La seva successió que garantís amb prou èxit el seu llegat espanyol, passava per la restauració dels borbons.
Cap d’Estat i Cap de les forces armades, eren el binomi que podia garantir una transició i una estabilitat territorial. Els borbons i la seva acceptació eren el preu per una transició aparentment democràtica i venuda com exemplar.
Franco com traïdor a la República espanyola i posterior Cap d’Estat, era el del vist i plau a les sentencies de mort, acabada la guerra. Era els de les tortures i empresonament d’aquells que en la Republicà havien practicat la democràcia, i els valors de la igualtat, llibertat i fraternitat.
Franco, va designar als borbons com els seus successors. Franco va anomenar a Juan Carlos I el seu successor. Franco va traspassar de facto els seus assassinats i atrocitats als borbons.
Alguns associen la estabilitat d’aquets darrers 38 anys gràcies a la monarquia. D’altres associen, a la monarquia i al cap de l’Estat com els elements que han garantit la continuïtat de la corrupció franquista. Finalment d’altres associen la monarquia borbònica al nou franquisme absolutista.
Al 2015 la “Casa Real”, ens ha costat als contribuents 7.775.040 milions d’euros.
“Pecata minuta” en dirien els terratinents històrics i antics. Dumas ho va plasmar amb el “uno para todos i todos para uno”. Castella ho va entendre i mai més ho abandonaria.
Els partits espanyols, tots, han assumit que l’éreu del franquisme, ara Felip VI, els representa i representa la nació espanyola. PP, PSOE, Ciutadans i sense fissures són els valedors moderns dels borbons. Borbons que mai han llençat un mot contra Franco i les seves atrocitats.
Podemos que proposa un reconeixement de la pluralitat nacional d’Espanya, són més del mateix, des de el moment que no qüestionen la forma d’Estat.
Catalunya s’ha de desempallegar d’aquesta rèmora que mante privilegis i títols tant arcaics com innecessaris. Si Espanya, la seva, vol ser i fer-ne de la monarquia la institució màxima, ja s’ho faran.
Corrupció, privilegis i lliures del control democràtic és el que els atorga la Constitució espanyola. Menys mal que el dret de pernada, fa segles que és va abolir. El dret de successió com element antidemocràtic, sustentat per la “polla”, no és cap pilar on fer créixer valors com la igualtat, la llibertat i la fraternitat.
Igualada ens marca el camí. Educadament, els hi hem de demanar que renunciïn als títols que d’antic venen i per imposició militat i boti de guerra.
Espanya i el seu Estat que siguin el que vulguin. Catalunya una República on tot estigui sota l’imperi de la llei i de les persones. Defensar avui els borbons, és defensar Franco.