L’anàlisi polític del moment, per la seva contundència general, confirma que amb els que som “no en som prou” per fer la Independència de Catalunya. La disjuntiva s’emmarca per on s’ha de fer l’eixamplada.
El nostre i flamant President Carles Puigdemont, ho ha dit; “cal eixamplar la base social per aconseguir-ho”. Fins i tot a afegit que amb els que som, la DUI és impossible. Del calendari per la desconnexió, Junqueras, Munté i d’altres confirmen que el 18 mesos sempre són una aproximació.
Els actors pro independència, coincideixen, CDC, ERC, CUP, en que cal eixamplar, i sempre és refereixen a la base social. La proposta de l’ independentisme és coincident, cal que votants unionistes sabent-ho o no s’afegeixin al projecte.
Com fer-ho és el debat. Alguns creuen que als que hem de convèncer per eixamplar són els que liderant les opcions politiques unionistes de Catalunya i de fora. Només una minoria creu amb la pedagogia constant i la denuncia com element de conscienciació independentista.
Podem intentar-ho, però algú pot dir amb autoritat que l’Iceta, l’Albiol, l’Arrimadas, en Coscubiela, el Fachin, en Rajoy, en Sánchez, la Colau, en Rabell, en Rivera, en Duran i Lleida, la Chacón, en algun moment si posaran be. Amb els fets els coneixereu, i com a molt partidaris d’una Autonomia intervinguda.
Amb aquesta gent i uns quants més, no hi tenim res a fer. Aquets mai sumaran per la independència. Aquets són Espanya. Són els constructors de la nació franquista amb visos de modernitat democràtica, versus autonomies, totalment controlades per un Estat jacobí centralista i monàrquic.
S’escau ser intel·ligents i guanyar la partida. Amb els espanyols ideològics no cal malgastar ni un minut. On hem de fer pedagogia i de la bona?, doncs està clar, als feus espanyolistes, on se’ns dubta hi ha bona gent. Cal informar. Cal donar dades contrastades. Cal guanyar-nos a tots aquells que vinguts de fora han decidit que aquesta és la seva terra, de present i de futur. Cal senzillament explicar-los que el que volem és tenir el dret a equivocar-nos. Cal explicar-los que l’època dels tutelatges són pròpies de les colònies i que només serveix per xuclar i anorrear.
Podrem pactar una llei progressista al Parlament, per exemple amb els socialistes, però això no suposarà eixamplar res. Voldrà dir que tothom en traurà el seu profit partidista, en cap cas eixamplarà la base social per la independència, ans al contrari, alguns explicaran que sense independència és poden resoldre les penúries de la gent. Podrem tenir amplies majories al Parlament, segur, però en cap cas voldrà dir que tenim garantida la majoria excepcional pel referèndum constitucional que tard o d’hora haurem de fer.
Per legislar tenim ampla majoria al Parlament de Catalunya. Per Governar-nos tenim un Govern transversal i cohesionat. Ara cal que quedi clar que amb els líders del unionisme no eixamplarem res, amb els seus votants si.
L’anàlisi polític del moment, per la seva contundència general, confirma que amb els que som “no en som prou” per fer la Independència de Catalunya. La disjuntiva s’emmarca per on s’ha de fer l’eixamplada.
El nostre i flamant President Carles Puigdemont, ho ha dit; “cal eixamplar la base social per aconseguir-ho”. Fins i tot a afegit que amb els que som, la DUI és impossible. Del calendari per la desconnexió, Junqueras, Munté i d’altres confirmen que el 18 mesos sempre són una aproximació.
Els actors pro independència, coincideixen, CDC, ERC, CUP, en que cal eixamplar, i sempre és refereixen a la base social. La proposta de l’ independentisme és coincident, cal que votants unionistes sabent-ho o no s’afegeixin al projecte.
Com fer-ho és el debat. Alguns creuen que als que hem de convèncer per eixamplar són els que liderant les opcions politiques unionistes de Catalunya i de fora. Només una minoria creu amb la pedagogia constant i la denuncia com element de conscienciació independentista.
Podem intentar-ho, però algú pot dir amb autoritat que l’Iceta, l’Albiol, l’Arrimadas, en Coscubiela, el Fachin, en Rajoy, en Sánchez, la Colau, en Rabell, en Rivera, en Duran i Lleida, la Chacón, en algun moment si posaran be. Amb els fets els coneixereu, i com a molt partidaris d’una Autonomia intervinguda.
Amb aquesta gent i uns quants més, no hi tenim res a fer. Aquets mai sumaran per la independència. Aquets són Espanya. Són els constructors de la nació franquista amb visos de modernitat democràtica, versus autonomies, totalment controlades per un Estat jacobí centralista i monàrquic.
S’escau ser intel·ligents i guanyar la partida. Amb els espanyols ideològics no cal malgastar ni un minut. On hem de fer pedagogia i de la bona?, doncs està clar, als feus espanyolistes, on se’ns dubta hi ha bona gent. Cal informar. Cal donar dades contrastades. Cal guanyar-nos a tots aquells que vinguts de fora han decidit que aquesta és la seva terra, de present i de futur. Cal senzillament explicar-los que el que volem és tenir el dret a equivocar-nos. Cal explicar-los que l’època dels tutelatges són pròpies de les colònies i que només serveix per xuclar i anorrear.
Podrem pactar una llei progressista al Parlament, per exemple amb els socialistes, però això no suposarà eixamplar res. Voldrà dir que tothom en traurà el seu profit partidista, en cap cas eixamplarà la base social per la independència, ans al contrari, alguns explicaran que sense independència és poden resoldre les penúries de la gent. Podrem tenir amplies majories al Parlament, segur, però en cap cas voldrà dir que tenim garantida la majoria excepcional pel referèndum constitucional que tard o d’hora haurem de fer.
Per legislar tenim ampla majoria al Parlament de Catalunya. Per Governar-nos tenim un Govern transversal i cohesionat. Ara cal que quedi clar que amb els líders del unionisme no eixamplarem res, amb els seus votants si.
RSS Feed
