ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

LES CUP PODEN ACABAR AL FORAT NEGRE DE LA HISTORIA.

30/6/2016

0 Comments

 
Picture

Al Setembre el procés d’independència i la desconnexió, és podria plantejar com caixa o faixa. Si el President Carles Puigdemont, no té el suport dels 72 diputats per la independència, ras i curt el procés quedarà debilitat i si només en te 68, s’ha aprofundirà més amb l’apartat de la confiança.

Als de les CUP, els hauria anat molt bé demanar perdo, o com a mínim disculpes, al President Mas. Les CUP i els podemites han estat els més bel·ligerants per aconseguir el major trofeu, el cap del President Mas. Mas ha complert i les CUP no. Han votat NO i fent costat als unionistes a la llei autonòmica més important, pressupostos, i que més costat preveia fer als “oprimits”. Han votat no i també amb els unionistes espanyols anti independentistes en més ocasions. El pitjor de tot és que el mon sobiranista en general no ho entén. Potser hi combreguen el okupes, anti sistema i anticapitalistes. Vaja els que mai podran autogovernar-se.

Ni perdo ni disculpes. Les CUP com d’altres van creure fil per randa els informes apòcrifs de la UDEF i diaris varis espanyols. Tant s’ha val, la seva prepotència i indignitat els retrata. Creuen que amb 10 diputats i la clau ho tenen tot fet. Ja s’ho trobaran.

1.100 milions d’euros perduts, pels de les CUP deu ser poca cosa. Una inversió milionària a un dels territoris de Catalunya més necessitat, també els deu semblar poc. Primer la puresa ideològica, desprès la feina. Tant mateix com la seva estratègia; Independència si, si primer és d’esquerres i fem fora la dreta. Nosaltres afegim; i si no, no cal, ens venen ha dir.

El diputat Sergi Saladié de les CUP, ja ha parlat, això si sense assemblea per davant, amenaçant que el BCN World serà un dels elements clau a valorar per la qüestió de confiança. Increïble. Que un pla, encara que sigui per rescatar uns “terrenys tòxics” com diuen ells, sigui un element determinant per fer caure al President i aturar el procés, ens posa els pels de punta.

Avui, independentistes que han votat a En Comú Podem i veien com les gasten, s’ha n’han penedeixen d’haver-los votat. Aviat els pocs que queden dels que varen votar a les CUP, pensant que serien acceleradors del procés, també comencen a empenedir-se.

Les CUP tenen 10 diputats perquè varen fer servir indirectament les clavegueres de l’Estat. Ara ja ho sap tothom. Si ara les CUP continuen amb la pretensió de marcar el tempus i continguts del full de ruta, i s’admet, la credibilitat de Junts pel Si i els seus components serà zero.
​
Res a negociar amb els de les CUP. Presentació de la moció de confiança i que facin el que vulguin, també ho faran si els hi donem pistu, i atès que en tenim proves fefaents de que faran el que vulguin i no respecten pactes, com a mínim no els hi fem cap campanya.


0 Comments

FART DE ERC I ELS SEUS TROLLS.

29/6/2016

1 Comment

 
Picture

Primera brama, CDC vol la unitat per tapar la seva corrupció. Segona brama, CDC vol la unitat per tapar la seva davallada electoral. Tercera brama, CDC aconsegueix la unitat a Junts pel Si fent xantatge a ERC.

Al 2012 CiU tenia 62 Diputats. CDC apostava per un Estat català, resolució aprovada al Congres de Reus (Febrer del 2012). El President Mas, i escoltant el clam per la independència i unitat i contra l’opinió d’UDC, va convocar eleccions i sense unitat, jugant-se-la. Unes eleccions on CiU va perdre 12 diputats. Durant la campanya electoral, l’Estat espanyol va endegar l’atac més virulent mai conegut contra Mas i CDC. Aquest fet va ser utilitzat per tots els adversaris i enemics politics sense excepció.

Mas va escoltar i va posar les urnes i la resposta estratègica de ERC va ser la autoproclamacio de ser els únics garants per conformar el camí cap la independència. “Nosaltres som la fiabilitat”. “Nosaltres serem garantia del procés”. Sibil·linament, ERC introduïa lentament i inexorablement, el cuc de la desconfiança cap el President Mas i CDC. Els fonaments de la desconfiança, l’argumentari espanyol sorgit des de les seves clavegueres institucionals i mediateques.

21 diputats i tenir la clau, desprès de l’estrepitós fracàs dels seus dos tripartits, els feia creure que introduir la desconfiança permanent, apuntalada per informes d’Estat i periodístics, que aquest era el camí per guanyar la centralitat i desplaçar, o fins i tot destruir CDC.

El 9N, va ser el punt d’inflexió. ERC va carregar contra la consulta proposada pel President Mas i el seu Govern. Ells com les CUP volien desobediència. Afortunadament i deixant amb el cul a l’aire als d’ERC i ICV,  una part de les CUP van tenir més sentit patriòtic i de país que la direcció de ERC i d’aquells que només volien màrtirs.

La conferencia del President Mas proposant un full de ruta i la unitat com eina guanyadora, desprès del 9N, obria a ulls de molts el camí irreversible per aconseguir la independència. Una setmana desprès, la proposta del President Mas va ser rebutjada frontalment per Oriol Junqueras, ERC.

Afortunadament la ANC, Òmnium i l’AMI, que sempre van tenir clar els crits dels 11 de Setembre, Independència i Unitat, van guanyar la partida i d’aquí Junts pel Si.

ERC, va perdre i dolguda, va implementar l’estratègia del xantatge per explicar, sense dades, de com el President Mas i CDC havia obligat a ERC per fer una candidatura unitària. Qüestió que encara alguns “idiotes” continuen explicant a tort hi ha dret.

A dia d’avui els trolls d’esquerra encara fan corra la brama de que la unitat va ser el fruit d’un xantatge no d’una necessitat estratègica de país. S’ha de ser curt de gambals, pensar i més ara, que sense convergència aconseguirem la independència. L’altra brama que fan corre per neutralitzar la unitat és que nomes serviria per tapar la debilitat electoral de CDC. Sembla que ERC quedaria satisfeta amb una desfeta de CDC tot i que suposes no aconseguir la independència. Repetim ho sembla.

ERC, no va voler unitat a les eleccions europees. Tampoc a les municipals. A les espanyoles menys. Junts pel Si, i en funció del valor que ERC li dona, sembla més un pecat que no pas l’orgull d’anar a per feina amb patriotes, que com s’ha demostrat se la juguen quan cal.

En comú podem, a tots els efectes és la força guanyadora a Catalunya amb 12 diputats. ERC i CDC són segona i tercera força per tant els perdedors. Gracies ERC. És cert la suma dona 17, però molts interpreten, i així ho continuen venent, que 9 són molt independentistes i 8 ho són poc. ERC continua exprimint, malgrat el coneixement d’unes gravacions que diuen i demostren moltes coses, l’apartat de la desconfiança. En Rufian diu que defensem el govern de Puigdemont i Junqueras i nosaltres li diem no, és el Govern del President Carles Puigdemont.

ERC, com Catalunya si que és pot, com Barcelona en Comú, com En Comú Podem i com una part de les CUP, s’han cregut amb escreix que tot el que fes flaire a convergent era corrupte. De moment l’únic que és cert i perquè el President Pujol ho va dir és que ell tenia diners a Andorra d’una “deixa”. La resta, ara no només està invalidat, sinó que tenim la certesa que les difamacions, in fundis, muntatges, són el producte dels veritables delinqüents; Fernández Diaz, el PP amb el seu President Rajoy, l’Estat espanyol i les seves clavegueres i el Cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Ara no ni ha prou solidaritzant-se amb els imputats que seran jutjats properament. Ara cal una reparació publica i reconèixer que els resultats electorals que han perjudicat a CDC, i beneficiat a ERC i les CUP són immorals. Per suposat que els de la Colau i el Xavier Domènech també.

Per cert i per qui no ho sàpiga, el President Mas desprès del 9N i la seva Conferencia reclamant unitat amb un full de ruta per la independència, va rebre pressions importants per convocar noves eleccions sense més dilacions. El President va optar per la unitat per guanyar i Junqueras va respondre que ni un duro.

ERC si sap que vol dir ser lleial, i per corregir estratègies passades, ara hauria de treballar colze a colze amb CDC, fer costat al President Puigdemont i si cal eixamplar que ho faci Junts pel Si.

Per cert els nostres aliats mai seran els unionistes espanyols que dirigeixen Barcelona en Comú, Catalunya si que és pot i En Comú Podem, els nostres aliats seran els seus votants.

Una petició feu callar d’una vegada els trolls que fan més mal que bé, sobre tot perquè més tard que d’hora tot acaba suran.


1 Comment

UNES ELECCIONS PER PRENDRE'N BONA NOTA.

28/6/2016

0 Comments

 
Picture

S’ha constatat, i qui ho negui menteix, que la corrupció i ser els amos de les clavegueres de l’Estat espanyol, no té cost electoral, o minim. És endèmic. El PSOE, Felipe González tacat per una època de corrupció i per la seva frase que va fer historia; Hay que defender al Estado y si hace falta recurrir a las cloacas, pues eso. Ara amb els ERE’s d’Andalusia tot i patir una gran davallada, continuen com segona força. La seva corrupció no ha servit per cap sorpasso i Podemos s’ha fotut la gran cleca.

El PP, ha guanyat. Ni Barcenas, ni Gürtel, Granados, Cañete, Tomas Gomez, Rita Barbera, Pujalte, ni la Punica, ni Pokemon, ni Rato, ni Bankia, ni les targes Black, ni Suiza, ni papers de Panama, ni tenir el partit sota sospita i imputat, ha fet que els popular amb l’íncipit president Rajoy perdin a les eleccions espanyoles.

Alguns bona fe, creien que la posada en escena d’unes converses entre el Ministre Fernández Diaz i el cap de l’oficina antifrau de Catalunya, De Alfonso jutge de professió, tindrien incidència i penalitzaria al PP i afavoriria als independentistes de ERC i CDC. Fals. Espanya no fa res que els hi pugui anar a la contra. Espanya és prevaricadora, corrupta, malgastadora, miserable i amb una baixa qualitat democràtica que fa fredar.

Publico.es, és un mitja espanyol i només podia verificar la veracitat de les converses gravades al despatx del Ministre saben qui són els responsables. Constatem que els dos personatges, Ministre i Director, en cap moment neguen que els de les converses siguin ells. La defensa de qualsevol delicte, per principi, sempre mante que tot és fals. Només s’admet culpabilitat, si l’afer no paga, o paga pena mínima. A Espanya tot i sent culpable si controles les eines de l’Estat, cap problema. Fins i tot, i si cal abans es destitueix un magistrat o fiscal.

A aquestes alçades la utilització miserable de la catalanofòbia, saben que dona redits politics i electorals, a Espanya, és utilitzada per dretes i esquerres sempre que cal. És obvi que el diàleg “patriòtic” espanyol a més d’actuar com la màfia siciliana i l’hampa neoyorkina, ha tingut l’objectiu contrari al que els d’aquí ens creiem. Mai un medi espanyol juga a favor de Catalunya, els independentistes i contra Espanya.

El PP sabia i sap que només mobilitzant el seu electoral de base franquista i espanyol, podien guanyar millorant els resultats del 20 D. Que millor que demostrar que el govern del PP, conspira, i fa el que faci falta per combatre als enemics d’Espanya. Publico fa publiques les filtracions tot just quatre dies per incidir en els seus electors i limitar un ressò internacional, que és l’únic que pot fer-los mal. Tot estudiat i planificat. Avui dia 28, si no fos per les xarxes que no controlen, oblit total.

També tenien clar que els unionistes de Catalunya, en cap cas en farien us. Fer-ho suposaria admetre masses coses i Colau i Xavier Domènech amb els seus atiadors de l’odi, sabien que no els hi anava be. Millor continuar amb la brama anti Mas i Trias i acabar si és pugues, amb l’enemic més perillós; Convergència Democràtica de Catalunya.

ERC volia guanyar i no ho ha fet. Han guanyat els de “en comú podem”. ERC continua estenen els braços al partit de “en comú podem”. Els de les CUP demanant el vot als de “en comú podem”. Ni ERC, ni les CUP, i per descomptat els de “en comú podem”, fan cap gest de reparació al President Mas. Lleig, deslleial i miserable, sobre tot perquè ara sembla que compartim projecte i govern.

 Als dirigents de “en comú podem” no els hi demanarem res. A la bona gent que els ha votat, tot. Xavier Domènech, ho va dir molt clar; nosaltres som l’alternativa a CDC.

ERC ha d’aturar la brama per acostar els podemites al procés. Perdre els únics socis independentistes per aconseguir-ne uns que no ho són, és un mal negoci. Si volem la independència, només serà possible amb els que la volen. Els dubtosos, els del dret a decidir democràtic, a mesura que descobreixen que Espanya és irreformable, és sumaran, segur. Qui no és sumarà és la Ada Colau, en Xavier Domènech, en Coscubiela, En Rabell, En Fachin, Pablo Iglesias, la Usabart, la Galdon. Amb tota aquesta gent, l’únic que tenim garantit és la feina d’un quintacolumnisme de pedra picada, en cap cas la independència de Catalunya.
​
Hem d’afegir que els catalans i els espanyols ens assemblem com un ou i una castanya. Mentrestant a Espanya el PP, partit ple de corruptes i partit imputat no paga preu o mínim, a Catalunya tot i els muntatges del clavegueram espanyol, si. CDC ho pot explicar i demostrar. Una diferencia que ens apropa als països democràtics i ens allunya cada dia més d’Espanya.


0 Comments

MENTIDER, UN OFICI A ESPANYA AMB FUTUR.

27/6/2016

0 Comments

 
Picture

Els professionals de la tertúlia a radio o TV, normalment diuen el que volen i com que amb teoria tenen un cert nivell intel·lectual, sempre procuren comportar-se amb seny. Segur que també deu influir per garantir  la seva continuïtat i percebre la remuneració corresponent, obeir protocols i deontologies varies provinents de l’empresa contractant.

Són els “tertulians”(Personatges disposats a aprendre, compartir i contrastar idees i opinions). Autèntics depredadors a l’hora de fer anàlisis hipotètics que ho abracen gairebé tot. Dominen la política, nacional i internacional. Dominen la geoestratègia mundial. Aparentment sembla que dominen qualsevol matèria. Fins i tot ens poden plantificar futuribles tant intangibles com fantasiosos i quedar-se tant amples. Fins i tot saben que el que diguin sigui una mentida contrastada o no, no paga penyora. Són professionals de l’entreteniment. Uns amb ganxo mediàtic i d’altres aprofitats per moments tant efímers com irrellevants.

Són, en diuen, generadors d’opinió. No diem que tothom tingui aquesta capacitat. Fins i tot en tenim que l’únic propòsit és intoxicar al respectable i defugir dels fets. Manipuladors a sou del mitja, en diem nosaltres.

Cap protocol que denuncií o retratati el tertúlia de torn quan menteix. Tant s’ha val. El que compte és l’audiència i si generen opinió favorable o no al objectiu mai reconegut del mitja. En termes generals els mitjans sempre treballen en absència d’objectivitat. Tots tenen amo.

Sembla que construir opinió amb uns certs valors cohesionadors, és el de menys. Mentir, o exposar opinions el més ajustat possible a la veritat, avui sembla que no només és irrellevant, sinó que per extensió mediàtica la societat s’empelta d’un fet tant preocupant com miserable, mentir o senzillament dir la veritat deixa de ser un valor a mimar i cuidar.

Existeix un apartat de tertulians com Gemma Galdon, Toni Bolaño, Gonzalo Bernardo, Lopez Alegre, Nacho Martin Blanco i Xavier Sardà, que no amaguen les seves ideologies per convèncer les maldats dels que no pensen com ells, mai per debatre ni contrastar tot i que ho pretenguin. És esfereïdor veure i escoltar com s’erigeixen amos de la certesa i de les dades macros i micros per defensar els seus argumentaris. Són els que només serveixen per amanir la bogada. Unes dades, infames són la base del seu repertori argumental, la seva procedència, de l’estatus quo.

Després tenim els que van d’objectius. De neutres. Malgrat el que sembli no ho són. Ser tertulià fixa a 13TV, la Sexta, o, a 8TV, sempre té un preu. Em de reconèixer però, que l’argumentari utilitzat per Lopez Burniol, Marius Carol, Antoni Puigverd, Rafel Nadal, Josep Queralt, J. B. Culla, s’acosta més a un anàlisis racional que no emotiu.

Finalment tenim els holigans de la tertúlia. Ni dades, ni arguments la desqualificació pura i dura n’és el seu referent. Contrastar les noticies, que és el mínim que fa un periodista, no entra en el seu haver. Condemnar pel fet que dona redit polític, és l’habitual. Allò tant sagrat del dret a la innocència fins que no es demostri el contrari ni compta ni l’usen. En aquest grup destaquen, la Gemma Galdon, en Gonzalo Bernardo i Lopez Alegre. Podríem afegir a tertulians que ja no ho són i que han fet el salt a la política, desprès d’utilitzar la plataforma mediàtica, com en Girauta i Pablo Iglesias.

Mentir, ser un professional de la manipulació sobre bases incertes i no contrastades, a Espanya no paga preu. A  Catalunya tampoc  gaire, donat que els que menteixen continuen de tertulians sense cap tipus de vergonya.

Tenir un títol universitari en cap cas hauria de donar llicencia per mentir. No complir el sagrat deure d’atendre un malalt està penat. No complir el sagrat deure de dir la veritat és fins i tot, ho hauria, de ser tant punible com no fer-ho amb un malalt, sobre tot perquè s’injecten a la societat informacions manipulades que de vegades és tradueixen en odi i repulsa a la política en general.
​
Debatre sobre la mentida instaurada, en cap cas ha de ser noticia. Permetreu, no només fa culpables als tertulians, si no que també ho són els medis de comunicació, privats i públics que ho permeten.


0 Comments

UNA PROPOSTA TANT ESTRAFOLÀRIA COM PERILLOSA.

23/6/2016

0 Comments

 
Picture

Durant una bona estona han estat els de la societat civil (ANC, Òmnium i AMI) bàsicament, els que han fet, promocionat, inventat, el millor del procés. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat presidit per Artur Mas, proposava unes eleccions amb la gran incorporació del Dret a Decidir. La creació d’un Consell per la Transició i la Plataforma pel Dret a Decidir amb més d’un miler d’entitats.

Finalment la societat civil, més CDC (CiU ja no existia), ERC, un quants partits més petits i un bon grapat d’independents, pacten unes noves eleccions i una candidatura unitària per la independència, Junts pel Si.

El 27 de Setembre del 2015, la responsabilitat política i estratègica per complir amb el full de ruta pactat amb tothom, passa ha ser responsabilitat del Parlament, del Govern i dels partits politics. És hora de fer política i en majúscules, ens deien.

Un full de ruta que els de les CUP ralentitzen condicionant-lo a unes quantes mesures socials i la no investidura del President Mas. Malgrat tot, el full de ruta és prou clar: “18 mesos acabar de construir les estructures d’Estat bàsiques, completar les tres lleis de desconnexió i amb la nova legalitat de Catalunya, convocar unes noves eleccions constituents i un referèndum de ratificació de la Constitució catalana”.

Podrem estar o no d’acord amb el full de ruta que és va pactar, però el que no podem fer, és anar dient contínuament la primera parida que se’ns ocorri posant en crisis el que tant va costar de pactar.

La coincidència és gairebé total dins l’espectre sobiranista. Davant el previsible NO a pactar un referèndum a l’escocesa, albirem que la unilateralitat esdevindrà com la darrera acció política.

Uns diuen que cal la desobediència permanent. Altres unilateralitats permanents. Altres insubmissió fiscal. Altres.......Quatre catalans i cinc propostes. Amb el que costa que els nostres politics és posin d’acord.

Les CUP, no només posen pals a les rodes votant al costat dels unionistes espanyols, sinó que ara volen situar una RUI en el centre del debat. No sabem si les CUP tenen gaire incidència a la direcció de la ANC, però des de el moment que entomen la proposta que no surt ni del Govern del President Puigdemont ni de Junts pel Si, només se’ns acut i amb preocupació que la ANC no se sent gaire còmode amb el pacte del procés, o definitivament les seves lluites internes els fa perdre el Nord.

La posició de ERC és, si cab encara més patètica. No ho veuen malament i fins i tot creuen que la proposta posarà en un handicap als podemites que no governaran a Espanya i com que el referèndum que ara defensen quedarà mort i enterrat, els obligaria a posicionar-se. Operació per guanyar uns quant vots, els de les CUP, que segur aniran a En comú podem. Potser no saben que els espanyols són veritables especialistes amb la dita castellana de “donde dije digo ahora digo diego”.

Malgrat tot la proposta i sense una desconnexió legal efectiva, és i seria un gran gest com el del 9N, però d’una ineficàcia brutal. Un referèndum unilateral no seria pactat i sense una legalitat que l’empares no tindria efectes jurídics ni reconeixement internacional. Si ens hem d’esperar a la nova legalitat, esperem-nos i complim el full de ruta. Un referèndum unilateral repartiria unes responsabilitats que nomes han de ser politiques al conjunt de funcionaris catalans. Problema garantit. Quina llei compleixo la espanyola legal o la de la desobediència.
​
L’única opció unilateral que és pot fer i la de fer el Govern de Catalunya amb el suport majoritari del Parlament, seria i només si calgués per accions determinants de l’Estat espanyol, seria una DUI, Declaració Unilateral d’Independència. Mentrestant complim el full de ruta. Deixem d’embolicar-nos i sobre tot no fem cas a les propostes estrafolàries que venen d’alguns de les CUP producte que pot fer més mal que be.


0 Comments

NI TRES PER CENT NI RES. NOMES UN RECONEIXEMENT.

22/6/2016

0 Comments

 
Picture

Jordi Pujol ho va dir i reconèixer; he tingut uns diners d’una “deixa” durant molts anys a Andorra. Cap dubta. Pujol és dignifica saben que perdria reconeixements i encara pitjor, saben que tots els adversaris de CDC faran causa comuna per la seva destrucció i eliminació.

Fer dossiers apòcrifs, provinents de la UDEF, sota el comandament del Ministre de l’interior Fernández, sempre ha tingut dos objectius. Castigar CDC per el que ells diuen traïció a Espanya i la Constitució i evitar que el procés, el dret a decidir i la independència de Catalunya siguin realitat.

El Ministre Fernández, ara és queixa, per la incidència que tindran les filtracions telefòniques al 26 J. El seu silenci quan els dossiers provinents del seu ministeri deien en campanya que Artur Mas i Xavier Trias tenien comptes a l’estranger, lligant-ho subliminalment amb el 3 %, va ser tant miserable, com miserable és ara negar l’evidencia de que és un delinqüent, que utilitza qualsevol institució publica per esfondrar l’adversari polític i democràtic.

Tot plegat determina una acció antidemocràtica provinent del mateix Estat i el seu govern, i qui volia saber-ho, ho sabia. Camargas, dossiers, registres en campanya, insinuacions permanent de corrupció generalitzada a can CDC, i una actuació judicialitzada de la política, ens demostrava, insistim per qui ho volia saber, que les clavegueres de l’Estat treballava i de valent contra els catalans, CDC i Catalunya.

ERC, ara ha patit el que CDC porta des de fa cinc anys. Els traïdors ha Espanya, no van ser els de ERC. Artur Mas i CDC i desprès del Congres de Reus on va quedar inscrit pels anals de la historia que l’objectiu polític de CDC era fer de Catalunya un Estat independent, van encetar la guerra més salvatge  equiparable als temps del GAL.

Sempre ho hem dit; que més ha de fer CDC per demostrar que la seva aposta patriòtica és per la independència de Catalunya. Trencament amb UDC. Promotors incansables de Junts pel Si. Sacrifici del President Mas, perseguit per Espanya i per evitar la desfeta del procés. Tenir els únics imputats per posar les urnes, “que alguns miserables de casa”, diuen de fireta. Que més ha de fer CDC per obtenir la confiança de ERC i les CUP.

Espanya, el seu Estat, el seu govern, ara del PP, les seves clavegueres i totes les seves rates, han quedat retratats. Independentment de l’oportunitat política, de la legalitat en l’afer, el que per fi queda demostrat és que Espanya ni és un model democràtic, ni pot donar lliçons de res a ningú.

Demanar nomes la dimissió del Ministre Fernández i del responsable de l’oficina antifrau, és injust. La dimissió ha de ser de tot el govern espanyol del PP, donat que les actuacions de qualsevol ministre ho son amb caràcter solidari de tot el govern.
​
També ho tenim clar. Cap dimissió. Cap assumpció de responsabilitats. L’estat farà el que fa qualsevol Estat corrupte, dir que els delinqüents són els gravadors i difusors de la noticia. Amb Espanya i els espanyols no anem en lloc i si ens volen només és per una raó: Saben que Espanya sense Catalunya és un cadàver econòmic, social i sense cap més altra futur que reinventar-se.

Picture

0 Comments

PER TERRA MAR I AIRE.

17/6/2016

0 Comments

 
Picture

ERC i els seus adlàters, (CUP, part de la direcció de la ANC i independents que no ho són tant), mai reconeixeran que tenim procés perquè el President de la Generalitat Artur Mas, representant ordinari de l’Estat espanyol a Catalunya, va fer el que ningú més a gosat fer: “Encapçalar la confrontació amb l’Estat espanyol i posar les eines adequades per un full de ruta per aconseguir la independència”.

Els dos valors, un tàctic, la unitat, i l’altra de sentiment i necessitat, In... inde...independència, van ser els clams dels darrers 11 de Setembres. La ciutadania va parlar. Cap altra petició. Cap altre exigència exposada amb tanta claredat als nostres politics. El Govern d’Artur Mas, els va entomar, sense fissures i sense dubtes. L’Única consideració del President Mas, va ser, fer-ho bé i democràticament.

El President Mas va instaurar el Dret a Decidir i ens va posar les urnes. La societat civil amb les seves urnes, a tot estirar va aconseguir una participació de mig milió de catalans. La Generalitat, amb el President Mas, la Vicepresidenta, Ortega, la Consellera Riagau, el Conseller Homs, el Govern i l’ajut de  40.000 voluntaris, van fer que més de 2.300.000 catalans votessin i fessin el major acte de desacatament a les institucions espanyoles. D’aquí que nomes la gent de CDC, que eren els que governaven a la Generalitat pugui quedar inhabilitada o fins i tot anar a la presó. Insistim ningú més. Fets i no paraules.

La persecució política, mediàtica i fins i tot jurídica vers CDC i el President Mas, és objectivament demostrable. Jordi Pujol hi va ajudar i molt. Inhabilitar CDC és el gran objectiu, d’uns per el sorpaso i d’altres per finiquitar el procés.

Posar al mateix sac com ha fet el Rufian, candidat de ERC, independent provinent de “Sumate”, dient que “el procés té l’enorme capacitat de fagocitar a aquells que no són clars” dirigint-se a les CUP que no participen d’aquestes eleccions i a CDC que si, només vol dir, que ERC continua amb la brama de la desconfiança per guanyar uns miserables vots i laminar  CDC, com ja van fer a les eleccions autonòmiques del 2012.

Per cert, destaquem la incongruència d’alguns que renuncien a la potencia de la unitat per guanyar. Els espanyols comunistes i d’esquerres ho tenen més clar i per això han construït la seva unitat que avui sembla guanyadora el 26 J a Catalunya.

Les percepcions són les que són i per nosaltres, escoltant i llegint molt, hem conclòs, que la persecució a CDC és per terra mar i aire. Persecució des de la dreta i esquerra espanyola, per l’esquerra catalana, pels anticapitalistes catalans i espanyols, per l’Estat espanyol, per la Sexta, TV1, Antena 3, 13 TV, 8TV, ABC, El Mundo, el Periódico, El Pais, per la fiscalia espanyola, pels magistrats espanyols.

Tots aquets ho tenen més clar que molts independentistes. Sense CDC i líders com el President Mas, Catalunya mai serà independent. Fins i tot tenen clar que sense Junqueras, Tarda o en Rufian i els de les CUP la independència és possible. CDC, abans CiU, ha estat l’únic partit que a governat a Catalunya amb majoria absoluta, “amos” de la centralitat política, que sempre han volgut i reclamat la majoria dels catalans. Sembla que aquesta n’és la qüestió.
​
CDC, i com diu Lluis Llach; “Ara no són els de CDC els que han de demostrar el seu compromís”. Estaria be que d’una vegada per totes ERC, deixes de llençar els dubtes sobra la fiabilitat dels convergents. Convergència ha decidit que primer és la gent de Catalunya, després Catalunya i en darrer terme el partit. Avui molt pocs poden dir el mateix.


0 Comments

LES QUATRE ESPANYES I "UNA GRANDE I LIBRE"

16/6/2016

0 Comments

 
Picture

El 26 de Juny al voltant de tresquarts d’onze del vespre, amb els resultats definitius o gairebé, els independentistes ens podem fer un fart de riure.

Cap partit obtindrà majoria absoluta. És obvi que si volen investir un president i governar encara que sigui per dos anys, sense pressupostos “Generales del Estado”, hauran de pactar.

Si, ja ho sabem la política és l’art de dir blanc i convertir-ho tot en negre. Pesen més els interessos de cadira que la ideologia i la consciencia de classe.

Tot i així, el PP que sembla no tenir amics, s’agafa al clau roent d’allò que qui ha de governar és la llista més votada. Els contrincants però, volen canviar i enterrar el bipartidisme. Tocar poder, diner públic i tenir assegurat per una estona el lloc de treball, més el que poden generar de partit, en cap cas no és irrellevant. Abans tenia sentit. Ho guanyava el PSOE o el PP i els perifèrics feien de crossa torracollons o el desert.

Al que anàvem, ni PP, ni PSOE, ni Podemos, ni Ciutadans, pel que diuen les enquestes i per un recent 20D, podran governar sols. Fins i tot és preveu que la investidura, si arriba, vagi a preu d’or.

Ara bé, si fem cas al que diuen els líders dels respectius partits, o rebaixen el to i exigències, ho anem de pet a unes altres eleccions.

El PP, pel que diuen Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, si no suma amb Ciutadans, no governarà. Existeix però una possibilitat que PP, més Ciutadans i PNB sumin. Aquest cop i preveien que Unidos Podemos seran la força guanyadora a Euskadi els del PNB, segur que mesuraran i molt els seu suport a una investidura.

Pedro Sanchez vol governar i ara queda clar que Pablo Iglesias també. Sembla que PSOE i Podemos tampoc sumaran, i Ciutadans no seran la crossa donat que són enemics amb Unidos Podemos. També és podria donar la suma PSOE, més Unidos Podemos, més PNB, i com que els nacionalistes bascos de moment no estan per la independència, cap problema. El problema el té Sánchez si no guanya en vots i escons i amb el seu Comitè Federal que de moment impossibilita un pacte amb Unidos Podemos.

Pablo Iglesias, ensuma que tot és possible. D’aquí les seves rebaixes programàtiques. Fora referèndum per Catalunya. Prioritat al Corredor Central. Silenci sobre els AVE’s. Silenci sobre el Concert Econòmic d’Euskadi i Navarra. Silenci sobre la re centralització de l’Estat afeblint les competències autonòmiques. Silenci sobre la gestió de RENFE/ADIF. Silenci sobre si monarquia o República. Silenci  i més silenci sobre tot allò que suposi debilitar la nació espanyola. Exactament com fan els altres partits.

Ciutadans, directament no te cap possibilitat que no sigui fer de crossa o al PP o al PSOE. El que havia de ser el relleu del PP, de moment no té prou sortida al mercat, i haurà de conformar-se una estona més fent el paper de “pepito grillo”.

En resum, el PP només pot governar si Mariano Rajoy és investit amb el recolzament de Ciutadans hi ho el recolzament o abstenció del PSOE, cosa que suposaria, no només la defunció política del Pedro Sánchez, sinó la del PSOE.

Pedro Sánchez només pot governar, si guanya amb vots i escons a Unidos Podemos. La carambola però és entremaliada. Unidos Podemos l’investeix, més Ciutadans i potser algun partit perifèric, però donat que Rivera no vol a Pablo Iglesias, l’equació només és possible amb els nacionalistes. Aquesta equació també és improbable tot i que Sánchez la volgués, el Comitè Federal ja la va dinamitar després el 20D.
​
Atès aquestes consideracions, la governabilitat d’Espanya nació, estarà en mans del PSOE. O amb el PP i “muerte subita”, o amb Unidos Podemos i “muerte lenta”. Com dèiem, els independentistes el 26 a tresquarts d’onze del vespre ens farem un fart de riure.


0 Comments

LA MISÈRIA CATALANA.

15/6/2016

0 Comments

 
Picture

Deuen ser els més de 300 anys sota la bota castellana i ara espanyola, que ens comportem com autèntics mesells. La repressió, física i mental han estat tant besties, per la seva continuïtat en el temps, que fins i tot el nazisme sembla “un jocs de nens”.

En diuen educació. Que correctes aquests catalanets. Anar a Catalunya on tothom entèn el castellà, vol dir que a Espanya no cal aprendre el català. Ras i curt, el castellà és la llengua dominant i volgut o no la llengua catalana té els dies comptats si finalment no som Estat.

Avui, ahir i dema, defensar la nostra llengua ha de ser un fet patriòtic. Defensar-la però, i per molt que ens hi juguem hauria de ser d’una militància a proba de bombes, també pels professionals de la comunicació.

És inadmissible, que vinguin a Catalunya, que se’ls entrevisti a Catalunya, i que nosaltres els catalans renunciem a la nostra llengua. No demanem allò tant elemental, que ens contestin en català, només que ens entenguin. El que demanem és que ens respectin i que si ens consideren espanyols és amb la nostra catalanitat, mai amb la nostra renuncia. De fet sabem que és una petició inaplicable, d’aquí que vulguem marxar d’un Estat nació que sempre ens ha volgut anorrear com a poble i en totes i cada una de les seves vessants.
​
No és educació és vassallatge. No és educació és renuncia. No és educació senzillament és admetre que som Espanya i a Espanya només és parla el castellà.


0 Comments

EL CAMÍ DELS RUCS.

13/6/2016

0 Comments

 
Picture

Oriol Junqueras, considera, ho diu ell, que ERC te la possibilitat de guanyar el 26 J. Missatge encriptat. Hem de creure per fer una crida als votants independentistes de les CUP i d’altres que “segur” votaran a “En Comú Podem”.

Ara bé, guanyar per a que. Ens preguntem. Per ser la primera força com partit a Catalunya. Per donar un cop d’efecte al procés. Per poder dir que les esquerres guanyen a Catalunya. Per poder tenir uns pressupostos.

Guanyar per anar com guanyadors a Madrid, com deia el President Pujol, això “no serveix per res”. No va servir per la legislatura fallida, i creiem que tampoc servirà per la que ha de venir. Va quedar clar, els espanyols podien fer el canvi i van renunciar-hi per la senzilla raó de que necessitaven els vots independentistes de Catalunya i això si que no.

Alguns, patriotes i sobiranistes de bona fe, ens havíem cregut que independència i millorar les qüestions socials anaven de la ma. Aconseguir-ho, utilitzant totes i cada una de les possibilitats legals, amb un full de ruta fins el trencament, i una candidatura guanyadora era l’opció. Junts pel Si descol·loca als espanyols de dretes i esquerres i 72 diputats per la independència encara més. Cridar unitat per la independència i no usar-la és decebedor.

Als espanyols els hi serà igual el resultat del 26 J a Catalunya. Tenen clar que la suma unionista dels de En comú podem, més PSOE, més PP i Ciutadans seran majoria. Ells seran els guanyadors.

Mentrestant, els independentistes de CDC, ERC i les CUP, construint el camí, perquè ases de tota mena facin bon camí. Tres forces per la independència i tres forces incapaces de guanyar. De traca i mocador. Uns perquè cal anar-hi, però millors separats per eixamplar la base sociològica. Uns cracs. I els altres els de les CUP perquè no hi hem d’anar a fer res. Per aquets ni a pactar un referèndum. Insistim de traca i mocador.

Qui pensi que el que ara ens juguem són supremacies partidistes, directament vol dir que el procés, els pressupostos i fins i tot potser la independència els hi sua. Quina incidència tindrà pel procés si ERC queda davant de CDC, cap o tant menor com irrellevant. Quina incidència tindrà pel procés si CDC queda davant de ERC, cap a tant menor com irrellevant.

El que si tindrà una rellevància extraordinària, i així ens ho faran saber, és que el procés no només està de baixa, sinó que ja esta enllestit.

Som on som i te mala peça al taler, però encara no està tot perdut. Un acte final de campanya conjunt. CDC, ERC, ANC, Òmnium i AMI, podria ser tant potent com la injecció de moral als catalans i com no al recolzament que visualment necessita el procés.
​

Ara la juguesca no està en qui queda primer o treu més diputats o senadors. Ara va de desencís o de moral guanyadora per Catalunya.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.