ERC i els seus adlàters, (CUP, part de la direcció de la ANC i independents que no ho són tant), mai reconeixeran que tenim procés perquè el President de la Generalitat Artur Mas, representant ordinari de l’Estat espanyol a Catalunya, va fer el que ningú més a gosat fer: “Encapçalar la confrontació amb l’Estat espanyol i posar les eines adequades per un full de ruta per aconseguir la independència”.
Els dos valors, un tàctic, la unitat, i l’altra de sentiment i necessitat, In... inde...independència, van ser els clams dels darrers 11 de Setembres. La ciutadania va parlar. Cap altra petició. Cap altre exigència exposada amb tanta claredat als nostres politics. El Govern d’Artur Mas, els va entomar, sense fissures i sense dubtes. L’Única consideració del President Mas, va ser, fer-ho bé i democràticament.
El President Mas va instaurar el Dret a Decidir i ens va posar les urnes. La societat civil amb les seves urnes, a tot estirar va aconseguir una participació de mig milió de catalans. La Generalitat, amb el President Mas, la Vicepresidenta, Ortega, la Consellera Riagau, el Conseller Homs, el Govern i l’ajut de 40.000 voluntaris, van fer que més de 2.300.000 catalans votessin i fessin el major acte de desacatament a les institucions espanyoles. D’aquí que nomes la gent de CDC, que eren els que governaven a la Generalitat pugui quedar inhabilitada o fins i tot anar a la presó. Insistim ningú més. Fets i no paraules.
La persecució política, mediàtica i fins i tot jurídica vers CDC i el President Mas, és objectivament demostrable. Jordi Pujol hi va ajudar i molt. Inhabilitar CDC és el gran objectiu, d’uns per el sorpaso i d’altres per finiquitar el procés.
Posar al mateix sac com ha fet el Rufian, candidat de ERC, independent provinent de “Sumate”, dient que “el procés té l’enorme capacitat de fagocitar a aquells que no són clars” dirigint-se a les CUP que no participen d’aquestes eleccions i a CDC que si, només vol dir, que ERC continua amb la brama de la desconfiança per guanyar uns miserables vots i laminar CDC, com ja van fer a les eleccions autonòmiques del 2012.
Per cert, destaquem la incongruència d’alguns que renuncien a la potencia de la unitat per guanyar. Els espanyols comunistes i d’esquerres ho tenen més clar i per això han construït la seva unitat que avui sembla guanyadora el 26 J a Catalunya.
Les percepcions són les que són i per nosaltres, escoltant i llegint molt, hem conclòs, que la persecució a CDC és per terra mar i aire. Persecució des de la dreta i esquerra espanyola, per l’esquerra catalana, pels anticapitalistes catalans i espanyols, per l’Estat espanyol, per la Sexta, TV1, Antena 3, 13 TV, 8TV, ABC, El Mundo, el Periódico, El Pais, per la fiscalia espanyola, pels magistrats espanyols.
Tots aquets ho tenen més clar que molts independentistes. Sense CDC i líders com el President Mas, Catalunya mai serà independent. Fins i tot tenen clar que sense Junqueras, Tarda o en Rufian i els de les CUP la independència és possible. CDC, abans CiU, ha estat l’únic partit que a governat a Catalunya amb majoria absoluta, “amos” de la centralitat política, que sempre han volgut i reclamat la majoria dels catalans. Sembla que aquesta n’és la qüestió.
CDC, i com diu Lluis Llach; “Ara no són els de CDC els que han de demostrar el seu compromís”. Estaria be que d’una vegada per totes ERC, deixes de llençar els dubtes sobra la fiabilitat dels convergents. Convergència ha decidit que primer és la gent de Catalunya, després Catalunya i en darrer terme el partit. Avui molt pocs poden dir el mateix.