ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

PUIGDEMONT PRESIDENT DE LA REPÚBLICA CATALANA

27/11/2020

0 Comments

 
Picture

Espanya i el seu Estat faran tot el que puguin legal o il·legal per dir-nos que el MHP Carles Puigdemont és “un delinqüent i fugat de la justícia espanyola”. Fins i tot alguns catalans també.
 
Carles Puigdemont, aompanyat dels Consellers al exili, de moment és l’únic que s’atreveix i fa, amb un èxit espatarrant, convocatòries que sempre esdevenen massives a Europa. A Brussel·les, a Estrasburg i la darrera a Perpinyà.

Cap polític, cap partit, té el poder de convocatòria que te Puigdemont. La darrera, la de Perpinyà, que va ser antològica, diuen que més de 150.000 persones i els que no van poder arribar. Va ser una veritable demostració de força i de poder de convocatòria. Ni ER, ni els cupaires amb els seus millors moments ho ha aconseguirien.

Puigdemont és l’avi Macià modern, tot i que encara no en sigui. Ha fet possible la conjuminació entre dignitat, principis i resistència. Ens cal no menystenir que ha fet el més difícil, reconèixer públicament els seus errors.

El 29 de Febrer d’aquest any, Puigdemont va llençar el missatge més gran deixant clar que no pensava abandonar la lluita i que estava disposat a liderar la confrontació amb l’Estat espanyol. Ara ja sabem que intel·ligent.

El “Gobierno de España”, ara “d’esquerres i progressista” diuen, però que governa amb les mateixes lleis que va fer el PP, sap que tenen un os amb Puigdemont i que mai més acceptarà cap acord que no estigui tutelat internacionalment. España i el seu Estat també sap que aquest estadi és pot canviar si el lideratge de Puigdemont fineix.

Matar políticament al MHP Carles Puigdemont des de la justícia espanyola i les clavegueres del Estat espanyol, s’està mostrant com impossible. Ara ho volen fer des de el Parlament de la Unió Europea aprofitant els vots de la dreta espanyola i d’alguns de la esquerra. També des de Catalunya i els més disposats per aquesta feina són els de ER. Els de les CUP deu ni do. La resta de partits espanyols fincats a Catalunya, sense fissures per matar-lo, políticament clar.

L’escenari pel 14 de febrer, és tant clar com evident. República catalana o autonomisme per estona dient-nos que aviat tindrem la III República espanyola i que aquest cop serà federal.

Junts representa, si guanya la confrontació, electoral, amb Espanya, el seu Estat i el franquisme enquistat, potser serà la darrera oportunitat per desempallegar-nos d’Espanya. Si perdem voldrà dir que ER més els unionistes és faran els amos de tots els petits ressorts de poder i deixaran Catalunya com terra cremada.

Esteu tots avisat, Votar ER i CUP són vots perduts o contraris a la independència de Catalunya. Votar Junts és si més no tenir més garanties d’allò que tot és possible i pel que val la pena lluitar encara que no ens en sortim.

Per cert qui continuï dient que la lluita és ideològica i per lluitar contra la dreta o per repartir els recursos, no només enganya, és pitjor, ens vol entabanar per oblidar i desviar-nos del veritable l’objectiu, la independència. Només amb la independència podrem tenir un País més just, més solidari i més lliure. En resum si tenim tot el poder econòmic, també tindrem tot el poder per fer les millors politiques socials i tenir-lo passa per la independència, ni més ni menys.


0 Comments

POTSER ENS EQUIVOQUEM

26/11/2020

0 Comments

 
Picture

Només amb els dos llibres del MHP Carles Puigdemont, ni hauria prou perquè tots els patriotes independentistes és bolquessin per seguir-lo, reverenciar-lo i creure que la seva estratègia potser, fins que no ni hagi un altra més creïble, és de moment la que ens pot fer triomfadors. I per certificar que va estar rodejat de deslleials.

A les xarxes, diaris digitals i alguns de paper, fa estona que estan deixant ER com la traïció personificada més espatarrant des de que ER va obligar a Macià que renuncies a la República catalana, dins de la Confederació de Repúbliques Ibèriques per una minsa autonomia que seria retallada al Congres espanyol.

Els hi podem dir, traïdors, botiflers, cul de sac, trepes, arribistes, anticatalans, espanyolistes disfressats de federalistes, vividors de la política, mentiders, sectaris, i segur que podríem afegir uns quants qualificatius més que segur no agradarien als Aragó, Rufian, Junqueras, Torrent, Tardà, Sabrià, Vilalta, Sol, però potser ens estem equivocant.

Si alguna cosa té de positiu estar al segle XXI, és la gran oportunitat en saber aproximadament que passa arreu del planeta. Fins i tot on els poderosos volen amagar les seves droperies, avui, fer-ho és pràcticament impossible.

També sabem que a Catalunya tenim un percentatge d’habitants que els hi és igual la política, la ideologia, i tenir garantits els mínims drets universals de llibertat. Són els amorfs de la societat i els tenim perquè sempre i arreu hi ha de tot.

Ara be, també tenim els conscienciats, els patriotes que estimen la terra i que tenen molt clar tot el patiment històric pel simple fet de ser el que som, catalans.

La direcció actual d’un partit històric, ER, ha triat el seu camí. Sembla que la majoria de la militància ho accepta. El grup de l’1 d’octubre tímidament a l’únic que aspiren és a una mica de democràcia interna i demanen poder opinar sobre els PGE. Altres ja haguessin estripat la baralla.

Altra cosa són les droperies que la direcció fa i que la militància i votants no te oportunitat per modificar-les o assumir-les. Fer unes primàries per l’alcaldia de Barcelona i desprès canviar el resultat, és coma mínim vergonyós. Pactar la Presidència del Parlament i del Govern i no complir també. Pactar la investidura del Sánchez, home del PSOE i corresponsable del 155 a canvi d’una taula de diàleg, de moment inexistent, mantenint presos i exiliats i sense posar fi a la repressió judicial i policial ja és de traca i mocador. Els de BILDU com a mínim sembla que consultaran a la seva militància la posició respecte als PGE, tot i que Otegi ja ha dit que ell vol el si.

Arguments per dir-nos obertament entre aliats el que és pensa per guanyar el concurs de les idees i estratègies oposades entre independentistes, seria el més normal i saludable. Doncs no, ER ha deixat clar dues coses. La primera que no pensen modificar ni un mil·límetre la seva estratègia: aïllar al MHP Carles Puigdemont i recolzar sense límits al “Gobierno de España” el més “demòcrata i progre del mon mundial”.  La segona, que és més bestia, és: com fer-ho els hi és igual.

Però ens agradi més o menys, ER te els seus votants i és aquí on potser no l’estem encertant. Tothom que vol saber-ho ja sap que proposa i que fa la direcció de ER. Potser del que és tracta és fer allò tant senzill d’acabar amb la confrontació entre els votants independentistes i conjuminar-nos per construir l’alternativa per guanyar les eleccions del 14 F amb majoria absoluta de diputats i si és possible de vots.
​
Una majoria compromesa amb La República, disposada fins el final. Ara del que és tracta és acabar amb el i tu més, que només beneficia a Espanya i al seu Estat. Ara toca fer feina units més que mai. Ara toca construir la candidatura de País i convèncer a tothom, als votants de ER, les CUP, els animalistes, els pirates, als Demòcrates, als.... Si volem la independència la tindrem. Només cal que anem junts. Ho varem fer l’1 d’octubre el 3 d’octubre i el 27 d’octubre. El 14 de febrer ho podem tornar a fer. Només cal que anem junts, això si, aquest cop sense fre.


0 Comments

JA NI HA PROU

25/11/2020

0 Comments

 
Picture

El regne de Castella ho va deixar prou clar pels de l’època i la posterioritat: combatre, anorrear la llengua catalana, els seus usos i la historia dels catalans eren condició sinequanon per acabar amb èxit la victòria del 1714.

No només van practicar la política de terra cremada. Van violar les nostres donzelles. Van prendre les poques viandes per mantenir el seu exercit. Ens van cremar els masos i castells. Però sobre tot van idear una nova legalitat per fer-ho. Els Reials Decrets de Nova Planta signats pel infame borbó Felip V.

Franco no va fer res més que continuar la feina del borbó. El més trist de tot és veure i comprovar que a traves d’aquest anys de democràcia que poca cosa ha canviat. Ara fan el mateix, però procurant que no és noti gaire com ho fan, i si pot ser legalment. Ens peguen físicament i judicialment per votar i ho fan trepitjant drets.

El regim del 78 a votat reiteradament contra el català a la UE. A les duanes, fronteres, aeroports i ports, la guàrdia civil esmeradament prohibeix el català a Catalunya, amb l’excusa de que la llengua oficial i única del Estat és el castellà. Tenen raó. Que les altres llengües també ho siguin, els hi sua.

Ja ni ha prou. Tenim la competència d’ensenyament, però l’Estat s’entesta en fer quan convé una nova llei d’ensenyament. Volen deixar clar qui governa, qui te el poder i sobre tot continuar la tasca del Felip V, espanyolitzar a tot bitxo vivent.

Ja no ni a prou amb aquella missiva de “l’Escola catalana no és toca”, ara cal defensar-la com als millors temps de la dictadura franquista. És pot fer? I tant. Ara millor. La seva aparença és la nostra força.

Anem a Madrid a fer política, doncs fem-la amb català i fem-la amb força al Congres. A la resta del Estat silenci. Volem defensar el català al Parlament, fem-ho amb vehemència i cada cop que un diputat intervingui en castellà ens aixequem educadament i marxem. Al carrer visquem amb català i si trobem un treballador que no ens atén educadament i amb la llengua de Catalunya, practiquem l’adéu i segur que ja en trobarem d’altres.

​La nostra educació no pressuposa renunciar als nostres drets i com catalans a Catalunya el nostre dret és utilitzar la nostra llengua quan vulguem i bescanviar-la quan vulguem. Tothom te el dret a triar, però a casa nostra, com a qualsevol altra País, el respecte i agraïment és mesura  assumint la llengua dels originaris. Exactament com ho han fet castellans, gallecs, andalusos i extremenys quan han estat expulsats de la gran Espanya i no han trigat ni un bri en aprendre la llengua del nou País.

Per cert, a ningú sa l’ha obligat a venir a Catalunya, i si la nostra llengua, la nostra forma de ser no agrada, nosaltres no ens enfadarem si retornen als seus orígens. Segur que fins i tot millorarien el seu humor. El que no farem és renunciar al que som i haver-ho defensat des de fa més de tres segles ho deixa clar.


0 Comments

ORIOL JUNQUERAS "TITELLAIRE MAJOR DE ER"

24/11/2020

0 Comments

 
Picture

 
Oriol Junqueras, presoner del Estat espanyol, encara no sap que el seu moment te més d’història que futur. Perdedor universal quan li ha fet pols al Puigdemont. És l’etern perdedor. Les úniques victòries del Junqueras presidint ER han esdevingut sense la confrontació directe a les eleccions espanyoles on Puigdemont no és jugava res.

Ho és tant de perdedor que tot i que se li apliqui el tercer grau penitenciari, o que sigui indultat, perquè d’amnistia res de res, li queden més de 10 anys d’inhabilitació per qualsevol càrrec públic. El MHP Carles Puigdemont, de moment és euro diputat al Parlament de la UE. Ell no, i no ho és per voler blanquejar la justícia espanyola, com d’altres.

Cal esmentar que ER ni tant sols podrà ubicar-lo al darrer lloc de cap candidatura, Junts si. Avui la seva única victòria és el control que pot exercir amb els seus incondicionals per intentar que la seva voluntat no decaigui.

Sembla que l’opinió generalitzada sobre el seu home per Barcelona, el Pere Aragonès, és que compleix amb la lleialtat d’obediència al “jefe”, però que és irrellevant i ni te la talla per liderar cap govern, ni que sigui autonòmic. Quan manes, incompetents, sense principis i amb una intel·ligència justeta, l’obediència està garantida i, amb una bona soldada encara més. Junqueras és el primer president de ER que a unes primàries, las de Barcelona, se les passa pel folre.

Oriol Junqueras ha renunciat a la independència des de el mateix moment que ha renunciat a la unitat. És president simbòlic de ER. No és diputat a Catalunya. No és euro diputat. És un pres polític. I tot indica que el seu nou paper serà el de titellaire major des de la clandestinitat de la presó o la comunicació telemàtica. Oriol Junqueras igual vol fer com el “mio Cid” guanyar després de mort, però ara, les confrontacions i guerres no és fan a cavall, amb ases tampoc.

El més greu és que Junqueras  avali la brutícia que proposa el Rufian, les intoxicacions del Sol, els infundis del Sabria i la ineficàcia d’un Vicepresident, Aragonès, incapaç de gestionar el millor que és pugui el que tenim i al hora incapaç per denunciar l’espoli que Espanya i el seu Estat continuen fent independentment  si governen les dretes o les esquerres més progressistes del mon mundial. Sap que les properes eleccions són la seva darrera oportunitat per fer historia o per constatar que de titellaire major ho fa prou be. Sense oblidar la seva màxima cristiana; si em pegues no et preocupis sempre et posaré l’altra. L’altra és; al enemic ni aigua, sobre tot als de Junts.
​
De moment així estan les coses, i sempre ens podem equivocar, però estem convençuts que el proper 14 de febrer el MHP Carles Puigdemont tornarà a fer una bona repassada. Aquest cop a ER, Junqueras no hi serà, i qui ho sap, aviat  ni de titellaire major.


0 Comments

LAURA BORRÀS O DAMIÀ CALVET

23/11/2020

0 Comments

 
Picture

El flaire, per la seva valentia, pels seu discurs i posicionament polític, per seu “saboir faire”, per la seva lleialtat al MHP Carles Puigdemont ens dona prou pistes per creure que guanyarà la Laura.

Damià Calvet és un convergent de pedra picada, amb un historial polític i de gestió gens menyspreable, però ara el que necessitem és gent capaç de seguir l’estratègia de la confrontació intel·ligent i de ser molt respectuosos amb l’1 d’octubre i la proclamació de la República no implementada.

Damià Calvet ha comés un error estratègic i polític dient-nos que amb la direcció de Junts i el recolzament de ER és pot anar construint la independència. És admetre que des de el 21D del 2017 no ha passat res entre ER i JxCat. Sobre tot saben com les gasten els de ER i l’anunci del Rufian que ho deixa clar. ER no vol tornar a pactar amb Junts i aquesta premissa s’ha de valorar per construir la propera estratègia després del 14F, no abans.

Només els perdedors surten a la cursa demanant suports, acords i fen propostes allunyades del 1 i 27 d’octubre. El MHP Quim Torra va dir que convocava eleccions per la deslleialtat dels socis de Govern i per la manca d’entesa al Parlament. Oferir des de Junts més del mateix, és acceptar que l’estratègia de ER, la d’eixamplar-nos i permetre que a Espanya governin les esquerres és la que sense dir-ho és vol. Damià Calvet porta masses anys com professional de la política. És hora de que faci un pas al costat i admeti que el seu temps en política de primer nivell s’ha extingit. Serviria també per dinamitar qualsevol recordatori convergent.

Convergència, per motius varis, ha fet la seva travessa del desert. Pels desmemoriats tot va començar amb un tres per cent, avui tant forçat com residual, sobre tot si és compara amb la corrupció del PSOE i del PP. Molts diran, sobre tot els pretesos esquerranosos, que 23 anys d’hegemonia convergent era un error i que l’entesa permanent amb els “Gobiernos de España” una traïció. Avui ja no.

Convergència va trencar amb UDC, amb Duran i Lleida per posicions politiques contraposades. Convergència va decidir que el llegat i el nou posicionament polític, dret a decidir, eren uns fets tant oposats que requerien un debat profund a la organització i potser amb participació de la ciutadania. No va calgué, Jordi Pujol, encerclat per la causa general contra Catalunya iniciada des de els poders del Estat i les seves clavegueres, va fer que tot és precipites.

Un nou Congres per liquidar CDC i de les seves cendres organitzar un nou partit amb nous postulats politics d’acord la bona nova del dret a decidir.

El neògnat és va dir PDeCAT (partit demòcrata). La liquidació de CDC va   recaure a les mans de tres convergents de confiança a proposta de l’antiga direcció i acceptat pel Congres per trencar tos els vincles.

La nova direcció del PDeCAT aviat visualitzaria els dos sectors que composaven la seva direcció. Un Congres on s’imposaven els postulats politics més novedosos en termes socials, amb una defensa de la independència de Catalunya amb negociació o sense. El nou partit tenia nous militants i ex convergents que admetien democràticament els nous postulats. Alguns però mai oblidaran el peix al cove i terceres vies. Damià Calvet i era i no era dels nous, era un convergent pujolista.

Laura Borràs, independent fins la formació del partit encapçalat pel MHP Carles Puigdemont i Jordi Sánchez, Junts, te al seu haver que no tes res a veure amb al passat convergent ni del PDeCAT. També que per primer cop podríem tenir una Presidenta a la Generalitat. Per últim escoltant el que diu, no sembla que vagi de perdedora. És més si Laura Borràs a la candidatura te els suports dels MHP’s Puigdemont i Torra, estem convençuts que la sorpresa està servida, deixant les enquestes pel terra.

Si Laura Borràs guanya les primàries, haurà guanyat l’exili i la confrontació intel·ligent. Si guanya Damià Calvet haurà guanyat tenir més episodis de deslleialtat i saber que la fidelitat per uns era anar al exili amb al President i per altres legitimar la justícia espanyola, volent o no. Ho sento però algú ho havia de dir.

Per cert, per si havia dubtes les esvaeixo. El meu vot és per la Laura Borràs i el meu suport incondicional és pel MHP Carles Puigdemont. Només un desig, feu que les nostres candidatures siguin el més transversal i obertes que puguem per allò que tant defensem, la unitat.

Boi Fusté
Afilat a Junts.
Regidor per Santa coloma de Cervelló per la República (JxCat)
23 de novembre del 2020


0 Comments

SENSE UN LIDERATGE FORT, COMPARTIT O NO, MAI SEREM LLIURES

22/11/2020

0 Comments

 
Picture

Sun Tzu va escriure el primer tractat de guerra cinc cents anys abans de Crist. Els entesos moderns diuen que no només fa una descripció d’estratègia militar, els conceptes política i economia en formen part del tractat. Política i economia són els pilars que Sun estableix per fabricar l’estratègia adequada en funció del enemic i les seves capacitats.

Sun va concloure que sense un bon lideratge amb capacitat per elaborar estratègies, recolzat pels seus comandaments i soldats, la derrota estava garantida. Una varietat de lideratges, amb fortes discrepàncies dins dels comandaments i uns soldats sense guia del perquè i com, la derrota esdevindria certa i sense començar la partida.

Catalunya ha tingut els seus majors èxits, des de la sentencia del TC contra un Estatut retallat i “cepillado” (Guerra dixit) fins l’1 d’octubre del 2017. Editorials conjuntes als diaris. Formació de la ANC. Òmnium entitat cultural decideix entrar al conflicte. Succeeixen les majors  manifestacions pacifiques d’Europa per reclamar la independència a traves d’un referèndum. Capaços de fer la primera Coalició, Junts pel Si malgrat que no tothom hi és, per guanyar eleccions i legitimar el projecte. Semblava que la unitat s’anava construint poc a poc. Aquest era el gran èxit i al que Espanya i el seu Estat sempre han temut, la unitat. L’objectiu estratègic estava clar, unitat per la independència.

I per fi, a partir de l’aplicació del 155, el moviment més o menys unitari és trenca. ER rebutja, per les eleccions del 21D del 2017 una candidatura de País. ER rebutja una coalició a les municipals amb JxCat per guanyar les principals alcaldies. ER rebutja una coalició per anar a les eleccions europees tot i que Puigdemont ofereixi al Junqueras anar de cap de cartell. ER, finalment rebutja cap unitat per les eleccions espanyoles.

Alguns podran dir que són poques dades, però totes elles certes i contrastades. Amb aquestes dades hauríem de tenir-ne prou  per tenir clar qui i qui no ha volgut cap tipus d’unitat. No la tenim ni al Congres, que és on teòricament tenim l’enemic i el Rufian ja se n’encarrega perquè quedi clar que amb Junts ni a la cantonada.

Ha de quedar clar que reclamar la unitat només té sentit si és per desfer-nos d’Espanya i el seu Estat. La unitat ideològica amb processos d’alliberament mai s’han de situar com element per guanyar, de fet, fer-ho és l’anunci de la derrota.

Nosaltres insistim que pel 14 F del 2021, tenim un problema i no és menor. Dividits, amb estratègies oposades, amb més candidatures pro independència que mai. L’Aznar tenia raó, “antes se rompera Catalunya”, que España. No és només que els espanyols juguin la partida de la divisió per procurar que el proper Govern sigui més pro España, senzillament és que aquí, a Catalunya, de quinta columnistes, traïdors i botiflers, en tenim a cabassos hi ho saben.

No entendre que amb España els catalans no hi tenim res a fer. Que la nostra llengua no té futur. Que mentrestant siguem colònia d’Espanya és mantindrà l’espoli. D’admetre la nostra incapacitat per explicar i demostrar als espanyols que viuen a Catalunya també pateixen i patiran com si fossin pro independentistes. De que necessitem una sola aposta política per guanyar i legitimar la independència. De que la cosa no va d’ideologies, va d’independència o dependència. Només vol dir que les propostes que ara surten serviran per afeblir encara més la possibilitat de guanyar la República catalana.

La divisió et pot donar, no sempre, una cadira i sou a les institucions i convertir-te en col·locador dels amics. El que no et donarà mai és la llibertat de tot un poble i la certesa de que pots guanyar la partida. Això ho saben els que no volen que siguem Estat i els que estan disposats per trenta monedes vendre a qui faci falta.
​
El 14 de febrer del 2021 i amb el cap clar hem de decidir si volem continuar per la independència, o preferim anant fent.


0 Comments

VOX

20/11/2020

0 Comments

 
Picture

Va ser colpidor, o no. La ultra dreta espanyola, franquista, d’arrels falangistes, va entrar al Congrés espanyol amb 52 diputats. La tercera força parlamentaria espanyola de 18 forces amb representació. Poca broma.

Blanquejar les dictadures, el feixisme, el nazisme i qualsevol situació fora dels marges democràtics i pacífics ja les te aquestes coses. Deixar que els grups antidemocràtics argumentin que la culpa dels retrocessos econòmics i socials és de la democràcia, és paga i molt car. Franco i Hitler en són bons exemples.

A un canal de TV d’àmbit estatal, DMAX, especialista amb programes històrics i futuristes i sobre tot per fer-nos veure als espanyols i als que no ho volen ser, la bona feina que fan els cossos policials espanyols a duanes i transit, ara li toca fer-nos, per entregues, creure’ns  que Franco no només no era un dictador, sinó que va ser un crac com estadista i que va saber lidiar amb Hitler i Mussolini. Que va saber negociar amb el Vaticà i que el seu encert anticomunista li va valer el suport incondicional dels EEUU. Ens estan blanquejant la dictadura. Ens estan venent que Franco era una bona persona. Ho fan presentant-lo com persona amable i familiar. I sobre tot molt dialogant amb Winston Churchill , el Papa Pablo VI i el president americà D. Eisenhower. Sembla que la reconciliació no vagi amb els franquistes. Són els espanyols d'esquerres els valedors i blanquejadors del franquisme amb una reconciliació falsa. Només els separa que uns diuen viva Franco i els altres diuen viva España obviant els crims del franquisme acabada la guerra civil i fins l'any 1975.

VOX és el resultat d’un blanquejament propiciat des de moltes institucions espanyoles i d’altres privades. Vox és el franquisme sense Franco i tots els que pacten amb ells són corresponsables d’un blanqueig tant temerari com miserable.

Sembla que les enquestes diuen que Ciutadans s’esfondra. L’aposta socialista ja va fer la seva feina amb la llengua i l’Estatut. Els  hi cal liquidar a la “montapollos”, cosa que faran a les properes eleccions espanyoles.

El problema és que els socialistes van crear una tendència espanyolista sense fre. Les accions de Ciutadans ja no valen res i sembla que tenen una OPA hostil entre socialistes i peperos. El 14 F uns vots aniran on sempre havien estat al PSOE de Catalunya, i la resta a VOX. El PP igual en rep alguns, però sempre és millor l’original que la copia. L'independentisme no té res a veure amb el resorgiment feixista i franquista. Els tenim incrustats arreu de les institucions espanyoles. Ells van guanyar la guerra i tenen molt clar que és el dret de conquesta. Ho van aprendre al 1714.

Ahir des de les clavegueres del Estat i espanyolistes patriòtics, com els millors temps del Lerroux, i avui amb els socialistes i comunistes reconvertits, ajudats pels botiflers catalans, són responsables de blanquejar la dictadura i crims franquistes. Avui ho fan pactant amb Vox, mantenint-se al Congrés quan parlen i sobre tot no fen la pedagogia necessària per que tothom sàpiga que tot el que faci ferum de franquisme ha de passar per un Nuremberg i s’ha d’aïllar.
​
Estem avisats. Les misèries entre demòcrates du inevitablement populisme i propostes per construccions socials plenes de racisme, xenofòbies aprofitant per dir-nos que per avançar en termes “democràtics i llibertat”, el millor és una societat tutelada i vigilada on l’obediència al Estat sigui inqüestionable. Insistim, estem i esteu avisats.


0 Comments

PER LLIGAR-HI CADIRES

19/11/2020

0 Comments

 
Picture

Ens atonyinen, ens empresonen, ens reprimeixen a tort i a dret, ens espolien econòmicament i culturalment, ens diuen que els nostres vots no valen res i per demostrar-ho treuen i posen diputats, eurodiputats i presidents. Finalment i encara que molts tanquin els ulls, avui les nostres institucions valen el que qualsevol gestoria que pretengui fer-ho be saben que la legislació no li permet.

De moment són una “región de España” anomenada “Comunidad Autonomica” amb quatre províncies i unes Diputacions  i Area metropolitana, que ens esquartera a major gloria del regne.

El més greu de tot plegat és l’espectacle que ER i JxCat ens estan oferint. Fins i tot sembla que l’objectiu sigui dir-los als espanyols que mai més farem res que suposi enfadar al Estat espanyol i, que ara del que es tracta és deixar clar qui és el millor gestor d’allò que no tenim per gestionar, els euros. Ara no només ens mostreu incapacitat per gestionar sinó que preteneu fer-nos veure que no ho feu millor per les filtracions interessades. Os esteu cobrint de gloria i com riuen a Madrid.
​
Miquel Puig, economista, ahir (18 de Novembre) al programa del Mes 324 den Grasset, ens deia que l’aportació amb euros de la UE a Espanya serà un moment únic per fer un salt per la modernització dels mitjans de producció i sobre tot per fer del valor afegit l’aposta. També va dir que la injecció econòmica serà superior al que va suposar el Pla Marshall a Europa desprès de la segona Guerra Mundial. I va afegir els diners els rebrà l’Estat espanyol i que en funció dels projectes que és presentin més la tutela de la UE admeti, és podrien executar.

Vet aquí la pregunta. Algú pot creure que Catalunya sortirà beneficiada si qui decideix explicar a la UE l’excel·lència d’un projecte català és el “Gobierno de España”. Recordeu-ne un el Corredor del Mediterrani i ja està tot dit.
​
Tornem a insistir o dependència o independència i cada cop ens refermem més, que malgrat sigui difícil i complexa, la independència només la tindrem des de la màxima unitat i liderada pel MHP Carles Puigdemont. La resta collonades i qui dia passa any empeny.


0 Comments

NI TRES DIES I LA CAMPANYA ENCARA NO HA COMENÇAT

18/11/2020

0 Comments

 
Picture

Va per barris. El Rufian desprès de deixar clar que la campanya del 14 F serà la més bruta de la historia, per donar veracitat, el primer que va fer és intentar esfondra la imatge de la diputada per JxCat, Laura Borràs, tractant-la com una tieta burgesa catalana i convergent. Li va mancar dir-li corrupta. Això mai ho faria amb cap socialista, ni que tirin de iot i de portes giratòries. Fer-ho a amb el Pablo Iglesias i la seva companya tampoc, seria  un insult a la seva idolatria i consciencia d’esquerres.

A Madrid van rapits. ER, Bildu i UP pacten per evitar els desnonaments en temps de pandèmia. L’altre pacte, el de les persecucions Volho, per constituir una Comissió parlamentaria ha durat el que un caramel a la porta d’una escola, els del PSOE s’han despenjat. Els pactes de futur planegen a Madrid. A Catalunya fa estona que també.

A Catalunya, per ER, l’encarregat per deixar clar que la campanya, que ja ha començat i que serà més que bruta, ha estat en Sergi Sabrià president del grup per ER al parlament. Ho ha fet a l’estil Rufian i com un pinxo de carrer. Ningú sabrà que nosaltres som els filtradors i farem el que calgui perquè la merda caigui sobre els de JxCat.

En Sebrià però avui no ha tingut sort, i en Jordi Basté, periodista i conductor del programa El Matí a RAC1, ha fet el que toca i honora a ell i la seva professió: Dir públicament que ha estat ER qui ha trucat al programa per filtrar la informació sobre les futures disposicions per combatre el virus.

La cosa però ha millorat. Avui a la sessió del control al Parlament, el vicepresident Aragonès que no pot fer de President, ha demanat als periodistes, mitjans d’informació, que no filtrin cap informació, amb la peregrina justificació de la responsabilitat. O sigui, si tens informació contrastada, encara que sigui filtrada, “periodista de merda”, calla. Ara si la tens interessada i de part, publica-la que tindràs premi, via generoses  subvencions. Certament, sense campanya oficial, els de ER, deu ser per lo que diu el CEO, s’ho han cregut tant que ni les formes entre independentistes mantenen.

Ho han provat tot per la Presidencia. Van construir Sumate. Han conspirat per controlar el moviment independentista al carrer amb un Tsunami vuit i desmotivant-lo, i per últim han dissenyat una operació per liquidar al MHP Carles Puigdemont, El Consell de la República i Junts. La seva darrera feina és destruir la ANC que ja està en vies i neutralitzar del tot Òmnium aprofitant que el Cuixart està empresonat. ER te pressa, però no per la República catalana.

Avui els de ER, els que tallen el bacallà, ho tenen clar, no hi haurà unitat amb Junts i la seva estratègia electoral és prostituir, desmotivar, dividir i deixar clar que l’oferta de ER és un Govern autonòmic d’esquerres i de futur per aconseguir la III República espanyola, que aquest cop diuen serà federal.

El 14 de febrer del 2021, els catalans per la independència, per la República i la seva implementació, ho hem de tenir clar. Votar JUNTS, és votar independència. Votar ER, PSOE, UP, PP, C’s i Vox és votar España.

Votar CUP i si ens atenem a la seva trajectòria, no serveix per res. Queda dit.


0 Comments

TENIR CONSCIENCIA DE CLASSE NO DETERMINA QUE SIGUIS DEMOCRÀTA

16/11/2020

0 Comments

 
Picture

Sembla i tots els indicadors ho confirmen, per ERC, ara ER,  l’internacionalisme de classe i espanyol és el seu estàndard ideològic per justificar la solidaritat i fraternitat entre els que s’autoanomenen d’esquerres i progressistes.

ER i sense avergonyir-se perdona, i fins i tot justifica, als “socialistes” espanyols unionistes. Tant s’ha val el que hagin fet o facin ara. Els pot més l’enunciat que el contingut. Els socialistes espanyols unionistes ni tant sols va ser capaços d’enfrontar-se al franquisme, ni dins ni fora de la península. Els socialistes quan a calgut sempre han triat Espanya i el seu Estat. La darrera vegada al 2017 votant a favor d’aplicar el 155 a Catalunya amb el PP i Ciutadans.

Cal recordar que Presidents de la II República espanyola ja marcaven paquet i diguessin: (Azaña) No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos reviva en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino».

I Negrin deia: Abans de consentir campanyes nacionalistes que ens duguin a desmembraments, que de cap manera admeto, cediria el pas a Franco sense altra condició de la qual es desprengués d'alemanys i italians. En punt a la integritat d'Espanya sóc irreductible i la defensaré dels de fora i dels de dins. La meva posició és absoluta i no consent disminució ".

Prohoms socialistes formats a l’escola castellana i sobre tot de sentiment imperialista. Deu ser la Meseta castellana, la seva diàspora castellana i sobre tot haver-ho tingut tot i ara no tenir res que no estigui dins la Península i poca cosa més.

Ni els avenços socials i tecnològics els han fet millorar. Continuen amb el “yo soy español y que pone en tu DNI”. No respecten, no toleren, viuen de la grandesa exterminada, no coneixen la generositat, no són solidaris i la fraternitat no és ni selectiva. En resum ni són ni seran uns demòcrates.

I la reflexió que els catalans ens hem de fer és la següent: Com collons ER va consentir dos tripartits amb els espanyols unionistes fincats a Catalunya, culpables de ribotat l’Estatut votat pels catalans (Guerra dixit). Com collons ER prefereix ser soci dels socialistes espanyols tacats de sang (GAL) i més corruptes que els del PP (Eres d’Andalusia). Com collons ER pot investir un del PSOE amb presos politics catalans, exiliats i un munt de represaliats per posar urnes. Com collons ER pot aprovar uns PGE del Estat espanyol saben que continuem tenint presos politics, exiliats i reprimits per votar. Com collons ER pot pactar una taula de diàleg amb els nostres botxins a canvi de res (El Front Popular al 36 quan va guanyar les eleccions el primer que va fer va ser alliberar el Govern de Lluis Companys). Com collons ER pot pervertir la immersió lingüística com eina de negociació saben que educació és una competència exclusiva de la Generalitat. Com collons ER fa que cada dia la unitat d’acció entre independentistes sigui una quimera. Com collons ER no posa fi a les relacions amb el PSOE – psc incapaços de votar a favor dels pressupostos catalans i deixant clar que avui els seus prohoms fan i diuen el mateix que Azaña i Negrin (La Sultana, Guerra, Page,.....en Catalunya se persigue el castellano).

ER mereix l’ostracisme polític i la irrellevància política per trair la memòria dels seus i d’altres que ho van donar tot per la llibertat i per la democràcia.

Ja no sembla, ho és i desprès dels fets d’aquest any 2020 i havent llegit els dos llibre del MHP Carles Puigdemont, queda confirmat, per ER, Junts és el seu enemic a batre i les esquerres espanyoles els seus aliats.
​
Ens trobem el 14 de Febrer a les urnes.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.