
Sembla i tots els indicadors ho confirmen, per ERC, ara ER, l’internacionalisme de classe i espanyol és el seu estàndard ideològic per justificar la solidaritat i fraternitat entre els que s’autoanomenen d’esquerres i progressistes.
ER i sense avergonyir-se perdona, i fins i tot justifica, als “socialistes” espanyols unionistes. Tant s’ha val el que hagin fet o facin ara. Els pot més l’enunciat que el contingut. Els socialistes espanyols unionistes ni tant sols va ser capaços d’enfrontar-se al franquisme, ni dins ni fora de la península. Els socialistes quan a calgut sempre han triat Espanya i el seu Estat. La darrera vegada al 2017 votant a favor d’aplicar el 155 a Catalunya amb el PP i Ciutadans.
Cal recordar que Presidents de la II República espanyola ja marcaven paquet i diguessin: (Azaña) No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos reviva en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino».
I Negrin deia: Abans de consentir campanyes nacionalistes que ens duguin a desmembraments, que de cap manera admeto, cediria el pas a Franco sense altra condició de la qual es desprengués d'alemanys i italians. En punt a la integritat d'Espanya sóc irreductible i la defensaré dels de fora i dels de dins. La meva posició és absoluta i no consent disminució ".
Prohoms socialistes formats a l’escola castellana i sobre tot de sentiment imperialista. Deu ser la Meseta castellana, la seva diàspora castellana i sobre tot haver-ho tingut tot i ara no tenir res que no estigui dins la Península i poca cosa més.
Ni els avenços socials i tecnològics els han fet millorar. Continuen amb el “yo soy español y que pone en tu DNI”. No respecten, no toleren, viuen de la grandesa exterminada, no coneixen la generositat, no són solidaris i la fraternitat no és ni selectiva. En resum ni són ni seran uns demòcrates.
I la reflexió que els catalans ens hem de fer és la següent: Com collons ER va consentir dos tripartits amb els espanyols unionistes fincats a Catalunya, culpables de ribotat l’Estatut votat pels catalans (Guerra dixit). Com collons ER prefereix ser soci dels socialistes espanyols tacats de sang (GAL) i més corruptes que els del PP (Eres d’Andalusia). Com collons ER pot investir un del PSOE amb presos politics catalans, exiliats i un munt de represaliats per posar urnes. Com collons ER pot aprovar uns PGE del Estat espanyol saben que continuem tenint presos politics, exiliats i reprimits per votar. Com collons ER pot pactar una taula de diàleg amb els nostres botxins a canvi de res (El Front Popular al 36 quan va guanyar les eleccions el primer que va fer va ser alliberar el Govern de Lluis Companys). Com collons ER pot pervertir la immersió lingüística com eina de negociació saben que educació és una competència exclusiva de la Generalitat. Com collons ER fa que cada dia la unitat d’acció entre independentistes sigui una quimera. Com collons ER no posa fi a les relacions amb el PSOE – psc incapaços de votar a favor dels pressupostos catalans i deixant clar que avui els seus prohoms fan i diuen el mateix que Azaña i Negrin (La Sultana, Guerra, Page,.....en Catalunya se persigue el castellano).
ER mereix l’ostracisme polític i la irrellevància política per trair la memòria dels seus i d’altres que ho van donar tot per la llibertat i per la democràcia.
Ja no sembla, ho és i desprès dels fets d’aquest any 2020 i havent llegit els dos llibre del MHP Carles Puigdemont, queda confirmat, per ER, Junts és el seu enemic a batre i les esquerres espanyoles els seus aliats.
Ens trobem el 14 de Febrer a les urnes.