A mesura que l’Estat espanyol, dirigit amb “ma de ferro” pels del PP i PSOE, ens diuen que podem i que no podem fer, o el que és el mateix a que tenim dret hi ha que no, queda clar que rebutjar la proposta del President Mas va ser un error.
ERC, segurament no va analitzar tots els pros i contres a l’hora de no acceptar la proposta. Senzillament van decidir que el millor era no barrejar-se amb “la corrupció i la dreta”. Tot un despropòsit que podríem pagar car si no som capaços de reconduir i sobre tot fer-ho abans de les eleccions municipals.
Rebutjar la proposta del President Mas, Llista de País, va ser un acte “des mobilitzador” i ara comprovem que va servir per rearmar, si és que calia, als nostres enemics. Espanya va alleugerir. Temps és el que li varem oferir a l’Estat espanyol gratuïtament. Temps fins i tot per sospesar l’anulació de la minsa autonomia i deixar fora de combat al President Mas. Això si sempre emprant la seva legalitat.
Ja ho sabem, el que està fet, fet està, però si haguéssim anat a unes eleccions legals abans de les municipals i amb la màxima unitat possible, estem convençuts que la victòria era possible i real. Cal recordar que cap altre esdeveniment les hagués torpedinat. El mon sobiranista i la societat civil, ho hagués aplaudit.
Ara tenim unes municipals que alguns també les “plantegen com plebiscitàries”. Deu ni do quina feinada. Posar d’acord, partits, politics i veïns per guanyar el municipi. Desprès tindrem un 27 de Setembre, amb paraigües i un possible full de ruta pactat entre CDC i ERC a l’espera d’afegitons de darrera hora.
De bojos. Unes municipals on ja escoltem; “el millor que pot passar és que no guanyi CiU”, ho diu un d’Esquerra a Tortosa. Qui pensi que no seran com sempre, descarnades i amb una lluita aferrissada per guanyar partidistament s’equivoca. Tothom utilitzarà el que tingui per desacreditat i denunciar. Així són les campanyes municipals, un camp de batalla on la generositat no existeix.
Ara tenim la confrontació servida a les eleccions municipals. També tenim nous actors disposats a gaudir d’un tros del pastis. Uns perquè creuen que és el seu moment, d’altres per fer trontollar el procés i els de sempre per tenir garantida una cadira esperant millors temps.
El full de ruta del President Mas era clar, guanyar les eleccions a la primavera legitimant un nou Parlament i deixar la resta per més endavant. Ara tenim unes municipals, 8 mesos de coll a favor de l’Estat espanyol i un 27 de Setembre sense cap garantia de que guanyem els independentistes,
Tres feines bàsiques són les que tenim. La primera guanyar el màxim d’alcaldies, sobre tot la de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona per controlar les quatre Diputacions. Aquest fet donaria un cop de força pel 27. La Segona guanyar les eleccions del 27 de Setembre. La Tercera respondre als atacs don vinguin amb la força de la unitat institucional i dels partits. El que ensumem, és que sense acords politics i patriòtics no serà possible que en sortim guanyadors en cap dels tres punts.
Per últim, ERC, hauria de tornar a reflexionar sobre la “Llista de País” pel 27, sobre tot perquè si guanyem s’haurà de constituir un govern de concentració amb gent de tots els partits i societat civil, d’això se’n diu Unitat transversal i fer-la servir per guanyar, és el que toca. És clar doncs, que si perdem ni govern de concentració , ni procés constituent, ni res. Tot plegat és com per pensar-hi, no?
RSS Feed
