ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

CDC, ERC I TOTHOM A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA CONDEMNATS A ENTENDRES.

28/2/2015

0 Comments

 


A mesura que l’Estat espanyol, dirigit amb “ma de ferro” pels del PP i PSOE, ens diuen que podem i que no podem fer, o el que és el mateix a que tenim dret hi ha que no, queda clar que rebutjar la proposta del President Mas va ser un error.

ERC, segurament no va analitzar tots els pros i contres a l’hora de no acceptar la proposta. Senzillament van decidir que el millor  era no barrejar-se amb “la corrupció i la dreta”. Tot un despropòsit que podríem pagar car si no som capaços de reconduir i sobre tot fer-ho abans de les eleccions municipals.

Rebutjar la proposta del President Mas, Llista de País, va ser un acte “des mobilitzador” i ara comprovem que va servir per rearmar, si és que calia, als nostres enemics. Espanya va alleugerir. Temps és el que li varem oferir a l’Estat espanyol gratuïtament. Temps fins i tot per sospesar l’anulació de la minsa autonomia i deixar fora de combat al President Mas. Això si sempre emprant la seva legalitat.

Ja ho sabem, el que està fet, fet està, però si haguéssim anat a unes eleccions legals abans de les municipals i amb la màxima unitat possible, estem convençuts que la victòria era possible i real. Cal recordar que cap altre esdeveniment les hagués torpedinat. El mon sobiranista i la societat civil,  ho hagués aplaudit.

Ara tenim unes municipals que alguns també les “plantegen com plebiscitàries”. Deu ni do quina feinada.  Posar d’acord, partits, politics i veïns per guanyar el municipi. Desprès tindrem un 27 de Setembre, amb paraigües i un possible full de ruta pactat entre CDC i ERC a l’espera d’afegitons de darrera hora.

De bojos. Unes municipals on ja escoltem; “el millor que pot passar és que no guanyi CiU”, ho diu un d’Esquerra a Tortosa. Qui pensi que no seran com sempre, descarnades i amb una lluita aferrissada per guanyar partidistament s’equivoca. Tothom utilitzarà el que tingui per desacreditat i denunciar. Així són les campanyes municipals, un camp de batalla on la generositat no existeix.

Ara tenim la confrontació servida a les eleccions municipals. També tenim nous actors disposats a gaudir d’un tros del pastis. Uns perquè creuen que és el seu moment, d’altres per fer trontollar el procés i els de sempre per tenir garantida una cadira esperant millors temps.

El full de ruta del President Mas era clar, guanyar les eleccions a la primavera legitimant un nou Parlament i deixar la resta per més endavant. Ara tenim unes municipals, 8 mesos de coll a favor de l’Estat espanyol i un 27 de Setembre sense cap garantia de que guanyem els independentistes,

Tres feines bàsiques són les que tenim. La primera guanyar el màxim d’alcaldies, sobre tot la de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona per controlar les quatre Diputacions. Aquest fet donaria un cop de força pel 27. La Segona guanyar les eleccions del 27 de Setembre. La Tercera respondre als atacs don vinguin amb la força de la unitat institucional i dels partits. El que ensumem, és que sense acords politics i patriòtics no serà possible que en sortim guanyadors en cap dels tres punts.

Per últim, ERC, hauria de tornar a reflexionar sobre la “Llista de País” pel 27, sobre tot perquè si guanyem s’haurà de constituir un govern de concentració amb gent de tots els partits i societat civil, d’això se’n diu Unitat transversal i fer-la servir per guanyar, és el que toca. És clar doncs, que si perdem ni govern de concentració , ni procés constituent, ni res. Tot plegat és com per pensar-hi, no?

 

 


0 Comments

CATALANS O ESPANYOLS, AQUESTA N''ÉS LA QÜESTIÓ.

27/2/2015

0 Comments

 
Picture


Els falcons del franquisme, la casta espanyola, sempre ho han tingut clar; “Una sola nació, Espanya, un sol poble l’espanyol i una sola llengua el castellà reconvertit en espanyol”. Vol dir ras i curt, per tots aquells que ho vulguin entendre, que els catalans no som subjecte polític, que Catalunya no és una nació, una “región” si, i que el català és un dialecte regional.

Espanya, mai, i vol dir mai, acceptarà el dret d’autodeterminació dels catalans. Si en algun moment Espanya accepta que tenim aquest dret, de facto està acceptant que som un poble diferenciat de l’espanyol. Així de senzill.

Els mecanismes de l’Estat espanyol per demostrar que a Espanya només hi ha espanyols com subjecte polític, són variats. Una Constitució votada per tothom, una legitimitat que els mateixos l’abonen cada dia acceptant-la i una historia manipulada per abonar les tesis espanyoles. La seva insistència fa que mai acceptin negociacions que puguin posar en dubta els seus preceptes i raonaments.

Només el trencament polític i jurídic de forma unilateral, farà possible construir un nou Estat. Cal però tenir el mandat democràtic per fer-lo. Els entrebancs politics i jurídics de Espanya amb l’objectiu d’impedir que els catalans votem és el que faran avui i demà.

El 27 de Setembre el President Mas convocarà eleccions autonòmiques d’acord l’ordenament jurídic espanyol, ni més ni menys. No són un referendum, no són una consulta, no són plebiscitàries, són unes eleccions autonòmiques.

Toca als politics i partits donar-li el tomb adequat. Espanya diu que no som i nosaltres volem ser. La controvèrsia en cap cas és de programa social, és de País. Arribar al 27 explicant un programa ideològic i social confondrà. La partida i els seus termes són clars, o independència o una regió espanyola amb un autogovern limitat i fiscalitzat.

El programa per guanyar les eleccions autonòmiques del 27 de Setembre, ha de ser el que ens permeti legitimar totes les accions politiques posteriors. Com autonomia depenem de l’Estat i govern espanyol. Si ens construïm com Estat només dependrem de nosaltres, per tant, el Programa electoral s’ha de reduir al: vol vostè que si guanyem les eleccions treballem per la construcció  l’Estat Català independent? La resta fullaraca i marejar la perdiu.



0 Comments

EL CAS PUJOL.

24/2/2015

0 Comments

 
Picture


Fets:

L’expresident Pujol fa una declaració on reconeix tenir diners a Andorra com resultat d’una “deixa” del seu pare.

Un dinar al Restaurant de la Camarga entre la dirigent del PP Alicia Camacho i l’ex novia de J. Pujol fill, gravat amb l’aquiescència de la Camacho i del dirigent socialista Zaragoza, obre la caixa dels trons evasió “amb bosses de plàstic” amb “quantitats ingents” de diners.

Uns registres telefònics entre d’altres serveix al ministeri fiscal per acusar a l’Oriol Pujol de “prevaricació”. Cas ITV.

Una fortuna que no de 1.400 ME, sinó de 8 ME, es utilitzat mediàticament, ara també  judicialment, per acusar al J.P.F.

Unes declaracions basades exclusivament amb la certesa del “diuen o em sembla”, d’un cunyat ressentit, d’un cap de premsa que no aporta cap document o demostració del que diuen.

Unes informacions tòxiques dels diaris espanyols, La Razón, El Mundo, La Vanguardia, El País, de base ministerial apòcrifa, i les pròpies filtracions des de la Hisenda espanyola.

Una campanya desfermada contra el Govern del Pujol i CDC per terra mar i aire per acabar amb el President Mas i amb ell el procés. Això ni són suposicions ni diuen, forma part de l’acció de la resta de partits, i les hemeroteques ho expliquen.

Unes imputacions des de la fiscalia espanyola a uns quant membres de la família Pujol, que no al President, basades amb informacions tòxiques i manipulades. Seria el mateix si la fiscalia hagués imputat finalment a l’alcalde de Barcelona Xavier Trias per un informe aparegut a La Razón on explicaven que provenia de la “UDEF”.

Una Comissió política del Parlament de Catalunya per esbrinar tot allò que te a veure amb la “corrupció”, on tots els grups, excepte CiU, han interrogat als Pujol, donant per fet que si són imputats són culpables.

Uns grups parlamentaris, que han interregotat als Pujol des de les “suposicions i del diuen”. Ni una proba, ni un document, ni un testimoni que certifiqui cap dels delictes suposats.

Resolució post judicial:

L’ex president Jordi Pujol, és culpable d’un delicte contra la hisenda publica espanyola.

La família Pujol, es culpable de ser el que és i de tenir el referent nacional més potent dels darrers 45 anys.

Aquest judici sumaríssim, mediàtic de moment, ho és en la mesura que té la pretensió de fer trontollar el procés atacant a la figura del President Mas, que és qui de moment el fa possible.

Nosaltres que no creiem amb l’estat de dret espanyol, esperem amb gran delit les seves sentencies, sobre tot les judicials, la mediàtica ja fa estona que la sabem, “culpables”.

 

 

 

 



0 Comments

LA GRAN DESCONNEXIÓ.

23/2/2015

0 Comments

 
Picture


El president Mas ho va dir, cal estar preparats per quan arribi el moment de la desconnexió. És referia, per si algú en tenia dubtes, amb l’Estat espanyol. Desconnectar-se, desendollar-se, són sinònims d’anar-se’n. No cal ser molt espavilat per entendre que les eines d’Estat, tenen un doble objectiu, estar preparats per quan arribi el “clic” i tenir els instruments adequats perquè el dia a dia no s’aturi.

Ruptura o desconnexió, tant s’ha val. Queda clar que assolir la independència implicarà que hem desconnectat. No és possible construir l’Estat català, sense la desconnexió amb tot allò que ho impedeix. Trencar s’ha de fer amb tot allò que ens vagi a la contra.

No si val ajustar-nos a les teories i fulls de ruta amb propostes més o menys agosarades, ens calen fets i respostes. Som en aquell moment que tot el que és diu i és fa des de el Govern, no és aliè al procés. Fins i tot la pròpia acció de Govern no segueix cap altra camí que no suposi consolidar la internacionalització del procés i la consolidació de les eines d’Estat que tenim i el desenvolupament de les que encara ens falten.

Te raó el President, cal estar preparats per la desconnexió. Segurament deu ser per aquesta missiva tant raonada del President que declaracions i actituds provinents del mateix Govern no s’acaben d’entendre.

Una de dues, o Espanya ens té ben presa la mida, o en el fons alguns encara no han assumit que més aviat que tard, si volem ser lliures, haurem de desconnectar.

Manifestar amb alegria desmesurada, l’enèsima tanda inversionista que farà el govern espanyol de torn, a Catalunya i en temps electoral, ho és d’ingenus, ho som una colla de burros sense remei. Sobre tot perquè res en política és gratuït. Ara el PP fa el que fa i diu el que diu per dos motius, per guanyar les eleccions espanyoles i continuar amb les seves politiques anticatalanes i perquè saben que passades les eleccions no caldrà complir res del que han promès. Per aquest motiu, i si és cert que volem desconnectar, no s’entén que alguns venguin les excel·lències dels espanyols i que no perdin ni un segon per fer-se la foto amb el ministre de torn.

Si volem desconnectar-nos, com varem fer el 9 de Novembre del 2014, només ens queda un camí, no creure’ns res del que ve de Madrid i començar a fer la nostra.



0 Comments

LA "LLISTA DE PAÍS" HA DE GUANYAR SI O SI.

21/2/2015

0 Comments

 
Picture


El 27 de Setembre, Catalunya no afronta unes eleccions qualsevol. Uns les voldran autonòmiques i d’altres referendaries i això de per se ja les fa especials. Catalunya és juga la mort del procés o la seva continuïtat. L’aturada cardíaca o “mort irreversible”, serà si el SI no guanya. També tenim però un altra tipus de mort, potser més alletargada, però en definitiva mort, que la candidatura del President Mas no guanyi.

Oriol Junqueras vol guanyar les eleccions del 27, fet legítim si fóssim un País lliure, per això la dèria d’anar amb llistes separades. Junqueras, tot i que improbable, fins i tot pot les podria guanyar. El desgast sobre la corrupció, l’acció de govern i ser senyalats com la dreta catalana per  l’esquerra a banda dels atacs dels espanyolistes i unionistes, ho pot fer possible. Ara be, si Junqueras o ERC, guanyen el 27, voldrà dir que en Mas, la seva Llista de País i CiU o CDC hauran perdut, i és aleshores quan entrem en un conflicte de dimensions desconegudes.

El President Mas si no guanya el 27, queda desautoritzat i des legitimitat per liderar res, inclòs el procés. D’axó ja s’han encarregaran els enemics. Si això passes, la resposta serà fulminant, Artur Mas plegarà. Potser ERC haurà aconseguit els seus objectius partidistes, però i els de país? Creu ERC i l’Oriol Junqueras que sense l’Artur Mas tenim procés?, per no dir sense CDC.

Passi el que passi, tenim dos fets que condicionaran el futur polític de Catalunya, un és la catarsi ideològica de CDC dirigida per Mas i els seus. L’altre és que els catalans, o una part important, han entès definitivament que amb Espanya ni hi tenim res ha fer. El problema que sembla té ERC, és no entendre que sense una CDC forta no tenim procés i que si el 27 de Setembre la “Llista” del President no guanya, tampoc.

Aquest 27, per molt que ho desitgin els de ERC, encara no és el seu moment, és el moment del president Mas, qui és qui més se l’està jugant, i de la societat civil organitzada. Desautoritzar al President Mas passa per que la seva llista tregui menys suports i menys diputats. De fet tots els antiindendentistes dirigeixen els seus cops a la figura del President Mas. Els espanyols tenen clar que sense el President Mas el procés no té futur.

Ara la independència de Catalunya passa ineludiblement per la victòria d’en Mas que ja se li va negar al 2012, i si ERC vol la independència, que volem i necessitem creure que si, ha de treballar i més que mai perquè la candidatura del President Mas sigui la guanyadora i fer-ho fins i tot renunciant a tenir la clau del procés. Amb la proposta del Novembre del President, no hagués calgut, tots els patriotes haurien quedat com a guanyadors.

Treballar-nos els dubtosos i abstencionistes és important, continuar treballant per una Llista de País també. Si la societat va ser determinant per situar la centralitat política en termes independentistes, també ho ha de ser per obligar-los a l’entesa de País. És convenient que quedi clar i és visualitzi qui la vol i qui no, sobre tot quan tothom sap que la “UNIÓ FA LA FORÇA” i sense, les opcions per guanyar la independència disminueixen exponencialment.

Postdata; és una molt bona noticia que la Secretaria General de ERC Marta Rovira, ens digui que el “full de ruta” està pràcticament tancat i que només s’està a l’espera de que altres grups és puguin afegir. De moment hi han treballat CiU, ERC, ANC, Òmnium i l’AMI.



0 Comments

UNES MUNICIPALS QUE DESTORBEN MÉS QUE NO AJUDEN.

20/2/2015

0 Comments

 
Picture


L’abast de no acceptar la proposta del President; convocar les eleccions reconvertides amb una “Llista de País” abans de les eleccions municipals, hores d’ara és difícil de quantificar. Trobar aspectes positius en l’allargament del procés i afrontar abans unes eleccions municipals, són qüestions que els professionals de la política acostumen ha fer amb prou habilitat com per fins i tot convèncer una part prou important de la parròquia.

L’acord aconseguit entre el President Mas, que és qui signarà el Decret de convocatòria “d’eleccions autonòmiques”, i ERC  amb l’aval de la societat civil organitzada, sembla que té prou cos polític com per tranquil·litzar-nos. Els fets però comencen ha dir-nos el contrari.

Si ERC, com sembla, manté el Pacte de Legislatura signat al 2012 amb CiU, recolza els pressupostos de la Generalitat pel 2015, continua proposant l’entrada de ERC al Govern i vota de forma reiterada amb CiU al Parlament. ERC desmunta ella tota soleta els arguments per oposar-se a la Llista de País proposada pel President.

ERC, no només no volia la unitat per la independència, sinó que necessitava d’un fet polític amb prou contingut, per que quedes clar que ells no són sinònim de corrupció i les eleccions municipals ajuden. Tot indica que volen ser els guanyadors, el que no han explicat a dia d’avui és de que.

Les municipals, no seran una basa d’oli. CiU te un poder municipal molt per damunt de ERC. L’objectiu dels de ERC és guanyar terreny, fer-ho tot i que no serveixi al procés, per ells és el de menys. Només cal llegir les declaracions de l’alcaldable Bosch per Barcelona. Algú pot creure que ERC no utilitzarà totes les armes per guanyar alcaldies arreu. S’utilitzarà tot per guanyar, “corrupció, mala gestió, endeutament, qüestions socials". La campanya electoral per les municipals, seran un camp de batalla i no a favor del procés o de la independència. ERC senzillament vol ser el pal de paller d’un nou pol del poder polític a Catalunya. ERC encara creu que la independència vindrà de la ma dels municipis i ara al 2015 tothom sap que amb els municipis no en tenim prou.

Si el 27 de Setembre no guanya el SI a la independència, ERC i unes eleccions municipals hi hauran tingut molt a veure.



0 Comments

UNES ELECCIONS MUNICIPALS PER GUANYAR EL 27.

15/2/2015

0 Comments

 
Imagen


Si el 27 de setembre no guanyem en nombro de vots, de diputats n’és al conseqüència, ni procés constituent ni DUI ni res de res en termes sobiranistes. Perdre voldrà dir “que el procés ha mort”, almenys a curt  i mig termini.

Si “Esquerra”, ja va cometre l’error estratègic de no acceptar la proposta del President Mas i amb ella la convocatòria d’eleccions abans de les municipals, ara és pot cometre el segon error i més greu si cap que el primer.

“Esquerra” pel que diu el seu candidat per Barcelona, en Bosch, sembla que volen fer de les municipals la seva primavera republicana particular i fer com al 31. Nosaltres afegim que la primavera del 31 només va servir per proclamar la República espanyola i una autonomia per Catalunya com sempre retallada.

Ara però, no som al 31, ara la pretensió no és canviar un model atàvic i decimonònic que representava Espanya, ara la pretensió és independitzar-nos d’un Estat que treballa per construir la nació espanyola i anorrear-nos com a poble. Ara la partida és proposa en els termes de victòria o derrota. Espanya i els espanyols, ho han entès i per això l’ofec econòmic, la recentralització i la guerra judicial contra tot el que faci el Govern de Catalunya.

Les eleccions municipals, no haurien de ser un camp de batalla entre els que volem la independència de Catalunya. De que servirà que ERC arribi als 2.000 regidors si després perdem el 27 de Setembre. De que servirà si el que és proposa és una lluita caïnita entre candidatures farcides d’independentistes. De que servirà si les nostres pròpies desavinences de dretes o d’esquerres faciliten la victòria dels unionistes i espanyols a les principals ciutats de Catalunya. De que servirà ser el guanyador d’unes eleccions municipals que avui no canviaran cap regim si després no guanyem el 27. De res, sobre tot perquè Espanya, el seu Estat, el seu govern i els seus partits espanyols, ja tenen previst el que han de fer amb Catalunya si el NO guanya.

És, per tal com va tot plegat, forca previsible que CiU i ERC proposin les municipals com si els anés la vida, no la independència de Catalunya. També és provable que proposin i ens vulguin entabanar amb propostes “municipalistes de curta volada”. Qui si un enllumenat, que si una neteja, qui si una baixa de l’IBI, que si uns carrers asfaltats, i aquesta ara no és la qüestió, això és el que estem fen des de fa molts anys. Reduir-ho a unes certes millores de poble, no ens ajuden a construir la proposta de país. Sobre tot perquè són les mateixes lleis espanyoles les que ens tenallen. Amb Espanya no només no tindrem un nou ordenament territorial, sinó que segur que tindrem restriccions de tot tipus i desaparicions de municipis històrics.

Ara no ens juguem tenir uns quants regidors més que el nostre adversari, ara ens juguem guanyar a tots  ajuntaments des de la perspectiva sobiranista i independentista i això requereix fer una campanya sinó unitària si pro independència i això vol dir enterrar qualsevol desavinença que faci trontollar el procés.

“Esquerra” ja ha aconseguit que anem al 27 de Setembre amb llistes separades, també a les municipals, però traslladar la idea de paraigües seria el més convenient i si no anem amb llistes conjuntes, potser si que és pot fer la propaganda conjunta i això indubtablement resoldria qüestions de tot tipus i fins i tot abaratiria la campanya. “Unes municipals per guanyar el 27 de setembre" podria ser el lema.

 



0 Comments

NO EMBOLIQUEM LA TROCA.

14/2/2015

0 Comments

 
Imagen


De moment no ens ha fallat ni la ANC, ni Òmnium, ni l’AMI. Le mobilitzacions i concentracions han estat espectaculars i Europa i el mon s’han quedat bocabadats. La societat civil sempre ha tingut clar que passat el 9 N, les decisions és traslladaven als partits i al Govern de Catalunya. És va dir que volíem les eleccions abans de les municipals. El President ja hi va estar d’acord, però la seva proposta no va regir. Ara tenim un pacte entre el Govern d’en Mas, CiU i ERC per fer les eleccions autonòmiques reconvertides el 27 de Setembre. És obvi que el procés el tenim ben encarrilat i que correspon ara als politics determinar el millor camí per aconseguir la independència.

Els de la caverna, unionistes i federalistes varis, això si espanyols de pota negra, ens fan arribar el missatge per terra mar i aire “d’un desencís generalitzat vers el procés”. Ens volen fer creure que tot s’ha desinflat. Que tot era una nit d’estiu, i res més lluny. El Govern i molt discretament va per feina. “Ambaixades”, Hisenda Catalana, estudis de l’endemà per garantir pensions, la seguretat social i la seguretat civil.

L’ANC no pot caure en la provocació del soufflé i plantejar reprendre mobilitzacions que hores d’ara no tenen sentit, sobre tot perquè l’estadi actual és la dels partits. L’ANC, Òmnium i l’AMI, el que han de fer és el proselitisme adequat per explicar perquè volem la independència, com ho volem fer i ha ser possible començar a dibuixar la Catalunya del futur.

Ara no és hora de marcar a ningú. És hora de recolzar al Govern, a CiU i ERC. Que ningú és posis nerviós, els 1.937.000 vots del 9 N amb el SI i SI els tenim, però no en tenim prou i això si que ens hauria de posar nerviosos. Per tant, engreixem la maquinaria social, fem campanya del perquè de tot plegat i deixem treballar als nostres politics, únics legitimats, per guanyar el 27 de Setembre amb un resultat que ningú pugui qüestionar. Això és el que ara toca.



0 Comments

L'OCÀS D'EN DURAN.

13/2/2015

0 Comments

 
Imagen


Una Coalició primer i una federació després, definia amb exactitud el que volia dir el peix al cove. Vendre o comprar peix i a bon preu, sempre te beneficis de curta durada i duren el que  un peix fora de la nevera. Duran i Lleida però, s’ho ha manegat prou be, sense peixos i malgrat tot que el que diu i fa darrerament.

La seva lleialtat personal a Espanya, li ha comportat uns beneficis gens menyspreables. El PP amb majoria absoluta, li manté el passaport d’ambaixador plenipotenciari representant al Congrés espanyol, al seu govern i al PP. CDC ha de callar i en tant que part col·ligada en són corresponsables de totes les decisions que el grup parlamentari de CiU a Madrid ha pres al llarg dels darrers anys.

Fins abans del 2012, cap contradicció rellevant a la federació. El dret a decidir però, instaura noves maneres de fer, el cop de porta del PP i del president espanyol Rajoy, determina que CDC vol fer el seu sorpaso ideològic i nacional. Unió, de moment a les beceroles. L’ingredient de la corrupció accelera tots els processos. CDC te necessitat urgent de liquidar un passat i unes cares. Unió no.

És cert que el President Mas, no és partidari de les batusses obertes. Creu que tot s’ha de resoldre des de la lleialtat i el debat i sobretot mai restar. Té raó. El problema sorgeix quan des de dins ni se és lleial, ni és demostra a quin costat s’està.

Tothom sap que el PP governa amb majoria absoluta, i tothom sap que ha estat el govern d’en Rajoy a través de la fiscalia espanyola, qui ha imputat al President Mas i dos Conselleres, Ortega i Rigau.

Aquest fet per si sol és prou greu com per evitar, això si civilitzadament, qualsevol recolzament al PP i al seu govern. Mai s’ha entès des de Catalunya el seguit de vots afirmatius a propostes legislatives que mai han afavorit Catalunya ni als catalans. Llei d’horaris comercials, la d’estabilitat pressupostaria i anar fent.

Qui de debò té un problema no és en Duran i Lleida, són els Espadaler, Ortega, Sànchez-Llibre, Gambus, que cada dia que passa i ens apropem al 27 de Setembre, hauran ineludiblement de decidir independència si o no. Si és si, cosa que celebraríem la federació encara té recorregut i voldrà dir que Duran i Lleida ha deixat de ser un actor polític de futur. Si és no, és provable que facin costat als unionistes hi ho federalistes espanyols, la qual cosa els duria al seu ocàs. Tant mateix com el que està tenint en Duran i Lleida.



0 Comments

UN AFEGITÓ SOBRE LES HIPOTEQUES.

12/2/2015

0 Comments

 
Imagen




La llei Hipotecaria espanyola, data del 1861. Llei actualment vigent tot i les reformes i reals decrets que l’acompanyen. Les modificacions més antigues corresponen al període franquista, any 1946, amb una nova redacció i un posterior reglament d’execució aprovat l’any 1947. Els calia adequar la llei pels seus negocis i així van començar els primers desnonaments.

Primer i abans d’escometre nous canvis a la Llei Hipotecaria espanyola, s’aprova la Constitució de la “transició”. Per cert Constitució que consagra en el seu article 47, el dret a una vivenda digna de qualsevol espanyol cosa que garantiran els poders públics.

No cal remarcar que la Declaració Universal dels Drets Humans, en el seu article 25 també fa universal el dret de qualsevol ciutadà a gaudir d’una vivenda digna i els seus serveis. Declaració signada per l'Estat espanyol.

Al 1981, el govern de la UCD amb el Suarez de president, modifica la Llei per regular el mercat hipotecari.

Al 1994, el govern del PSOE, amb en Felipe de president, és torna a modificar la Llei, sobre les subrogacions i la concessió dels préstecs hipotecaris.

Al 2000, el govern del PP, amb l’Aznar de president, torna a modificar la Llei introduint la norma de l’enjudiciament civil sobre el procés legal per la venda forçosa del be hipotecat mitjançant subhasta.

Al 2012, el govern del PP, amb Rajoy de president, fa un real – decret per “reforçar” la protecció dels deutors hipotecaris.

Des de el 2012 fins ara és el període que s’han executat més desnonament i ni el PP ni el PSOE, ho han evitat. Llegir detengudament les modificacions i decrets de la Llei, ens permet arribar a la conclusió que els que guanyen sempre són els mateixos, el PP, el PSOE, els bancs i les caixes. El ciutadà a dia d’avui no només se’l foragita legalment de la seva llar, sinó que se’l condemna de per vida a continuar pagant una part no coberta amb la subhasta de la seva vivenda.



No fa falta dir res més.

 

 


Imagen

Imagen

0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.