Fets:
L’expresident Pujol fa una declaració on reconeix tenir diners a Andorra com resultat d’una “deixa” del seu pare.
Un dinar al Restaurant de la Camarga entre la dirigent del PP Alicia Camacho i l’ex novia de J. Pujol fill, gravat amb l’aquiescència de la Camacho i del dirigent socialista Zaragoza, obre la caixa dels trons evasió “amb bosses de plàstic” amb “quantitats ingents” de diners.
Uns registres telefònics entre d’altres serveix al ministeri fiscal per acusar a l’Oriol Pujol de “prevaricació”. Cas ITV.
Una fortuna que no de 1.400 ME, sinó de 8 ME, es utilitzat mediàticament, ara també judicialment, per acusar al J.P.F.
Unes declaracions basades exclusivament amb la certesa del “diuen o em sembla”, d’un cunyat ressentit, d’un cap de premsa que no aporta cap document o demostració del que diuen.
Unes informacions tòxiques dels diaris espanyols, La Razón, El Mundo, La Vanguardia, El País, de base ministerial apòcrifa, i les pròpies filtracions des de la Hisenda espanyola.
Una campanya desfermada contra el Govern del Pujol i CDC per terra mar i aire per acabar amb el President Mas i amb ell el procés. Això ni són suposicions ni diuen, forma part de l’acció de la resta de partits, i les hemeroteques ho expliquen.
Unes imputacions des de la fiscalia espanyola a uns quant membres de la família Pujol, que no al President, basades amb informacions tòxiques i manipulades. Seria el mateix si la fiscalia hagués imputat finalment a l’alcalde de Barcelona Xavier Trias per un informe aparegut a La Razón on explicaven que provenia de la “UDEF”.
Una Comissió política del Parlament de Catalunya per esbrinar tot allò que te a veure amb la “corrupció”, on tots els grups, excepte CiU, han interrogat als Pujol, donant per fet que si són imputats són culpables.
Uns grups parlamentaris, que han interregotat als Pujol des de les “suposicions i del diuen”. Ni una proba, ni un document, ni un testimoni que certifiqui cap dels delictes suposats.
Resolució post judicial:
L’ex president Jordi Pujol, és culpable d’un delicte contra la hisenda publica espanyola.
La família Pujol, es culpable de ser el que és i de tenir el referent nacional més potent dels darrers 45 anys.
Aquest judici sumaríssim, mediàtic de moment, ho és en la mesura que té la pretensió de fer trontollar el procés atacant a la figura del President Mas, que és qui de moment el fa possible.
Nosaltres que no creiem amb l’estat de dret espanyol, esperem amb gran delit les seves sentencies, sobre tot les judicials, la mediàtica ja fa estona que la sabem, “culpables”.
RSS Feed
