ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

O.T.A.N.

26/2/2022

0 Comments

 
Picture

Acabada la segona guerra mundial i desprès de les conferencies a Postdam i Yalta, els tres guanyadors de la guerra, Yosif Stalin, Franklin D. Roosvelt i Winston Churchill, varen acorda el repartiment del planeta i els mercats del moment i futur. També és cert que varen posar la primera pedra per evitar futures guerres amb la “Declaració Universal dels Drets Humans.

Tot això succeïa a l’any 1945. Els aliats, capitalistes i comunistes contra el feixisme nazi. Al 1949 però els Estats pro o directament capitalistes van deixar clar que la guerra no havia acabat i un tractat internacional entre els EEUU, Canada, França, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i el Regne Unit establirien el que fins avui el l’OTAN (Organització Tractat Atlàntic Nord) perdura i és fons de conflictes armats.

Quatre anys van trigar els EEUU per declarar el que seria la “Guerra freda”. El mon capitalista i de llibertats presumides contra el comunisme. Franco declarant-se anti comunista i catòlic en va tenir prou per obtenir l’ajut i reconeixement dels americans.

La extinta URSS, va respondre al 1955 creant el seu tractat anomenat Pacte de Varsòvia. Uns que volien defensar el seu estatus intern i els altres també. Resultat, una escalada armamentística mai vist.

Només el temps, els canvis generacionals i sobre tot els avenços tecnològics són fets que modificaran el conjunt dels aspectes ideològics que temps ençà ho dominava tot socialment.

La URSS volgudament o no, és desintegra. El Pacte de Varsòvia desapareix. Cau el mur de Berlin. La nova Rússia amb Boris Ieltsin comença a caminar per modernitzar-se i formar part del mercat mundial.

Paral·lelament a Europa l’iniciï pausat de la Unió Europea, pren força i som davant d’una proposta que acapara un mercat de més de cinc-cents milions, 27 Estats, un espai Shengen i un PIB del 20 % mundial.

Som al 2022 i l’OTAN, i és un fet, que com organització militar, que no una ONG en pro de la conscienciació pacifica i democràtica, a participat a les guerres dels Balcans, Bòsnia, Kosovo, Afganistan i Líbia i sempre a major gloria del EEUU.

La OTAN, malgrat intencions de ser exclusivament una organització europea, avui està sota el control dels americans per una aportació econòmica i d’armes.

Als EEUU mai els ha interessat que la UE existís com a tal. La sortida d’Anglaterra de la UE recolzada pels americans n’és un exemple. Evitar que la UE pugues comprar petroli al mercat amb euros va ser també una nova demostració dels americans per deixar clar que el mercat i la divisa només pot ser del dolar.

Els EEUU amb la seva OTAN han volgut guardar el seu mercat i sobre tot deixar clar que a Europa el capitalisme és sagrat.

Els esdeveniments i fets indiscutibles han deixat clar que Rússia només ha tingut, desprès de la caiguda de la URSS, la pretensió nacional i de formar part dels mercats. Alemanya i altres Estats de la UE ho poden certificar.

El que és curiós és saber que la Rússia comunista de la dictadura del proletariat no existeix i descobrir que la UE no ha fet el que tocava per incorporar-la a la Unió Europea. El manteniment de l’OTAN i l’acceptació dels americans com gendarmes espirituals, ja sabem que ho posaven molt difícil.

El conflicte entre Rússia i Ucraïna és podia haver evitat. Només calia que Rússia formes part de la UE i, molt ens temem que els que mai ho han volgut són els banquers i la gran propietat internacional. Segur que la majoria de la ciutadania europea ho veuria amb bons ulls.

El conflicte el tenim servit. Sense totes les claus i el perquè del conflicte comencem a tastar i saber que el cost del mateix i com sempre el pagarem els de sota i, avui ja en tenim un tast amb l’encariment del petroli, gas i l’electricitat.

Qui proposi un conflicte, guerra per resoldre problemes, mai serà un demòcrata. Qui atiï confrontacions que comporten morts tampoc.


0 Comments

ENS HAURIA D'IMPORTAR UNA MERDA

22/2/2022

0 Comments

 
Picture

Que els partits de dretes i esquerres unionistes i espanyols són corruptes i mai han renunciat al que el franquisme els ha donat, ja ho sabíem.

De fet el que passi a Espanya i al seu Estat ens hauria de preocupar zero, però hem d’admetre que avui i de moment som terra conquerida per la força, i per tant depenem de la seva legalitat espanyola.

A cal PP sembla que tenen un bon pollastre. Uns per defensar que el PP pot ser altra cosa allunyada de la corrupció i fins i tot del llegat franquista. D’altres que volen perpetuar el franquisme i que tot el poder polític, econòmic, policial  i militar sempre ha de d’estar ubicat a Madrid. No va només de veure qui mana, va de protegir el llegat franquista. Per uns rebaixant el to i per altres sense avergonyir-se.

El pollastre no te res a veure amb criteris i valors democràtics. El Casado és el que és i tothom sap que te ombres, però la Ayuso, la sexual segons S.Sol de ER, si  el Tribunal de Comptes, la JEC i el Tribunal suprem, volguessin estaria destituïda i potser fins i tot condemnada a punt d’entrar a la presó, per prevaricadora i altres “mandangues” administratives, com la Colau.

El pollastre és que dins del PP existeixen els que són hereus franquistes amb la pretensió per fer del PP l’aliat estratègic de Vox i qui sap si breument constituir la nova proposta política organitzada d’arrel franquista i borbònica. Són els que saben que són el mateix.

Casado és el cadàver polític d’un PP que fa estona havia d’haver evolucionat a posicions democràtiques europees i, la Ayuso és l’arma implosiva que fa el paper d’estrassa i que sense saber-ho, també és un cadàver polític, per propiciar un canvi dins al PP. El que l’Ayuso no sap, ho no li han explicat, creiem que si, és que tot el PP és franquista i l’únic que val és la lluita per liderar-lo.
​
Ja s’ho faran. Ara bé, si nosaltres els catalans pro independència, no fem els deures i l’operació franquista ens agafa al mig, patirem i, potser no com al 36, però si com al 34.


0 Comments

JAUME ALONSO-CUEVILLAS

20/2/2022

0 Comments

 
Picture

En Jaume és un advocat incorporat recentment a la política institucional i, tot no ser-ho de vella fornada, hauríem de considerar que entre la seva professionalitat com advocat  i mestre, la seva capacitat analítica és per tenir-la molt en compta. Desitjem que no sigui una veu que clami al desert.

En una entrevista concedida al diari digital El Mon.cat, desgrana d’una forma incisiva on som, les debilitats del procés i esmenta que tot el que llueix a JxCat no és d’or.

Defineix amb una exactitud mil·limètrica el que són ER i les CUP i, sense dir-ho, diu el que ell creu, anem directament a l’abisme.

No haver estat capaços d’acordar una única estratègia al Congres i col·laborar amb l’aprovació dels pressupostos espanyols, va ser un greu error pel procés i pel moviment pro independència.

Sense pels a la llengua disecciona fins on pot JxCat. Laura Borràs no només va quedar sota els peus dels cavalls espanyols, ER, CUP i alguns de JxCat la van deixar sola, i sembla que està dolgut perquè la Laura no li va fer prou cas sobre algunes propostes que li va plantejar.

Lluita pel lideratge a JxCat, on la dificultat rau amb la seva proposta inicial que va ser i és; “tothom per la independència”, amb la qual va obrir la major transversalitat ideològica mai vista. Ara sectors pretenen dirigir i convertir JxCat en un partit tradicional,  com s'ha fet de temps ençà, oblidant que si tots els catalans no anem JUNTS i empenyem JUNTS, fa estona que hem perdut.

Sembla que l’amic Jaume, li estigui demanant al “inventor” de la proposta transversal, JxCat, al MHP Carles Puigdemont, que s’arremangui i posi les claus necessàries perquè JxCat sigui la millor opció política i organitzada per la Independència.

“Porta oberta als que pensin i defensin que primer el partit i desprès Catalunya. Porta oberta als que pensin que primer la gestió i desprès la confrontació. Porta oberta als que només pensin amb la soldada i menystenir el sacrifici”.

La meva humil opinió, amic Jaume, és que posar fil a l’agulla i aclarir-nos, pels de JxCat, ara és indispensable.


0 Comments

ROBATORIS, COMPETÈNCIES, TRASPASSOS

19/2/2022

0 Comments

 
Picture
Cal deixar clar que d’acord el que diu la Constitució espanyola, cap competència nacional espanyola és traspassarà mai a cap “comunitat autonòmica”. A les nacionalitats menys. I tant s’ha val qui governi a Madrid.

Les esquerres ibèriques és van posar d’acord per Proclamar i instaurar la II República, espanyola clar. A canvi les nacions històriques tindrien un Estatut i unes competències.
​
Un cop d’Estat militar, una guerra i una dictadura ho van canviar tot. La dictadura va sacsejar-ho tot pel dret de conquesta igual com va fer Felip V. Ni els nazis van ser capaços de fer el que va fer el franquisme. Clar, els anys de vigència tampoc van ser els mateixos.

Estalvis, monedes de tot tipus, institucions, edificis singulars, públics i privats, carreteres, rius, mar, muntanyes, industries, arxius, museus, tot i per dret de conquesta i com aus de rapinya va ser confiscat i fins dia d’avui la majoria d’aquest pillatge no s’ha retornar als seus legítims propietaris.

És Espanya i el seu Estat el que gracies a un procés de transició que va legitimar l’espoli general, mante propietats que ara, i molt poc a poc, l’arxiu de Salamanca n’és una bona mostra, les va retornant com si fos una gracia borbònica.

Aragonès ha dit que la reunió de la Comissió Bilateral, la  primera va treure zero compromís, ha donat un resultat insuficient. Llegint a José Antich al ElNacional.cat queda clar la insuficiència.

Que ER s’avingui a reunions bilaterals que comencen a ser norma de presa de pel, ja ho sabem i “la taula o mesa de diàleg” n’és un bon exemple. Ara be que JxCat, exclosos d’aquesta taula si avingui ens preocupa i molt.

Els de JxCat podran decidir petites qüestions autonòmiques i disposar d’uns diners pressupostats per demostrar que son molt bons gestionant les misèries autonòmiques. Fins i tot treure pit dient que Catalunya és la primera autonomia en exportacions. El que no diuen o callen és que la exportació sempre és major gloria de la Hisenda espanyola i per mostrar a la UE una gestió excel·lent des de Madrid.

Comença a no valer l’excusa de que no és pot fer altra cosa perquè els socis no volen. JxCat, si ER no vol fer cap gest per la independència, és diu  i, formalment i és trenquen les relacions de gestió i, si és pot és forcen noves eleccions. No fer-ho, vol dir que JxCat assumeix l’estratègia de ER i com a can ER, amb el poder polític i econòmic limitat en teniu prou.

JxCat, sou Govern autonòmic presidit per ER i el que és pot comprovar és que no existeix cap proposta que ens apropi a la independència. Mai tindrem capacitats decisòries per ser un Estat socialment millor, ni per tenir millors infraestructures i sobre tot per deixar de pidolar fins que no siguem República.
​
Vist lo vist i els fets determinen, el que heu fet és pactar un programa de Govern autonòmic i sense cap esma per aconseguir la independència. De ER fa estona que ho sabem. Ara pinta que ho sabrem també de JxCat.


0 Comments

ER HA CREAT LES CONDICIONS PER FER IMPOSSIBLE LA UNITAT

18/2/2022

0 Comments

 
Picture

Els que tenim l’objectiu de que Catalunya sigui lliure, una República amb un nou Estat, ho tenim clar, sense la UNITAT, de tots els que volem el mateix, més la suma d’aliats estratègics, mai ho aconseguirem.

ER va decidir que defensar un govern espanyol, pretesament d’esquerres, sempre seria millor que un de dretes i que afavoriria futurs acords. Fet  que blanquejava els del PSOE malgrat eren corresponsables del 155 i del “a por ellos” i desprès als de UP, equidistants, però defensors de la unitat d’Espanya.

ER va trair, si trair, al MHP Quim Torra, essent part del Govern i pactant en nom del Govern, el que mai és va pactar entre JxCat i ER. Una taula per una investidura, on Catalunya només rebia la declaració que existia un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol. Punt. I una taula de diàleg.

Comprovar que Roma no paga traïdors ja no cal. Avui ER sap que la taula, mesa o com li vulguin dir, forma part de la presa de pel que ER està tastant, per molt que l’astut Rufian ara vulgui capgirar. No només no podrà, sinó que el fa i diu és pur teatre. Sánchez és President, Sánchez te els seus pressupostos aprovats i ara, ahir també, l’amic de ER, Sr. Sánchez, sap que la geometria variable és la seva tàctica per aprovar el que faci falta. Ho acaba de fer amb la Reforma Laboral.

ER i, deu ser per allò que Aragonès va insinuar, va pactar liquidar el procés a canvi d’uns indults, que van ser parcials i revisables. Toma ja. I tot a canvi d’una taula que ja tothom, els de ER especialment, sap que no servirà per res.

Reconèixer que l’estratègia teva no és la bona, és duríssim, fer-ho però mostra un bon nivell democràtic i d’autocrítica. Els dirigents de ER no ho faran mai.

Aquest fet no és banal i avui fins i tot ens plantegem si ER tot el que han fet i continuen és un pla per matar les aspiracions independentistes dels catalans.

Crear les condicions per liquidar qualsevol opció per conformar la UNITAT, és molt més senzill que fer-la. Avui, sumant tots els fets que ER ens ha regalat, JxCat i fins i tot el Consell per la República, ho tindrien senzill per dir obertament que amb ER ni a la cantonada.

Fer-ho i dir-ho, segur que seria l’èxit de ER, però comença a ser hora i, dir-ho també obertament, que amb la direcció de ER ni farem UNITAT ni aconseguírem la independència de Catalunya.
​
El més preocupant però, és el paper d’estrassa de JxCat que ha desfermat la gran carrera per vuere qui és el primer gestionant l’autonomisme borbònic oblidant que sense la independència patirem com ahir, avui i demà.


0 Comments

ELS EEUU CONTRA LA UE

16/2/2022

0 Comments

 
Picture

Alemanya va pagar preu pel seu nazisme i els EEUU, avui encara l’estan cobrant. Pla Marshall, OTAN i la seva entrega entusiasta dels científics alemanys als EEUU no ha pagat el deute que encara mantenen.

Ucrainià no és el problema. El problema és que Rússia vol tenir la seva influencia al mercat de la UE i els EEUU no ho poden admetre. Rússia i la seva Siberia disposen d’uns recursos inimaginables per la UE i sobre tot per Alemanya. I la proximitat territorial i el control del mercat, és el que volen guanyar els EEUU.

La Unió europea va fer net al 1945, els EEUU no i encara continuen disputant el contingut ideològic perquè saben que ser potencia econòmica i militar va lligat a les armes ideològiques, mai als sistemes democràtics i de justícia social.

Els ajuts solidaris, fets des de l’opció democràtica, mai paguen penyora. Els deutes solidaris tampoc. El Pla Marshall mai va ser un pla solidari, va ser un pla per controlar el seu nou mercat amb un retorn total.

Perquè creieu que Espanya i el seu Estat utilitza avui l’entramat franquista i la UE calla o gira el cap. Senzill, a la UE manen els EEUU. Manen pel seu èxit militar a la segona guerra mundial, pel pla Marshall i per la defensa d’uns falsos valors davant de la URSS ahir i Rússia avui.

Només és pot construir de nova planta si és te tot el poder per fer-ho. Felip V ho va fer amb els seus decrets al 1715.

Ja fa estona que a Europa,  la lluita cruenta on revolucionaris clamant justícia i els nous capitalistes confrontaven les idees mataven. Som al segle XXI i tot i que les diferencies socials i la justícia esta mal repartides, ningú pot contradir que a Europa és viu be i sense conflictes greus, com a Rússia, Xina, Canada, EEUU, Japó, hi ha d’altres indrets.

La pregunta i reflexió que avui hem de fer-nos els europeus és tant obvia com necessària. De qui hem de ser mes amics dels russos o dels americans.

Anímicament  hauríem de ser dels dos. Van ser determinants per alliberar-nos del feixisme nazi. La practica comercial és el que ara trontolla. Fins no fa pas gaire dels EEUU bàsicament el que rebíem eren productes manufacturats i tecnologia. Recursos energètics cap.  La UE només envia productes de taula, poca o cap tecnologia i acords que sempre beneficien al EEUU. De Rússia la UE rep gas petroli, fusta i productes derivats.

En termes ideològics, ni a Rússia, l’actual no la URSS, no creiem que els faci falta un nou Lenin. A Xina tampoc un Mao. Des de la caiguda del mur de la vergonya, Rússia s’ha convertit amb un aliat comercial amb la UE. El que mai s’ha entès es que l’OTAN mantingui els seus postulats i despesa saben que Rússia ja no és cap enemic bèl·lic, si ho pot ser és de mercat.

Els EEUU sempre han boicotejat, finament i obertament la Unió Europea. Era el seu mercat trossejat. La seva unitat i els seus més de 500 milions d’habitants feien de la UE el nou mercat exultant i triomfadors per la seva defensa dels drets democràtics i per la potencialitat productiva. EEUU amb el xines ja en tenien prou i posar-se d’acord amb les fluctuacions comercials i monetàries, millor amb un que amb dos.

Doncs imaginem que la UE prescindeix de l’OTAN. Que s’aconsegueix una aproximació de Rússia per ser membre de ple dret de la UE. D’entrada passaríem de 500 a 650 milions d’habitants i mercat. Poca broma. La UE resoldria d’una tacada la dependència energètica del mon àrab controlat pels EEUU i un nou posicionament geoestratègic dins de l’ordre mundial.

I per fi d’una tacada la UE deixaria sense arguments militars del EEUU per auto proclamar-se com els defensors de drets i llibertats a Europa i, la seva dèria per muntar pantalles de míssils per defensar-nos dels nostres veïns russos.

Els arguments del EEUU per definir que Rússia continua sent l’enemic de la UE són falsos i maniqueus. Ja fa anys que alguns estats de la UE reben el gas rus i la transacció comercial s’ha efectuat amb una normalitat capitalista excel·lent.

I per acabar. La teatralitat d’una confrontació bèl·lica impossible només és fà per interessos econòmics i de mercat. I com sempre la ciutadania carn de canó.


0 Comments

INDEFINICIÓ IDEOLÒGICA, VOLGUDAMENT

14/2/2022

0 Comments

 
Picture

El MHP Artur Mas, sorprèn sovint. Ho va fer amb un 9N, ara dient que la “taula de diàleg” és un entreteniment que no serveix per res. I avui ho torna a fer dient-nos al respectable que JxCat “pateix indefinició ideològica”.

Potser té raó, però pocs discutiran que avui a la Unió Europea, que és el referent més proper i en termes generals,  podem afirmar que la societat europea i la seva definició ideològica és gairebé una tasca impossible.

Ni les eleccions determinen els sentiments o les opcions politiques. Dretes i esquerres proposen amb matisos l’objectiu, que sempre és el mateix, guanyar el poder per governar i legislar. Són els partits amb les seves maquines electorals i la seva influencia mediàtica els que preparen la lluita per guanyar i, això no te res a veure amb cap posicionament ideològic.

Junts per Catalunya d’inici ve d’un embat estructural i de la seva relació, o no, amb algun cas de corrupció. Els dirigents van decidir que la marca CDC estava amortitzada. Semblavava que La Crida nacional per la República, era el nou substitut. Doncs no, deixar reminiscències antigues i situar-se obertament dins del independentisme, era el objectiu i el nou invent s’anomena Partit Demòcrata (PDeCAT). Aviat però els fets deixen clar que no és l’aposta definitiva i el MHP Carles Puigdemont que sempre ha defensat la transversalitat per triomfar descobreix que la proposta del PDeCAT i una part significativa dels seus militants poden impedir-ho.

Junts per Catalunya és l’embrió que guanya sota el 155 i sorprenent a propis i estranys les eleccions autonòmiques. Aquest fet consolida la marca i l’allunyament amb el PDeCAT, fins el trencament definitiu a les eleccions municipals del 2019.

Junts per Catalunya, conjuntament amb el Consell per la República, nosaltres diríem “de”, per definició i pels objectius que pretén és converteixen amb unes propostes netament tranversals ideològicament i socialment, cosa que impedirà expressament situar-les sota cap definició ideològica.

Els objectius de País son el que uneixen. Aconseguir la unitat partidista només s’ha fet els darrers 45 dos cops, al 1978 per la transició de la dictadura a una democràcia de molt baixa qualitat i al 2015 amb una coalició electoral, Junts pel Si.

Junts per Catalunya no pot definir-se ideològicament. Quan ho faci serà com qualsevol partit. La seva indefinició, insistim, ha de servir per construir la UNITAT estratègica de tots els catalans per l’objectiu de la independència.
​
La resta autonomisme partidista i menteix tot el que puguis que qui dia passa any empeny.


0 Comments

PELS QUE HO VOLEN ENTENDRE

11/2/2022

0 Comments

 
Picture

De fet, Catalunya és el que és, per dret de conquesta. Ahir una “región de Castilla, desprès d’Espanya i, ara una “Comunidad Autonómica” del regne d’Espanya per la gracia de Franco, i dels comunistes, socialistes i nacionalistes del segle passat.

La transició ho va deixar clar, una sola nació, una sola legalitat i un sol poder polític, judicial, policial i militar instal·lats al vell mig de les Castellas i, tothom molt espanyol.

Avui Espanya és un sol Estat i el únics que legislen, de debò, per donar cos a la legalitat espanyola ho fan des de el Congres instal·lat a la carrera de San Jerómino, Madrid, on només és permet usar la llengua del imperi gairebé extint, la castellana.

Tots els funcionaris, administracions i institucions depenen del Estat espanyol i la seva legislació. Cap llei o decret autonòmic pot superar la legislació central i si és fa, l’entramat jurídic espanyol utilitza el seu poder per liquidar-les.

Tant s’ha val qui anomena als secretaris, interventors o tresorers, tots ells i la resta de funcionaris és deuen a la legalitat espanyola i a l’autonòmica, sempre que aquesta estigui supeditada a la espanyola.

Avui les institucions de Catalunya com part del Estat espanyol, exerceixen la representació d’Espanya i el seu Estat. Legalment i per acceptació “democràtica” Catalunya és part indiscutible de la nació espanyola.

Només la voluntat popular dels catalans associada a la política pot fer que Catalunya deixi de formar part d’Espanya i de moment sembla que ni els politics ni els partits, catalans o catalanistes, estiguin per la feina. Conclusió els catalans que volem que Catalunya sigui un Estat independent tenim un problema greu, som orfes d’un lideratge perquè Catalunya sigui lliure i deixi de ser una nació espoliada en tots els sentits.


0 Comments

LAURA BORRÀS TÉ RAÓ PERÒ NO NI A PROU

7/2/2022

0 Comments

 
Picture

Quan et quedes sol/a defensant el que sigui, és evident que l’objectiu que és pretén queda sota mínims o directament rebutjat.

La MHP Laura Borràs i, de retruc JxCat han quedat tocats. No aconseguir que ER i les CUP facin cap estratègia amb JxCat per defensar el 52%, la majoria parlamentaria i sobre tot la seva independència només és pot interpretar que la unitat independentista ni hi és, ni la tindrem durant aquesta legislatura.

És d’una obvietat tremenda constatar, que JxCat, ER i les CUP, ni van ni volen anar junts. També és obvi que el Govern d’ER i JxCat, avui representen moltes coses, però un Govern per la independència no.

No investir al MHP Carles Puigdemont, retirar l’acta de Diputat al MHP Quim Torra i destituir-lo com President, és vulgui o no, va deixar clar que el Parlament de Catalunya està sotmès a la legalitat espanyola i el fet que els seus funcionaris decideixin que abans d’obeir la voluntat popular de Catalunya, primer esta la voluntat administrativa i judicial espanyola, ens permet afirmar que només si som lliures podrem governar i legislar d’acord els interessos populars de Catalunya.

No ha estat el Parlament de Catalunya el que ha destituït al diputat Juvillà. Ho han fet una entitat administrativa espanyola i uns funcionaris del Parlament. Per cert aquests funcionaris mereixen que s’obri un expedient administratiu per esbrinar si han desobeït a la mesa del Parlament.

La JEC sempre ho ha sabut. Al Parlament de Catalunya mana Espanya i el seu Estat. La JEC sap que no te cap competència judicial, les que te són regulades i només tenen a veure amb els processos electorals i la seva transparència. Tota resolució per qualsevol afectació electoral sempre ho ha de resoldre la justícia.

El mateix succeeix amb els funcionaris, siguin autonòmics o d’habilitació nacional espanyola. Abans obeir la legalitat espanyola que la de Catalunya. Aquest és el problema. Avui Catalunya no te sobirania i fins i tot un funcionari fa i desfà al marge del que pugui dir la màxima autoritat institucional i política de Catalunya.

Laura Borràs està sola. Si més no ho sembla. Alguns li diuen que per dignitat ha de dimitir. Altres que ja no és cap alternativa política. La seva posició és que no dimitirà i el seu argumentari justificatiu pretén dir-nos que la unitat és possible.

Oblidar que JxCat i ER governen a la Generalitat i que al Parlament amb els de les CUP son majoria absoluta, és un despropòsit, sobre tot quan no existeix cap estratègia unitària ni al Govern ni al Parlament.

Avui Laura Borràs, amb vehemència i convenciment a l’entrevista feta a RAC1, ha manifestat reiteradament que sense unitat no podrem aturar l’embat del Estat espanyol ni la seva repressió.

Només una reflexió desprès que la Laura Borràs, Puigdemont i potser sectors de JxCat demanin insistentment la unitat independentista, saben que no la tenim al Congres, al Senat, al Parlament i per molt que ho amaguin al Govern, com és pot entomar dia si i l’altra també que ER i CUP torpedinin la unitat.

Els principis i dignitat van lligats als objectius i, treballar i buscar la unitat és la millor forma per guanyar-los. Ara bé, quan hem de posar en qüestió principis i dignitat, acceptant que una pretesa unitat és millor que res, el que s’està fent és trair-los.


0 Comments
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.