Acabada la segona guerra mundial i desprès de les conferencies a Postdam i Yalta, els tres guanyadors de la guerra, Yosif Stalin, Franklin D. Roosvelt i Winston Churchill, varen acorda el repartiment del planeta i els mercats del moment i futur. També és cert que varen posar la primera pedra per evitar futures guerres amb la “Declaració Universal dels Drets Humans.
Tot això succeïa a l’any 1945. Els aliats, capitalistes i comunistes contra el feixisme nazi. Al 1949 però els Estats pro o directament capitalistes van deixar clar que la guerra no havia acabat i un tractat internacional entre els EEUU, Canada, França, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i el Regne Unit establirien el que fins avui el l’OTAN (Organització Tractat Atlàntic Nord) perdura i és fons de conflictes armats.
Quatre anys van trigar els EEUU per declarar el que seria la “Guerra freda”. El mon capitalista i de llibertats presumides contra el comunisme. Franco declarant-se anti comunista i catòlic en va tenir prou per obtenir l’ajut i reconeixement dels americans.
La extinta URSS, va respondre al 1955 creant el seu tractat anomenat Pacte de Varsòvia. Uns que volien defensar el seu estatus intern i els altres també. Resultat, una escalada armamentística mai vist.
Només el temps, els canvis generacionals i sobre tot els avenços tecnològics són fets que modificaran el conjunt dels aspectes ideològics que temps ençà ho dominava tot socialment.
La URSS volgudament o no, és desintegra. El Pacte de Varsòvia desapareix. Cau el mur de Berlin. La nova Rússia amb Boris Ieltsin comença a caminar per modernitzar-se i formar part del mercat mundial.
Paral·lelament a Europa l’iniciï pausat de la Unió Europea, pren força i som davant d’una proposta que acapara un mercat de més de cinc-cents milions, 27 Estats, un espai Shengen i un PIB del 20 % mundial.
Som al 2022 i l’OTAN, i és un fet, que com organització militar, que no una ONG en pro de la conscienciació pacifica i democràtica, a participat a les guerres dels Balcans, Bòsnia, Kosovo, Afganistan i Líbia i sempre a major gloria del EEUU.
La OTAN, malgrat intencions de ser exclusivament una organització europea, avui està sota el control dels americans per una aportació econòmica i d’armes.
Als EEUU mai els ha interessat que la UE existís com a tal. La sortida d’Anglaterra de la UE recolzada pels americans n’és un exemple. Evitar que la UE pugues comprar petroli al mercat amb euros va ser també una nova demostració dels americans per deixar clar que el mercat i la divisa només pot ser del dolar.
Els EEUU amb la seva OTAN han volgut guardar el seu mercat i sobre tot deixar clar que a Europa el capitalisme és sagrat.
Els esdeveniments i fets indiscutibles han deixat clar que Rússia només ha tingut, desprès de la caiguda de la URSS, la pretensió nacional i de formar part dels mercats. Alemanya i altres Estats de la UE ho poden certificar.
El que és curiós és saber que la Rússia comunista de la dictadura del proletariat no existeix i descobrir que la UE no ha fet el que tocava per incorporar-la a la Unió Europea. El manteniment de l’OTAN i l’acceptació dels americans com gendarmes espirituals, ja sabem que ho posaven molt difícil.
El conflicte entre Rússia i Ucraïna és podia haver evitat. Només calia que Rússia formes part de la UE i, molt ens temem que els que mai ho han volgut són els banquers i la gran propietat internacional. Segur que la majoria de la ciutadania europea ho veuria amb bons ulls.
El conflicte el tenim servit. Sense totes les claus i el perquè del conflicte comencem a tastar i saber que el cost del mateix i com sempre el pagarem els de sota i, avui ja en tenim un tast amb l’encariment del petroli, gas i l’electricitat.
Qui proposi un conflicte, guerra per resoldre problemes, mai serà un demòcrata. Qui atiï confrontacions que comporten morts tampoc.
RSS Feed
