ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

"UNITAT"

30/4/2018

0 Comments

 
Picture

Una majoria que ni busca cadira, ni compensació de cap mena que no sigui fer EFECTIVA la República catalana s’ha esmerçat i s’esmerça dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes i any rere any demanant UNITAT i transversalitat, i sembla que alguns estúpids per interessos espuris de partit encara no han entès que sense unitat, ni República, ni Autonomia, ni federalisme. Potser, una mica de lluita de classes dins d’un Estat que talla el bacallà per parlar de dretes i esquerres, si, i no gaire més.

Manuel Valls, ex primer ministre francès i ara allunyat dels socialistes, pròxim a Ciutadans, però defensor del unionisme jacobí, els i diu que si a la toma de Barcelona. Només i posa una condició; “exigeix la unitat dels unionistes espanyols i constitucionalistes”. Pot ser que sigui un fracassat a França, però de tonto no en te un pel. Ho té clar, amb la unitat del PSOE, del PP i de Ciutadans, és “cavall guanyador”, o si més no n’està convençut. I podria ser, sinó és dones l’altra UNITAT. La dels republicans per la independència. La Colau ens mostra de que va la cosa unitaria i perquè està "governant" a Barcelona.

Tindrem Govern autonomista. Segur. Un Govern intervingut, segur, però alhora esperem i confiem que amb una estratègia republicana coordinada amb l’exterior. Ara bé, tenim les eleccions municipals com un dels darrers elements per fer via i desempallegar-nos del Estat espanyol. Només cal que guanyem majoritàriament a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, i a la majoria de ciutats i pobles de Catalunya. Fer-ho és possible, només cal escoltar al President Puigdemont que dia rere dia, com d’altres, reclama unitat i més unitat.

Amb Govern constituït la tasca prioritària hauria de ser preparar les eleccions municipals. Tindrem encara no un any per preparar-les. Com argumentem, expliquem i raonem serà decisiu. Tindrem uns mesos per convèncer als partits que la unitat, “d’una puta vegada”, és el que toca si és que volem ser lliures. Arremanguem-nos que ens ve feina.

0 Comments

MARCAR PAQUET POT SER LA NOSTRA DERROTA

28/4/2018

0 Comments

 
Picture

Comença a ser hora i dir-nos als que mai hem demanat carnet per manifestar-nos, per defensar les urnes, per col·laborar econòmicament sense esperar res a canvi, per ser-hi solidàriament al costat dels represaliats, que no anem be, i mira que l’Estat espanyol i els seus unionistes ens ho estan posant però que molt bé.

Carles Puigdemont, l’únic President legítim i legitimat per les darreres eleccions, sembla que no agrada a tothom. Dels nostres.

No va agradar que proposes una candidatura de País davant la situació excepcional, amb companys a la presó (presos politics), l’aplicació d’un nou cop d’Estat, aquest cop amb ínfules democràtiques, a través del 155, article mai desenvolupat de la Constitució espanyola i la repressió judicial i policial requeria una resposta contundent a les urnes i de País. La resposta de ERC i les CUP va ser un cop de porta.

El President va proposar l’exili com resposta a la repressió desfermada pel govern espanyol i el seu Estat. D’altres van decidir el contrari. Avui ha quedat constatat que des de fora la internacionalització del procés ha estat prou efectiu com per que Alemanya, Suiza, Bèlgica i Anglaterra dubtin de la justícia espanyola.

Sembla que tothom vol un Govern “efectiu”, autonòmic clar, que indefectiblement continuarà intervingut. Uns dient que volen un President net, els unionistes, i al mateix temps veten la legitimitat popular que ja va triar el 21D. D’altres i sense dir-ho obertament plantegen el mateix.

El PDeCAT, sembla que vol “marcar paquet”. Fer-ho públicament, només facilita debilitar al President Puigdemont. Que ho facin els de ERC, entra dins de la normalitat partidista, tot i que creiem que l’erren.

Insistim, els ritmes, l’estratègia malgrat sigui consensuada, l’ha d’exposar el President de la República catalana al exili.

Un President autonòmic provisional, coordinat i supervisat amb el President de la República i el seu comitè, manteniment del acta de Diputats i una estratègia global per implementar la República, denunciar la repressió i mantenir la nostra proposta democràtica al diàleg i negociació eterna.

Dos i bàsicament dos són els aspectes que treuen de polleguera al Govern del PP, al seu Estat i als unionistes: EL COLOR GROC I DIR-LOS QUE EL NOSTRE PRESIDENT LEGITIM ÉS CARLES PUIGDEMONT. El que més agrada i treballen per aconseguir-ho és que és manifestin públicament les nostres discrepàncies i possible desunió.
​
Ells van a totes i el bloc del 155 en cap cas està mostrant fissures. Prenguem-ne bona nota. Només la UNITAT ens farà lliures.


0 Comments

LA PUTREFACCIÓ DEL ESTAT ESPANYOL ÉS INSUPORTABLE

27/4/2018

0 Comments

 
Picture

Els demòcrates espanyols, que ni deuen haver-hi, s’haurien de rebel·lar. Una justícia que ja no amaga la seva dèria autoritària i franquista. Un jutge aplicant “justícia” preventiva pel greu delicte de defensar democràticament i pacíficament idees, un programa polític i que la gent voti. Uns jutges que no veuen violació, sinó sexe consentit. Uns altres que permeten que amb sentencia ferma una part dels borbons visquin com “rajas” a Suiza. Uns altres que desestimen investigar accidents com el del metro a Valencia i del tren a Galicia. La justícia espanyola fa temps que està putrefacta el problema és que la classe política espanyola mai ho ha volgut reconèixer.

La Guardia Civil, va pel mateix camí. Informes apòcrifs en temps del Ministre de les Clavegueres, el Fernández, sorgits des de la UDEF i UCO, els seus membres són de la GC i Policia espanyola i mai investigats. Informes sobre una violència inexistent a Catalunya per fonamentar la presó preventiva. Informes manipulats i tendenciosos per demostrar que la Generalitat ha malversat fons públics. Violència gratuïta contra la població de Catalunya pel sol fet de voler votar. Avui com ahir les forces de seguretat és comporten no com servidors de la ciutadania, sinó com agents indestructibles i sabedors que mai pagaran preu als seus delictes. I la classe política espanyola sense adonar-se que aquest no és el camí per consolidar la democràcia.

Un servei el de la Hisenda, on els funcionaris ja han dit, inclòs el Ministre responsable polític que no s’ha gastat ni un euro en el procés. Interventors i Secretaris de totes les administracions, nomenats per la maquinaria del Estat, sota sospita d’haver delinquit amb una prevaricació galopant, sense dir-ho el jutge, però que és desprèn de les seves interlocutòries.

L’Estat espanyol és un producte totalment corromput. Clavegueres, GAL’s, BOE, Roldán, Filesa, PP, ERE’s, PSOE, Targetes Blak, Bankia, Cifuentes, Gallardón, Canal Isabel II, Circuit a Valencia, Gürtel, etc............I el PP, PSOE, Ciutadans, PNB, ahir CiU, i una mica Podemos, en són responsables. Uns per complicitat i defensors del regim del 78 i altres per pur tacticisme insolidari i electoral.
​
Avui i desprès que un ministre vol condecorar policies alemanys, un altre justifica la condemna del cas de “la manada” i la Vicepresidenta falangista S.S.S. diu que Carles Puigdemont mai serà President, tot i mantenir els seus drets, ens confirma que la putrefacció d’Espanya és sistèmica, estructural i ens avala el nostre desig de marxar.


0 Comments

EMBOLICA QUE FA FORT

25/4/2018

0 Comments

 
Picture

Rajoy sobre el Referèndum pactat: “NI QUIERO NI PUEDO”. El “no puedo” era dedicat al poder del Estat. El jutge Llanera, pretén utilitzar la prevaricació perquè extraditin al President i Consellers don són ara. L'acusació de rebel·lió i sedició a Europa ha fet figa. Rajoy en sessió parlamentaria diu : “NO SE HA GASTADO NI UN EURO PARA EL 1 DE OCTUBRE”. Montoro ministre de la Hisenda espanyola, als mitjans Congrés diu: “ NO SE HAN GASTADO FONDOS PÚBLICOS PARA EL “PROCÉS”.

El director general de la Hisenda espanyol, la interventora de la Generalitat, per cert anomenada per l’Estat, corroboren que no hi ha hagut cap despesa pel procés.

És el Govern del Rajoy el que informa al jutge Llanera que: “NO SE GASTO NADA PARA EL 1 DE OCTUBRE”.

Són els de Ciutadans, en boca del Rivera, els que ràpidament donen veracitat als informes policials (guàrdia civil i policia espanyola), fen costat al jutge i situant-se frontalment contra el mateix govern del PP al que donen suport.

Però no en tenim prou. Ara és l’advocacia del Estat en mans de la Vicepresidenta Soraya, qui diu que si: “QUE CONSIDERA ACREDITADA Y OBVIA LA UTILIZACION DE FONDOS PUBLICOS PARA PROMOVER Y ORGANIZAR EL REFERENDUM”.

El sainet és de traca i mocador. Potser si que finalment el millor serà seure i veure passar els “cadàvers”, que de moment ja en són uns quants i de tot l’espectre polític.

És l’estat el que s’està revelant. I  els que avui el defensen per damunt de la democràcia i dels valors republicans, demà ho pagaran i molt car.

És inadmissible que l’Estat interpreti i executi, per sobre dels drets universals i individuals, amb accions que superen la democràcia i l’estat de dret que és sustenta sempre per l’acció i decisió popular dels pobles.

El regim del 78, poc a poc, però sense pausa, és va desemmascarant i ens mostra que la dita de Franco, “TODO ATADO Y BIEN ATADO”, sempre s’havia sustentat amb el quart poder, l’Estat espanyol, que mai va pagar pels seus crims ni ha estat depurat de franquistes, falangistes i feixistes.
​
Avui, i per vergonya dels demòcrates, el PP, PSOE i Ciutadans són els defensors d’aquest Estat corrupte i d’una casta funcionarial  que impedeix aprofundir en la democràcia i els valors internacionals declarats a la “Declaració Universal dels Drets Humans”. Tothom ho hauria de saber.


0 Comments

MAI SEREM ESPANYOLS A LA FORÇA

24/4/2018

1 Comment

 
Picture

En tenim probes. A casa meva (Fusté, Amat, Carbonell, Milà, Ràfols, Olivé) la llengua d’us comú sempre ha estat el català. Fins i tot després del 1714, del regnat dels borbons, de dictadures infames i ara en ple segle XXI, a casa, la llengua d’us és i continuarà sent, el català. La llengua castellana l’hem après per imperatiu repressiu i dret de conquesta, mai per necessitat fraternal.

Els catalans tenim una llengua que res té a veure amb el castellà, el gallec o el basc. Amb l’Occità tot i tenir proximitats, les diferencies també són substancials.

Els catalans ens comportem a l’ús. Referències, practiques ancestrals i rituals tribals són elements que ens determina que els catalans tenim la mateixa proximitat amb els gals, germànics, bretons, itàlics i àrabs, com amb els castellans i tot i així aquests, mai ens han demanat, obligat o ni tant sols proposat que deixem de ser el que som.

Tenim musica pròpia, el ball de la sardana, el ball de bastons, mecanismes de camp i ramaderia únics. Tenim mar, muntanya i una plana situats geoestrategicament en un lloc d’Europa envejable. Aquest fet ens ha determinat per ser oberts i receptors d’altres cultures amables. Som de mena integradors i tolerants. Sociològicament som diferents i ens comportem amb una educació i saber estar, que ja voldrien molts dels països que anomenen capdavanters.

No som castellans. Això si, més fraternals amb els Comuners de Castella que dels que ara han abraçat l’espanyolisme fatu. No som gallecs, i malgrat aquest fet, som seguidors de Rosalia de Castro i de la seva cultura. Tampoc som bascos, però respectuosos amb la seva determinació, malgrat que discrepem com visualitzen la seva fraternalitat internacional.

No és que no vulguem ser espanyols, és que mai se’ns ha preguntat, ens al contrari sempre se’ns ha imposat.

Ara, els motius del perquè no volem ser súbdits espanyols del regim monàrquic del 78, ja no són només històrics, són actuals i tant ferotges, que creiem impossible qualsevol entesa si les bases per fer-ho han de ser espanyoles i borbòniques. La identitat pesa, segur, però defensar la democràcia encara més.

Els espanyols unionistes no volen ni tenen cap intenció de pacte. Ni de negociació. És hora de que federalistes, terceres vies i la bona gent que viu a la Península, entenguin, que desprès d’espoliar-nos, insultar-nos, reprimir-nos i dir-nos que no tenim cap altre dret que el que se’ns digui, fa estona hem dit prou.

Mai ens fareu castellans espanyols amb llengua castellana. Com tampoc nosaltres hem fet dels nouvinguts catalans, malgrat diem que hem de tractar a casa nostra a tothom per igual. Els catalans no abdicarem de res, i seria bo que els demòcrates de la Península os feu a la idea.

Avui, ara, i mentrestant la marca Catalunya guanya posicions en el concert internacional de les democràcies, Espanya, amb la seva corrupció, amb presos politics, amb la manca de separació de poders, limitant cada dia més i mes els drets i valors fonamentals, és una marca a la baixa i rescatada permanentment pel Banc Central Europeu fet que esclavitzarà el futur del unionistes i dels que no ho són.
​
Tenim més raons i més arguments per explicar que els catalans mai serem altra cosa que catalans i europeus. Castella va perdre les seves colònies i l’imperi. Ara perdrà l’únic que li queda, les possessions peninsulars. I ho saben.


1 Comment

NOVES ESTRATÈGIES QUE CERTIFIQUEN MÉS AUTONOMISME

22/4/2018

0 Comments

 
Picture

ERC proposa eixamplar per fer efectiva la República o per guanyar-la. Això està molt bé. El com fer-ho és el que desconcerta. Només amb els de les CUP i Podemites Comuns. Incorporar als comuns per defensar la democràcia també està molt bé. Fer-ho renunciant a l’1 d’Octubre i la República ja proclamada però no implementada, és un preu que creiem no convé als republicans independentistes. Sobre tot perquè els podemites comuns són contraris a la independència de Catalunya i per molt que vulguin un Referèndum pactat, se’ls hi veu el llautó.

Sembla que altra cop el continent ideològic està guanyant la partida dins de ERC. Amb els de les CUP, que mai han entès que la independència ha de ser imperiosament transversal, ho tenim pelut. La seva puresa ideològica i el seu projecte social, que avui és una quimera, no els deixa veure el pi. Amb els de ERC, embolica que fa fort. Són capaços de fer un Junts pel Si. De governar amb el PDeCAT. De pactar President del parlament, del Govern i no fer cap gest per les properes eleccions municipals on ens hi juguem moltíssim.

Qui no entengui, dins del mon independentista i sobiranista, que les properes eleccions municipals poden ser determinants alhora de fer efectiva la República catalana, podria ser que en el fons la independència sempre ha estat un element d’utilització i negociació política.

Si fos així, que no ho creiem, només ens queda fer l’observació que és una estratègia contradictòria allunyada per efectiva la República catalana. Sumar ideològicament i posar en perill la transversalitat de la República, avui només serveix als interessos del unionisme i del autonomisme. Ni tant siquiera a un hipotètic federalisme espanyol.
​
Hem de guanyar, per la República a les quatre capitals i al major numero de municipis. Fer-ho és possible, però com diu Jordi Cuixart i molts altres, només practicant la UNITAT, però no d’esquerres, la transversal, la de país, l’única que pot construir i implementar la República. La resta, com ja hem dit més autonomisme i submissió al regim del 78.


0 Comments

SENSE PRINCIPIS, SENSE IDEOLOGIA. AMB EL FRANQUISME EN TENEN PROU

21/4/2018

0 Comments

 
Picture

A Andalusia els de “Ciudadanos” donen suport a la nova “regent” D’Andalusia, i ara amb els ERE’s prou calladeta, Susana Diaz Pacheco militant del PSOE.

A Murcia, els de Ciutadans han donat suport, primer a un alcalde corrupte del PP i després al seu relleu també del PP, abans que algú del PSOE o Podemos.

A la Comunitat de Madrid, la Zifuentes del PP governa amb el suport de Ciutadans. Ara i en lloc de donar suport a la moció de censura presentada pel PSOE, els de “Ciudadanos” proposen al PP que dimiteixi i busquin un relleu, del PP clar. Com la corrupció sistèmica i estructural fos parcial a can PP.

Al País Valencia, Rivera en nom de “Ciudadanos” ha ofert al Ximo Puig del PSOE el seu suport si trenquen amb Compromís.

“Ciudadanos”, opció política que ho vol tenir i abraçar tot, no governa a cap Autonomia del Estat espanyol i només te dos Alcaldies amb més de 60.000 habitants, Mijas a Màlaga, que ha obtingut la pitjor ràtio de transparència i Valdemoro. De 8122 Ajuntaments de tot l’Estat “Ciudadanos només té el 1,009 %. A Catalunya cap.

Di seccionar l’oferta de “Ciudadanos” en termes socials i politics, des de l’òptica catalana és una afer sense cap complexitat i a l’hora ens ofereix un quadre complert del que és, són i pretenen a Catalunya i a Espanya.

Ciutadans neix a Barcelona amb l’única proposta d’acabar amb la immersió lingüística, El castellà a l’escola és el seu “leiv motiv” inicial. Més tard han afegit el seu espanyolisme d’arrel franquista. No participen en cap activitat social coneguda. Ni a les Associacions de veïns. A cap organització de caire social, ni lúdica, ni festiva ni reivindicativa. L’arrelament social a Catalunya és zero. Deu ser per això que a Catalunya tenen zero alcaldies. Soterrada ment el sector espanyolista del PSOE, poc a poc, “y sin que se note”, donen força a la idea que Ciutadans a Catalunya vol implementar i que resumin és; “Catalunya és una regió d’Espanya, que els catalans som espanyols, que la llengua única a Catalunya ha de ser el castellà i que la unitat d’Espanya i el seu Estat són sagrats"

Sense principis i sense ideologia. Ahir socialdemòcrates, avui de centre, dema lliberals i l’únic que mantenen i els distingeix, és el seu franquisme, que vol i pretén ser renovat per defensar l’IBEX 35, l’Estat i el poder policial, per allò tant tronat de qui té les pistoles, com Franco, té un bon tros guanyat.

Desemmascarar als barruts, de Ciutadans a casa nostra és una necessitat. Els del PSOE i PP fa temps que ja no són cap perill, la seva estultícia, corrupció i pensar que eren els amos del “cortijo” ha estat la seva perdició.


0 Comments

ELS QUE NO TENIM DUBTES

20/4/2018

0 Comments

 
Picture

La Bea Talegon, a qui reconec una vàlua personal i professional immensa, al diari digital El Nacional.cat ha escrit un article titulat; “Dubtes d’una patriota”, on fa un anàlisis d’acord la realitat d’una Espanya que sembla no agradar-li.

Té raó. Objectivament ens ve a dir que el seu patriotisme s’esmicola davant les accions i actitud d’un Estat i els seus defensors. Mentir, liquidar l’estat de dret, disminuir amb una legalitat obscena drets i unes llibertats que han tingut històricament un preu molt alt, fa trontollar el seu patriotisme.

La Bea ens fa una descripció del regim del 78, tant exacte i acurat que no deixa espai a dubtes. Espanya és un projecte que no només no encén cap patriotisme associat a valors democràtics universals, sinó que tot apunta a un retorn al passat que ens posa els pels de punta.

A molts catalans, avui i per una concatenació de fets irrefutables, ens guia un cert patriotisme de nou encunyament. Podem construir un futur nou. Podem desempallegar-nos del regim franquista i del 78 definitivament. Podem ser República amb els valors universals de la fraternitat, igualtat i solidaritat.

Bea, potser ja és hora que comencis a defensar que el patriotisme de la Espanya franquista i borbònica és una imposició que només té l’objectiu d’enquistar els privilegis de les castes dominants de sempre. Potser millor parlar i defensar el patriotisme dels Comuners de Castella, del patriotisme català, del Gallec o del Basc.
​
Els teus dubtes patriòtics respecte aquesta Espanya, molts, fa temps que no el tenim, sobre tot perquè mai hem admès que Catalunya és Espanya ni és d’Espanya. I com cantava el Machin; “como se puede amar a dos mujeres a la vez y no estar loco”.


0 Comments

L'ESTAT ESPANYOL ÉS REBEL-LA

19/4/2018

0 Comments

 

Ho hem dit, ho reiterem i ara ho tornem a confirmar donat uns fets incontestables; “Qui mana i té tot el poder a Espanya és el quart poder, L’ESTAT”.

Ni Rajoy ni Montoro són gent de la nostra devoció, la seva estultícia, ineficàcia i que la seva credibilitat política és zero, ens han posat en safata, un en sessió parlamentaria i l’altra als mitjans, demostrar que qui mana a Espanya són els grups corporatius del Estat recolzats per l’IBEX 35 i gent allunyada de la democràcia.

El “delinqüent” Llanera fa més cas als informes d’un cos policial, que en cap cas són proves finals, que als funcionaris i politics de totes les administracions. Volem dir que inspectors de hisenda, secretaris, interventors que són els que emeten els informes tècnics per donar a tot lo públic legitimitat i legalitat, sembla, segons el Llarena i GC que menteixen, i el Montoro també. I no diem que Montoro no pugui mentir.

Tot un jutge, te l’atreviment de demanar al Ministre d’Hisenda del Estat espanyol que demostri que ni un euro s’ha gastat per l’1 d’Octubre. Cap jutge a Europa gosaria, sense més probes que uns informes policials, demanar al ministre del ram i torn que justifiques el que diu. Qualsevol jutge normal i amb criteris jurídics hagués demanat primer informes tècnics a Hisenda per contrastar si lliguen amb els policials i desprès adjuntar-ho a la investigació.

Qui diu la veritat?, la Guardia Civil, cos militar, o el President Rajoy i el Ministre Montoro. El jutge Llarena ha sentenciat que qui la diu és la Guardia Civil. La Levy també. El Ribera també. I el Iceta tot i dient que el Ministre havia d’haver dir que “amb tota la informació que tinc, el Montoro, no s’ha destinat cap euro públic al 1 d’Octubre”, també dona la raó a la Guardia Civil.

El quart poder, tocat de mort a Europa. Les trifulgues entre el PP i Ciutadans, sumat al que avui representa l’esquerra espanyola, ens obra una finestra d’oportunitat immillorable per assolir definitivament la República catalana. Només cal que el partidisme no ens espatlli el que tenim a tocar.

Algun dia els espanyols, els que no volen o no poden ser altra cosa, els que són castellans, gallecs o bascos, ens agrairan que la República catalana va ser l’iniciï del seu despertar per construir un futur fraternal i solidari respectant-nos per sortir d’un regim que l’únic que ens proposa és corrupció i poders ocults.

0 Comments

SÓN UNS DELINQÜENTS I EUROPA HO HA DE SABER

17/4/2018

0 Comments

 
Picture

Espanya, el 27 d’Octubre del 2017, va aprovar l’aplicació d’un article de la Constitució espanyola, el 155, sense cap llei que expliqui i determini la seva aplicació.

Una llei que utilitzada per destituir un Parlament i Govern elegits democràticament i legalment.

Espanya ens ha mostrat el tipus de democràcia que vol implantar. El Congres i Senat espanyol és on resideix la legalitat i voluntat popular i punt. Madrid i sense subterfugis ho ha deixat clar qui mana i que qui decideix viu a MADRID.

Les eleccions del 21 D han estat una imposició de la UE. Si haguessin pogut mai més haguéssim tingut eleccions a Catalunya.

Els independentistes varem entomar el repte malgrat presos politics i exiliats, i varem guanyar. D’aquí plora la criatura. Espanya havia establert l’estratègia definitiva per guanyar-nos, i ho havia de fer Ciutadans. Un tret per la culata en tota regla.

Llistes legals d’acord la Constitució. Llistes aprovades per la fiscalia espanyola. Llistes aprovades per totes les organitzacions unionistes espanyoles. Llistes aprovades pels diversos controls electorals. Paperetes executades i finançades per l’Estat espanyol. Col·legits electorals finançats i establerts per la Llei electoral. Seguretat extra finançada per l’Estat. Les candidatures de JUNTS PER CATALUNYA, ERC, i les CUP van ser totalment legals.

Junts per Catalunya, ERC i les CUP guanyen les eleccions amb 70 diputats i majoria absoluta desprès de complir tots i cada un dels requisits legals i que marca la Constitució espanyola.

Espanya, que no s’ho esperava. Ara volen impedir que el President legítim Carles Puigdemont sigui investit, ho qui ell proposi, i posa en marxa tots els mecanismes del Estat per impedir-ho.

La jutge Lamela, el Llarena, el Tribunal d’apel·lació i el Tribunal Superior de Justícia, tots ells molt espanyols, SÓN UNS DELINQUENTS PREVARICADORS.

La fiscalia, que per cert depèn directament d’un Ministre REPROVAT, tenia l’obligació d’instar denuncia contra tots els estaments oficials que havien permès unes candidatures que ara els jutges qüestionen impedint que uns electes democràticament i legalment escollits puguin ser investits. El fiscal general del Estat és un DELINQUENT. Ho són els jutges que han admès a tràmit impedir investidures sense sentencia ferma. Pitjor, han determinat sense que ningú ho demani que no poden ser investits malgrat mantinguin tots els drets constitucionals espanyols.

La justícia espanyola, avui és com la Universitat de Madrid Juan Carlos I. Valedora i corrupta. El que no tenen s’ho inventen. De fets en tenim a dojo. Informes apòcrifs de la guàrdia civil de la UCO. Informes de la policia espanyola falsos dient que Xavier Trias tenia comptes al estranger. Clavegueres del Estat amb la policia espanyola i agents del PP construint proves falses i relats escatològics.

Com poden dir que els politics, Govern i Parlament han prevaricat si des de l’any 2015, el ministre Montoro controla tota LA DESPESA  de la Generalitat. Com poden dir que el procés per la independència està amarat de violència i imposicions. DONCS PER LA SENZILLA RAÓ DE QUE SÓN UNS MENTIDERS COMPULSIUS i no paguen preu electoralment.

El problema espanyol que ja comença ha visualitzar-se a Europa és que per damunt dels delinqüents del Estat, només existeixen uns altres delinqüents, que espanyols variats, legitimen elecció rere elecció.

Aquest és el llegat d’una “gran transició”. Ni més ni menys.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.