
Una majoria que ni busca cadira, ni compensació de cap mena que no sigui fer EFECTIVA la República catalana s’ha esmerçat i s’esmerça dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes i any rere any demanant UNITAT i transversalitat, i sembla que alguns estúpids per interessos espuris de partit encara no han entès que sense unitat, ni República, ni Autonomia, ni federalisme. Potser, una mica de lluita de classes dins d’un Estat que talla el bacallà per parlar de dretes i esquerres, si, i no gaire més.
Manuel Valls, ex primer ministre francès i ara allunyat dels socialistes, pròxim a Ciutadans, però defensor del unionisme jacobí, els i diu que si a la toma de Barcelona. Només i posa una condició; “exigeix la unitat dels unionistes espanyols i constitucionalistes”. Pot ser que sigui un fracassat a França, però de tonto no en te un pel. Ho té clar, amb la unitat del PSOE, del PP i de Ciutadans, és “cavall guanyador”, o si més no n’està convençut. I podria ser, sinó és dones l’altra UNITAT. La dels republicans per la independència. La Colau ens mostra de que va la cosa unitaria i perquè està "governant" a Barcelona.
Tindrem Govern autonomista. Segur. Un Govern intervingut, segur, però alhora esperem i confiem que amb una estratègia republicana coordinada amb l’exterior. Ara bé, tenim les eleccions municipals com un dels darrers elements per fer via i desempallegar-nos del Estat espanyol. Només cal que guanyem majoritàriament a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, i a la majoria de ciutats i pobles de Catalunya. Fer-ho és possible, només cal escoltar al President Puigdemont que dia rere dia, com d’altres, reclama unitat i més unitat.
Amb Govern constituït la tasca prioritària hauria de ser preparar les eleccions municipals. Tindrem encara no un any per preparar-les. Com argumentem, expliquem i raonem serà decisiu. Tindrem uns mesos per convèncer als partits que la unitat, “d’una puta vegada”, és el que toca si és que volem ser lliures. Arremanguem-nos que ens ve feina.