ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

DIGNITAT I PRINCIPIS HAN DE SER ELS FONAMENTS.

31/3/2014

0 Comments

 
Picture
31 DE MARÇ I DESCOMPTANT.

Tothom s’ha de guanyar la vida, cert. El que passa és que alguns per guanyar-se-la és venen fins i tot l’anima.

Els tenim que sense cap tipus d’embut han fet del seu posicionament polític, ideològic i públic, un camí sense retorn. Salvador Cot, Vicent Partal, Joan Carretero, Quico Sallés, Xevi Xirgo, Jaume Oliveres, Francesc Canosa, Salvador Cardús, Enric Canela,  com exponents públics són l’avantguarda de tot un estol de patriotes que han decidit fer públic el seu amor per Catalunya i per la seva independència.

Després en tenim que en nom de “l’objectivitat i neutralitat”, exerceixen de veritables factòtums de la negació, a vegades interessada i altres cops per desconeixement de la realitat social. Barbeta, Nadal, Foix, Burniol, Espasa, Nebrera, Franco, i d’altres, són també els que representen l’ambigüitat ideològica. Són els que en tenen prou amb un plat de llenties. Són els que sobreviuen a qualsevol regim. Són els incombustibles i capaços d’ubicar-se on més escalfa el sol.

Uns se la juguen. Són els que saben que si perdem aquesta guerra ho pagaran i amb escreix. Són els que practiquen la dignitat diària amb les seves actituds i les seves propostes. Són els indicats per opinar, ho fan obertament i sense por. Tot per proposar-nos i per dir-nos que si ells se la juguen surtin de l’anonimat, també ens desmanen, que la resta ho fem.

Els altres ens mostren la cara més lletja dels que només saben viure dins la incontinència ignorant del poble. Són els que exprimeixen un tipus d’anàlisis per afavorir interessos espuris i sempre en contra dels més elementals supòsits democràtics i dins de la objectivitat més acurada.

Els que van tirant i molt sovint en "condicions llastimoses", ens mostren que no tot són euros. Tenir valors de país, socials, històrics ens conformen una forma de ser. Tot plegat per poder demostrar  el que som i millorar el que som ara no te preu, ells no ni posaran mai.

Els que és venen l’anima per mantenir el seu estatus, ara tenen un greu problema. Espanya sempre ens ha volgut per exprimir-nos i les proves són tant evidents, que ni aquells que defensen la pertinença de Catalunya a Espanya poden ara defensar-ho i com ho fan és des del més absolut desvergonyiment. Son aquells que amb una bona soldada ja en tenen prou.

Volen acabar amb la nostra llengua. Volen acabar amb l’autonomia dels Ajuntaments. Volen acabar amb la descentralització autonòmica. Volen acabar amb la nostra historia. Volen acabar amb tot allò que signifiqui pertinença a Catalunya. Volen acabar amb els catalans. Els que a cor obert han diu que prou, ho fan convençuts i amb raons. Els que s’han venut l’anima, cada dia se’ls hi fa més costerut defensar que amb Espanya Catalunya te futur. Ara el que toca, és que quedin prou desemmascarats per tal que tothom els hi vegi el llautó i la peça que gasten.

Uns se la juguen per sentiments patriòtics i altres ho fan perquè s’han venut l’anima, i ates que les posicions cada dia són més irrenunciables, després que cada escú aguanti la seva espelma.

El temps de les ambigüitats, el de les terceres vies s’ha exhaurit. Ara i per molt que ens ofereixin els espanyols,  és temps de principis i de dignitat.



0 Comments

PRETENEN COMPRAR-NOS.

29/3/2014

1 Comment

 
Picture
29 DE MARÇ I DESCOMPTANT.

Ens poden oferir “l’oru i el moru” per que continuem formant part d’aquesta nació espanyola. Ens poden dir que el que feien fins ara, insults inclosos, formava part de l’estratègia negociadora, que en el fons sempre ens han estimat. Ens poden oferir, perquè ara estan limitats per imposar amb mitjans no democràtics, que ens tractaran millor. Poden dir missa ja no els creiem.

L’any 1978 alguns pretenien construir un nou Estat, amb llibertats reconegudes, amb nacions reconegudes, amb histories, cultures i llengües reconegudes. Som al 2014 i ens volen espanyolitzar, ens neguen la nostra nació, la nostra historia i fan tot el possible per anorrear sistemàticament la nostra llengua.

No hi havia cap gest honorable, ens van enganyar. La seva pretensió sempre va ser acabar la construcció moderna i ara “democràtica” de la nació espanyola i del seu Estat.

Estem gestionant les misèries autonòmiques i fer-ho ens pot trencar. No és el mateix gestionar com Estat que com una comunitat autònoma I que a sobre esta immersa en un procés per convertir-se en un Estat. Tenim unitat al voltant del dret a decidir. És podria trencar per la pura gestió autonòmica del dia dia. Els temps se’ns tira a sobre i ara més que mai cal practicar la intel·ligència i la excel·lència en tots els actes. No caure en cap provocació serà part de l’èxit del procés.

Els mentiders espanyols ens han enviat el missatge enverinat per trencar-nos. Ens volen oferir una millora econòmica. Sabem que volen dir. Més del mateix. Volen continuar decidint-ho tot des de Madrid. Com sempre només ho han comprat unionistes i botiflers varis com el Duran i Lleida i els Godó.

La resposta del govern de la Generalitat ha estat mesurada i contundent. Aquest oferta si ho és, es de temps passats i res farà modificar el full de ruta. Els catalans tenen tot el dret a decidir el seu futur, ho volen, ho diuen i ho manifesten tranquil·lament, pacíficament i amb llibertat.

Aquesta era l’única resposta possible al govern espanyol. Ara si pretenen comprar-nos com si estesi’m al mercat de Calaf l’esguerren. Ara la dignitat dels catalans no és podrà comprar ni amb tot l’or espanyol. Catalunya votarà si o si i per moltes propostes subversives espanyoles que ens arribin per impedir-ho, aquest cop no ho aconseguiran.



1 Comment

ENS VOLEN TRASPASSAR LES SEVES MISERIES.

28/3/2014

0 Comments

 
Picture
28 DE MARÇ I DESCOMPTANT.

Fins ara deiem insistentment que no ens entenien o que no entenien res de res. Ara podem confirmar que si que ho entenen, però com sempre a la seva manera.

Dos personatges un de fora de Catalunya i un des de dins són l’aparador exacte de quin és el concepte que tenen dels catalans, Mariano Rajoy i Gay de Montellà. Consideren que som per damunt de tot “pràctics, pactistes de mena i sobre tot interessats”. Coneixen perfectament als botiflers, quintacolumnistes i als que abans estaven al costat de Franco i ara de la Constitució espanyola.

Gay de Montellà vol pensar que encara som a temps per al “pacte fiscal”. Espanya és un bon soci per Catalunya. La misèria d’aquest personatge, president d’una associació d’empresaris, “Foment del Treball”, és tant colpidora que fins i tot no mereix un comentari crític. S’oblida dels insults que hem i estem reben els catalans, s’oblida de que només ens volen com espanyols, s’oblida que persegueixen la nostra llengua, s’oblida que fa estona ni inverteixen ni compleixen amb les seves obligacions a Catalunya, s’oblida del buidatge de competències, s’oblida de com actua la justícia espanyola contra Catalunya i sobre tot oblida que ens amaguen i volen canviar la nostra historia. El que a dia d’avui sembla que encara no ha entès és que EL SEU VOT VAL EL MATEIX QUE EL DE QUALSEVOL CATALÀ.

El paper del president del PP i del govern espanyol, Mariano Rajoy, és encara més esperpèntic. Artur Mas va anar a Madrid a discutir sobre un nou model de finançament, la resposta va ser un tancament generalitzat. Ara i amb l’escenari de petició formal per poder fer un referendum, Rajoy és despenja dient que oferirà una millora del finançament català, això si, en cap cas  serà un Concert econòmic similar al basc.

Els espanyols deuen creure que tota la “festa” dels catalans per exercir el dret a decidir, va intrínsicament lligada als calerons. Segur que són militants d’aquell concepte venut des de Espanya, com que els catalans són uns jueus i per l’únic que viuen són els diners, comprar-los és senzill, només cal incrementar l’oferta.

Només se’ns acudeix una paraula fastigós, ell i la proposta. Ni Gay de Montellà ni Rajoy deuen saber que vol dir tenir dignitat. La seva dignitat deu ser proporcional a la mentida que utilitzen habitualment, a la corrupció institucional o fins i tot a la defensa dels colpistes i genocides.

Doncs no senyors espanyols, ara, la qüestió no és només de diners, que també, volem acabar amb l’espoli històric, és de dignitat. Ara volem decidir el nostre futur i com jo deixar de ser espanyols per dret de conquesta i cap oferta en temps de rebaixes ens obnubilarà.

L’única oferta que esperem d’un Estat que vol ser democràtic, és que pacti que els catalans puguin votar, la resta arriba tard i malament com sempre.



0 Comments

UN TRIBUNAL "AMIC".

27/3/2014

0 Comments

 
Picture


27 DE MARÇ I DESCOMPTANT.

No ens capfiquem, nosaltres mai canviarem les castes i elits espanyoles, la seva dependència a un modus determinat de vida i el seu futur només és possible mantenint les colònies perifèriques. Com fer-ho per tal de que és mantingui en el temps, històricament ha estat el de menys. Guerres, cops d’estat, imposicions, espoli, han estat sempre la seva carta de presentació.

Ara al 2014, a la Europa democràtica  no és DEMODÉ ni l’absolutisme ni el fusell per convèncer, tot és fa, o si més no ho intenten,  amb lleis i amb la legalitat legitimada per les urnes.

L’Estat espanyol ho sap. Sap també que el poder polític i econòmic el te l’Estat. Aquesta premissa va quedar clarificada amb la Constitució espanyola, un únic Estat i unes quantes descentralitzacions administratives anomenades “Comunidades Autónomas”, amb l’afegitó de que la llengua oficial d’aquest Estat seria el castellà, la resta a extingir.

Totes les eines institucionals, era indispensable, havien de ser controlades pel “govern espanyol” i pel “Congrés espanyol”. La transició te un exponent, “la Constitució” que consagra que només existeix un poble sobirà, l’espanyol amb capacitat jurídica per modificar qualsevol estatus menys la unitat territorial d’Espanya que és proclama com un be moral superior a qualsevol llei i un exercit com garant d’aquesta premissa. Els successors den Franco ho van deixar tot ben lligat i el farcell és la Constitució espanyola.

El Tribunal Constitucional espanyol, ens acaba de condemnar la declaració política aprovada pel Parlament de Catalunya, carregant-se de facto la legitimitat dels diputats i la llibertat d’expressió política. Aquest TC ens prohibeix ser un poble i ser un subjecte polític, sobre el paper clar, el que no poden prohibir és que els catalans ens en sentim de subjecte polític i lliures per cridar que ho som. Això Franco ho va intentar liquidar durant la seva dictadura.

Textualment la sentencia “constitucional” espanyola és clara, només existeix un subjecte polític l’espanyol i els catalans tenim tot el “dret a decidir” dins la legalitat constitucional, traduït podem votar en unes eleccions autonòmiques, municipals, europees i en el referèndums o consultes que convoqui l’estat espanyol.

No hi donem més voltes, el TC ens ha marcat el camí clarament, les eleccions autonòmiques són el camí legal per exercir el dret a decidir. Cal que desprès d’aquesta sentencia esperem més, si ho fem potser ens estem venent l’enteniment.



0 Comments

CAL EXPLICAR EL DIA DESPRÉS.

26/3/2014

0 Comments

 
Picture
26 DE MARÇ I DESCOMPTANT.

Que gairebé un 80 % dels catalans vulguin exercir el dret de vot per decidir el futur de Catalunya, és d’una potencia democràtica de tal magnitud que cap país d’Europa ho pot qüestionar.

Els que volem la independència tenim coll avall que guanyaria el SI i SI, si la consulta és fa. Això comporta anímicament un estat d’eufòria extraordinari. Volem la independència, volem votar perquè quedi clar, i en cap cas contemplem que puguem perdre la consulta.

És hora d’explicar el dia després. Si fem la consulta, si és guanya o si és perd, comporta un i ara que. Si no és fa la consulta, també comporta un i ara que.

Si finalment no és fa la consulta, els catalans tenim tot el dret a saber que ens proposaran els nostres líders que ara encapçalen el procés. El President Mas, en sessió parlamentaria ja ha deixat clar que no convocarà eleccions, tot i poden fer-ho, sense l’avinentesa dels grups que recolzen el procés. La resposta de tothom no pot trigar gaire, el president Mas ja ho ha fet, eleccions i la DUI.

Si és fa i perdem, també volem saber on quedem situats i quin serà el nou escenari polític. Si és fa i guanyem, encara amb més raó el poble ha de saber l’extensió del full de ruta i el calendari d’aplicació.

En l’hipotètic cas de fer-se la consulta i que guanyes el SI i SI, la consulta en si és estrictament consultiva i sense capacitat jurídica. És obvi que els politics catalans hauran de parlar amb claredat de com volen continuar el procés.

Un resultat majoritari de la hipotètica consulta, no ha de suposar un eina de negociació en si mateixa com argument de canvi amb el govern espanyol. Si algú tingues aquesta pretensió cometria un error d’apreciació comparable al que ara mateix fan els socialistes a Catalunya.

Saber com hem d’entomar el dia després del 9 de Novembre, esvairia vents de frustració i deixaria clar que el procés és irreversible. Altra cosa és o seria, que proposem i continuem fent-ho fins l’extenuació, que volem un “trencament” negociat i pactat i que volem un futur d’entesa dins del màxim respecte que dos Estats han de tenir.

Catalunya pot necessitar d’Espanya mantenir la quota de mercat que ara te, però que ningú dubti que Espanya també necessitarà Catalunya i no precisament per una quota de mercat, sinó per la seva situació geoestratègica i el seu valor afegit industrial i turístic.

Si els que lideren l’Estat espanyol fossin un mínim d’intel·ligents, lluitarien per un escenari d’enteses i complicitats. De moment per alguns espanyols la qüestió és estrictament identitaria i nacional, per això aquesta voluntat inflexible per assimilar-nos i anorrear-nos. Ara, aquest cop, mantenir-se en posicions arcaiques, només pot servir per la seva pròpia autodestrucció. Ara els termes de convivència ja no són absolutistes, són democràtics i anar a la contra només ho fan els que mai ho han estat.



0 Comments

EL TEMPS SE'NS ACABA.

25/3/2014

0 Comments

 
Picture
25 DE MARÇ I DESCOMPTANT.

Diuen alguns eminents politòlegs que el temps pot anar a favor del procés. Tenir un sac de raons ens legitima encara més, cert. Qualsevol poble però, si decideix que vol decidir, no li han de caler més raons. El dret a votar és el dret democràtic dels països que  practiquen la democràcia.

El dia 8 d’Abril, i amb tota certesa el Congrés espanyol dirà als emissaris catalans que això de votar fora del que diu la Constitució espanyola res de res. Punt i final i per moltes lleis de consultes que faci el Parlament autonòmic de Catalunya totes les vies possibles dins la legalitat espanyola estan més que exhaurides. Tenen la justícia del seu cantó i els i és igual si les seves sentencies no són ajustades al  dret universal o no són democràtiques.

Qui no vegi que volen trencar-nos i fer-ho amb violència és que potser mira on no ha de mirar. La violència institucional (informes apòcrifs, utilització de la fiscalia, declaracions dels ministres), recentralització de competències (Llei de Municipis, Llei d’educació, Llei d’horaris comercials, Llei de seguretat, Llei .....), més la violència dels mitjans de la menjadora espanyola anomenats la caverna mediàtica, més la pluja fina de destacats membres de la policia espanyola i militars jubilats dient que ens cal envair militarment, més els homenatges a la “división azul” i als colpistes, més bibliografies on destaquen la bonhomia d’en Franco, més l’ofegament econòmic que pateix la Generalitat, són els fets que determinen que de temps no en tenim gaire i que la pròpera etapa la volen d'altra estil.

Aznar, la FAES, ho van dir clar, abans és trencarà Catalunya, traduït volia dir que abans trencaran Catalunya, que els catalans puguin decidir, traduït, és puguin autodeterminar.

De moment a Catalunya, les forces politiques que recolzen el dret a decidir, més la societat civil, ho tenim clar, el procés ha de ser democràtic i pacífic. La legitimitat ja la donarem els catalans votant. La legalitat la construirem després. La legalitat espanyola està exhaurida. Ens encotilla i ens prohibeix que votem, per tant és inservible des de el punt de vista dels catalans. El dia 9 d’Abril formalment quedarà clar.

Cap llei feta des de el parlament de Catalunya i ja en tenim una, és podrà dur a la practica. El Tribunal Constitucional espanyol el mateix que va retallar i interpretar l’Estatut a major escarni del poble català, que ja l’havia votat, a instancies del govern espanyol i dels partits espanyols, PP i PSOE, sempre  declararà il·legal i inconstitucional qualsevol llei que pretengui que els catalans decideixin.

El 9 de Novembre, és el dia. CiU, ERC, ICV, CUP com representants al Parlament de Catalunya dels catalans, més la societat civil, recolzen aquesta data i la pregunta. Arribar-hi tal i com estem ara serà complicat. L’estat espanyol i tot el que controla, estan premen l’accelerador. Decididament ens volen trencar i ara els atacs no és limiten estrictament a la classe política, ara l’estan estenen a la societat civil i a les seves organitzacions. L’objectiu és clar pretenen que algú doni una resposta violenta.  Necessiten una excusa per ilegalitzar a tort hi ha dret.

El temps, ara ja no va al nostre favor. El temps per decidir te una data aprovada i legitimada i aquesta data desprès de que la nova llei de consultes sigui declarada inconstitucional, s’ha de convertir en la data de les eleccions. Temps ni ha per convocar-les. Endarrerir més el procés, acabades totes les vies legals per fer la consulta, només va a favor d’aquells que ens volen anorrear definitivament i entrar amb una confrontació directa per fer una consulta il·legal , segur que és el que els espanyols desitgen.



0 Comments

UNA TRANSICIÓ PERQUÈ RES CANVIES.

24/3/2014

0 Comments

 
Picture
24 DE MARÇ I DESCOMPTANT.

Mai va existir una transició del franquisme a la democràcia. Els franquistes, els falangistes, l’exèrcit, espanyols ells, van acceptar la transició “del movimiento nacional” a la pseudodemocràcia del moment per una raó, no és qüestionava la “unitat de lo destino en lo universal” d’Espanya.

Els espanyols pretenen fer-nos veure que hem de ser agraïts amb ell, amb el difunt Adolfo Suarez. La Generalitat amb el seu President a l’exili Tarradellas, va quedar restaurada, però calia fer gestos per donar veracitat a la transició.  Legalitzar al Partit Comunista d’Espanya també. No fer-ho amb Esquerra Republicana de Catalunya, va ser la mostra de que la transició tenia falles i la pitjor és que en cap cas va existir cap tipus de reconciliació. Els guanyadors de la guerra civil, els franquistes i falangistes, van marcar els límits de la transició i el tipus de democràcia que s’hauria d’instaurar a Espanya per conservar l’essència del franquisme.

Adolfo Suarez, secretari general del “movimiento” va ser el testaferro encarregat de conduir la bogada del franquisme. Legitimar el franquisme, és va fer i ho hem de reconèixer, però mai és podria haver fet sense l’ajut dels que ja feia temps no "qüestionaven el franquisme". Felipe González, Fraga Iribarne, Miquel Roca, Guerra, Carrillo, Arzalluz van ser els encarregats de fer-ho.

No és casual que siguin ara els espanyols els que defensin la constitució espanyola contra les aspiracions catalanes com arma llancívola i els que ho fan que la presenten com arma final, són precisament els descendents i hereus  directes del franquisme.

Cap homenatge li farem a un falangista responsable moral d’una dictadura, i responsable directe per fer una constitució, que ens encotilla, que pretén assimilar-nos i que defensa fins i tot il·legítimament per un exercit “la unidad de España”.

Nosaltres creiem que no tenim cap deute amb el falangisme i menys amb el franquisme. De fet no ho creiem ho afirmem Catalunya no deu res a Espanya i els nostres màrtirs, tampoc.



0 Comments

EL PROCÉS ÉS IRREVERSIBLE.

22/3/2014

0 Comments

 
Picture


22 DE MARÇ I DECOMPTANT.

Si finalment el procés quedes convertit en un no res, com quedaríem els catalans? Frustrats i amb cara de pomes agres? Contens i amb la moral ben alta per continuar formant part d’aquesta Espanya que tant ens estima? Potser la nostra diàspora és convertiria en un exili modern forçat? L’empresariat català, sobre tot el petit i mitja, continuaria treballant dins d’un Estat que els menysté i amb la marca España com senyera? Els mestres i la intel·lectualitat farien del castellà la seva llengua arreu? Podríem prescindir definitivament de la nostra dignitat com a poble i país?

Tot plegat no deixa indiferent a ningú. Espanya vol guanyar aquesta guerra i vol fer-ho per golejada i nosaltres els catalans volem exercir el dret a autodeterminar-nos. No hi ha empat possible. Ho guanyen ells ho guanyem nosaltres. La diferencia entre Espanya, els espanyols i els catalans, és que nosaltres acceptem el repte democràtic de guanyar o perdre en unes votacions.

El procés hores d’ara és irreversible, independentment de qui guanyi. Espanya ho planteja en aquets termes, o victòria o derrota, vaja com sempre. El que comença ha ser també “irreversible”, és el futur immediat en quant a les relacions, entre l’Estat espanyol i l’Estat català d’un futur, sobre tot en termes de ciutadania.

La confrontació política està servida. Espanya no vol sentir-ne ha parlar de que els catalans com subjecte polític votem. És més, la seva estratègia continuista, és la d’acabar l’espanyolització dels seus avantpassats. El que de moment no està clar és que la ciutadania de l’Estat espanyol ho vulgui. Sembla que els que la busquen són els reductes cavernaris, neo falangistes i neo franquistes.

300 anys sotmesos han estat suficients. Catalunya no és Espanya i el que és més evident, els catalans volen decidir deixar de ser espanyols per imperatiu legal. Mai ha existit cap encaix, sempre hem estat pertinença, primer al regne de Castella i després a Espanya, sempre pel dret de conquesta, mai per voluntat nostra, vaja com els papers de Salamanca.

Nosaltres sabem que el camí no te marxa enrere, precisament perquè tenim clares les conseqüències que patiria Catalunya i els catalans. Mai com ara, o caixa o faixa. Podrem anar a pas de tortuga, fent tot el calgui amb la millor excel·lència, però el que és indubtable és que m’entres tinguem lideratge polític i la societat civil catalana mobilitzada, l’èxit el tenim garantit. Per primer cop els nostres líders politics diuen allò que tant ens agrada, el procés és irreversible, només és qüestió de que ho fem be.



0 Comments

LA ANC COMENÇA HA FER POR

21/3/2014

1 Comment

 
Picture
Picture
Picture
Picture
Picture
Picture
Picture
Picture

21 DE MARÇ I DESCOMPTANT.

De moment només és una insinuació. Ni ha que volen la ilegalització de la ANC i de moment és noticia de primera plana als diaris espanyols i tema central de tertúlia als mitjans de Catalunya.

El govern espanyol, la fiscalia i l’entramat policial espanyol de moment i curiosament no han badat boca. Talment sembla un globus sonda per comprovar reaccions varies.

Fins ara, la teoria plausible dels espanyols, ha estat que el President Mas és el responsable de la dèria independentista, per això totes les andanades que ha rebut i rep. Ara però podria ser que el centralisme unitari hagi descobert que la Assemblea de Catalunya, ho és encara més.

Hauríem de convenir, i seria just, que la força social i mobilitzadora que a dia d’avui te la ANC, cap partit la te. També podríem pressuposar que en el darrer tram del procés per assolir la independència, alguns partits defugin la unitat de país i obliguin indirectament a que la ANC prengui partit electoral i això si que és perillós. Si la ANC és posiciones donant suport a una candidatura, la que sigui, és pràcticament segur que aquesta arrasaria electoralment. Per tant no és gens descartable, de que interessos partidistes pretenguin neutralitzar la ANC o si més no minimitzar el seu poder social que no polític de moment.

Una “possible ilegalització”, ha produït l’efecte unipersonal per defensar-la (Sala Marti, Germà Bel, Pilar Rahola, Puigcorbé). Hores d’ara encara hem d’escoltar als líders dels partits fer-ho. Tampoc cal que ens escarrassem molt, són els mateixos líders que callen o parlen amb la boca petita per denunciar l’empresonament del Arnaldo Otegi responsable de dur la pau a Euskadi i per extensió a la resta de l’Estat espanyol, pel simple fet d’opinar.

Els motius que esgrimeixen els de la caverna mediàtica, és de pàrvuls. La ANC vol fer “un cop d’Estat”. Tot és més senzill i si Catalunya fa la seva Declaració d’Independència, i ho fa des de el Parlament legitimat per fer-ho, automàticament haurà de prendre les mesures adequades per controlar l’entramat que ha de  permetre la supervivència del nou Estat. Exactament com fan tots els estats del mon. Controlar les comunicacions, les fronteres si ni han, la xarxa de transports, l’espai aeri, les costes, garantir els subministraments de tot tipus, la seguretat de la societat per continuar treballant i que els nostres infants vagin a l’escola, és el que tocaria, sobre tot perquè dels espanyols ens ho podem esperar tot.

Dir-ho no és delicte. Recolzar el nostre Parlament i govern per fer-ho tampoc és delicte. Delicte en tot cas seria no fer costat al nou Estat sorgit de la legitimitat i legalitat catalana.

Postdata. Si el que avui és una insinuació, és convertís en una realitat, no només ens faríem socis de la ANC, sinó que faríem campanya activa al seu favor, sense descartar cap opció de futur.


1 Comment

ENS REBEN PER DIR-NOS NO.

20/3/2014

0 Comments

 
Picture

20 DE MARÇ I DESCOMPTANT.

El dia 8 d’Abril una delegació de politics parlamentaris catalans, tenen concedida audiència al Congrés de Madrid espanyol. Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV), han estat els triats pels seus respectius partits.

Van a parlamentar. Van a la Camara on ells ja i són representats, en minoria però, altrament no hagués calgut anar-hi. Al Congrés espanyol, fa uns dies van aprovar una moció on quedava clar que la majoria parlamentaria és contraria al dret de votar dels catalans. Millor dit, si, però quan ho diguin ells.

El govern espanyol, el PP, el PSOE i UPyD, s’han posicionat en el NO, a que els catalans puguem votar i ho han fet, públicament, partidistament, i parlamentàriament. Ara fins i tot ara ja neguen que siguem un poble i menys una nació. El parlament s’albira dur i poc fructuós. El guio, escrit pels espanyols no te cap sorpresa. Cap interpretació política a favor de la democràcia és pot esperar dels espanyols, que per cert no poden ser altra cosa com deia Canovas del Castillo.

El dilema el tenim en quin ha de ser el paper dels nostres emissaris. Dur però educat, suau però amb arguments o senzillament explicar que el poble català te dret i vol votar i això en democràcia és l’únic que val i preval. Engrescar-nos en el debat de les legalitats espanyoles, no només no serveix, sinó que devaluarà el mateix fons de la democràcia: Primer els pobles i els seus ciutadans, desprès les lleis. Espanya ara ho vol aplicar a l’inrevés.

El resultat de l’excursió ja se sap. Espanya ens vol, som seus i no tenen cap intenció de prescindir la mamella que els hi permet fer el que fan.

L’únic que demanem, tot i que sabem que no deixa de ser un altre pas del procés, és que no fem com aquells, que abans de demanar practiquen la genuflexió versallesca. Exposar, reclamar i exercir la democràcia pacíficament és el que volem, doncs això és el que s’ha de proposar.

Dignitat senyors Diputats, els catalans davant les amenaces, els insults, l’ofegament econòmic i la espanyolització salvatge que duen a terme, és el mínim que s’ha de demostrar al Congres de Diputats espanyol. Han de detectar que anem de debò i que no és cap dèria d’un polític, és la voluntat de tot un poble.



0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    April 2023
    March 2023
    February 2023
    January 2023
    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.