27 DE MARÇ I DESCOMPTANT.
No ens capfiquem, nosaltres mai canviarem les castes i elits espanyoles, la seva dependència a un modus determinat de vida i el seu futur només és possible mantenint les colònies perifèriques. Com fer-ho per tal de que és mantingui en el temps, històricament ha estat el de menys. Guerres, cops d’estat, imposicions, espoli, han estat sempre la seva carta de presentació.
Ara al 2014, a la Europa democràtica no és DEMODÉ ni l’absolutisme ni el fusell per convèncer, tot és fa, o si més no ho intenten, amb lleis i amb la legalitat legitimada per les urnes.
L’Estat espanyol ho sap. Sap també que el poder polític i econòmic el te l’Estat. Aquesta premissa va quedar clarificada amb la Constitució espanyola, un únic Estat i unes quantes descentralitzacions administratives anomenades “Comunidades Autónomas”, amb l’afegitó de que la llengua oficial d’aquest Estat seria el castellà, la resta a extingir.
Totes les eines institucionals, era indispensable, havien de ser controlades pel “govern espanyol” i pel “Congrés espanyol”. La transició te un exponent, “la Constitució” que consagra que només existeix un poble sobirà, l’espanyol amb capacitat jurídica per modificar qualsevol estatus menys la unitat territorial d’Espanya que és proclama com un be moral superior a qualsevol llei i un exercit com garant d’aquesta premissa. Els successors den Franco ho van deixar tot ben lligat i el farcell és la Constitució espanyola.
El Tribunal Constitucional espanyol, ens acaba de condemnar la declaració política aprovada pel Parlament de Catalunya, carregant-se de facto la legitimitat dels diputats i la llibertat d’expressió política. Aquest TC ens prohibeix ser un poble i ser un subjecte polític, sobre el paper clar, el que no poden prohibir és que els catalans ens en sentim de subjecte polític i lliures per cridar que ho som. Això Franco ho va intentar liquidar durant la seva dictadura.
Textualment la sentencia “constitucional” espanyola és clara, només existeix un subjecte polític l’espanyol i els catalans tenim tot el “dret a decidir” dins la legalitat constitucional, traduït podem votar en unes eleccions autonòmiques, municipals, europees i en el referèndums o consultes que convoqui l’estat espanyol.
No hi donem més voltes, el TC ens ha marcat el camí clarament, les eleccions autonòmiques són el camí legal per exercir el dret a decidir. Cal que desprès d’aquesta sentencia esperem més, si ho fem potser ens estem venent l’enteniment.