
Dues i, no ni ha cap mes, són les possibilitats per constituir el Parlament i fer Govern, o anar a noves eleccions. O un Govern independentista amb 74 diputats (ER + JxCat + CUP), o un govern espanyol i espanyolista amb 81 diputats (PSOE + ER + Comuns Podemites + Ciutadans).
O Govern d’esquerres, diuen, o per la independència. I cada dia més a prop del dia 12 M per constituir o no el Ple del Parlament.
Tant els socialistes com ER saben que tenen opcions. Només els hi cal decidir hi fer-ho públic. Els socialistes ja ho han fet. Illa President del Govern i la Granados del Parlament. Qui de moment ho ha deixat tot obert amb allò del camí ample és ER.
Com diu en Barbeta, la confluència dels interessos del PSOE i UP a Madrid pot fer trontollar un possible acord espanyolista. Creiem que no. Els pot més el seu anti catalanisme que les seves diferencies estratègiques. Diferencies que mai són per anar contra la unitat sacra d’Espanya.
És ER qui té avui la màxima responsabilitat, tot i que molts analistes diguin que qui marca la pauta són els de les CUP. Si ER i JxCat no acorden, les CUP no tenen res a dir. A no ser que les CUP acceptessin als Comuns i els suports externs dels del 155, amb un Govern “franquestein” de ER.
Anar a noves eleccions, per fi, suposaria, com diu en Ramon Cotarelo, deixar meridionalment claríssim que ER, no sabem si els seus votants també, mai ha volgut la independència de Catalunya. Un escenari que fins ara ER mai ha deixat clar. El seu independentisme, sempre ha estat senyera durant les campanyes electorals i amagat després.
Unes noves eleccions no afavoreix Catalunya. Per primer cop tenim més del 50 % en vots i majoria absoluta amb escons. Als partits tampoc. Però si d’alguna cosa estem convençuts és que anar-hi suposaria la fi del partit històric, “menys corrupte” i, més republicà espanyol que ahir és deia ERC i avui ER.
Continuem esperant per veure que decideix ER, però de moment només ens agrada la discreció de les negociacions. A nosaltres ens hagués agradat que el dia 15 de Febrer ja hagués quedat tot ben clar i tancat. Sobre tot perquè el que ens juguem no és governar una autonomia espanyola, és la independència de Catalunya.