ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

NOSALTRES CONTINUEM INSISTIN

28/2/2021

0 Comments

 
Picture

Dues i, no ni ha cap mes, són les possibilitats per constituir el Parlament i fer Govern, o anar a noves eleccions. O un Govern independentista amb 74 diputats (ER + JxCat + CUP), o un govern espanyol i espanyolista amb 81 diputats (PSOE + ER + Comuns Podemites + Ciutadans).

O Govern d’esquerres, diuen, o per la independència. I cada dia més a prop del dia 12 M per constituir o no el Ple del Parlament.

Tant els socialistes com ER saben que tenen opcions. Només els hi cal decidir hi fer-ho públic. Els socialistes ja ho han fet. Illa President del Govern i la Granados del Parlament. Qui de moment ho ha deixat tot obert amb allò del camí ample és ER.

Com diu en Barbeta, la confluència dels interessos del PSOE i UP a Madrid pot fer trontollar un possible acord espanyolista. Creiem que no. Els pot més el seu anti catalanisme que les seves diferencies estratègiques. Diferencies que mai són per anar contra la unitat sacra d’Espanya.

És ER qui té avui la màxima responsabilitat, tot i que molts analistes diguin que qui marca la pauta són els de les CUP. Si ER i JxCat no acorden, les CUP no tenen res a dir. A no ser que les CUP acceptessin als Comuns i els suports externs dels del 155, amb un Govern “franquestein” de ER.

Anar a noves eleccions, per fi, suposaria, com diu en Ramon Cotarelo, deixar meridionalment claríssim que ER, no sabem si els seus votants també, mai ha volgut la independència de Catalunya. Un escenari que fins ara ER mai ha deixat clar. El seu independentisme, sempre ha estat senyera durant les campanyes electorals i amagat després.

Unes noves eleccions no afavoreix Catalunya. Per primer cop tenim més del 50 % en vots i majoria absoluta amb escons. Als partits tampoc. Però si d’alguna cosa estem convençuts és que anar-hi suposaria la fi del partit històric, “menys corrupte” i, més republicà espanyol que ahir és deia ERC i avui ER.

Continuem esperant per veure que decideix ER, però de moment només ens agrada la discreció de les negociacions. A nosaltres ens hagués agradat que el dia 15 de Febrer ja hagués quedat tot ben clar i tancat. Sobre tot perquè el que ens juguem no és governar una autonomia espanyola, és la independència de Catalunya.


0 Comments

JUNQUERAS I ERC HAN DE TRIAR

25/2/2021

0 Comments

 
Picture
​
Avui al diari digital ElNacional.cat, Junqueras president de ER, presoner d’Espanya i el seu Estat, euro diputats fallit per culpa de la justícia espanyola, ens ha regalat el dia amb tot un grapat de propostes futuristes i trencadores.

Ens diu que defensa un Govern ampli i afegeix que no vol triar entre Junts i comuns. Curiós que el Govern ampli no inclogui als socialistes que fan paquet amb els comuns a Madrid. Si PSOE i Unides Podemos (comuns) governen junts són correspon sables amb tot el que se’n deriva de la seva governança. Si no és deroga la reforma laboral, ni la llei mordassa, ni és vol aplicar els acord d’investidura del Sánchez, la responsabilitat és del dos.

Dir que no és vol governar a Catalunya amb els socialistes i proposar fer-ho amb els seus socis, Comuns (UP) ratlla el súmmum de la contradicció.

Malgrat que tothom te la legitimitat per dir, proposar i exigir el que cregui convenient, també és legítim que els altres facin el mateix.

Nosaltres creiem que no te cap sentit treballar per la independència de Catalunya i al mateix temps dir que amb aquets no mi poso be perquè no són allò que jo voldria tot i que també la vulguin.

La uniformitat de pensament mai existirà, la consecució d’un mateix objectiu si. Algú pot pensar que tots el colons de la colònia anglesa americana pensaven i actuaven igual, segur que no, però la majoria és va unir per defensar els seus interessos i la independència de la Gran Bretanya, amb la mort si calgués. Avui són els EEUU, poca broma.

No Sr. Junqueras, vostè i ER han de triar. Amb Junt per Catalunya i CUP per la Independència de Catalunya, o amb els Comuns i socialistes per fer una “Espanya gran i lliure”.

No vulgui vostè enganyar a tots aquells catalans/es que durant uns quants anys ens hem manifestat pacíficament i democràticament per la nostra independència sense demanar, mai, de quin partit era el que teníem al costat i mentrestant els comuns i socialistes eren a casa o ens insultaven per fer-ho.

Si vostè i el seu partit insisteixen amb situar als comuns podemites al Govern només per termes ideològics i no de país, sàpiga que vostè, tot i que no ho digui, voldrà dir que mai ha volgut la independència de Catalunya.

Potser no és un traïdor botifler perquè de moment encara continua dient que és el més independentista del mon mundial, però la seva insistència amb un camí ample, per donar cabuda als que no ho són, l’apropa irremediablement a ser-ho.

74 diputats per la independència i un 51,7 % de vots avalen avui anar definitivament per la independència. No fer-ho, segur que deixarà clar on és situa a cada escú.

Fins el dia 12 de març estem a temps. Sr Junqueras, d’oportunitats a la vida no ni han tantes, aprofiti vostè i ER el moment, podeu fins i tot ser els que implementeu la República catalana. Segur que la resta os seguiria.

 Poden i no fer-ho, igual és el final d’una organització que va començar a caminar el febrer del 1931. Vosaltres i vostè decideix.

Postdata; Encara és el moment que Comuns, Podemites o socialistes apareguin amb un cartell com el dels molt honorables Puigdemont i Comin.


0 Comments

"L'ESCISSIÓ PERJUDICA LES FITES ELECTORALS DE JxCAT I EL PDECAT

22/2/2021

0 Comments

 
Picture

El periodista Òscar Palau, al diari PUNT AVUI i, sense cometes fa el seu article amb el mateix titular d’aquest post. Nosaltres si que els hi posem.

La insistència per situar Junts per Catalunya, encara a dia d’avui, sota el paraigües convergent, ara ja és malaltís. Sembla, interessadament, ni l’Òscar i d’altres, obliden que Junts per Catalunya és la proposta que el MHP Carles Puigdemont proposa per les eleccions del 21 de desembre forçades pel 155 i, com resposta al no de ER i CUP per anar junts a les eleccions. El PDeCAT només posa els drets electorals provinents de CDC.

Junts per Catalunya les va guanyar, 34 diputats i, ER va quedar segon amb 32. Les CUP amb 4 van rebre el que és mereixien. Culpables de llençar aliats per la independència a la paperera de la historia i, per putejar al Govern de Puigdemont.

Ni unitat a les eleccions autonòmiques, ni a les europees, ni a les municipals. Els que no  l’han volgut; ER i CUP.

Desprès que ER és situes sota el paraigües de l’obediència espanyola, no investint al President Puigdemont, retirant la soldada als diputats electes amb el suport dels del 155 i comuns. Acceptada la retirada de l’acta de diputat al MHP Torra i la seva destitució com President, Puigdemont i el seu entorn tenien clar dos aspectes estratègics i organitzatius. El primer és que la unitat independentista no hi seria. El segon és que la Crida no era la proposta adequada per competir electoralment. El context de presó i repressió no la feien prou viable per guanyar.

També sabien i sabíem, que Junts, que ja havia competit i guanyat era l’eina. Només calia decidir si l’eina depenia del PDeCAT i els seus interessos, ho Junts és convertia en la proposta on els afiliats prenien un paper distint al que tenien al PDeCAT, amb la sana pretensió d’oferir una marca sense cap pedra a la motxilla i obrir-se definitivament a la transversalitat.

La marca de JxCat malgrat algun episodi “miserable” per saber de qui era la paternitat de la marca, és va resoldre a favor del President Puigdemont. A partit d’aquest moment, la seva inscripció com partit, la lluita, si lluita entre JxCat i el PDeCAT era com podien arribar a un acord per anar junts a les eleccions.

El PDeCAT esgrimia al seu favor, els drets electorals, diners i una certa estructura territorial. JxCat esgrimia al seu favor la marca com referent aglutinador transversal, un programa nítidament per la independència, una certa estructura territorial i una proposta organitzativa on el partit de nova creació utilitzaria sense matisos la participació i la transparència així com fer de les primàries el element indiscutible per donar veu als militants.

Ho sabem perquè hi érem, Bonvehí i el que representava, volia anar al 50% i fer una coalició. Resumin, volia situar als seus, sense primàries, als llocs de representació segurs.

Encertadament la resposta sempre va ser la mateixa; “Junts te les portes obertes a tothom i qui vulgui competir a les primàries i te tot el dret del mon”.
I no, Junts per Catalunya no és cap escissió del PDeCAT, com tampoc ho va ser La Crida. Millor i, posats a fer ciència ficció, aquets 14 de Febrer han quedat clares, creiem,  alguns aspectes ideològics i d’objectius.

Els 77.250 vots del PDeCAT són seus i aquests si que són herència directa de CDC. Altra cosa seria que el PDeCAT no s’hagués presentat a les eleccions i elucubrar on haguessin anat aquests volt. Mai ho sabrem. Els 4610 vots de la Pascal que amb el partit PNC, aquest si com escissió del PDeCAT, són més del mateix. Això són fets.

Per contra, Junts per Catalunya, que no representa absolutament res que tingui a veure amb la convergència del President Pujol, ha conformat un Partit com eina electoral amb una transversalitat mai coneguda a Catalunya. D’esquerres, de centra dreta, socialistes, demòcrata cristians, lliberals, social demòcrates, empresaris i gent provinent del espai convergent, clar. Tots per la independència de Catalunya i tothom intentant deixar clar que altres formes de fer política és possible.
​
32 diputats i 570.733 vots que no tenen res a veure amb el PDeCAT i PNC. Insistir des de els mitjans que Junts sempre serà i formarà part del PDeCAT i PNC és d’una manipulació objectivament miserable que només te un objectiu, intentar deixar clar que JxCat són els nous convergents. Segur que fer-ho té les seves explicacions i fins i tot s’apropa a la campanya que des de alguns àmbits han iniciat dient que JxCat és la ultra dreta. De moment passar de zero Diputats a 32 no està gens malament i espereu-vos a les properes.


0 Comments

LA CONSTITUCIÓ DE LA MESA DEL PARLAMENT HO DIRÀ TOT

21/2/2021

0 Comments

 
Picture

El 12 de Març és el dia senyalat per designar la Mesa del Parlament amb el seu President/a i la resta. L’elecció del President, Vicepresidents i Secretaris és fa de forma directa i amb els vots de cada un dels diputats de la cambra. Normalment el candidat a la Presidència, que té els vots per ser-ho, parteix d’un pacte dels Grups politics que al hora ja han pactat la investidura. La resta de la mesa també.

Quan ER s’hagi aclarit, perquè de moment tenim dos versions, la del camí ample amb ER, JxCat, CUP i Comuns defensat per Junqueras, Rufian, Tardà, Sol i alguns altres i, la del Aragonès, la portaveu Marta Vilalta que duen que amb JxCat i CUP han de fer un Govern progressista. Tot i que ho diuen amb la boca molt petita. Deu formar part de l’estratègia negociadora, donat que de moment és volen reunir amb tothom. Endevinarem per on va tot plegat.

El temps corra i el dia 12 és a la cantonada. Si tenim nom voldrà dir que tenim investidura garantida.

Tenir 74 diputats (majoria absoluta 68 diputats) per la independència, sembla, que en cap cas caldria desflorar la margarida per pactar la gestió. Sobre saben que és el que tenim entre mans per gestionar. El que si caldria és dir-nos al catalans, patidors eterns, quan i com implementem la República catalana ja proclamada.

Sortir del marc mental espanyol ens costarà. Són masses anys lligats al seus designis, però seria convenient començar i, fer-ho ara que tenim les dues majories és un bon moment.

La República, ser un Estat, no és cap caprici. La volem per decidir-ho tot i deixar clar que som un poble, amb una historia, amb una llengua i amb una forma de ser. Fins i tot per decidir quin model policial volem.

Si ER desaprofita que “dema pot ser” el pal de paller per rebutjar el que els catalans hem decidit, podria ser el seu error definitiu. Desaprofitar que JxCat i CUP volen un Govern independentista i per la independència voldria dir masses coses. La via ampla només té sentit si els que volen ser-hi accepten que el Govern no deixarà de treballar per la independència.

Tenir uns suposats aliats amb l’excusa de ser d’esquerres i contrari a que el poble català faci via no casa amb el que 74 diputats exquisidament transversals volen. Només la mentida pot treballar per un camí ample que mai serà compartit. El nostre el de la independència. El dels comuns i podemites més espanyolitat única.


0 Comments

VOL ER LA INDEPENDÈNCIA?

19/2/2021

1 Comment

 
Picture

Hem de convenir que ER mai ha enganyat del tot. La seva estratègia d’eixamplar combinada amb un discurs “pro independència” és el que sempre ha utilitzat. Utilitzar que un és el més independentista del mon mundial, ven. Altra cosa és, desprès demostrar-ho, i fer-ho sense que és noti que els objectius sempre han esta d’altres.

No discutirem que ER ha guanyat les eleccions del 14F. Tenen un diputat més que Junts. El que tampoc hauria de discutir ER ni les CUP, es el fet indiscutible que els seus resultats tenen a veure de forma determinant amb la proclama de que s’autoanomenen independentistes.

És obvi que l’independentisme és el denominador comú que darrerament guanya les eleccions. Si no guanyes, l’unionisme espanyol seria l’opció política majoritària. En cap cas l’esquerra, la dreta, el centre esquerra, el centra dreta o cap altra denominació ideològica suma per si sola. Només ho fa l’independentisme i quan pot l’espanyolisme. No oblidem que el 155 es va aplicar amb l’acord al Senat entre el PP, PSOE i Ciutadans. Vox encara no existia. Per cert l’espanyolisme a Catalunya només ha guanyat fen tripartits.

Que ER ens proposi als independentistes fer un Govern amb altres forces que no nomes no ho son sinó que combaten l’ independentisme, és l’iniciï d’un desastre anunciat. Sobre tot perquè els que la volem, sembla, ja tenim la majoria absoluta en vots i escons per decidir si hi anem o no.

Junts per Catalunya, creiem, el que ha de fer és esperar a veure amb claredat que vol fer i proposa ER. Si els de les CUP i Comuns podemites si posen be, que és el que volen Junqueras, Rufian, Sol, Tarda, amb l’abstenció del PSOE del 155, tothom ho tindrà clar: Els líders actuals de ER mai han volgut la independència de Catalunya. Com que queden dies per constituir el Parlament, Junts mentrestant només hauria d’insistir amb el missatge de campanya: Nosaltres només farem Govern amb l’independentisme. I Ara amb el resultat electoral definitiu afegiria: Qui no vulgui formar un Govern per la independència, és que mai l’ha volgut.
​

Per cert, els que hem suprimit la “C” de ERC no hem estat nosaltres ho han fet els de ER.


1 Comment

SI SÓN EURO DIPUTATS SÓN LLIURES A LA UE, O NO

18/2/2021

0 Comments

 
Picture

La Unió Europea esta conformada, de moment, per 27 Estats. Un d’ells España. Ser-hi comporta adquirir drets i compromisos. El potser més important és que te un euro Parlament amb representació directa mitjançant el vot emes pels ciutadans dels 27 països.

Els euro diputats escollits desenvolupen la seva activitat política al si de la Unió Europea perquè la seva representativitat i l’acceptació particular dels Estats ho permet. Exactament quan s’acorda suprimir fronteres, duanes i eliminar les monedes particulars per una de nova, l’euro.

Un dels privilegis dels euro diputats és que tenen una legalitat especial donat el reglament del Parlament i cap justícia, de cap Estat de la Unió Europea els pot processar sense que abans el parlament hagi tramitat un suplicatori i hagi donat llum verda.

El MHP Carles Puigdemont, el Conseller Toni Comin i la Consellera Clara Ponsati, avui, agradi o no són euro diputats i, per tant emparats amb la legalitat que emana del euro Parlament. I ho són avén-se presentat a unes eleccions que la legalitat espanyola va aprovar.

“Puigdemont  és un fugat”. Diuen tota l’espanyolada unionista. De la justícia espanyola clar. El que no diuen és que és lliure a Europa. Que seria com dir que España i el seu Estat no formen part de la UE. Cap de les dues coses són certes.

No sabem, però podem intuir-ho, qui o quins són els que assessoren al President per haver pres la posició estratègica, que millor lliure a Europa que pres a Espanya. Posició que en cap cas obliga a les dues parts per resoldre la gran contradicció: Euro Diputat a la Unió Europea i lliure a Europa, o presumpte delinqüent i fugat d’Espanya, sense els privilegis de Euro Diputat.

Contradicció que només és pot superar venint a Catalunya. Si la justícia espanyola mana detenir-los, estarà cometen frau de llei d’acord les institucions europees. Si la Unió Europea permet que Espanya jutgi, sense els requisits legals i adequats, quedarà clar que la UE és una mentida i que els Estats que la conformen són els que fan i desfan. Per contra si la UE actua com la gran institució democràtica legal i legitima que diu ser, per fi haurà de prendre cartes sobre l’assumpte, amb els resultat indiscutible que els tres euro diputats no poden estar ni cinc minuts detinguts.

Ja sabem que els fets diuen el contrari i que de moment la justícia espanyola fa i desfà com quan el franquisme i no paga preu. Ara be, fins ara Espanya mai havia tingut cap confrontació directe amb l’euro Parlament. Amb la euro justícia si, i de moment Espanya no ha pagat preu tot i haver estat condemnada la seva justícia.

Puigdemont, Comin i Ponsatí han de mesurar i decidir si el seu sacrifici d’assumir la possible presó espanyola destapa d’una vegada quin és el nivell democràtic de la UE. Mentrestant a casa nostre, socialistes, comuns, podemites, i alguns de la CUP i d’ER els hi diuen que són uns fugats i uns covards.
​
Potser és hora de dir-los que no.


0 Comments

ER HA DE DECIDIR, AMB ELS INDEPENDENTISTES O AMB ELS ESPANYOLS UNIONISTES D'ESQUERRES

17/2/2021

0 Comments

 
Picture

El resultat electoral del 14 F, creiem que ho ha deixat clar. Els independentistes han guanyat en vots i escons (51,60 % de vots a favor, 74 diputats per la independència). Tot i que no en vots, són les terceres eleccions de Catalunya que l’independentisme guanya. És obvi  que les ànsies d’independència és l’opció política més consolidada des de el 2012.

Un resultat, el del 14, que ha situat ER com primera forca electoral i per tant amb unes responsabilitats de país  extraordinàries. Nosaltres creiem haurien de ser compartides amb JxCat i CUP.

Si ER, JxCat i CUP volguessin la independència de Catalunya i crear el nou Estat amb la seva Constitució, el primer que haurien d’haver fet el 14 a les 23,00 hores, com forces politiques que comparteixen el principal objectiu, és una roda premsa conjunta.

 Calia deixar clar que el primer que farien és constituir el Parlament per la independència, el nou Govern per la independència i estudiar quin és el millor moment per implementar la República catalana i publicar al DOGC la llei de Transitorietat jurídica.


Doncs no. La resposta al resultat electoral, vist i comprovat el compromís  dels catalans, de moment s’està traduint en un mar de confusions i propostes que de moment només entenen els escolanets.

ER proposa el seu camí ampla amb una conjunció per formar Govern amb JxCat, CUP i els Comuns podemites. Proposta rebutjada pels comuns i podemites i acceptada per Junts si aquets accepten la independència com objectiu legítim.

JxCat proposa un Govern independentista i una nova estratègia compartida vistos els resultats. Aquest Govern hauria de projectar que l’objectiu és proclamar la independència. La gestió, mentrestant, sotmesa a la legislació espanyola s’exercirà el millor que és pugui.

Els de les CUP proposen un decantament per fer politiques socials d’esquerres i exercir el dret d’autodeterminació. Hauran de concretar molt més.

La realitat és que el resultat matemàtic, que no ideològic ni de projecte te possibles resultats.

68 diputats són majoria absoluta. Sembla que dues majories estan en joc. La per la independència amb 74 diputats (ER + JxCat + CUP), i la pretesa d’esquerres barrejada amb 83 diputats (PSOE +ER + Comuns + CUP). La majoria unionista espanyola només te 61 diputats (PSOE + VOX + C’s + PP).

En primera volta l’ independentisme amb el seus 74 diputats ho te fet. També el PSOE si ER i Comuns si posen be. En segona volta tant el PSOE com ER tenen possibilitats. ER amb els de les CUP, Comuns podemites de socis i l’abstenció del PSOE és factible. El PSOE amb els Comuns podemites i  ER, més l’abstenció  de CUP les també.

El punt de partida, avui, desprès d’aquest resultat, ho posa fàcil. Independència i confrontació total fins que Espanya i els seu Estat s’avinguin al diàleg honest i franc.

Triar qualsevol altra drecera només pot i vol dir que la independència per ER mai ha sigut una prioritat. Nomes desitgem que Junts l’encerti amb la negociació si ni a. Per encertar-la millor que tots els militants diguin la seva.


0 Comments

EL MHP CARLES PUIGDEMONT HA PERDUT, DIUEN

16/2/2021

0 Comments

 
Picture

Conjuminar les estratègies de ER, Junts i CUP és un repte extraordinari. Nosaltres creiem que ER patirà. I no perquè no vulgui i desitgi el pacte. Les forces obscures internes i externes són part de l’equació. Patirà per la senzilla raó del pes incontrolable que les qüestions personals suren d’antic. Cal deixar clar que en Pere Aragonès només podrà ser President si Junts i CUP ho volen. El que diguin els comuns podemites és anecdòtic. Sembla que ER no ho sap.

Escoltar al Sol a la Sexta, un dia desprès del 14, tractant a Junts d’ultra dreta, no és un bon inici. Un camí ample amb els Comuns que mai, mai voldran la independència de Catalunya, també serà una gran pedra per conformar Govern.

El resultat electoral és el que és i, gens discutible, perquè sempre els electors són els que decideixen amb els seus vots. Justificar l’èxit o el desastre electoral sempre és un esport d’alt risc i molt sovint ridícul i esperpèntic.

De fet el Carrizosa és un dels màxims exponents del ridícul i la manca d’honestedat l’impedeix fins i tot ser digne. Perdre 30 diputats de cop ratllaria el suïcidi, polític clar i, l’únic que diu és que no han sabut mobilitzar als constitucionalistes. La seva dimissió de moment no hi és. El mateix pel dels PDeCAT.

Junts pot queixar-se de que uns quants milers de vots l’han impedit ser la primera força. Segur que alguna cosa i tenen a veure, o no, però tant s’ha val. De fet qui lleparà políticament serà el mon del exili i el Consell per la República. L’estratègia de ER no te res a veure o molt poc amb la de Waterloo i segur que aquest pot ser un dels primers esculls per acordar el que sigui amb ER i CUP.

Junts malgrat quedar com tercera força amb 32 diputats, ha de fer un anàlisis del seu resultat tant “exultant com realista”. Junts és la primera forca a més de 500 municipis seguit per ER amb més de 200 i els socialistes de 100. Poca broma.

Ara serà l’hora de les negociacions. Llàstima que no anem tots a una, no caldria. Negociació per la Presidència del Parlament i mesa. Negociació per investir President al Govern i segur que una negociació per triar les àrees de poder, de moment autonòmic.

Si ER mante el seu posicionament no farà Govern, tripartit, amb el PSOE (155) ni comuns podemites. Altra cosa és que tingui la debilitat de pactar un Govern amb els comuns podemites més les CUP i el recolzament extern del PSOE. 50 diputats al si del Govern i 33 d’externs. ER tindria la majoria assegurada i un Govern pretesament d’esquerres. Aquesta possibilitat ja usada al segon tripartit del Montilla ja li va suposar a ER passar de 23 diputats a 12. Ara la previsió de futur seria pitjor. Per tant creiem que no passarà. Però no perquè no volguessin.

El fet més natural és que ER, Junts i CUP ho pactin tot. Majoria absoluta. Estabilitat organitzada i pressupostos aprovats. Fins i tot el procés pot entrar en el seu darrer trajecte.

Confiança, lleialtat i objectiu haurien de ser els pilars del pacte. La majoria obtinguda en vots (51,60%) i en escons 74 (54,81%), exigeix el pacte.

Si pel que fos aquest pacte no és produís, el o els culpables han de ser coneguts i repudiats intensament. La ciutadania tot i els darrers tres anys d’un Govern irrepetible, ha tornat a donar confiança als partits que diuen voler la independència de Catalunya. Que ningú ho oblidi.

Associar Puigdemont amb Junts és un fet indiscutible. Associar-lo amb els èxits internacionals contra l’Estat espanyol també. Qui pretengui dir que el 14 el MHP Carles Puigdemont ha perdut, saben que s’ha muntat un partit nou, sense drets electorals i sense cap capacitat econòmica, en menys de tres mesos, amb un procés de primàries autèntic, que s’ho faci mirar.
​
ER ha guanyat en vots i escons, és un fet. Aragonès té l’obligació d’intentar construir un Govern que lluiti per la independència i per dir-nos que la volem per evitar l’espoli que Catalunya pateix històricament, perquè sense recursos cap política és possible. Com autonomia només el que Espanya i el seu Estat ens permeti.

0 Comments

EL 14 ENS JUGUEM MOLT MES QUE UNES ACTES DE DIPUTAT

12/2/2021

0 Comments

 
Picture

Si de debò volguessin la independència de Catalunya, encara estan a temps per demanar que militants, associats, amics i saludats votin a Junts.

Ni el PNC, ni el PDeCAT, ni el FNC obtindran cap acta de diputat. Ho diuen totes les enquestes i encara que no fos així un diputat o tres, en cap cas servirien per res.

Els de les CUP sembla que estan cofois perquè les enquestes, curiosament i sense haver fet absolutament res, els dona la possibilitat de passar  de quatre, a una forquilla de sis a vuit. Saben com les gasten, estem segurs, que serien més per desgastar i fer oposició que per aconseguir la independència. La seva prioritat és fer la revolució social. Sembla que desprès de tants anys, encara  no han entès que sense independència ni país de dretes ni d’esquerres.

S’ha de constituir un Govern i Parlament des de una majoria independentista inquebrantable i acabar el que varem començar l’1 d'octubre del 2017. No podem repetir el que s’ha fet els darrers tres anys.

Estem convençuts que JUNTS, si te la força adequada ho pot aconseguir.  És la proposta que temen. La que no volen. Fem que sigui possible. Donem-los la confiança. Puigdemont i Borràs son avui la màxima expressió del que volem nosaltres i del que els unionistes, insistim, temen. 

El 14 hem de deixar clar que Catalunya i Espanya no han resolt el seu litigi històric. Espanya, el seu Estat, “el Gobierno de España”,  la Unió Europea i, al mon sencer, ho han de tenir clar.

La proposta política de JUNTS i el recolzament de la resta d’opcions els deixaria desarmats. Hem d’entendre que l’única possibilitat de guanyar a España i al seu Estat és tenir una victòria indiscutible. No és el mateix tenir 34 diputats que 46. Això només serà possible si els que no tenen cap possibilitat, dema mateix demanen públicament el vot per Junts. Això si que seria un acte patriòtic.

La cosa no va de dretes ni d’esquerres. La cosa va de ser un Estat independent per poder decidir com collons ens gastem els nostres recursos i quin model social volem. Tant costa d'entendre.


0 Comments

AMB EL PERMIS DEL FRANCESABAD, AQUESTES SÓN LES SEVES RAONS PER VOTAR JUNTS

11/2/2021

0 Comments

 
Picture

1. Votaré Junts per Catalunya perquè estic convençut és l’única opció que tenim de mantenir viva la lluita per fer la independència aquesta generació. No vull dir que per votar Junts ja ho tinguem tot fet, en absolut. Només vull dir que l’opció de Junts és l’única que de manera explícita es posiciona per mantenir-se en la legitimitat de l’1-O i per persistir en treballar per fer la independència.

2. Votaré Junts per Catalunya perquè crec en el “nosaltres independentista”, i vull lluitar per recuperar-lo i blindar-lo amb totes les meves forces. Per fer la independència hi hem de ser tots. Si no hi som tots, no hi ha independència possible. I quan dic tots, vull dir tots: Junts, ERC i CUP, els partits que fins ara han ostentat la representació parlamentària del independentisme i que després del 14F seguiran fent-ho. Però Junts és l’únic que, ara mateix, creu en aquest “nosaltres independentista”. ERC hi ha renunciat, i l’ha substituït per un nou “nosaltres”, digueu-li republicà, digueu-li de front ampli... En qualsevol cas, si guanya ERC, el nou “nosaltres” no serà independentista, al contrari, exclourà a pràcticament la meitat del independentisme, que representa el món de Junts per Catalunya. Junts no té cabuda al nou “nosaltres” d’ERC. I en canvi per a Junts no hi ha cap altre nosaltres possible que no sigui amb ERC. Votant Junts no només votem pel “nosaltres” independentista, sinó que obrim els braços perquè hi torni ERC, a aquest nosaltres.

3. Votaré Junts per Catalunya per fer impossible un nou tripartit, en qualsevol de les seves possibles fórmules amb que es planteja i treballa des del món d’ERC, segons quins siguin els resultats, però que totes tenen un element en comú, i és justament el pacte blindat amb els Comuns com a nou soci de referència, com a element vertebrador del nou “nosaltres” pel que treballa ERC. Només una clara victòria de Junts pot evitar que entrin en joc les diferents fórmules amb les que es pot concretar aquest nou tripartit d’ERC i Comuns, com suports externs i/o abstencions de PSC i CUP. La submissió d’ERC als Comuns és una cosa que em supera. No puc entendre aquesta absoluta rendició d’ERC als Comuns, aquest permanent acomplexament i seguidisme davant els Comuns. Tots vam veure el que va fer Colau a BCN per treure-li l’alcaldia a una ERC que havia guanyat les eleccions, pactant sense cap mena d’escrúpol ni vergonya moral amb el xenòfob Valls.

I quan, davant la magnitud de la miserable actuació de Colau i els Comuns, tots pensàvem ERC hauria reaccionat i hauria vist la realitat dels Comuns, la realitat d’un moviment creat i protegit des del primer moment pel Règim del 78, la realitat dels Comuns com a la gran jugada del Règim del 78 per combatre l’independentisme... doncs no. ERC ha seguit absolutament submisa a totes les ordres que han anat rebent dels Comuns. Si Colau els hi deia “hem d’aprovar el tramvia per la Diagonal” pixant-se i defecant-se en el que van decidir els veïns de BCN en consulta directa al respecte, doncs ERC submisament s’ha pixat i defecat en el que havíem votat els veïns. “Si ho diu l’Ada ho hem de fer, sense dubtar-ho”. I li han aprovat els pressupostos. I la protegeixen davant les reprovacions. I callen davant totes les barbaritats que fan els Comuns a BCN.

La vexació a la que Colau i Comuns ha sotmès a ERC a Barcelona, i com ERC l’ha entomat amb aquesta humiliant submissió és la prova irrefutable d’aquest pacte blindat d’ERC i Comuns, en el que els Comuns manen i dirigeixen.

Només el vot a Junts pot fer saltar pels aires aquest pacte d’ERC amb Comuns. Només una clara victòria de Junts pot evitar l’entrada dels Comuns al govern de la Generalitat per culminar la seva missió de destrucció de la nació catalana que és la seva raó de ser i d’existència, pel que van ser creats i protegits pel Règim del 78.

4. Votaré Junts perquè vull un govern independentista que pugui treballar per fer la independència, i això només ho tindrem si Junts i ERC sumen majoria absoluta. La CUP és necessària per ser la majoria social i política que som per fer la independència. La CUP forma part nuclear del “nosaltres” independentista. Però de la mateixa manera que dic que sense la CUP no hi ha independència també dic que mentre la CUP sigui necessària per “fer” la independència ho tindrem molt difícil. Per fer la independència l’escenari ideal, pel que hem de treballar, és una majoria parlamentària pel Sí tan forta com sigui possible, amb Junts, ERC i CUP, però també per un govern independentista recolzat per una majoria absoluta dels dos principals partits independentistes, Junts i ERC. Qualsevol govern que depengui de la CUP tindrà, en la CUP, un obstacle per fer la independència.

Per fer la independència Junts i ERC no poden estar sotmesos al permanent xantatge de la CUP. Fer la independència és una cosa molt seriosa, que requereix molta responsabilitat, molta intel·ligència estratègica, molta discreció, molta capacitat de prendre decisions impopulars o que no s’entenguin, i una gestió àgil i eficaç en tots els escenaris possibles als que caldrà fer front. I la CUP està a les antípodes de poder ajudar a fer una cosa així. Un moviment que es caracteritza per no respectar cap dels acords o pactes que signa amb els altres, sota l’argument de que “els pactes muten”, i que com muten, doncs no val per a res allò signat o pactat. Un moviment capaç d’impedir la investidura de Jordi Turull acusant-lo de “autonomista”, i l’endemà Jordi Turull entrava a la presó, a una presó de la que encara no ha sortit. Un moviment que en comptes d’acceptar que ERC i Junts representen el 90% del independentisme, i actuar amb lleialtat, que vol dir que no cal compartir el que fan els qui representen el 90% del independentisme, però que potser tampoc no cal combatre’ls al costat de C’s, PP, Comuns i PSC, que és el que ha fet la CUP al llarg de tota la legislatura. En comptes d’ajudar a donar estabilitat a un govern independentista, la CUP l’ha combatut, votant la majoria de vegades amb Cs, PP, Comuns i PSC contra el govern independentista.

Necessitem, com l’aigua al desert, una majoria absoluta que permeti un govern independentista sòlid, i això només ho tindrem quan Junts i ERC sumin majoria absoluta.

5. Votaré Junts per lleialtat al President Puigdemont i perquè és l’únic polític que ha retut comptes davant tots els ciutadans de la seva actuació l’1-O. El President Puigdemont és l’únic que ha reconegut obertament que, vist des d’ara, va cometre errors que ara no cometria, va fer coses que ara no faria. Se’n diu experiència i se’n diu sinceritat i respecte pel poble que ens la vam jugar aquells dies. I em sap greu dir-ho, però aquesta actitud contrasta amb la fugida d’estudi dels líders d’ERC, que ara demanen majories àmplies, del 80% i que la vespra del 27S i de l’1-O deien que amb 68 diputats ja es podia fer la independència. No es pot tractar a la gent així. Quan no ens deien la veritat, quan ens deien que amb 68 diputats ho teníem fet o ara que ens diuen que hem de ser el 80%? Jo votaré Junts perquè el President Puigdemont és l’únic que ha donat la cara i ens ha parlat com a adults.

6. Votaré Junts perquè valoro moltíssim l’extraordinari coratge i esperit transversal, inclusiu, renovador i innovador amb que ha nascut i, en un temps rècord, està creixent. Valoro extraordinàriament que es plantessin davant el xantatge de la direcció de PDeCAT quan, des de les maneres de l’antiga política, van voler fer xantatge al President Puigdemont i el nou projecte que s’estava gestant, volent imposar quotes del 50%. Em trec el barret davant la dignitat i valentia dels qui van liderar el naixement de Junts, que no els va fer por el xantatge “pdecator”, que els amenaçava amb bloquejar-los les sigles, la marca, amb deixar-los sense drets electorals (mediàtics i econòmics), etc. Doncs no senyor, un grup de gent valenta, amb el President Puigdemont, amb en Jordi Sánchez i amb tota la gent que va gestar el projecte de Junts, no van tenir por de tirar endavant i començar de zero, sense res. No van dubtar en no sotmetre’s al xantatge “pdecator” per assegurar-se quotes de poder.

Junts neix absolutament net, sense cap vincle amb la política del passat, amb un coratge polític i un atreviment organitzatiu excepcional. Començar de zero no és fàcil, però s’ha fet, i en un temps rècord. I les enquestes són concloents. Junts no ha deixat de créixer, fins al punt que a 4 dies del 14F encapçala les enquestes i es projecta com a guanyador de les eleccions, mentre que PDeCAT a cap enquesta, ni dels organismes públics a Catalunya (CEO) ni a Espanya (CIS), ni a mitjans de comunicació, a cap, està en les més mínimes condicions d’obtenir representació. Amb una intenció de vot directa que no passa del 0,7%, la projecció màxima de vot que tenen és d’1,5%. A anys llum de poder entrar al Parlament. Un màxim de 25.000 vots que d’altra banda podrien ser importants per evitar un nou tripartit.

El 14F per la nit PDeCAT serà història, i s’emportarà al seu funeral la vergonya de la immoral campanya electoral que han fet, instal·lats en la mentida, i del més gran dels deshonors possibles, d’haver volgut practicar l’extorsió a Junts fins i tot amb els presos polítics i els seus advocats, negant-los hi uns recursos econòmics als que s’havien compromès i que provenien de la força democràtica i electoral del President Puigdemont.

O sigui, que ni t’ho pensis. PDeCAT ni en un món paral·lel obtindrà cap representació. O sigui que ni t’ho pensis: si voleu ajudar al president Puigdemont i si voleu impedir un nou tripartit, voteu Junts.

7. Votaré Junts perquè vull que des de l’endemà, ens posem tots a treballar per una nova estratègia compartida per fer la independència. I això només serà possible si guanya, amb claredat, Junts.

8. Votaré Junts perquè vull veure la Laura Borràs com la primera presidenta de la Generalitat de Catalunya. Estic plenament convençut de la capacitat de lideratge, empenta i determinació de la Laura Borràs. Sé que serà la primera dona presidenta de la Generalitat i, alhora, la que la tancarà en la seva dimensió autonòmica, per obrir pas a la nova República Catalana. I perquè amb ella hi ha un equip econòmic de primer nivell, amb persones com en Joan Canadell i en Ramon Tremosa, capaços de liderar la recuperació econòmica del nostre país i fer-ne un país amb més i millors oportunitats per a tothom, capaç de generar riquesa, ocupació i oportunitats.

9. Votaré Junts perquè vaig començar a militar a l’independentisme el 1984, i he fet i viscut de tot des de llavors. I he tingut l’enorme privilegi de, en tots aquests anys, haver conegut i compartit moltes lluites amb molts companys, amics i camarades. I ara, la majoria de tots aquests estem alineats amb Junts i el president Puigdemont. Hi érem quan l’independentisme era pràcticament testimonial. Hi érem quan el vam anar fent créixer, i créixer. I hi som ara, que és majoritari. No, no és una qüestió de “purisme”. Tot el contrari. Només des del reconeixement de la lluita de tots els que ens han permès arribar on som i des d’un projecte de país per a tots i amb la determinació per fer la independència l’independentisme creix i s’assegura ser majoritari. Mai la independència ha tingut més suport, al nostre país, que quan caminàvem, determinats, cap a l’1-O. Per vèncer cal anar-hi, anar-hi, anar-hi.... I Junts ens permet aquest anar-hi, per això els votaré, perquè l’anar-hi no és seure a veure quants van venint a la taula i mentre tant anar fent. “Catalunya y el independentismo son como tierra de misión” em deia el meu pare, mestre murcià al que, a les acaballes del franquisme la policia armada havia detingut per atrevir-se a treballar perquè a les escoles del nostre barri, Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat, a aquells fills de la immigració que érem la majoria, també se’ns ensenyés el català. “No hay que cansarse de explicar a todo el mundo porqué la independència es lo major para Catalunya y para todos los que viven en Catalunya”, sempre em deia. Mon pare havia militat al PSUC, però sempre m’encoratjà en el meu compromís militant independentista. Des del 1984 he militat amb aquest compromís i amb aquesta consciència, que és la que ara em porta a donar suport a Junts.

10. Votaré Junts perquè és el #NoSurrender. Votaré Junts perquè per res del món vull que res, cap discurs, pugui amagar cap mena de rendició. Sí, votaré Junts perquè és tota la força de l’1-O, perquè és el dolor de la repressió però, alhora, sempre aquella energia col·lectiva amb la que ens mirem i cridem #Independència #Guanyarem #NoSurrender.

I ARA JA, PER ACABAR, NOMÉS DES DEL FONS DEL MEU COR I COMPROMÍS MILITANT:

Sí, votaré Junts, i espero que guanyi Junts, i espero que l’independentisme arrassi. Perquè dilluns vull, necessito, desitjo poder-me fondre en una abraçada infinita (ni que sigui virtual per totes aquestes coses del Covid) amb els companys d’ERC i de la CUP. Vull, necessito, desitjo, aquest nou dia que deixi enrere tot el que en aquests anys només ha fet que dividir-nos i desgastar-nos. No cal dir-nos res. Simplement cal aquell silenci del compromís compartit per tornar-nos a sentir tots part d’aquest “nosaltres” independentista sense el qual no hi ha independència possible. És per això, pel damunt de tot, que votaré Junts, perquè són els únics que ho poden fer possible. Perquè, després d’haver participat activament en el moviment que l’any 87, amb la Crida Nacional a ERC, va tornar a fer de l’històric partit pal de paller de l’independentisme, no vull veure com, si no guanya amb autoritat Junts les eleccions del 14F, l’actual direcció d’ERC cala foc a aquest paller independentista, i en fa ofrena a l’altar d’aquest nou nosaltres republicà amb els Comuns, i la seva estratègia de lluita contra l’altra meitat del moviment independentista, la que representa el President Puigdemont i Junts.
​
Som-hi! Ho subscrivim al 100 per cent.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.