La Unió Europea esta conformada, de moment, per 27 Estats. Un d’ells España. Ser-hi comporta adquirir drets i compromisos. El potser més important és que te un euro Parlament amb representació directa mitjançant el vot emes pels ciutadans dels 27 països.
Els euro diputats escollits desenvolupen la seva activitat política al si de la Unió Europea perquè la seva representativitat i l’acceptació particular dels Estats ho permet. Exactament quan s’acorda suprimir fronteres, duanes i eliminar les monedes particulars per una de nova, l’euro.
Un dels privilegis dels euro diputats és que tenen una legalitat especial donat el reglament del Parlament i cap justícia, de cap Estat de la Unió Europea els pot processar sense que abans el parlament hagi tramitat un suplicatori i hagi donat llum verda.
El MHP Carles Puigdemont, el Conseller Toni Comin i la Consellera Clara Ponsati, avui, agradi o no són euro diputats i, per tant emparats amb la legalitat que emana del euro Parlament. I ho són avén-se presentat a unes eleccions que la legalitat espanyola va aprovar.
“Puigdemont és un fugat”. Diuen tota l’espanyolada unionista. De la justícia espanyola clar. El que no diuen és que és lliure a Europa. Que seria com dir que España i el seu Estat no formen part de la UE. Cap de les dues coses són certes.
No sabem, però podem intuir-ho, qui o quins són els que assessoren al President per haver pres la posició estratègica, que millor lliure a Europa que pres a Espanya. Posició que en cap cas obliga a les dues parts per resoldre la gran contradicció: Euro Diputat a la Unió Europea i lliure a Europa, o presumpte delinqüent i fugat d’Espanya, sense els privilegis de Euro Diputat.
Contradicció que només és pot superar venint a Catalunya. Si la justícia espanyola mana detenir-los, estarà cometen frau de llei d’acord les institucions europees. Si la Unió Europea permet que Espanya jutgi, sense els requisits legals i adequats, quedarà clar que la UE és una mentida i que els Estats que la conformen són els que fan i desfan. Per contra si la UE actua com la gran institució democràtica legal i legitima que diu ser, per fi haurà de prendre cartes sobre l’assumpte, amb els resultat indiscutible que els tres euro diputats no poden estar ni cinc minuts detinguts.
Ja sabem que els fets diuen el contrari i que de moment la justícia espanyola fa i desfà com quan el franquisme i no paga preu. Ara be, fins ara Espanya mai havia tingut cap confrontació directe amb l’euro Parlament. Amb la euro justícia si, i de moment Espanya no ha pagat preu tot i haver estat condemnada la seva justícia.
Puigdemont, Comin i Ponsatí han de mesurar i decidir si el seu sacrifici d’assumir la possible presó espanyola destapa d’una vegada quin és el nivell democràtic de la UE. Mentrestant a casa nostre, socialistes, comuns, podemites, i alguns de la CUP i d’ER els hi diuen que són uns fugats i uns covards.
Potser és hora de dir-los que no.
RSS Feed
