ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

VA DE DIGNITAT SENYORS.

30/4/2016

0 Comments

 
Picture

El 23 F del 1981, Espanya i el seu Estat van trencar el pacte de la transició. Uns el van utilitzar per iniciar el procés de recentralització amb l’objectiu, sempre clar, per construir la nació única, Espanya. D’altres ho van entomar, i van callar.

Malgrat moments de distensió, i la visió estratègica dels Governs d’en Pujol, obtenint mitjançant acords o no, dues de les estructures d’Estat més importants, la TV i el Mossos, els Governs de Catalunya, sempre han utilitzat la submissió encoberta i les bones formes per millorar l’autogovern. Catalunya ha fet i donat estabilitat als governs espanyols, i malgrat això, la resposta han estat negociacions molt dures i pocs peixets al cove.

El darrer Estatut, l’actuació del PP i PSOE, va confirmar el que tothom sabia, Espanya treballava incansablement per acabar amb l’Estat de les Autonomies. Si més no amb la de Catalunya.

Un canvi estratègic però s’instaurava, canvi que substituïa la negociació política per la sentencia jurídica. Els governs espanyols van descobrir que la recentralització era possible, només calia fer-la legal. El Congrés espanyol les seves majories i la resta, legitimaven aquesta via.

Espanya i fa una bona estona, a instaurat els “divendres constitucionals”. El Govern de Catalunya fa lleis i el d’Espanya els du al Tribunal d’Ordre Constitucional i com que les regles de joc només afavoreixen una part, sempre guanyen els mateixos.

Anem a Madrid sempre que ens criden, fins i tot i anem quan no. Som educats fins i tot quan el que rebem són plantofades i escarni. No fa gaire ens ignoraven, ara que tornem a eleccions ens reben. El resultat però és més del mateix, xarop constitucional espanyol.

El que no deixa de ser curiós, és el fet constatat que fa estona no negociem res. En Cullell ho va intentar, en Mas també. Ara en Puigdemont ha comprovat de primera ma, que el nom no fa la cosa. En Junqueras també.

Ben mirat, si el Govern de Catalunya, desistís, desconnectes i dediques tots els seus esforços en preparar la desconnexió definitiva i ràpida, en lloc de perdre el temps a Madrid, segur que hi guanyaríem.

Qui a aquestes alçades, pretengui dir-nos que anar a Madrid obté redits socials, institucionals i fins i tot econòmics, és que directament és un imbecil o va amb el lliri a la ma.

Podem parar la galta fins l’infinit com diu Xevi Xirgu al Punt Avui. Però el temps d’escalfar-nos ni te recorregut ni solució. Amb Espanya, el seu Estat i tota la camàndula unionista, mai farem cap acord ni per millorar les competències, ni per obtenir-ne de noves, ni per fer un Referèndum ni per res de res.

Per cert, si no anéssim a Madrid, tindríem el mateix tracte que anant-hi. Ens imposarien el dèficit, ens impugnarien totes les lleis i ens recordarien que Espanya és l’única nació, que la llengua dels espanyols és el castellà i que la sobirania és dels espanyols.
​
És l’hora de la dignitat amb majúscules. Cal acabar la imatge d’una Catalunya que pidola miserablement el que per justícia li correspon. La dignitat ara només té una equivalència, aconseguir, i quan abans millor, la Independència.


0 Comments

INDEPENDENTISTES EN COMÚ O BEN SEPARATS.

28/4/2016

0 Comments

 
Picture

Fer el sorpasso, passar endavant, ser els primers, marcar paquet i som els millors, sense ser sinònims volen, en política, dir el mateix. Són els d’Esquerra a Catalunya els que han encunyat el sorpasso.

ERC sempre ha treballat per guanyar, primer a CiU, i ara a CDC i la seva refundació. Legítim si Catalunya no estés immers en el procés. Com que per si sols no podien, i d’aquí plora la criatura, uns tripartits infames van ser la solució. Ara creuen, i potser n’estan convençuts, ho tenen a ma.

Ara, tot i que  el sorpasso és marca registrada d’ERC, els espanyols també  l’han fet seva. Podemos i les seves marees li volen fer al PSOE i Ciutadans al PP.

Per ERC, Junts pel Si va ser una anomalia tàctica. Van evitar fer una llista de País a les Europees, ho van evitar a les grans ciutats en les municipals, ho han evitat a les eleccions del 20 D espanyoles. No ho van poder evitar pel 27 S. La pressió del moviment transversal de la ANC, Òmnium i l’AMI, va poder més. Destaquem que del 9N, inicialment s’hi van posar de cul. Creien que el 9 N fet en unes condicions beneficiava al Govern i de retruc a Mas i Convergència.

Que els espanyols vulguin fer-se el sorpasso, l’araquiri o el que vulguin és irrellevant. Ells tenen el que nosaltres no, un Estat.

Ahir a Onda Cero, Oriol Junqueras ho va deixar clar; “Gabriel Rufian serà el cap de llista el 26 J si depèn de mi, i si depèn del partit també”. ERC i Junqueras, ara no poden fer el que vulguin. Ara ens juguem el ser o no ser.

La darrera assemblea de la ANC i per pocs vots va aprovar no exigir als independentistes anar junts a les properes eleccions espanyoles. Indirectament ERC obté un petit aval, de conseqüències imprevisibles, a les tesis unitàries estratègiques per la independència i el procés.

Ens cal senyalar com enveja sana la unitat independentista a Escòcia, que tot i perdent el referèndum, guanyen les eleccions generals del Regne Unit. ERC pot guanyar o no a CDC, però davant d’Espanya i el mon si guanyen els espanyols, Catalunya haurà perdut.
​
Dos grups parlamentaris independentistes per dir i fer el mateix a Madrid no té sentit, sobre tot perquè el que és visualitza és una trencadissa de la transversalitat del procés. Ara el paquet no va d’esquerres o de dretes, va d’independència o “región español”a per sempre.


0 Comments

NOVES ELECCIONS PER SABER SI ESPANYA ÉS DE "DRETES O ESQUERRES".

27/4/2016

0 Comments

 
Picture

El 21 de Desembre del 2015 ho varem dir; “Els resultats electorals del 20 D abocaven a noves eleccions. El tacticisme partidista en la seva màxima expressió supera qualsevol interès de gent i país”. Dit i fet. Espanya és un esperpent polític i de gestió. També hem de dir que els seus politics i poders fàctics en són responsables.

La negació unitària que Catalunya decideixi, sentencia que Espanya hagi estat de dretes o d’esquerres. Espanya és Espanya i l’emprenta clara i diàfana d’un castellanisme ranci i vell ho certifica.

El 26 de Juny, és pot donar la paradoxa d’un resultat ajustat milimètricament al del 20 D. Aquest fet obligaria a executar les dues propostes ara rebutjades. La gran coalició PP – PSOE, o el Govern de “canvi” i d’esquerres amb el PSOE, Podemos, IU, PNB i l’abstenció, el si, si tenim referèndum, dels independentistes de Catalunya.

Els independentistes, “moderats i radicals” ens han proposat dues opcions radicalment oposades. Les CUP diuen que no hi hem d’anar a fer res. Junts pel Si, hi hem d’anar i aprofitar qualsevol àmbit democràtic per incidir-hi. Dues propostes respectables i legitimes, però la de Junts pel Si és la més encertada.

És possible que ERC i DiLl no hagin estat determinants a l’hora de fer govern a Espanya, però és innegable que tant el PP com el PSOE, com Podemos i Ciutadans han utilitzat Catalunya per intentar acordar pactes de govern. Els 17 diputats independentistes, eren determinants per fer un govern, com deien, de “canvi i progrés”.

Si contemplem la possibilitat de que el 26 J tingui uns resultats similars al 20 D, els diputats independentistes, poden condicionar el futur govern. Ara bé, qui pensi que a Espanya el proper govern serà d’esquerres o de dretes, l’esguerra. Espanya tindrà un govern espanyol, que treballarà per la seva nació única i castellana.

Si el PSOE ha fet un reforma laboral, el PP també. Si el PP s’oposa a un referèndum a Catalunya, el PSOE també. Si el PP envia al TC l’Estatut i qualsevol llei catalana, el PSOE també. Si el PSOE nega el català a Brussel·les, el PP també. Cap diferencia. La dreta i l’anomenada esquerra espanyola són el mateix.
​
Catalunya no reformarà Espanya. Catalunya ha de participar a les eleccions espanyoles per comptar-nos. Per ser la primera força a Catalunya i per forçar el referèndum. De la governabilitat espanyola, de dretes o d’esquerres, millor oblidar-nos, ells s’agraden com són i nosaltres els catalans no tenim cap dret a canviar-los. El nostre dret és marxar.


0 Comments

COLAU EXPRÉS.

25/4/2016

1 Comment

 
Picture

ERC sembla que ha triat Colau, Barcelona en comú i els podemites. Fer-ho amb els del PSOE contraris a una consulta i la independència, tampoc és cap sorpresa.

Els esquerranosos de ERC i federalistes, que també ni han, mai han amagat la seva comoditat ideològica amb els federalistes unionistes espanyols.

De fet el pacte pressupostari a Barcelona, a mes d’editar i sentar les bases d'infaustos tripartits, ens mostra la pitjor i millor cara populista d’una esquerra que vol ser nova i és més vella que l’anar a peu. Política municipalista d’arrel autonomista.

Barcelona en Comú són els d’Iniciativa camuflats. Són els que han governat durant anys i panys amb els socialistes a l’Ajuntament de Barcelona. Sembla que els d’Iniciativa no i són, i si que i són. Iniciativa controla i decideix. Són els que treballen incansablement per reeditar misèries antigues.

ERC pot pactar amb qui vulgui. El que no pot fer ERC, és aparcar l’agenda per la independència. Sobre tot perquè parlem del fanal i la capital de Catalunya. I sobre tot perquè quan un vol ser el pal de paller ho ha de demostrar amb fets.

La Colau és contraria a la independència. Si, potser juga a la desfloració de la margarita amb el referèndum, però el que està clar és que mai farà costat al procés. Tant clar com que mai pactarem un referèndum amb Espanya. És més el seu populisme de barri i institucional és tant simbòlic com espanyol. Ella i els seus treballen soterradament per una República espanyola. La seva que mai ha de ser la nostra.

Que l’Ajuntament de Barcelona no sigui membre i lideri els Ajuntaments per la Independència, (AMI), no només no és una qüestió menor, sinó que ens va a la contra.

Aprovar els pressupostos de Barcelona, donar suport, obviant l’agenda independentista i el procés, és una traïció en tota regla.
​
ERC faria ve en revisar la seva estratègia partidista. Aprovar, donar suport als pressupostos sense contrapartides pel procés, és donar gratuïtament un plus i consolidació de les estratègies contraries al nostre procés. Ara bé si les contrapartides, és redueixen a parcel·les de gestió, remuneracions i col·locacions d’afins al partit, a les hores s’entén tot.


1 Comment

EL GOVERN DE CATALUNYA MAI CANVIARÀ LA LEGALITAT ESPANYOLA.

24/4/2016

0 Comments

 
Picture

Som dels convençuts. El pacte i la democràcia són la millor via per resoldre el conflicte, pacífic, que tenim amb Espanya. De moment però, la via del pacte, sembla que només seria possible, ens ha sembla, si els de Podemos guanyessin les properes eleccions del 26 de Juny.

Tant improbable és que Podemos guanyi i per majoria absoluta, com que el PP, el PSOE i Ciutadans s’avinguin a pactar res que tingui a veure amb reconèixer als catalans com subjecte polític.

Fins que no siguem independents, el Govern de la Generalitat i la resta d’institucions de Catalunya, usen la legalitat espanyola. Si volem fer-ho be aquesta n’és la normalitat i per això encaixem FLA’S i altres imposicions. A aquestes alçades una gran majoria de catalans sabem que la legalitat espanyola ens juga a la contra i tot així la usem i juguem la partida, saben que amb cartes marcades.

Catalunya i el seu Govern usen la legalitat espanyola per imperatiu legal. No fer-ho sense cap altra legalitat, segur que ens faria perdre la partida. Per cert, això és el que pretén Espanya, el seu Estat i tots els unionistes.

Ara be, el que per molts no s’entén, és que vulguem, col·laborem i de forma insistent, és canviar posicions politiques, institucionals o administratives espanyoles. Potser millor que dediquem tots els esforços a refermar les estructures d’Estat pendents.

Ho diem i sobre tot perquè no ho entenem, al rebuf de la noticia publicada el dissabte 23 d’Abril al Punt Avui. “El Govern insta al govern del PP espanyol, a derogar el decret d’accés a la nacionalitat espanyola”.

No serem nosaltres els que diguem al Govern que han de fer i que no. Tampoc volem deixar entreveure coses que no són, però ates que només tenim la informació periodística diem la nostra.

Les competències en matèria d’immigració són de l’Estat espanyol. Que els certificats del Servei de Primera Acollida a Catalunya, en cap cas són jurídicament vinculants. Que aquestes alçades tinguem algun Conseller que no tingui clar que a Espanya i pels espanyols només existeix una llengua oficial, el castellà (espanyol per arrodonir-ho tot) , és que ha deixar el càrrec immediatament.

Nosaltres no modificarem res de la política espanyola sobre la immigració i control. Ells posen els preus i ells usen “el Instituto Cervantes”, hi ho fan d’acord la seva “coherència espanyola”.
​
El que si podem fer és actuar com Estat i acabar el que varem iniciar; “Acollir els refugiats que varem dir i fer-ho de forma unilateral”. La resta, tot i que pugui tenir elements estratègics, només serveix per desmoralitzar la tropa. Potser també serviria per veure quina és la resposta de la Unió Europea.


0 Comments

TORNAREM A INSISTIR.

21/4/2016

0 Comments

 
Picture

La resposta de Rajoy a Puigdemont era l’esperable. “Espanya és una, la sobirania és dels espanyols i defensem la igualtat de tots els espanyols”. Punt. PP, PSOE i Ciutadans defensen el mateix. Podemos amb un matis d’estar per casa també.

Molts dels independentistes, amics, coneguts i saludats, ho tenen clar, volen la independència de Catalunya per deixar de ser espanyols. Aquest fet, marca, i gairebé ho diu tot. Ser independents per decidir-ho tot, és l’afegitó.

Qui pensi que pactarem res que pressuposi mes autogovern i més competències autonòmiques, senzillament s’ha venut l’enteniment.

Espanya va descobrir amb la seva Constitució del 78, que podia, “democràticament” construir la nació espanyola, amb la llengua castellana i acabar amb les “dèries perifèriques”. Cosa que Franco no va poder fer tot i la repressió de la seva dictadura.

Si volem la independència, és per deixar de ser espanyols, per gestionar tots els nostres recursos i per decidir amb qui, quan i com ens entenem. Aquest fet és totalment contradictori amb el que pretenen els espanyols. Ells volen ser espanyols i treballen perquè nosaltres deixem de ser catalans i d’aquí plora la mara.
​
Desprès de la entrevista Rajoy Puigdemont, ha quedat clar que la sortida al conflicte Espanya Catalunya és a les mans del Govern i Parlament de Catalunya. La resta només serveix a aquells que practiquen allò del que dia passa any empeny.


0 Comments

DESOBEDIÈNCIA ?, MILLOR ACTUAR COM ESTAT.

20/4/2016

0 Comments

 
Picture

El 22 de Juliol del 2010, el Tribunal Internacional de Justícia, va determinar que la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), no viola cap llei internacional.

Kósovo, consolidava amb aquesta resolució la legitimitat del seu acte democràtic i és convertia en un Estat ara reconegut per més de 111 Estats, entre ells el Regne Unit, Alemanya, els Estats Units. No el reconeixen Estats com Rússia, Grècia, Espanya.

Curiosament són els països on és més baixa la qualitat democràtica, els que s’oposen a reconèixer el nou Estat de Kósovo. Tenen els seus motius i tots són espuris i imperialistes.

Catalunya de moment no és un Estat, però pot actuar com si ho fos. Quan s’ha dirigit a la Comissió Europea per dir-los que estem disposats a recollir refugiats de guerra, hem actuat com un Estat i se’ns ha respòs com a tal.

Que Catalunya reconegui Kósovo com un nou Estat, no té implicacions internacionals, ho sabem, però si que les té politiques al si de la Unió Europea i fins i tot més enllà.

El Parlament de Catalunya i la seva majoria pot proposar una moció en aquest sentit. Seria bo que la iniciativa sorgís del Govern. Aprovar el reconeixement polític d’un Estat que ho és per una Declaració Unilateral d’Independència, a més de ser una acte d’Estat, abona la tesis de que Catalunya té tot el dret a utilitzar, arribat el moment, aquesta via.

L’Estat espanyol pot recórrer on vulgui aquesta moció, però els demòcrates internacionals, el que faran és aplaudir-la.

També seria convenient estudiar i adequar tècnicament una proposta que demani a la Unió Europea directament els fons per construir el Corredor del Mediterrani.
​
Volem ser un Estat, doncs actuem com a tal. Segur que no som els primers en dir-ho i proposar-ho.


0 Comments

UNITS FINS LA INDEPENDÈNCIA.

19/4/2016

0 Comments

 

Reproduim un post de l'amic Èric Bertran publicat al diari digital, Directe.cat per la seva acrtualitat i perquè compartim fil per randa el seu contingut.


El #26J o els independentistes anem units o regalem la victòria a la galàxia dels 'comuns'
   

Els que pro­hibeixen el refer­èn­dum sobre el futur polític de Catalunya amb l’excusa que la llei no ho per­met són igual d’antidemòcrates que els qui diuen que estan d’acord en votar sem­pre i quan ho aprovin tots els espany­ols amb una reforma leg­isla­tiva o con­sti­tu­cional. La primera és la pro­posta del PP, del PSOE-​PSC i Ciu­tadans. La seg­ona la de Podemos i En Comú Podem. De fet és la que ahir va fer Domenech a Iceta i que el segon ha rebut­jat perquè ja fa temps que s’ha tret la jaqueta de demòcrata. El primer encara la porta, però és falsa. Un insult a la original.
 
Xavier Domènech és aquell que promet la rev­olu­ció sem­pre i quan li donin per­mís des de Madrid. En el fons és l’espanyolisme català de Duran i Lleida i Carme Chacón en un canvi d’imatge per sem­blar més alter­natiu. Però tots tres són cata­lans que volen anar a Madrid a fer car­rera política a par­tir de defen­sar úni­ca­ment els inter­es­sos de l’amo. I pref­er­eixen que a Catalunya hi hagi gent a qui li tallin el llum, l’aigua i el gas, famílies a qui els bancs els hi treguin el pis, sem­pre i quan siguin bons espany­ols i mostrin amb orgull el seu DNI. Més val ser espanyol i viure al llindar de la pobresa que ser sola­ment català i poder aplicar el decret con­tra la pobresa energètica, la dació en paga­ment i establir el salari mínim pro­fes­sional a 1.000€ com el Par­la­ment català ja ha aprovat i el Gov­ern Espanyol ens pro­hibeix amb el Tri­bunal Constitucional.
 
I el més trist de tot sabeu que és? Que després de grans mobil­itza­cions a Catalunya en diades suc­ces­sives on els inde­pen­den­tistes ens hem cregut inven­ci­bles i que el procés era impa­ra­ble aquest home va guan­yar el 20 de desem­bre les elec­cions. Potser són més els cata­lans que s’afeiten i creuen amb els reis mags que els qui defensem con­struir un nou país. Jo em nego a creure-​ho. Per això en cas que es repeteixin elec­cions el 26 de juny defenso que els inde­pen­den­tistes anem junts. Per guan­yar, per vèncer. Però em dol que Esquerra pref­er­eixi una vic­tòria del Domenech abans que anar amb Con­vergèn­cia. I em dol que difer­ents sec­tors de la CUP que ens donen con­stant­ment lliçons sobre com fer la inde­pendèn­cia demanin el vot direc­ta­ment per Domènech. El Zap­a­tero del segle XXI.
 
Res no està escrit. I sóc dels qui creu que hi haurà sor­p­re­ses. Però aque­stes s’han d’impulsar i tre­bal­lar. No venen soles. Però sis­plau, primer el país i després el partit.
 
Bon dia a tothom!
Picture

0 Comments

LUIS CONDE I LA TERCERA VIA.

17/4/2016

0 Comments

 
Picture

Un dinar al municipi empordanès de Forallac, ens pot mostrar que res és casual. Luis Conde empresari i soci fundador de Seeliger & Conde dedicada a caça talents, reuneix la flor i nata de les castes a Catalunya i una bona representació del PP que de moment governa Espanya i amb ma de ferro.

Qui cregui que la tercera via amb els matisos que calguin és en via morta l’esguerra. Són tots els unionistes, PP, PSOE, Podemos i Ciutadans els que l’abonen. Cal afegir que el mon empresarial i sindical, tot i alguns estar d’acord amb el “dret a decidir”, també abonen terceres vies. La independència de Catalunya, de moment mai ha estat en les seves agendes.

Un dinar distés, però amb el  missatge clar d’en Conde; “renovar el model de finançament i blindar les competències relacionades amb la llengua, l’ensenyament i la cultura”. La resta, dret a decidir, hisenda, pensions, infraestructures com sempre, de Madrid.

Res de nou sota la capa del cel. Els unionistes ho tenen clar Catalunya és propietat de la nació única, Espanya. Unes quantes concessions de caràcter tribal i amb això els catalanets n’han de tenir prou.

Segur que hem d’esforçar-nos per fer del procés un nou model de llibertat i participació ciutadana. Segur que finalment una negociació seria el més assenyat. També però estem convençuts, que la negociació de qualsevol encaix amb la legalitat espanyola, ens fa perdedors sempre.

Poca gent dubta dels nostres politics per la independència, malgrat els partidismes sectaris que afloren massa sovint, que van aprofitar el dinar per sentenciar dues coses. La primera és que tenim un mandat democràtic i legítim per acabar el procés i proclamar la independència si així ho volen els catalans. La segona és que ho podríem aturar si Espanya pacta un Referèndum amb Catalunya pel si o no a la independència de Catalunya.

Res més i alhora tant senzill. Sabem que les negociacions actuals amb el govern del PP, són de caràcter autonòmic. També sabem que les haurem de fer fins el final. El que diem és que no s’han de confondre amb les altres que de moment no tenim.

Podria ser un dinar d’amics, però no ho és. La presencia del President Puigdemont i del Vicepresident Junqueras, li dona entitat política i rellevant. No cal que se’ns expliquin les xerrades disteses del cafè i copa. Només cal que premsa del Govern faci un comunicat dient que som on som i que res ens farà dubtar.
​
Segur que els que no van ser convidats, ANC, Òmnium, CUP, per dir-ne alguns, i la ciutadania ho agrairíem. Que algú hi pensi sisplau.


0 Comments

ADA COLAU.

16/4/2016

0 Comments

 
Picture

Les dades d’adherits a la Associació de Municipis per la Independència al 2015 eren les següents:

Les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
36 Consells Comarcals de 42.
785 Municipis de 948, 82,8%.
9 entitats municipals descentralitzades.
1 consorci.
D’una població de 7.539.618, 3.286.224, 43,6% corresponen als municipis i entitats adherits al AMI.

Tres Ajuntaments, Barcelona, Tarragona i Lleida no hi són. Tarragona i Lleida governats pel PSOE, no hi seran mai. Fins i tot les seves aliances actuals, Tarragona amb els del PP i Lleida amb Ciutadans, determinen el seu posicionament respecte del procés i la independència de Catalunya.

Barcelona, és cas apart. El conglomerat de Barcelona en Comú, dirigits “magistralment” per la gent d’Iniciativa, que no són ni volen la independència de Catalunya, han jugat i per cert molt be les cartes del Dret a Decidir.

Ada Colau, activista de barri i amb unes certes dosis de populisme, guanya l’Alcaldia de Barcelona amb 11 regidors. CiU, ara CDC i ERC en tenen 14, 13 si descontem el d’Unió que continua dins d’UDC. És la no suma el que ho fa possible.

Ada Colau és alcaldessa no pas pels seus mèrits, sinó pels demèrits dels independentistes. ERC creia que arrasarien i passen de 2 regidors a 5. CiU té una davallada, de 14 passen a 9, però és mantenen com la segona força.

El tacticisme partidista fa que l’independentisme perdi la capital de Catalunya, Barcelona i tot el que se’n deriva, comença per ser el taló d’Aquiles pel procés.

Barcelona, amb l’Ada Colau d’Alcaldessa, mai estarà a l’AMI. Tampoc aprovaran mocions de suport a les del Parlament. Barcelona, ara és el contrapoder de la Generalitat. El control de l’empresa publica més gran de Catalunya, la seva projecció internacional i un cert control del Area Metropolitana, amb l’ajut dels municipis socialistes, conformen el bloc antiindependentista.

Barcelona, a banda dels de Euskaleria, segur que és l’Ajuntament més sanejat de tot l’Estat. Això vol dir que te una capacitat d’endeutament extraordinària. Aquest fet pressuposa una acció radical a favor dels seus interessos. Ells, els de BEC, en diuen a favor dels desvalits i desprotegits. Mai a favor del interès general i superior que és construir un nou futur on tinguem tots els recursos per fer precisament allò que volen.

Si des de Madrid, és retallen competències municipals els hi és igual. Si les aportacions al transport metropolita és deficient i molt per sota del de Madrid, els hi és igual. Si Barcelona cap i casal de Catalunya és tractada pel govern espanyol de torn com una ciutat provinciana on no cal invertir, també els hi és igual.

Ada Colau i els de Podemos ho van tenir clar. Controlar el màxim de municipis de província els afavoria pel gran salt a la política espanyola. 69 Diputats i més de cinc milions de vots, demostra l’encert del seu anàlisis.

Ada Colau, que no te un pel de “tonta”, sap que ser Alcaldessa de Barcelona, gairebé te rang de Conseller i fins i tot de Ministre. Ella no farà el salt a la política espanyola fins que Podemos sigui determinant a l’hora de fer govern a Espanya.

Diríem més. Barcelona, Tarragona i Lleida, seran la punta de llança per desobeir al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, quan fem la desconnexió.

Banalitzar aquesta possibilitat real, és garantir-nos el fracàs del final del procés. No serà el mateix que les estructures municipals de Barcelona és posin al costat, Guardia Urbana, Serveis d’emergència, Bombers, serveis tècnics, cosa impensable, donat que BEC, avui defensen un referèndum pel no, i pel que sembla ara ja sobre si volem reformar la Constitució espanyola, que l’Alcaldessa que ho comanda tot decideixi que fan costat a la legalitat espanyola.

Si ara a les properes eleccions espanyoles, que ja és preveuen com inevitables, els de Pablo Iglesias, els de la Colau, tornessin a guanyar a Catalunya, n’estem segurs que tenim el fracàs servit per proclamar la independència de Catalunya.

No ni ha prou amb fer una nova legalitat, si aquesta no és assumida políticament i majoritàriament per tothom i de moment tenim sis Consells Comarcals que representen 4.253.395 catalans que no estan a l’AMI i institucionalment tenim 163 Ajuntaments contraris.
​
Qui cregui que els de Ada Colau seran aliats, l’esguerra. Qui cregui que sense Barcelona ja hem guanyat, també. Ara mateix i per guanyar la independència, CDC, ERC i les CUP han de guanyar l’alcaldia de Barcelona. Ja sabem que no sumen 21 regidors, però si Podemos pacta amb els corruptes del PSOE, perquè nosaltres no podem pactar amb qui vulguem. Segur que hores d’ara, i desprès de les actuacions de la gent de BEC, segur que en trobarem.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.