ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ADA COLAU.

16/4/2016

0 Comments

 
Picture

Les dades d’adherits a la Associació de Municipis per la Independència al 2015 eren les següents:

Les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
36 Consells Comarcals de 42.
785 Municipis de 948, 82,8%.
9 entitats municipals descentralitzades.
1 consorci.
D’una població de 7.539.618, 3.286.224, 43,6% corresponen als municipis i entitats adherits al AMI.

Tres Ajuntaments, Barcelona, Tarragona i Lleida no hi són. Tarragona i Lleida governats pel PSOE, no hi seran mai. Fins i tot les seves aliances actuals, Tarragona amb els del PP i Lleida amb Ciutadans, determinen el seu posicionament respecte del procés i la independència de Catalunya.

Barcelona, és cas apart. El conglomerat de Barcelona en Comú, dirigits “magistralment” per la gent d’Iniciativa, que no són ni volen la independència de Catalunya, han jugat i per cert molt be les cartes del Dret a Decidir.

Ada Colau, activista de barri i amb unes certes dosis de populisme, guanya l’Alcaldia de Barcelona amb 11 regidors. CiU, ara CDC i ERC en tenen 14, 13 si descontem el d’Unió que continua dins d’UDC. És la no suma el que ho fa possible.

Ada Colau és alcaldessa no pas pels seus mèrits, sinó pels demèrits dels independentistes. ERC creia que arrasarien i passen de 2 regidors a 5. CiU té una davallada, de 14 passen a 9, però és mantenen com la segona força.

El tacticisme partidista fa que l’independentisme perdi la capital de Catalunya, Barcelona i tot el que se’n deriva, comença per ser el taló d’Aquiles pel procés.

Barcelona, amb l’Ada Colau d’Alcaldessa, mai estarà a l’AMI. Tampoc aprovaran mocions de suport a les del Parlament. Barcelona, ara és el contrapoder de la Generalitat. El control de l’empresa publica més gran de Catalunya, la seva projecció internacional i un cert control del Area Metropolitana, amb l’ajut dels municipis socialistes, conformen el bloc antiindependentista.

Barcelona, a banda dels de Euskaleria, segur que és l’Ajuntament més sanejat de tot l’Estat. Això vol dir que te una capacitat d’endeutament extraordinària. Aquest fet pressuposa una acció radical a favor dels seus interessos. Ells, els de BEC, en diuen a favor dels desvalits i desprotegits. Mai a favor del interès general i superior que és construir un nou futur on tinguem tots els recursos per fer precisament allò que volen.

Si des de Madrid, és retallen competències municipals els hi és igual. Si les aportacions al transport metropolita és deficient i molt per sota del de Madrid, els hi és igual. Si Barcelona cap i casal de Catalunya és tractada pel govern espanyol de torn com una ciutat provinciana on no cal invertir, també els hi és igual.

Ada Colau i els de Podemos ho van tenir clar. Controlar el màxim de municipis de província els afavoria pel gran salt a la política espanyola. 69 Diputats i més de cinc milions de vots, demostra l’encert del seu anàlisis.

Ada Colau, que no te un pel de “tonta”, sap que ser Alcaldessa de Barcelona, gairebé te rang de Conseller i fins i tot de Ministre. Ella no farà el salt a la política espanyola fins que Podemos sigui determinant a l’hora de fer govern a Espanya.

Diríem més. Barcelona, Tarragona i Lleida, seran la punta de llança per desobeir al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, quan fem la desconnexió.

Banalitzar aquesta possibilitat real, és garantir-nos el fracàs del final del procés. No serà el mateix que les estructures municipals de Barcelona és posin al costat, Guardia Urbana, Serveis d’emergència, Bombers, serveis tècnics, cosa impensable, donat que BEC, avui defensen un referèndum pel no, i pel que sembla ara ja sobre si volem reformar la Constitució espanyola, que l’Alcaldessa que ho comanda tot decideixi que fan costat a la legalitat espanyola.

Si ara a les properes eleccions espanyoles, que ja és preveuen com inevitables, els de Pablo Iglesias, els de la Colau, tornessin a guanyar a Catalunya, n’estem segurs que tenim el fracàs servit per proclamar la independència de Catalunya.

No ni ha prou amb fer una nova legalitat, si aquesta no és assumida políticament i majoritàriament per tothom i de moment tenim sis Consells Comarcals que representen 4.253.395 catalans que no estan a l’AMI i institucionalment tenim 163 Ajuntaments contraris.
​
Qui cregui que els de Ada Colau seran aliats, l’esguerra. Qui cregui que sense Barcelona ja hem guanyat, també. Ara mateix i per guanyar la independència, CDC, ERC i les CUP han de guanyar l’alcaldia de Barcelona. Ja sabem que no sumen 21 regidors, però si Podemos pacta amb els corruptes del PSOE, perquè nosaltres no podem pactar amb qui vulguem. Segur que hores d’ara, i desprès de les actuacions de la gent de BEC, segur que en trobarem.


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    JO TAMBÉ SOC DE LA CRIDA
    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen

    Picture

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.