Les dades d’adherits a la Associació de Municipis per la Independència al 2015 eren les següents:
Les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
36 Consells Comarcals de 42.
785 Municipis de 948, 82,8%.
9 entitats municipals descentralitzades.
1 consorci.
D’una població de 7.539.618, 3.286.224, 43,6% corresponen als municipis i entitats adherits al AMI.
Tres Ajuntaments, Barcelona, Tarragona i Lleida no hi són. Tarragona i Lleida governats pel PSOE, no hi seran mai. Fins i tot les seves aliances actuals, Tarragona amb els del PP i Lleida amb Ciutadans, determinen el seu posicionament respecte del procés i la independència de Catalunya.
Barcelona, és cas apart. El conglomerat de Barcelona en Comú, dirigits “magistralment” per la gent d’Iniciativa, que no són ni volen la independència de Catalunya, han jugat i per cert molt be les cartes del Dret a Decidir.
Ada Colau, activista de barri i amb unes certes dosis de populisme, guanya l’Alcaldia de Barcelona amb 11 regidors. CiU, ara CDC i ERC en tenen 14, 13 si descontem el d’Unió que continua dins d’UDC. És la no suma el que ho fa possible.
Ada Colau és alcaldessa no pas pels seus mèrits, sinó pels demèrits dels independentistes. ERC creia que arrasarien i passen de 2 regidors a 5. CiU té una davallada, de 14 passen a 9, però és mantenen com la segona força.
El tacticisme partidista fa que l’independentisme perdi la capital de Catalunya, Barcelona i tot el que se’n deriva, comença per ser el taló d’Aquiles pel procés.
Barcelona, amb l’Ada Colau d’Alcaldessa, mai estarà a l’AMI. Tampoc aprovaran mocions de suport a les del Parlament. Barcelona, ara és el contrapoder de la Generalitat. El control de l’empresa publica més gran de Catalunya, la seva projecció internacional i un cert control del Area Metropolitana, amb l’ajut dels municipis socialistes, conformen el bloc antiindependentista.
Barcelona, a banda dels de Euskaleria, segur que és l’Ajuntament més sanejat de tot l’Estat. Això vol dir que te una capacitat d’endeutament extraordinària. Aquest fet pressuposa una acció radical a favor dels seus interessos. Ells, els de BEC, en diuen a favor dels desvalits i desprotegits. Mai a favor del interès general i superior que és construir un nou futur on tinguem tots els recursos per fer precisament allò que volen.
Si des de Madrid, és retallen competències municipals els hi és igual. Si les aportacions al transport metropolita és deficient i molt per sota del de Madrid, els hi és igual. Si Barcelona cap i casal de Catalunya és tractada pel govern espanyol de torn com una ciutat provinciana on no cal invertir, també els hi és igual.
Ada Colau i els de Podemos ho van tenir clar. Controlar el màxim de municipis de província els afavoria pel gran salt a la política espanyola. 69 Diputats i més de cinc milions de vots, demostra l’encert del seu anàlisis.
Ada Colau, que no te un pel de “tonta”, sap que ser Alcaldessa de Barcelona, gairebé te rang de Conseller i fins i tot de Ministre. Ella no farà el salt a la política espanyola fins que Podemos sigui determinant a l’hora de fer govern a Espanya.
Diríem més. Barcelona, Tarragona i Lleida, seran la punta de llança per desobeir al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, quan fem la desconnexió.
Banalitzar aquesta possibilitat real, és garantir-nos el fracàs del final del procés. No serà el mateix que les estructures municipals de Barcelona és posin al costat, Guardia Urbana, Serveis d’emergència, Bombers, serveis tècnics, cosa impensable, donat que BEC, avui defensen un referèndum pel no, i pel que sembla ara ja sobre si volem reformar la Constitució espanyola, que l’Alcaldessa que ho comanda tot decideixi que fan costat a la legalitat espanyola.
Si ara a les properes eleccions espanyoles, que ja és preveuen com inevitables, els de Pablo Iglesias, els de la Colau, tornessin a guanyar a Catalunya, n’estem segurs que tenim el fracàs servit per proclamar la independència de Catalunya.
No ni ha prou amb fer una nova legalitat, si aquesta no és assumida políticament i majoritàriament per tothom i de moment tenim sis Consells Comarcals que representen 4.253.395 catalans que no estan a l’AMI i institucionalment tenim 163 Ajuntaments contraris.
Qui cregui que els de Ada Colau seran aliats, l’esguerra. Qui cregui que sense Barcelona ja hem guanyat, també. Ara mateix i per guanyar la independència, CDC, ERC i les CUP han de guanyar l’alcaldia de Barcelona. Ja sabem que no sumen 21 regidors, però si Podemos pacta amb els corruptes del PSOE, perquè nosaltres no podem pactar amb qui vulguem. Segur que hores d’ara, i desprès de les actuacions de la gent de BEC, segur que en trobarem.
RSS Feed
