ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

SENSE LIDERATGE NO ANEM EN LLOC

28/12/2022

0 Comments

 
Picture

De Presidents a la Generalitat n’hem tingut des de la seva restitució, amb l’actual, vuit. Constatar que l’Aragonès de ER, és com molt el menys popular i amb menys suports per governar, és per reflexionar, sobre tot si la seva posició ideològica, diuen, és d’esquerres, progressista i republicana.

No cal que insistim més sobre la unitat dels partits i organitzacions que no fa gaire defensaven la unilateralitat. Hem tingut cinc anys per adonar-nos que la unitat no la practiquem els catalans independentistes. Els que la practiquen són els espanyols per dir-nos que ni autodeterminació ni amnistia.

Treballar per reformar Espanya i el seu Estat des de posicions pretesament nacionalistes i independentistes és avui una feina banal. Demà també.

Treballar per construir un front amb una estratègia per implementar la República catalana, avui, amb les direccions actuals dels partits i organitzacions socials, és com preparar l’aterratge a Mart.

Malgrat tot el camí per ser lliures només depèn d’una unitat volguda, lleial i amb l’únic exponent i objectiu per construir una Catalunya lliure, socialment justa i plenament rica.

Cap dels líders que avui manifesten que són independentistes, i altres coses, tenen el prestigi que va tenir el MHP Francesc Macià. Macià que va construir el partit d’Estat Català, el seu nom ho diu tot, va tenir la generositat d’entregar-lo per una proposta transversal guanyadora i dur Catalunya on per dret li pertoca.

Esquerra Republicana de Catalunya, a l’any 1931, és la proposta organitzada on independentistes, republicans, federalistes, sindicalistes i d’altres entitats donen als catalans al segle XIX el primer exercit militant per alliberar Catalunya del borbó i de les dictadures.

El sorgiment del nou partit, però, va tenir el líder indiscutible, Francesc Macià. Això si, acompanyat d’un equip de primer ordre. Lluis Companys, Marcel·lí Domingo, Jaume Aiguader, Humbert Torres, Joan Casanovas, Albert Lluhí, Ignasi Iglésies. Un lideratge indiscutit, a les municipals del 1931, 14 d’Abril, ERC s’imposava a totes les grans ciutats de Catalunya.

Lideratge, amb un equip conjuminat, on no s’havia de pensar  amb els seus interessos i si amb els de tothom, procurant ser justos fins on fos possible, poc mesquins i àmpliament generosos. Aquest posicionament va ser el secret del gran èxit del nou partit.

Avui ni Junqueras, ni l’Aragonès, ni el Rufian, ni el Tarda, ni la Verges, ni la Vilalta tenen fusta per liderar res. De fet avui són els controladors del partit amb ma de ferro i controlant els accessos a les institucions, al territori i la caixa.

I no ho seran perquè són sabedors que només amb la unitat política organitzada serem lliures. Rebutjar la unitat, que va ser l’eina fonamental quan la fundació de ER, per si sols ens mostra que avui només són líders de partit, no de país.

Dels “cupaires” poca cosa afegirem que no haguem dit. Il·luminats, anàrquics sotmesos a objectius infantils. Són els que sempre han defensat la seva puresa ideològica tot i que ha quedat demostrat no servir per res.

Per últim tenim als de Junts per Catalunya. Organització que podria haver substituït ER (la C de Catalunya fa temps que el Junquerisme la eliminat). El Líder el tenien, el MHP Carles Puigdemont. De moment, avui només és un associat de base. Junts va ser la proposta que Puigdemont va fer davant la negativa del Junqueras per cercar unitat a les eleccions autonòmiques, europees i municipals.

Però Junts té un problema irresoluble. Convergents reconvertits controlen l’organització. Organització transversal on Puigdemont va invertit el seu saber per tal de construir la unitat que d’altres mai han volgut.

Ni Jordi Turull, ni Jordi Sánchez, ni Jordi Rull, ni Josep Rius, Ni Batet, ni Trias, ni d’altres són líders de res. De fet són els que van defensar no sortir del Govern i van perdre.

Defensar el peix al cove amb vernissos d’independència. Creure que el control orgànic del partit és l’objectiu, ens mostra que Junts pot deixar de ser el que podria haver estat.

Curiosament cap “líder” dels que viuen a Catalunya ni han convocat, ni segur tenen la capacitat de convocatòria que va demostrar tenir el MHP Carles Puigdemont. Més de dos-cents mil catalans a Perpinyà ho va deixar clar. Tenim líder i dels bons. Deu ser per això que neguen la unitat amb el Consell de la República.
​
No sabem com anirà ni que dirà la sentencia del TJUE sobre l’afer de la immunitat. Tampoc sabem la decisió que prendrà el President, exili o presencia a Catalunya. Però som dels convençuts que avui és l’únic que pot construir la unitat com va fer Francesc Macià. La resta, alguns, vividors, altres venuts, i segur que uns quants, covards per jugar-se-la.


0 Comments

NO OS DEIXAREM SOLS

22/12/2022

0 Comments

 
Picture

Va dir l’inefable Gabriel Rufian amb la seva "dialèctica punyent i servidora" i, el Pedro Sánchez va estendre un somriure  sorneguer i silenciós.

Mai compartirem que el partit sigui més important que Catalunya. Sobre tot si l’objectiu és construir una organització per controlar espais institucionals, mediàtics i econòmics, al marge de fer-nos lliures i tenir capacitats decisòries.

Les experiències d’aquells que han patit repressió política, han estat la llavor per construir estadis de llibertat i drets universals. No tenim dades objectives per afirmar que les víctimes de repressions politiques desprès hagin acotat el cap com miserables rendits al poder.

Una investidura a canvi d’una taula de diàleg, situar el dret d’autodeterminació i amnistia per tornar a la política, i comprovar que ni una cosa ni l’altra després de més dos anys, és decebedor. Escoltar al Pedro Sánchez dient: que no te cap intenció de convocar la taula de diàleg perquè entén que les converses ja han donat el seu fruit, i més desprès de l’aprovació al Senat la derogació de la sedició i la reforma de la malversació (catradio/cat informació), és si més no per quedar-se esma perdut.

Ja no és que el Sánchez ens i els hagi dit que ni autodeterminació ni amnistia reiteradament, és el paper del Rufian que sabent-ho i com un bon lacai els diu: No os deixarem sols. Amb referència a la lluita que tenen amb el PP. Sembla que no interessa recordar qui va fer possible el 155 i la repressió que patim els catalans d’ençà el 2017.
​
I si, el nivell de submissió de ER al “Gobierno de España”, és d’una misèria repugnant. En política gairebé tot és possible. Entregar-se al teu botxí mai.


0 Comments

XAVIER TRIAS

19/12/2022

0 Comments

 
Picture

En Trias pot ser el revulsiu per canviar l’orientació d’unes politiques on els barcelonins han comprovat la seva maldat.

Cap altra alternativa te al seu favor l’honestedat i creiem una certa bona gestió donat el resultat del seu llegat. En Trias va perdre la seva reelecció per una campanya de les esquerres espanyoles i les clavegueres del Estat espanyol tractant-lo de corrupte i ser militant d’un partit “corrupte”.

Al seu favor té i, Trias no s’ha n’amaga, és que no ha tapat don ve i amb qui vol guanyar aquesta partida que podria ser la seva darrera.

Voler guanyar, vol dir que necessita el màxima de vots, també els dels ex CDC, UDC, i republicans rebotats i deixar clar amb qui podria tenir acords i amb qui no.

Ara ve, Trias pot fallar i no guanyar si oblida que el seu EX partit, Convergència Democràtica de Catalunya, no existeix ni institucionalment ni territorialment. Avui el partit organitzat és Junts per Catalunya. Partit que al seu primer Congres ha deixat clar que és octubrista i pro independència.

​La ponència política així ho diu i qui estigui en contra ha de marxar del partit. Se’n diu coherència. Ja en tenim un de partit, ER, que sempre diu que és i treballa per la independència però els seus fets diuen el contrari.

Legítim i lícit dir-nos que no volia que és marxes del Govern. Vergonyós que desprès de la consulta s’escampi la postura perdedora com si fos un error comes pel “sector eixelebrat” de Junts.

I no Xavier, vos només podreu presentar-vos per Junts per Catalunya legalment. O en nom d’altra partit o per una recollida de signatures dels veïns.

Ho diem perquè sembla que oblida que Junts per Catalunya treballa i lluita per la independència de Catalunya. Vostè podrà gestionar, d’acord la Carta Municipal, que podria ser el President de la AMB, però no treballar des del convenciment que Barcelona ha de ser i actuar com la capital de la República Catalana, segur que voldria dir altres coses.


0 Comments

ELS TRES PODERS

15/12/2022

0 Comments

 
Picture

El legislatiu, l’executiu i el judicial són els tres poders que les democràcies de signe capitalista s’han donat per donar legitimats i un cert ordre prou endreçat per garantir unes regles del joc polític i de poder el més equilibrat possible.

Som dels que creiem que sempre ha existit un “quart poder”, que tot i no tenir una vida social directe, te el prou poder com per condicionar masses coses. L’exèrcit.

La dreta espanyola, sobre tot l’hereva del franquisme, i representada pel borbó, creuen que la sobirania resideix al poder judicial i quan toca al exercit.

La justícia espanyola i els seus estaments, cal no oblidar que el Tribunal Constitucional tot i no ser una peça del estament jurídic, està format per ex jutges del poder judicial, avui poden decidir i dir-nos que pot fer un parlament i que pot fer un Govern. Aquest poder és una anomalia, si ens creiem que el poder primari resideix i és propietat del poble.

Cap institució hauria d’estar pel damunt de la sobirania popular i l’únic que pot representar la sobirania popular són els que reben el suport mitjançant el vot; són els diputats. Diputats que d’acord les majories sorgides, primer legislaran i desprès governaran.

Al Estat espanyol, el seus governs de torn, sempre han utilitzat els  poders institucionals per reprimir, liquidar i prohibir a les nacions peninsulars, tot allò que no s’avingui als seus desitjos.

Aquest fet ha deixat clar que parlaments i governs perifèrics no serveixen per altra cosa que per gestionar i apaivagar objectius superiors.

I Catalunya ho ha tastat de forma contundent. Repressió total. Així ho va decidir el poder judicial. I els hi va ser igual si tot el que varem fer va ser escrupolosament democràtic, legítim i pacífic. Decidir, dret que te tot poble, a Espanya està penat.

El poder executiu i legislatiu ho va deixa clar. Al estat espanyol no és pot parlar de tot, ni decidir altra cosa que no sigui el que ells volen. En aquest cas el poder judicial els feia costat sense fissures.

A collons, però ara sembla que el “Gobierno de España” i el legislatiu estan tastant la mateixa medicina. El TC està prenen part per impedir que s’aprovin modificacions de lleis orgàniques. Si més no per veure quines són les majories i les minories.

El normal seria que és deixes, al legislatiu, la seva feina i desprès resoldre els recursos que els hi arribin. Doncs no, volen impedir fins i tot el debat natural i normal. Va passar a Catalunya  i cridaven “a por ellos”.

El problema que és dedueix de tot plegat ja ens ve de la transició. El poder judicial franquista no va pagar cap preu de les seves malifetes. Del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme, que condemnava fins i tot a la mort, al TOP (Tribunal d’ordre públic) i amb un canvi de nom va continuar la seva vida judicial amb els mateixos jutges franquistes. Avui és la Audiència Nacional.

Cap poder pot estar per sobre del legislatiu, que és on resideix la representació popular i el màxim poder democràtic i tècnicament i políticament, de la mateixa forma que el Govern està obligat a donar comptes al Parlament, a proposar lleis o Decrets per aprovar al Parlament, el Tribunal Constitucional hauria d’estar supeditat al Parlament (Congrés). Cap Tribunal del que sigui ha de poder controlar la sobirania popular.

Ara els espanyols tasten i comencen a saber que el regim del 78 mai va fer net i que el franquisme està ven enquistat al Estat espanyol.
​
Els catalans que a dia d’avui encara no entenen, o no volen la independència, potser algun dia se’n empenediran de no haver-ho volgut abans. Espanya ni és un Estat de dret ni reformable i poder jugar amb fer majories al Congrés no serveix per altra cosa que allargar agonies.


0 Comments

REBEL-LIÓ, SEDICIÓ, DESOBEDIÈNCIA, MALVERSADORS. DELINQÜENTS.

13/12/2022

0 Comments

 
Picture

Ni rebel·lió, ni sedició, ni desobediència ni malversadors. Per tan innocents de qualsevol delicte que se’ls vulgui imputar. Ahir, avui i sempre.

Assumir que l’1 d’octubre, el 6 o el 27 de setembre, des de el Parlament i Govern de la Generalitat és va delinquir, és el que va fer el PP amb el PSOE i Ciutadans i per donar-li patina legal, la conjunció astral del poder executiu i judicial van executar que els líders legítims de Catalunya eren uns delinqüents.

No pot ser que se’ns digui que tenim un Parlament, un Govern i una justícia, això si compartida, que no governa ni legisla. El 155 ho va deixar clar.

No hi ha cap delicte quan convoques un Referèndum. Al Estat espanyol el va despenalitzar Zapatero. No hi ha cap delicte quan el programa polític, contracte programa amb la ciutadania, que du una candidatura, és admès legalment d’acord la llei electoral i no pateix cap amputació. No hi ha cap delicte quan a proposta d’un Govern legítim és proposen lleis o decrets a discutir al Parlament per la seva aprovació.

I no hi ha cap delicte, ni de rebel·lió, ni de sedició, ni de malversació. El que hi ha és un Estat que en lloc de resoldre les desaveniencies politiques, les resolt utilitzant tota la repressió que disposa com Estat. La malversació està descartada doncs el sol fet que les despeses per fer un Referèndum hagin passat per on resideix la voluntat popular, el Parlament, i s’hagi aprovat preceptivament, ho legitima.

Ens queda la desobediència i la primera consideració és saber quin és el paper del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat. Si la legitimitat la dona el “Congreso y Gobierno de España”, haurem d’admetre que les institucions catalanes no són altra cosa que un virregnat amb endollats per fer veure que tenim el que no tenim.

Si per contra som dels convençuts que els catalans som subjecte polític, que la nostra legitimitat democràtica sorgeix del vot popular català, el conflicte històric i latent està servit.

ER ha comés el pitjor error històric des de la perspectiva que sempre han dit que volen la independència de Catalunya. Admetre que és va delinquir.

Negociar uns indults parcials admeten que és va delinquir i ara negociar una rebaixa del codi penal per afavorir alguns politics per “malversar diners públics” i reduir el temps d’inhabilitació, en termes jurídics pot suposar que els autèntics malversadors surtin ven parats. Quan és malversen diners públics, els matisos no han d’existir. L’únic que és pot fer és determinar la pena en funció de la malversació.
​
Postdata. L’1 d’octubre és va fer un referèndum legítim i és va guanyar. La resta bufar i fer ampolles.

0 Comments

PETROLI, GAS I DOLARS

12/12/2022

0 Comments

 
Picture

És indubtable que el descobriment del petroli ho va capgirar tot. Els Rockefeller ho van tenir clar i la seva aposta va ser controlar el nou or acompanyant-lo amb el dolar.

L’OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) és funda l’any 1962 amb l’objectiu de garantir la seva producció i el preu. Curiosament els EEUU no en formen part. I curiosament el dolar serà i és la moneda que regula el preu del barril de brent.

Al 2016 una nova aliança d’Estats productors de petroli, OPEP plus entra al escenari per controlar interessos al marge del que històricament han fet els EEUU. Aquesta aliança és liderada per Rússia.

13 països són els fundadors. Tres se’n donen de baixa, Qatar, Equador i Indonèsia. Els EEUU continuen sense formar-hi part. Però el preu del barril continua amb la moneda de referència de sempre, el dolar.

Alguns economistes i politòlegs de la geostratègia van mantenir que la guerra contra Irak i Líbia res tenia a veure amb les armes de destrucció massiva, que per cert mai s’han trobat. Un nou component, l’euro, i utilitzar-lo com divisa de referència per les transaccions del petroli, debilitava el dolar, i el control indirecte que els EEUU han fet i continuen fent. Tramp va felicitar Anglaterra surtin de la UE.

El conflicte Rússia Ucraïna amb la decisió de Putin que només ven el petroli si es paga amb Rubles, n’és la confirmació d’una confrontació soterrada i enquistada per controlar el mercat del petroli i gas.

El sistema capitalista, ho reconeixem te les seves virtuts, Suposem com tots els sistemes. Però la hipocresia no n’és una de les positives.

Per un canto fent lloances sobre la llibertat, drets i altres particularitats del capitalisme, lliberal, social demòcrata, demòcrata cristià, esquerres, dretes i per altra negociant amb països on és practica tot el contrari. Dictadures, cap dret per les dones, persecució, mort i lapidació pels que no combreguin amb la religió, poders familiars en forma de monarquies absolutes i el que és pitjor cap representació democràtica.

Que Qatar amb els dòlars actuí com un lobby corruptor, no és cap sorpresa. En tenim que per defensar els seus interessos econòmics fins i tot ajuden o fan cops d’Estat.

La contradicció sorgeix quan vens drets i democràcia i fas mercadeig amb els que ni una cosa ni l’altra. La majoria dels països que han tingut la sort planetària amb tenir al subsòl el nou or, el petroli i gas, són països on les llibertats, democràcia, drets no només no hi són, que sovint són perseguits i reprimits.

Calia tenir bons guardians i el poble és el menys indicat. Podria tenir la gosadia d’exigir les contrapartides amb drets.

Més d’un segle comprant i negociant amb els de l’OPEP i el dolar ha esta incapaç per construir, o si més no que s’assembli, països amb un nivell democràtic acceptable. Doncs no. Això si els hem armat, hem enriquit a les famílies poderoses i guardianes dels interessos capitalistes. Però de justícia social, de drets i democràcia ni un gram.

Tant saval si dediquem milionades per anar a la lluna, per col·lapsar el planeta, si extingim una bona part de la fauna, si liquidem els pulmons verds. Avui el petroli, el gas i el dolar són els deus que han substituït els de l’antiga Grècia. Beneïm-los i adorem-los. Avui ens podem desplaçar, escalfar i gaudir de les innovacions tecnològiques. Igual dema a patir com els ucraïnesos i no per una guerra local, igual és mundial.
​
“Según Ron Paul, las guerras y los conflictos en los estados que producen petróleo suceden para mantener la hegemonía del dólar”.


0 Comments

ER MAI SERÀ PAL DE PALLER

11/12/2022

0 Comments

 

Potser tot és redueix a la soldada autonòmica garantida per la Constitució espanyola, el “Gobierno de España” i la legalitat que se’ns imposa des de l’Estat espanyol com a mal menor.
Els fets van deixar clar que la soldada hi és, si s’és fidel als designis constitucionals espanyols. Quan no, els politics ja ho han tastat, amb el 155.

Espoli secular. Espanya ens roba. Cap Govern espanyol ha complert als seus acords amb Catalunya. De fet i desprès de l’1 d’octubre del 2017, ER i de forma contumaç ens ha traït amb l’excusa de que no som prous i que tot ho hem de fer acordant amb els que ni ens volen ni ens estimaran mai com catalans. 74 diputats i el 52% de vots eren insuficients segons ER. Segur que haguessin volgut que diputats i vots fossin seus (pal de paller) i això no passarà mai.

La secta, i parlo amb coneixement de causa, segueix al messies amb el convenciment que fer-ho, reporta ubicació i soldada garantida. Només una particularitat, cal acceptar la legalitat del regim del 78 (inclòs al borbó) i mai qüestionar les ordres superiors.

El garbuix que avui suposa definir que son les esquerres o les dretes és el taló de ER. ER vol convertir als catalans i nou vinguts d’esquerres i republicans. Els valors que comporta aquestes paraules és el de menys. Accepten espanyols antiindependentistes, musulmans que mai s’han integrat i que només volen ser espanyols, sud americans que mai s’integraran. El de menys és si són respectuosos amb la realitat catalana.

ER pot ser un actor polític destacable, no ho neguem. Fins i tot tenir seguidors amb costums tant variades com difícilment integradores. El que és segur, és que tornin a tenir una majoria com la van tenir en temps de la II República espanyola.

Avui ER és el partit que treballa pel partit, per la seva secta i pel màxim control d’espais clau. Treballar per Catalunya és altra cosa. Primer el País, desprès la gent i per últim treballar per una democràcia el més ample possible. ER ho fa per la República espanyola, diuen federal.

El Junqueras, messies de la secta, avui per un resultat electoral pot creure’s indispensable. Quan arribi la propera crisis del sistema, que arribarà, i no pugui donar resposta social, serà la fi d’un partit gairebé centenari que mai ha pogut revertir la dependència de Catalunya a Espanya i al seu Estat.
​
I no trigarem gaire ha comprovar-ho. Amb la direcció actual d’ER mai tindrem la independència i si cau Espanya, de moment, nosaltres també.

0 Comments

OTEGI EL DESPENJAT

10/12/2022

0 Comments

 
Picture

L’entrevista que fa Otegi al “Diario Publico” és la constatació de com un líder polític sense principis pot dir la seva avui i la contraria demà.

Dir-nos obertament, com ho fan l’espanyolada de dretes i esquerres, que l’ independentisme català ha fet possible que el neofeixisme i el regim del 78, continuïn entorpint que s’avanci cap a un model federal, i per culpa del procés català, és si més no la predica d’aquell que mai ha volgut la independència del seu País i utilitza el terme per guanyar vots. Curiosament exactament com fa ER.

Que Bildu i ER donin suport al “Gobierno de España”, pensant que socialistes i comunistes seran aliats per construir un República federal espanyola, és desconèixer la historia dels borbons, castellans i espanyols.

Oblidar que el 155 i la repressió a Catalunya va venir de la ma dels espanyols del PP, PSOE i Ciutadans, Vox encara no existia, és com dir-nos que ara si, ara tindrem reconeixements històrics.

Dir-nos que s’aproven els pressupostos espanyols per aturar al PP i Vox, és inaudit. Otegi va a tota maquina i negocia per les prebendes que fins ara ha obtingut el PNB. El problema és que el PNB no és una opció independentista i pel que sembla Bildu tampoc i ara juga les mateixes cartes. Vaja, com ara fa ER assumint ara el paper convergent.

Igual Bildu i ER no han fet els comptes, però la suma dels seus diputats mai podran superar els de la resta del Estat. Qüestió que determina eficaçment la màxima dels espanyols, “España una grande y libre”.

Fins no fa gaire, Andalusia era el graner de vots pels socialistes. Les darreres eleccions autonòmiques van demostrar que ja no, el PP ha guanyat amb majoria absoluta. Igual la corrupció d’esquerres i te a veure. A Castella la Mancha més del mateix, amb Vox. Les esquerres espanyoles a les properes eleccions ni guanyaran i potser ni sumaran. L’intercanviï està servit. El resultat serà que ER i Bildu hauran malmès els seus vots al Congres per exigir autodeterminació i drets durant aquest govern espanyol que ningú sap hores d’ara si és d’esquerres o dretes.

L’estratègia del no tenim presa. De que hem eixamplar-nos. Del diàleg que no te èxits. De recolzar una estabilitat al Estat espanyol que legitima les seves accions contra Catalunya (inversions, llengua). D’una repressió política incessant, només pot servir per constatar que ni Bildu ni ER volen independències, volen la República federal espanyola. No deuen saber que ni el PSOE, ni el PP ni Vox la volen.
​
Conclusió. Ni l’Otegi, ni Bildu ni el PNB, seran aliats perquè Catalunya assoleixi la independència. Pitjor, som dels convençuts que estaran a la contra i els silencis antics ho demostren.


0 Comments

FRANQUISME, SINÒNIM DE FEIXISME I NAZISME

8/12/2022

0 Comments

 
Picture

Els indicadors internacionals i “nacionales españoles”, tenen un component preocupant. Existeix un procés dretanitzador de caire mundial on els drets individuals i col·lectius lentament es van restringint.

​És l’avantsala del feixisme. I el motiu sempre és el mateix; el capitalisme salvatge que cada dia fa més rics i més pobres. El creixement productiu és insostenible i el repartiment dels recursos impossible. Impedir revoltes, avui és la màxima dels que tenen el poder. La llei mordassa n’és un bon exponent i els desordres públics agreujats ho arrodoneix.

Turquia practicant l’extermini dels Kurds. Xina dels tibetans. Marroc del poble Sahrauí. Governs de dretes d’arrel feixista ocupant institucions a Itàlia, España, França, Eslovènia, Eslovàquia, Hongria, Bulgària, Polònia, Lituània, sense oblidar els nazis nostàlgics que volien fer un cop d’Estat a Alemanya avui. I com no, Tramp i els seus seguidors dient-nos que només la puresa ens dura a l’èxit.

Un nou ordre mundial s’obre via i, els seus fonaments tenen com objectiu limitar drets o fins i tot suprimir-los. Espanya avui amb l’aquiescència de la Unió Europea, n’és l’experiment per governar amb els menys drets democràtics possibles. Contra les urnes. Més capacitat repressiva per les policies. Control institucional fen de la separació dels poders públics una quimera.

Són, diuen, un “Gobierno progresista de izquierdas”, el PSOE dels GAL, de la corrupció sistèmica, els de Unidas Podemos que pretenien assaltar el cel i acabar amb les classes dominants. Cal sumar el mini poder perifèric, al Congres, amb ER Bildu i d’altres mareas i comunes. Aquestes són les esquerres conjurades per matar qualsevol ambició popular fora dels designis capitalistes.

És el nou ventall de dretes, que mai ha pretès reformar el seu Estat franquista, i sota el vernís d’esquerres, apaivagar i desmotivar qualsevol aspecte revolucionari de canvi i justícia social.

Les “esquerres espanyoles” han usurpat el paper de les dretes amb el vist i plau de les dretes europees. Temps era temps quan els treballadors lluitaven no només per un conveni just, o per equiparar sou amb l’IPC, també pels drets que qualsevol ciutadà mereix.

Avui els sindicats desclassats, CCOO i UGT son el fre a les lluites contra l’explotació, i el pitjor és que no fan pedagogia, per quan arribi el moment, que arribarà, estar preparats i organitzats per defensar-nos i passar a l’atac. Avui són part de la maquinaria institucional per frenar-ho gairebé tot.

Quan les esquerres són el mur per progressar, defensar drets i no lluiten per una altra mon, no són les esquerres que demòcrates i progressistes és mereixen.

Per cert, que ningú ho oblidi i és un fet històric, Hitler obté el poder “democràtic” gracies a la social democràcia alamana i als ajuts dels EEUU abans de la segona guerra mundial i durant una bona part d’ella.


0 Comments

EN JOSEP COSTA LA CLAVA

6/12/2022

0 Comments

 
Picture

L’independentisme a l’oposició. “Posem com ens posem, la lògica de la unitat ni funciona ni funcionarà amb la direcció actual de ER”.

“Som a l’oposició perquè ER i l’Aragonès prioritzen els pactes amb l’Estat espanyol abans que la unitat independentista”. Diu en Costa.

I són els fets els que ho determinen. JxCat i CUP a l’oposició i cap altra grup els dona, de moment, suport al Parlament. ER si vol pressupostos ha de combregar amb rodes de moli. Fins i tot pactaran amb aquells que no volien, els socialistes del 155 i els equidistants espanyolistes.

Pactar amb els del 155, espanyolistes de dretes i esquerres, i amb els contraris a la independència, en termes de governabilitat, no és altra cosa que autonomisme i complaença a major gloria del amo. Avui és el que està fen ER al Congrés i al Parlament.

Com diu en Costa, ens cal assumir que no som majoria al Parlament. On si que ho podem ser-ho és a les urnes. Ens cal però la proposta. Proposta que defugi del pragmatisme del m’entres tant. Que ens digui, malgrat no és tasti poder autonòmic, que la proposta única és la independència. Que per gestionar les misèries espanyolistes ho pot fer qualsevol. Que és treballarà fins on calgui per la proposta, eina, que uneixi tot l’independentisme per la República catalana.
​
La resta oposició, o no, i per molts anys.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.