L’entrevista que fa Otegi al “Diario Publico” és la constatació de com un líder polític sense principis pot dir la seva avui i la contraria demà.
Dir-nos obertament, com ho fan l’espanyolada de dretes i esquerres, que l’ independentisme català ha fet possible que el neofeixisme i el regim del 78, continuïn entorpint que s’avanci cap a un model federal, i per culpa del procés català, és si més no la predica d’aquell que mai ha volgut la independència del seu País i utilitza el terme per guanyar vots. Curiosament exactament com fa ER.
Que Bildu i ER donin suport al “Gobierno de España”, pensant que socialistes i comunistes seran aliats per construir un República federal espanyola, és desconèixer la historia dels borbons, castellans i espanyols.
Oblidar que el 155 i la repressió a Catalunya va venir de la ma dels espanyols del PP, PSOE i Ciutadans, Vox encara no existia, és com dir-nos que ara si, ara tindrem reconeixements històrics.
Dir-nos que s’aproven els pressupostos espanyols per aturar al PP i Vox, és inaudit. Otegi va a tota maquina i negocia per les prebendes que fins ara ha obtingut el PNB. El problema és que el PNB no és una opció independentista i pel que sembla Bildu tampoc i ara juga les mateixes cartes. Vaja, com ara fa ER assumint ara el paper convergent.
Igual Bildu i ER no han fet els comptes, però la suma dels seus diputats mai podran superar els de la resta del Estat. Qüestió que determina eficaçment la màxima dels espanyols, “España una grande y libre”.
Fins no fa gaire, Andalusia era el graner de vots pels socialistes. Les darreres eleccions autonòmiques van demostrar que ja no, el PP ha guanyat amb majoria absoluta. Igual la corrupció d’esquerres i te a veure. A Castella la Mancha més del mateix, amb Vox. Les esquerres espanyoles a les properes eleccions ni guanyaran i potser ni sumaran. L’intercanviï està servit. El resultat serà que ER i Bildu hauran malmès els seus vots al Congres per exigir autodeterminació i drets durant aquest govern espanyol que ningú sap hores d’ara si és d’esquerres o dretes.
L’estratègia del no tenim presa. De que hem eixamplar-nos. Del diàleg que no te èxits. De recolzar una estabilitat al Estat espanyol que legitima les seves accions contra Catalunya (inversions, llengua). D’una repressió política incessant, només pot servir per constatar que ni Bildu ni ER volen independències, volen la República federal espanyola. No deuen saber que ni el PSOE, ni el PP ni Vox la volen.
Conclusió. Ni l’Otegi, ni Bildu ni el PNB, seran aliats perquè Catalunya assoleixi la independència. Pitjor, som dels convençuts que estaran a la contra i els silencis antics ho demostren.
RSS Feed
