ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

EL SENDERI POPULAR.

30/5/2015

0 Comments

 
Picture


“Aquí el més tonto fa cercles amb un canut. El més llest persevera sempre per ser-ho, el preu ha pagar sempre és el més baix”.  

Reagrupament, associació d’arrels republicanes i voluntat transversal apareix com resultat de la afronta espanyola que se’ns fa als catalans amb la gran ribotada a un Estatut, aprovat políticament al Parlament i referendat pel poble català majoritàriament.

Reagrupament, originàriament creada com referent d’estudi i conscienciació política, obté en un més una progressió d’afiliació extraordinària de 50 a 1000 i uns mesos més tard de 1000 a més de 3000. La progressió és exponencialment fora de l’abast dels partits clàssics.

Reagrupament comet l’error estratègic QUAN RECONVERTEIX EL SEU PAPER amb la pretensió, i amb base a un anàlisis poc encertat, de que ja era el moment de proposar-se com alternativa política netament independentista. La resposta de ERC i CDC, no és fa esperar. Una crisi en la direcció i en el territori, marcarà el principi del fi de Reagrupament.

Reagrupament va oblidar la seva transversalitat i aquest error, més l’ambició d’alguns elements, va suposar una campanya electoral i un resultat ratllant el ridícul. De fet, proposar competir sense ideologia i fent veure que un cert patriotisme és suficient per guanyar o treure un bon resultat, és pur infantilisme polític.

Reagrupament va ser l’element que va desencadenar l’iniciï del que avui se’n diu procés. Cert, i va ser la seva manca d’encert analític i d’oportunitat el que no va fer possible sumar entitats sobiranistes com 10 Mil, Sobirania i Progrés, i d’altres.  Solidaritat per la Independència va reblar el clau en termes partidistes. Aquests van triomfar però amb un triomf tant efímer com vergonyós.

La ANC, apareixia per ocupar el paper que Reagrupament va ser incapaç de fer. Tranvesrsalitat civil, conscienciació, regeneració política i treballar per que el Parlament de Catalunya proclami la independència són els seus pilars, exactament com els de Reagrupament. Això si sense cap propòsit “aventurer” per anar a guanyar eleccions.

La ANC, que volia recolzar una Llista de País a la propera comtessa electoral, s’ha vist superada pels interessos partidistes que no de país. Podríem dir que el paper de la ANC, que sempre ha estat  fer costat a un procés per la independència, ha renunciat a l’activisme ciutadà hi ha entès que ara és el moment de la política i dels partits. Ja ho dèiem, i ara l’encarregat del seu ocàs n’és un especialista, Jordi Sánchez. L’argument pot ser fins i tot impecable; “ara cal eixamplar per la base i en els llocs on menys s’entén” el “dret a decidir”. Resumin, la ANC que no vol ni podria ser actor polític el 27, faran veure que són neutrals i quedarà clar el proper 11 de Setembre.

Calia però tornar a encisar sectors variats de la societat catalana. Deixar orfes a la bona gent del territori, té un perill, és d’una dificultat alta quan és pretenen objectius partidistes. Avui, si la Llista de País no ha quallat, no és per culpa directe dels d’ERC o Junqueras, ho és per culpa absoluta de la ANC i la seva expresidenta, per cert militant de ERC que no van actuar com allò que tant ens han venut: “Som on som perquè el poble català és el que ha empès”.

Ara ja tenim la darrera proposta i d’última hora, “la plataforma Reinicia Catalunya”. Diuen que per endegar el debat constituent. Una nova estructura, tot i que els actors no varien gaire, i una nova direcció. Realment cal, quan tenim una ANC vigorosa socialment i desperta amb el treball sectorial de totes i cada una de les necessitats que Catalunya tingui en un futur.

Dividir-nos sempre ha esta la màxima espanyola, i nosaltres els catalans la veritat és que sempre ens hi hem posat força be. Sobre tot si les idees i projectes venen dels sectors més intel·lectuals, que no vol dir progressistes.

De res ens servirà una ANC forta o fluixa. De res ens servirà un Òmnium fort o fluix. De res ens servia una AMI, que ara esta per veure si serà forta o fluixa. De res ens serviran uns partits d’esquerres que van a la seva. De res ens servirà que no triem una opció que sigui la guanyadora, amb un lideratge fort i d’excel·lència, incontestat a dins hi ha fora de Catalunya. Si volem guanyar i guanyar-ho to, aquest cop l’aposta ha de ser a un cavall i tot sembla indicar que ens convé que aquest és digui Artur Mas.



0 Comments

FINALMENT HAUREM DE DECIDIR O MAS O ERC.

29/5/2015

1 Comment

 
Imagen


Eren unes municipals i tot valia per guanyar. Ni fer play ni hòsties. Ara veurem, quan és constitueixin els Ajuntaments i facin tria d’alcaldables, com voluntats i pactes seran menyspreats. Guanyar, tenir “actes”  de regidors i ser majoritaris ha estat l’objectiu. Això si, tothom diu i diran que hi són per amor al poble i en defensa dels ciutadans, i totes les maniobres i aliances les faran amb aquest objectiu. Noble objectiu.

Veurem com ERC a qui ara gairebé totes li ponen, fer i amb tota legitimitat els seus pactes. Ser d’esquerres, lluita contra la corrupció i la independència han estat els seus eixos. La gestió municipal en molts casos ha quedat en segon pla.

CiU, tot i ser la força guanyadora a Catalunya ha patit un cert retrocés en àrees i llocs prou destacables, Baix Llobregat i Tarragona, com per fer reflexió i una autocrítica proporcional si el que volen és arribar al 27 de Setembre en condicions de competir per guanyar o per fer que guanyi el procés.

La pèrdua de Barcelona ha estat un cop dur per CiU i concretament per CDC, i tot i que és podria bastir un Ajuntament pro independència i de progrés, ERC ha preferit, si més no de moment, és el que diu l’alcaldable seu Bosch, fer i deixar que l’Ada Colau sigui l’alcaldessa. Colau tindrà el suport èxplicit de ERC i del PSOE. Per tant un nou tripartit, ara municipal, PSC – PSOE, ICV i ERC és conforma per governar l’Ajuntament de Barcelona.  

Tenen tot el dret democràtic i legal, una per ser l’alcaldessa i els altres per fer-li costat. Ha primat segons diuen la façana social per fer-ho. També hi tenen dret. Politiques socials, reconsideracions pressupostaries, subvencions reequilibrades, ampliació de les beques menjador, acords per les famílies amb els subministradors de serveis, negociacions amb els bancs per aturar els desnonaments, revisió dels grans esdeveniments internacionals, revisió del pla port esportiu i reclamació del deute que la Generalitat te amb Barcelona. Aquests són el nucli del seu programa, a més d'una revisió profunda de tots els acords i aconteixements internacionals.

Ni un sol mot contra l’espoli que l’Estat espanyol i el seu govern practica vers Catalunya. Ni un sol mot contra la manca d’inversions d’Espanya a Catalunya i concretament a Barcelona. Ni un sol mot condemnant la persecució lingüística que pateix Catalunya i el català. Ni un sol mot denunciant totes les sentencies del TC a favor de Catalunya. Ni un sol mot denunciant la re centralització que fa el govern espanyol buidant de continguts el govern autonòmic i municipal. NI UN SOL MOT A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.

I tot i així, sembla que ERC  farà costat a BCN en comú. En tenen prou amb la qüestió social. Res a dir. ERC sembla que ja ha decidit que el 27 són unes eleccions on lo social prevaleix per davant d’aconseguir una majoria absoluta a favor de la independència. Preocupació  pel procés. Lícit com opció partidista.

D’aquí al 27 tindrem uns mesos delirants en tot el que respecta a unes relacions que són de part, i molt ens temem que el problema no el tindrem amb quin partit és el que guanya, sinó si la suma de diputats és majoritària per continuar el procés.


1 Comment

LA FI DE LA ANC.

27/5/2015

0 Comments

 
Picture


En Vicent Partal, director del digital Vilaweb.cat, i sense embuts ho diu amb total claredat. El 27 de Setembre seran unes eleccions on els eixos dreta i esquerra determinaran el resultat. Exactament com a Barcelona.

Vol dir sense por a equivocar-nos que la independència de Catalunya hi ho el seu procés, passen ha ser secundaris. Són els fets els que ens determinen dir i afirmar el que diem. ERC que vol la independència, s’aliarà, gairebé segur amb els socialistes i els d’iniciativa, contraris a la independència de Catalunya, per fer fora, hi ho impedir, que l’Alcalde Albiol torni ha ser batlle de Badalona. A priori l’aposta ideològica de confrontació entre dreta i esquerra té certa lògica. El problema sobrevé quan ideologia i país queden enfrontats.

A Barcelona, l’escenari és exactament el contrari. Fins i tot l’esquerra nacionalista sembla que està més a prop de l’estratègia espanyola - matar CDC i els seus líders - que no pas de sumar per la independència.

Anant al que volíem, farem les nostres elucubracions, que intentarem siguin un reflexa del que hores d’ara tenim en l’obra dels interessos que suren per sobre d’un patriotisme inexistent o tan difuminat que no compta.

Tres candidatures és preveuen, i seran les que desfermaran la lluita per la Presidència de la Generalitat, que no de la República catalana. Els socialistes del PSOE i la dreta espanyola del PP i Ciutadans no compten. A no ser que PSOE + PP + Ciutadans és col·liguin.

Una candidatura serà la que proposi el President Mas, que ens ensumem la vol de país, transversal i sense hipoteques de cap tipus. Ni politiques, ni judicials ni “ideològiques”. Si el President Mas, CDC i UDC si ja estan posicionats definitivament a favor del procés, desenvolupen la seva proposta del 25 de Novembre del 2014, creiem que serà la llista guanyadora, sobre tot perquè els resultats d’aquestes municipals avalen que han guanyat els seus tot i anar amb UDC sense definir-se i la llosa de la corrupció que Pujol va posar a la taula i que tothom ha utilitzat per laminar-los. Sense oblidar que la generositat en política sempre suma.

L’altra serà la de ERC i els rebotats del socialisme i alguna marca blanca que s’inventin. ERC sap que no pot fer coalició amb aquells que situen el dret a decidir, autodeterminació, a Espanya i una hipotètica nova transició. Fer-ho a l’àrea Metropolitana potser els penalitzaria poc o gens però a la resta del territori seria la seva fi. ERC vol ser el pal de paller de l’esquerra pro independència i per això en el discurs seu predomina per damunt d’altres qüestions lo social. Fins i tot ara desmentint proclames de fa  més dos anys on és deia que si tenia que decidir entre lo social i País primer País, Oriol Junqueras primeres declaracions desprès de ser elegit com president de ERC. (Hemeroteca dixit.) La candidatura de ERC serà la de l’Oriol Junqueras, que vol ni més ni menys  ser el proper President de la Generalitat. Queda clar que un les vol plebiscitàries, en Mas, i en Junqueras les vol presidencialistes.

La tercera i potser més complexa és la que segur encapçalarà la monja benedictina Teresa Forcades, lluitadora contra les farmacèutiques multinacionals. Una lluitadora a imatge i semblança de la Ada Colau i d’un perfil ideològic, que admet sense dir-ho una certa transversalitat. La candidatura a Barcelona que ha fet possible la victòria de la Colau, demostra irrefutablement aquest fet. La previsió és conformar una candidatura amb els mateixos actors que a Barcelona i fer possible que el procés s’ajusti a nous paràmetres politics. Ras i curt, un nou rumb amb dos objectius; fotra al President Mas i la seva candidatura i aparcant el dret a decidir fins que al Congrés espanyol habitin altres majories.

Dur i complexa serà el paper d’una de les organitzacions de la societat civil més important dels darrers 300 anys, la Assembla Nacional Catalana que haurà d’escometre aquets propers quatre mesos.

Una Llista de País ho hagués fet senzill i sobre tot hauria concentrat tots els esforços a favor del procés i d’un plebiscit indiscutible a nivell intern i extern. Ara sobre el resultat del 27 de Setembre, independentment de quina candidatura guanyi, el que tenim, són més incerteses que altra cosa.   Anirà bé que Junqueras guanyi pel procés. Anirà bé que el President Mas guanyi però perdent respecte a les darreres eleccions. Ens anirà be que la suma de Mas i Junqueras siguin majoritaris però no tinguin la moria absoluta.

La pregunta, no per senzilla i obvia, que cal fer-nos és: que farà la ANC quan comenci el ball de bastons entre el que vol representar Artur Mas i l’Oriol Junqueras  i arribi a un paroxisme esperpèntic? Demanarà a la ciutadania que trií utilitzant els daus. La ANC entrarà inevitablement en el seu procés intern de contradicció permanent. Per qui demana el vot per la “dreta o per l’esquerra”. Farà campanya i com la farà. “Estima dues dones a l’hora i no estat boig és el que te. La ANC no és un partit, tampoc ho pot ser per decisió dels seus socis i ara, i de cara al 27 el moment és dels partits, amb Llista de País o amb paraigües. Per tant el més aconsellable i per evitat confrontacions i mals entesos, seria que la ANC prengués la decisió més sabia i més patriòtica, apartar-se d’aquest procés, que uns el volen plebiscitari i d’altres presidencialista.


0 Comments

DESPRÉS DE LA CABREJADA.

25/5/2015

0 Comments

 
Picture


No, no farem cap anàlisis del resultat d’unes municipals que no tocaven en els termes que s’han fet. Si ERC, la CUP, la ANC, òmnium i l’AMI, s’haguessin posat al servei del President Mas i del País, ara potser estaríem immersos amb el procés constituent.

El resultat és el que és i els números sentencien, sense cap opció a fer elucubracions de part i ens donen sense matisos qui ha guanyat, qui és manté i que perd.

Som dels que creiem amb la realitat numèrica com resultat de les voluntats, que després segur, haurien de patir transformacions i accions politiques.

Consulta del 9 de Novembre 2014 a Barcelona

SI i SI,               397.933 vots. Representen el 78,42 dels 2.305.290 votants

SI i NO i NO,      88.131 vots.  Representen el 17,37      “           “

 

Resultat dels que sembla que estan a favor de la independència d’aquestes municipals 2015:

CiU....................................................................................158.928 vots

ERC – MES – BCN Co – Avancem – Cat Si-AM................76.988 vots

CUP – Capgirem Barcelona...................................................51.889 vots

Reagrupament – Si – Millor Barcelona....................................2.628 vots

TOTAL.............................................................................290.433 vots

El cens de Barcelona és de 1.161.140 catalans.

Van votar el 9 de Novembre 507.454 catalans.

ARA HAN VOTAT 702.692 CATALANS, 

cosa que vol dir que en teoria el nombro del SI i SI s’hauria d’haver incrementat. Doncs no només no s’ha incrementat el vot per la independència, sinó que tenim un diferencial de 107.500 votants del SI i SI, que no han votat en clau sobiranista ni independentista.

La primera evidencia, i destacable és que les opcions partidistes, amb paraigües inclosos, no només no sumen, sinó que resten. La segona és més cruel. Proposar que unes eleccions municipals siguin part de la primera volta plebiscitària del 27, fa que catalans no adscrits a cap ideologia, o no votin o votin en clau gestió. Aquest fet neutralitza allò de que no s’ha de perdre cap vot que tant insistentment ens han venut.

Hem defensat i creiem que encertadament que Barcelona Cap i Casal de Catalunya, ha de tenir un paper extraordinari amb tot el que afecta al procés. Una condició però era indispensable. 21 regidors haurien d’estar en mans de CiU, ERC i la CUP, més Millor Barcelona si haguessin entrat.

18 regidors és el balanç amb 290.433 vots. Hem perdut Barcelona i el que és pitjor l’hem entregat a l’enemic espanyol. Temps al temps.

ERC, la CUP i Millor Barcelona, ho sabien. Cap d’ells estava en condicions de guanyar i cap d’ells ha fet res perquè l’únic sobiranista independentista que tenia possibilitats guanyes.

Ara ICV amb la Colau al capdavant, ja es vanten d’haver guanyat i fins i tot l’Herrera s’atreveix a enviar recado al President de que el 27 pot anar pel mateix camí que a Barcelona.

No serem nosaltres els que diguem si ERC i la CUP han de pactar amb ICV i el seu conglomerat, però fer-ho per tota la legislatura incloent-hi els socialistes, quedarà prou clar que ERC, i al marge del camí identitari, és troba la mar de be amb invents esquerranosos, que per cert mai ha estat un terreny exitós per ells. Només cal recordar els tripartits amb el PSC-PSOE i ICV.

Nosaltres i donat que el que volem és guanyar i no d’un, el 27, continuarem treballant per una Llista de País, transversal i patriòtica, CONVENÇUTS QUE ÉS EL CAMÍ PER GUANYAR.

ERC, ha pujat en regidors i vots cert. Ara bé curiosament la premsa internacional no parla del municipi de S. Vicens del Horts, Ho fan de Barcelona i per ressaltar que una esquerra de carrer no lligada al procés ha guanyat i ara quan el President diu que tenim mala peça al taler, ho sento, però te tota la raó i és vulgui o no, segurament el passadís dels Alcaldes de Catalunya anant del ajuntament de Barcelona al Palau de la Generalitat, no la tornarem a veure amb els de ICV.



0 Comments

VAN CONTRA L'ESTELADA PERQUÈ ÉS SINÒNIM DE LLIBERTAT

24/5/2015

0 Comments

 
Imagen


La Junta electoral central, a Madrid, va sentenciar que l’estelada era una bandera de part i que no devia estar penjada als edificis públics. Nosaltres afirmem que la espanyola franquista i borbònica també ho és de part. No deixar-nos, prohibir-nos l’acció democràtica de votar per decidir si volem ser hi ho estar en un Estat monàrquic o república, ho diu tot.

Ens han venut que som dins d’una monarquia constitucional perquè així el poble espanyol ho va decidir majoritàriament al 78. Fals ho van decidir les elits politiques del moment, els franquistes i sobre tot dues institucions que vetllaven per una transició adequada als seus interessos, el poder judicial i l’exèrcit. Dos institucions que sense cap tipus de regeneració encarnaven les essències més pures del franquisme i falangisme.

Veure com sindicats i partits no generals manifesten la seva vida política o sindical sense la roja i gualda, és absolutament normal. Per aquets la roja i gualda mai ha estat el seu símbol de país. Són els grans partits espanyol, i unes marques blanques minoritàries, els únics que la defensen, la llueixen i la veneren. Els del PP i els del PSOE.

Els del PP hereus del franquisme i falangisme, van aconseguir el que al 39 és va fer amb una guerra civil. El seu símbol, el de la pàtria espanyola, el de la “una gran i lliure”, aquest cop quedava garantit per un pacte que amb el temps s’ha descobert que és paper mullat. Avui, ni tenim un Estat plurinacional, ni les nacionalitats històriques, tenen garantit els seus drets.

Els espanyols del PP i PSOE, que amb la seva nació espanyola en tenen prou, ens han mostrat amb la guerra de banderes, que les seves diferencies nacionalistes, només les tenen quan te a veure amb Catalunya.

Que els del PP, que venen don venen i són el que són, siguin amb el “Valle de los caidos” i la “Fundación Francisco Franco” els vigilants de la roja i gualda i que de forma predominant estigui onejant en tots els edificis públics de l’estat, no ens sorprèn. El que si, vaja ara ja no, ens deixen bocabadats són els que ja no practiquen ni el socialisme internacional, ni el republicanisme que són en definitiva les arrels ideològiques més importants del ser o no ser.

El PSOE, no només ha abdicat de la República i la seva senyera tricolor, sinò que s’ha fet seva una bandera tacada de sang. Una bandera que representa el franquisme, la monarquia borbònica i la corrupció estructural més gran de la historia des de que Espanya és Estat.

Els catalans, si més no hem entès que l’estelada, ara, és sinònim de canvi de trencament i de futur. Deu ser per això que Espanya i els seus espanyols que no poden ser altra cosa, han desfermat la persecució d’aquest símbol, l’estelada. Sobre tot perquè és sinònim de llibertat i això sempre els hi ha fet por.



0 Comments

SI GUANYA TRIAS, LA INDEPENDÈNCIA ÉS MÉS A PROP.

22/5/2015

0 Comments

 
Picture


Molt pocs són els que poden donar lliçons, del que sigui. Les matèries alhora de donar lliçons i potser més complexes, són les referides a la moral i les actituds i quan és  visualitzen, s’hauria de fer des de una legitimitat a prova de bombes.

Tothom té el dret a fer de la seva vida professional, de forma limitada o il·limitada un servei a la ciutadania. Fer-ho però, hauria de comportar un contracte de valors i d’actituds a prova de qualsevol escrutini. Dit això, també som conscients que avatars, incomprensions i fins i tot accions d’altres, poden fer que una trajectòria impecable durant anys, s’ensorri d’avui per dema. De casos en tenim a dojo.

Utilitzar la corrupció en política i sobre tot en campanyes electorals, ara és a l’ordre del dia. La dita aquella de; “qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra”, no només està en desús, sinó que ara és practica allò tant injust de; és un corrupte, o un pederasta, o un assetjador sexual, o... tant s’ha val. Sense proves fefaents, sense aportar el més element indici racional, deixant el paquet a la justícia espanyola. Per cert justícia que ha demostrat que la seva independència dels altres poders, és pura quimera.

Els catalans tenim el repte més important dels darrers 300 anys. Un projecte de país és per el que molts estem treballant, cert. Ara però molts volen acabar el primer pas, i creiem fermament que estem preparats. Proclamar després del 27, la independència de Catalunya.

Els que defensen i legítimament, que no cal la Llista de País, ens han d’explicar, si el 28 el Parlament amb una majoria absoluta de Diputats i si pot ser de vots, constituiran un Govern entre partits tant “antagònics” en lo social, aparentment, i amb voluntat per concretar el full de ruta pendent. 18 mesos per proclamar la independència ?. Perquè no 6, o el temps necessari per constituir Govern i fer la declaració d’independència. Tot això pot arribar ha ser fins i tot secundari. Sense independència les lleis espanyoles continuaran vigents. Fer-ne de noves serveix dins d’una nova legalitat i aquesta només la pot donar La República Catalana.

La pregunta i que han de respondre amb exactitud, els de les llistes de partit, i sense defugir, és com collons faran un Govern, que hauria de ser de concentració, i com és pot fer des de la desconfiança i els atacs permanents utilitzant la corrupció com arma electoral i la gestió d’un Govern abocat a l’ofec permanent i en tots els àmbits d’un Estat i nació que ens vol espanyolitzar.

Qui ha volgut ho ha pogut comprovar. A Barcelona, ERC, i la CUP, no han deixat de llençar dards enverinats a la candidatura de l’Alcalde Xavier Trias. Veladament uns i obertament d’altres, la corrupció hi ha estat present. Fins i tot li han encolomat les malifetes que socialistes i eco comunistes han fet durant el seu regnat. No volem ni imaginar-nos com serà la campanya per les eleccions del 27.

Evitar confrontacions entre partits, és impossible. Ni fer play ni voluntats cristianes ho fan possible. Si finalment és així, tothom i insistim de forma legitima vol guanyar. L’únic que no guanya és el país.

Que l’enemic utilitzi la corrupció com element desestabilitzador del procés, era d’esperar. Que l’enemic utilitzi tots els seus recursos, que en son molts, també era d’esperar. Ara bé, que siguem  els que volem la independència, els que utilitzem amb més força que fins i tot els enemics, els seus mateixos argument, a nosaltres ens treu de polleguera. Sobre tot perquè ningú, absolutament ningú pot donar lliçons de res.



0 Comments

ENCERTAR-LA AQUESTA N'ÉS LA QÜESTIÓ.

20/5/2015

0 Comments

 
Picture


Poques propostes i molta merda. Això és el que proposen el conglomerat de llistes per aquestes municipals. De fet són unes municipals, és vulgui o no, especials. Els unionistes espanyols faran la seva lectura, si els partits pro independència perden terreny, magnificant la baixada hipotètica del “souffle”, sobiranista clar, i fent excel·lències de que el millor per Catalunya, és una “autonomia plena dins d’un federalisme asimètric”, uf.

Si per contra, CiU és manté, ERC puja i les CUP entren, voldrà dir que el procés continua viu en totes i cada una de les seves vessants. Per contra, els “decadentistes unionistes”, entraran  en un procés, on la depressió els pot passar una factura important a l’hora de constituir els Ajuntaments.

Se’ns dubta aquest és l’escenari que volem que és doni el 24 desprès del recompta dels vots. Si és així, voldrà dir que tot i els atacs entre els partits per la independència, no ha suposat cap pèrdua de vots i que la confrontació ideològica, pot ser fins i tot adequada.

Ara bé, si el 24 al vespre tenim davallada i perdem la plaça de Barcelona, una cosa quedarà clara, si no anem junts, sinó practiquem la unitat estratègica, si continuem llençant-nos merda entre els que volem la independència de Catalunya, amb raó o sense, el 27 de Setembre, tindrem més a prop la derrota que la victòria.



0 Comments

DUES DONES PER UN PROCÉS QUE MAI HA ESTAT SEU.

19/5/2015

1 Comment

 
Picture


La Colau i la Forcades. L’una assalariada del diner públic a través d’una “ONG” observatori DESC i l’altra assalariada per obra i gracia de Franco i el seu acord, vigent a dia d’avui, amb el Vaticà.

Dues figures femenines, que hores d’ara marquen la diferencia. L’una d’un verb fàcil i voluptuós, la Colau. Tant incisiva com llesta. Tot i mentir-nos, ha trobat el moment adient per fer el salt a la política i la plaça de Barcelona, a més de ser la més immediata, és cabdal pel procés. Ada Colau és la representant a Barcelona d’Iniciativa Catalunya Verds que presideix el filo comunista Joan Herrera. El seu cercle és tanca amb Podemos de Pablo Iglesies, amb qui s’hi identifica plenament.

La Forcades, és llicenciada en medicina i màster en la teoria teològica de la religió protestant i catòlica. Va iniciar-se a l'Esglesia amb els seus vots benedictins i actualment resideix a Montserrat on és dedica a escriure. Comparteix amb l’Arcadi Oliveras la plataforma política, “procés constituent de Catalunya”.

El més sorprenent de les dues dones, és que no fan fàstic, una a l’esquerra en general, tot i que hagin format part de la casta, i l’altra en coa lligar-se amb organitzacions contraries al dret d’autodeterminació que diuen i volen defensar.

Tot plegat és ben estrany. Sobre tot quan el que fan les dues és torpedinar a tort i adret el baluard més important que tenim per la independència de Catalunya, CDC i al President Mas. L'argument, ser de dretes i uns "corruptes". El primer argument no s'aguanta doncs a dia d'avui CiU és la força més votada, cosa que equival a que la majoria dels catalans som de dretes. El segón, és tot un desproposit, sobre tot pels informes apocrifs i mentides que el govern i estat espanyol, amb l'ajut dels seus mitjans, llençen dia si i altra també sobre CDC i especialment contra el President Mas.

Sabem que CDC i CiU l’han errat forces vegades. També ERC amb els seus tripartits. Ara però, també sabem que tenim un Govern i un President que lideren el procés, que han estat capaços d’enfrontar-se al govern espanyol i les seves institucions com ningú i també sabem que sense CDC, en Jordi Turull, Josep Rull, Agustí Colomines i el President Mas, la independència de Catalunya no la veurem ni amb el telescopi del Hubble.

Una diu que no pensa en el 27. No ens la creiem i de motius en tenim. L’altra, benedictina ella pensa deixar els hàbits i anar a la “guerra política” per una plaça al Parlament. Deu ser perquè està beneïda i proposada per guiar-nos cap el cel, suntuari per una Catalunya excelsa. Que CDC no li faci el pes i fins i tot fàstic, tot i que ella hauria de practicar el perdo celestial, ho podem arribar ha entendre, per allò de Grifols i les farmacèutiques. Que ERC, la “esquerra” tampoc li faci la torna, ja comença ha ser més preocupant, sobre tot perquè en lo relatiu a lo social poques diferencies tenen. Però si el que volen és puresa, la tenen i a més patriòtica, amb la CUP. Gairebé verges i amb un discurs que ni Lenin ni Proust els envejarien. De fet tenen tot el ventall polític on triar, i ves per on que no, el que volen és ser com la Colau, primer ella, desprès ella i finalment ella.

Dues dones extraordinàries per les seves capacitats i tant malaguanyats a l’hora. Potser l’una hauria de continuar la tasca que mai ha acabat al front de la PAH i l’altra retrobar-se amb el creador per guiar-nos per un mon millor i deixar en pau als que s’han guanyat el dret a liderar el procés.



1 Comment

UN PRINCIPI GENS ENGRESCADOR.

17/5/2015

0 Comments

 
Picture


La primera intervenció del flamant president de la ANC, ho deixa tot clar. “El debat de la llista unitària o de país, està tancat per la ANC”. Grotesc i esperpèntic. Aquest individu, ja ha decidit que el que volen i opinen les bases de l’Assemblea no compta. Són els vells tics de com s’ha de funcionar orgànicament. Qui decideix i qui mana és la direcció, que per això els han triat.

Ara, en Jordi Sánchez d’arrels comunistes i d’una internacionalitat proletària a prova de bombes, ens va desgranant poc a poc el que pensa fer i el que pot fer la ANC. Res d’unitat, no ens cal per la independència, ens ve ha dir. Tampoc calen mobilitzacions, ara el que toca, sona a Pujolisme, és eixamplar la base social a favor de la sobirania. Això si, sempre situant la qüestió social a prop de l’objectiu, doncs sinó tant s’ha val. Per acabar de arrodonir-ho aquest personatge rebla el clau, el moviment de Podemos i el de Guanyem Barcelona de l’Ada Colau, ens diu que com moviments democràtics és podran sumar al procés i d’això és tracta. INCREIBLE. Potser també pensa amb els de Ciutadans.

Ahir 16 de Maig, no només els espanyols, unionistes, federalistes i terceres vies, van respirar alleugeradament, també ho van fer els de ERC i la CUP. Les qüestions socials i un convenciment poc actiu i combatent seran la nova línea de la ANC. El paper polític, com no pot ser d’altra forma pels partits. La pressió social a favor del procés, no cal.

Segur que no sabre explicar-ho com caldria, però intentar-ho és el meu deure. Quan un Estat i una nació, España, que porta més de 300 anys intentant anorrear-nos i amb un espoli constatable, i quant ara i desprès de 38 anys d’una democràcia de molt baixa qualitat democràtica, pretenen espanyolitzar-nos definitivament, l’únic remei per combatreu i sortir-nos guanyadors és la unitat del poble, mai la d’un partit, i no treballar per aconseguir-ho, senzillament és traïció.

La ANC, aquest cop, exactament com quan NO és va posar al costat de la proposta del President Mas, que era la de la ANC, la va esguerrar, ara també ho ha fet, amb reglament inclòs, no donant la presidència a la persona més votada pel conjunt dels associats.

Ho sabem. Sabem com i de quina forma els professionals de la política s’ho maneguen per controlar opinions i estructures de poder. També sabem quins són els majors especialistes en aquets afers. Els moviments d’arrel proletària estigmatitzats per la seva manca i nivell intel·lectual, esdevenen un apetitós plat per aquells manipuladors de mena que venen fum amb el clar objectiu, o de servir als amos, o d’aconseguir la seva cadira publica el màxim de temps.

Un inici el de Jordi Sánchez, que no augura bones noves, més aviat una defunció d’una organització que havia de permetre que els catalans fóssim els guanyadors de la darrera  partida amb España.


0 Comments

UNES MUNICIPALS RARES.

16/5/2015

0 Comments

 
Picture


Prendrem dues ciutats com referents per intentar explicar el que volem explicar, Barcelona i Badalona, i començarem per Badalona.

Badalona tot i que no forma part del cinturo roig del Baix Llobregat, podem afirmar que si que en forma part indirectament en tant que ciutat dormitori i alhora bastió d’una ma d’obra poc qualificada pels polígons industrials del Baix i concretament de la Zona Franca de Barcelona.

En Xavier Garcia Albiol, Alcalde actual, i torna. És el proposat pel PP a Catalunya, no de Catalunya. Ell és de dretes i del PP espanyol. Res ha dir. El que ja és més estrany, és que una ciutat com Badalona, on la classe treballadora és majoritària, el votin i el facin alcalde. Fins i tot una darrera enquesta del Periòdic li dona “majoria absoluta”. Dit això, hem observat que la campanya de l’Albiol conjuga com sempre les necessitats de la gent i les seves pròpies misèries. Pel que és veu de moment de forma prou rendible. Com ho fa és potser el més paradoxal. Primer amagant les sigles del seu corrupte partit, el PP i segon traslladant als immigrants, si als de fora, legals o no, que són, sense dir-ho, part de la seva crisis casolana i d’una “ciutat incívica i bruta” que cal netejar. Lema de la seva campanya, “netegem Badalona”

Garcia Albiol, sembla que no te contrincants. A nosaltres se’ns acudiria llençar tota la cavalleria tocant la corrupció del seu partit i no només no és fa, sinó que sembla que ell no hi te res a veure. Encara però ho fa millor, obvia el terreny sobiranista i és limita al tema de la gestió. Res a veure amb la corrupció, neutral amb el procés i sabedor de les misèries humanes, col·locador de certes responsabilitats als nous vinguts. De traca i mocador. Mentrestant, ERC, CiU i la CUP lluitant per un regidor més, patètic.

Barcelona cap i casal de Catalunya, pot esdevenir la xalupa del destructor. Unionistes i dependentistes, han unit forces i això ja és altra cosa. Tothom sap que el PP no hi pinta res. Els socialistes amb la seva deriva “pseudosobiraespanyola”, tampoc. A Barcelona ens volen fer creure que la cosa va de dos i qui guanyi dels dos serà el proer Batlle. Xavier Trias per CiU i l’Ada Colau per ICV. Pel mig l’alcaldable d’ERC, Alfred Bosch, intenta surar hi ho fa de forma tant maldestra, atacant CiU per la indefinició d’Unió, com si l’enemic fos en Tries. No sabem, si saben el que fan, però tot apunta que  desgasten Tries i això afavoreix la Colau d’Iniciativa, operació espanyola per trencar el procés. De fet tot i que la neguen si que  existeix una unitat d’acció per evitar que Barcelona sigui el camarot de proa cap a la llibertat de Catalunya.

Els de la CUP per les enquestes com els de Reagrupament i SI, no entraran. El PP amb una petita davallada i la possible entrada de Ciutadans, tancarien un cercle de fragmentació, que segur afectarà al procés.

És més que provable que l’Alcalde Xavier Trias guanyi amb vots i nombro de regidors. També però, és provable que la suma de CiU, ERC, més la CUP i Reagrupament SI, si entren, no sumin els 21 regidors necessaris per la majoria i per fer costat al procés sense matisos.

Alguns haurien de valorar que és més important tenir unes cadires de regidor inservibles al procés ho fer un gran acte patriòtic i demanar el vot al que té possibilitats de guanyar.

Per acabar, no entenem que ERC  i d’altres no facin valer el mateix discurs de l’Ada Colao i Podemos per atacar-los, denunciar-los i desemmascarar-los. Ella és la casta en tant que representa ICV i el més destacable, han estat ells, els d’ICV, i durant molts anys, la crossa dels socialistes a Barcelona i cooresponsables de la ciutat que ara tenim. Senzill no. Només cal estudiar quines van ser les competències municipals de ICV durant els mandats que van ser govern i van exercir part del poder municipal.

Ells ho saben, sense Barcelona el procés quedarà ben tocat. Sembla que nosaltres no.


0 Comments
<<Previous
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.