Eren unes municipals i tot valia per guanyar. Ni fer play ni hòsties. Ara veurem, quan és constitueixin els Ajuntaments i facin tria d’alcaldables, com voluntats i pactes seran menyspreats. Guanyar, tenir “actes” de regidors i ser majoritaris ha estat l’objectiu. Això si, tothom diu i diran que hi són per amor al poble i en defensa dels ciutadans, i totes les maniobres i aliances les faran amb aquest objectiu. Noble objectiu.
Veurem com ERC a qui ara gairebé totes li ponen, fer i amb tota legitimitat els seus pactes. Ser d’esquerres, lluita contra la corrupció i la independència han estat els seus eixos. La gestió municipal en molts casos ha quedat en segon pla.
CiU, tot i ser la força guanyadora a Catalunya ha patit un cert retrocés en àrees i llocs prou destacables, Baix Llobregat i Tarragona, com per fer reflexió i una autocrítica proporcional si el que volen és arribar al 27 de Setembre en condicions de competir per guanyar o per fer que guanyi el procés.
La pèrdua de Barcelona ha estat un cop dur per CiU i concretament per CDC, i tot i que és podria bastir un Ajuntament pro independència i de progrés, ERC ha preferit, si més no de moment, és el que diu l’alcaldable seu Bosch, fer i deixar que l’Ada Colau sigui l’alcaldessa. Colau tindrà el suport èxplicit de ERC i del PSOE. Per tant un nou tripartit, ara municipal, PSC – PSOE, ICV i ERC és conforma per governar l’Ajuntament de Barcelona.
Tenen tot el dret democràtic i legal, una per ser l’alcaldessa i els altres per fer-li costat. Ha primat segons diuen la façana social per fer-ho. També hi tenen dret. Politiques socials, reconsideracions pressupostaries, subvencions reequilibrades, ampliació de les beques menjador, acords per les famílies amb els subministradors de serveis, negociacions amb els bancs per aturar els desnonaments, revisió dels grans esdeveniments internacionals, revisió del pla port esportiu i reclamació del deute que la Generalitat te amb Barcelona. Aquests són el nucli del seu programa, a més d'una revisió profunda de tots els acords i aconteixements internacionals.
Ni un sol mot contra l’espoli que l’Estat espanyol i el seu govern practica vers Catalunya. Ni un sol mot contra la manca d’inversions d’Espanya a Catalunya i concretament a Barcelona. Ni un sol mot condemnant la persecució lingüística que pateix Catalunya i el català. Ni un sol mot denunciant totes les sentencies del TC a favor de Catalunya. Ni un sol mot denunciant la re centralització que fa el govern espanyol buidant de continguts el govern autonòmic i municipal. NI UN SOL MOT A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.
I tot i així, sembla que ERC farà costat a BCN en comú. En tenen prou amb la qüestió social. Res a dir. ERC sembla que ja ha decidit que el 27 són unes eleccions on lo social prevaleix per davant d’aconseguir una majoria absoluta a favor de la independència. Preocupació pel procés. Lícit com opció partidista.
D’aquí al 27 tindrem uns mesos delirants en tot el que respecta a unes relacions que són de part, i molt ens temem que el problema no el tindrem amb quin partit és el que guanya, sinó si la suma de diputats és majoritària per continuar el procés.
RSS Feed
